diumenge, 12 de novembre del 2017

CARDONA LA INVICTA (SEGONA PART: EL CASTELL)

Resumir-vos la història del castell de Cardona i dels senyors que el van ocupar des del segle X fins ben avançada l’edat mitjana seria una àrdua tasca, ja que hi van haver tants esdeveniments que per a conèixer-la de forma acceptable és millor consultar llibres i pàgines d’Internet que parlin del tema.
No obstant us explicaré alguna de les coses de les que ens va narrar la guia. Al principi els senyors de Cardona eren vescomtes, un rang molt baix dintre de la noblesa, però a l’enriquir-se gràcies a la sal, van aconseguir arribar a ducs, un títol en principi reservat per als fills dels reis que no heretaven la corona, o sigui, els prínceps. Tanta va ser la importància i influència dels senyors de Cardona que els anomenaven els reis sense corona. Això va ser possible perquè la casa senyorial de Cardona es va emparentar amb la dinastia dels Trastàmara que regava a Catalunya a partir de Ferran el Catòlic. Fins i tot una filla de la nissaga es va casar amb el duc de Medinaceli.  
Els senyors de Cardona van abandonar el castell a principis del segle XIII  i van establir la seva residència al castell palau d’Arbeca per considerar-lo més apropiat per al seu rang.

Quan el castell (què evidentment va tenir multitud de reformes al llarg de la història) va perdre la condició de residència, poc a poc es va anar convertint en una fortalesa militar i per tant, es van haver de construir tots els elements de defensa propis de l’època, com per exemple els baluards o el que s’anomena Casamata que, segons ens va explicar la guia era un autèntic búnquer dels segle XVIII. Casamata és actualment l’Espai 1714. Un dels elements que més crida l’atenció és un mapping que reprodueix el setge de 1711 amb tota mena de detalls fent servir una maqueta del territori i jocs de llums i sons.  
Els cardonins estan orgullosos del seu castell, ja que mai ningú l’ha pogut vèncer. Ni tan sols l’exèrcit Borbó i mira que ho va intentar en dues vegades. La primera d’elles l’any 1711 durant la guerra de Successió espanyola en  la que va estar assetjat durant més d’un mes. i la segona el 1714 quan dita batalla ja estava arribant al final. Només quan va caure Barcelona, el castell de Cardona va capitular, que no rendir i ho va fer, entre d’altres coses,  per a que l’exèrcit guanyador no represàlies la població civil de la Ciutat Comtal. A Cardona no celebren la Diada (11-09), sinó el 18 que va ser la data en la que va capitular el castell.

La part més alta del castell és també la més antiga i hi destaca la torre de la Minyona que, originalment tenia el doble d’altura i la meitat d’amplada. Això és així perquè primer era una torre de guaita i, posteriorment sé la va adaptar per a que pugues albergar peces d’artilleria a la part superior.

La major part del que fora el castell dels senyors de Cardona avui en dia són les dependències del parador. Y al costat, ocupant gran part de la lloma, l’església de Sant Vicent que comunicava amb les estances del castell mitjançant uns passadissos elevats. 



  

Voleu veure un documental emès per TV3?