CAMPEONAMOS!!!

L’any 1973 Rinus Michels es va fer càrrec del Barça com entrenador. En aquell temps només es permetia dos estrangers per club després de molts d’anys d’estar prohibida l’entrada a forans. El Barça va fitxar al peruà Hugo Cholo Sotil en espera de que es podés fer efectiu el fitxatge de Johan Cruyff, després de que el seu equip, l’Ajax, hi posés tot tipus d’entrebancs, sobre tot econòmics. Finalment, Cruyff va debutar amb el Barça a finals de l’octubre contra el Granada. Després d’un començament de lliga força dolent, a partir d’aquell moment el Barça va començar una remuntada que li va permetre guanyar la lliga quan encara faltaven 5 jornades per al final. El Cholo Sotil va trucar a sa mare i li va dir: Campeonamos!!

No n’hi havia per menys. El Barça tornava a guanyar la lliga després de 13 anys, tal i com ho va recordar la Trinca amb aquella inoblidable cançó de 1, 2, 3, Botifarra de pagès. Va ser l’any del 0-5 contra el Madrid al Bernabeu.

Dissabte el Barça va campeonar sense jugar. L’empat del Madrid contra l’Espanyol al Cornellà-el Prat, fa ver que el Madrid, matemàticament, ja no podia ser campió de la lliga 2012-2013 i, per tant, feia campió al Barça. I ahir diumenge el Barça va ratificar el títol guanyat al camp del Atlético de Madrid per 1-2, sense Messi que va haver d’abandonar el camp lesionat i amb un home menys, ja que quan l’astre argentí es va retirar, el Barça ja havia esgotat els canvis. I, a sobre, havent de remuntar un partit on l’Atlético s’havia avançat (1-0)

Ara mateix, sembla ser, que els aficionats donen a la lliga un mèrit menor. No és el mateix guanyar la lliga quasi ve cada anys (4 lligues en els darrers 5 anys) que guanyar-la després de 14 u 11 (fins l’arribada de Terry Venables no es va tornar a guanyar)

Sempre he dit que, per a mi, la lliga és el títol més important de la temporada. A part d’obtenir el premi a la regularitat, et permet quedar per davant de l’etern rival (encara que en els enfrontaments directes t’hagi guanyat) A més, t’obre les portes a poder disputar la Champions a la següent temporada. Ja sé que si quedes segon també tens garantida la disputa del màxim trofeu continental, però no és el mateix quedar primer que segon.  

Pel que fa a la part alta, ara mateix, la lliga, bé podria donar-se per acabada. Els tres primers ja està clar qui seran. Es podria dir que el segon  (el Madrid) i el tercer (l’Atlético) tenen el cap més ficat en la final de la Copa del Rei que no en els tres partits de lliga que encara queden per a disputar.

La final de la Copa serà força diferent. Mentre l’Atlético s’enfrontarà a les seves pors (porta molts d’anys sense poder vèncer a l’altre equip de la capital), el Madrid haurà de superar les divergències que ara mateix tenen una bona part del seu planter amb l’entrenador.

Segurament, per al Madrid, no és el moment més idoni per afrontar la Copa del Rei. Però només guanyat poden salvar la temporada. Una temporada on des d¡un bon començament ho havien apostat tot a un sol número y van perdre. Es a dir, quan es van veure despenjats de la lliga i tot semblava indicar que el Barça tard o d’hora es proclamaria campió, van optar per centrar-se en la Champions y mirar de guanyar l’ anhelada décima. Com es diu vulgarment, el tret els va sortir per la culata i ara, com a molt, s’hauran de conformar amb un premi menor.

Us imagineu que, després de quasi 15 anys, el Atlético pugui vèncer el Madrid i guanyar-los la copa? Al món de futbol tot és possible. Estadísticament, després de cada partit estan més prop de guanyar-los. 

Com al del bàsquet. Al Madrid no li quedarà ni el consol d’haver guanyat la novena del bàsquet. Després de superar divendres al Barça, a la grada del pavelló d’esports londinenc, es van poder veure pancartes amb la frase A por la novena! (Com no vagin a missa!)

Florentino haurà de fer el seu enèsim projecte. Haurà de portar algun jugador com Neymar, però sobre tot, un entrenador que posi una mica de pau al vestidor després de la més provable marxa del triturador Mourinho.

No sé li ha de treure mèrits a la lliga guanyada pel Barça. Si ens passa pel cap minimitzar-la, recordem (els més veterans) quan el Madrid ens passava la ma per la cara i ens havien de conformar amb la Copa del Generalísimo (y no sempre!) Recordem al Cholo Sotil i el seu Campeonamos. Llavors era un fet extraordinari i no per haver-se convertit en habitual ha de tenir menys importància. 

I sinó teniu prou arguments, celebre-ho per Tito i per Abidal. S'ho mereixen.

VISCA EL BARÇA!!!