dilluns, 19 de juny de 2017

¿Qui perd? ¿Gordó, Mas o Pascal?

Periodista

La decisió de l'exconseller no deixa tranquil a ningú al seu partit


Li pregunto a un bon coneixedor de les intrigues convergents qui guanya amb la maniobra de Germà Gordó i em respon que hi perden tots. Gordó, és clar, perquè s'ha de donar de baixa d'un partit que coneix com ningú, tant els seus despatxos com les canonades (que com s'ha comprovat en el judici pel 'cas Palau', durant anys han acumulat molta porqueria). Però no només hi perd ell. També Artur Mas, que l'ha defensat dins i fora com pocs més ho han fet. La més recent va ser el 10 de març quan en una entrevista a RAC-1, a preguntes de Jordi Basté, l'expresident va posar la mà al foc per qui va ser un dels seus col·laboradors més estrets a la Generalitat i a Convergència. I això que el 2015 el va desafiar públicament al revelar que Mas li havia ofert escó i conselleria i que ell, displicent, estava pensant a marxar a l'empresa privada. Al final va acabar acceptant ser diputat sense seguir a l'Executiu. Per cert, també a manera de recordatori, en una de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, el llavors director de l'Oficina Antifrau va revelar un pla per fer foraMas i substituir-lo per Gordó. Segons De Alfonso, Gordó estava al corrent de la maniobra, «es va deixar estimar» i no va rebutjar el pervers pla per acabar amb el seu amic.

VISIÓ 'SICILIANA'

Els experts en intrigues palatines podrien escriure més d'un capítol sobre els polsos que lliuraven el llavors també totpoderós Francesc Homs i Gordó. Sense pretendre ser un d'aquests experts, des de fora era fàcil interpretar que Homs no es va fiar mai del seu company de Gabinet. En defensa del que va ser conseller de Presidència s'ha de consignar que el seu nom no ha aparegut mai en cap llistat vinculat a comissions il·legals del partit o a reunions estranyes amb empresaris sospitosos. En cap diligència judicial hi figura amb sobrenoms estranys. I això que amb tota seguretatHoms –com la majoria de dirigents independentistes– ha sigut investigat, sigui amb mètodes policials confessables o via l''operació Catalunya'.
Gordó té una visió 'siciliana' del funcionament de la política, els meus i els altres, i això és un element que complicarà la vida aMarta Pascal. Els afins a Gordó, pocs però ben organitzats territorialment, són un corrent que pot contraposar el seu discurs del seny tradicional convergent a l'estratègia d'un PDECat que, en la seva opinió, ha venut l'ànima a ERC i es deixa arrossegar per la CUP. I aquí, en el combat ideològic, és on Pascal perd força davant una part de l'electorat que encara els queda.
Amb tot, s'ha de recordar que en vigílies del congrés fundacional del PDECat un Gordó ja tocat va intentar pactar amb l'actual coordinadora de la formació per integrar-se dins el seu equip i així garantir-se que estava en la nova direcció. Però Pascal va rebutjar el tracte. Això forma part de l'haver en l'expedient d'aquesta política.