dijous, 23 de novembre del 2017

LA IDEOLOGIA DELS DINERS

Diuen per Amposta que quan Adam Tomàs i la llista que encapçalava va guanyar les passades eleccions sé va veure córrer gent des de la seu de CDC al carrer Góngora, fins la seu electoral d’EA-AM del carrer del pont i mentre corrien s’anaven canviant la jaqueta... 
Evidentment és una exageració, però com totes les exageracions té una part de veritat.
Durant anys ho vaig repetir moltes vegades: a Amposta hi havia molta gent que votava CiU perquè eren els que manaven. Saludar a l’alcalde de torn i que aquest té retorni la salutació amb una mostra d’efecte i fins i tot que es dirigeixi a tu pel teu nom, sol ser molt agradable.
Molts d’aquests, les darreres eleccions, van votar la llista d’Adam. I segur que si féssim una enquesta per Amposta hi hauria molta gent que respondria que el va votar encara que no ho hagués fet. I és que els humans som així d’hipòcrites!  
Conec a un que a part de la seva feina és organitzador d’actes. Fins fa poc, quan treballava, a la corbata portava una agulla amb l’escut de la Casa Reial Espanyola. A part d’això militava al PSC, tot i que me sembla que no se va menjar mai cap rosco, es a dir, mai li van encarregar l'organització de cap acte. Ara milita o al menys està molt proper a ERC i els organitza actes. Me'n consten uns quants: la Ràpita, Santa Bàrbara... ERC està de moda i la gent se’ls hi apropa com les mosques a la mel...
¿Però què passa quan els que es canvien de jaqueta són els polítics que han ostentat càrrecs amb altres partits? Si voleu que us digui una cosa, aquest cas me sembla més greu encara. On està la seva ideologia? Una part dels polítics (no sabria dir en quina proporció), només tenen una ideologia: la dels diners!
Al llarg d’aquest procés se’n han produït molts de canvis de jaqueta com per exemple el de Raül Romeva de ICV-EUA a anar de número 1 per Barcelona a la llista de JxS, Germà Bel, del PSC a encapçalar la llista per Tarragona de JxS, Toni Comín del PSC a conseller de Puigdemont, Ferran Mascarell del PSC a conseller amb Mas i ara delegat del Govern a Madrid, Marina Geli, del PSC a figurar a la llista del president, Ramon Espadaler de UDC i posteriorment d’Units per Avançar a la llista del PSC per Barcelona, Joan Caballol, d’UDC i Units per Avançar a la llista del PSC per Tarragona...
La resposta fàcil a aquest transfuguisme és que han marxat desencantats per la pèrdua d’identitat (diguem-ho així) del partit al que van militar tota la vida. No diré que en algun cas no sigui cert, però una bona part dels que he esmentat amb anterioritat ho han fet perquè no van poder accedir al càrrec que haurien desitjat o bé s'han quedat sense res. 
De veritat, quan veig casos com aquests de gent que han format part d’un projecte polític, que ha defensat i ha fet seu i de cop i volta deserten d’aquells ideals per abraçar-ne uns altres de totalment diferents, els dels seus rivals polítics, no ho entenc. Bé, si que ho entenc. Ho entenc des del punt de vista del títol: la ideologia dels diners. És l'única cosa que tenen! 
Potser alguns de vosaltres no ho veureu com jo i pensareu que cadascú és lliure de fer el que vulgui i quan vulgui. Us agrada el futbol? Sou del Barça? Què us va semblar quan Figo va fitxar pel Madrid? O més recentment, la fugida de Neymar al París Saint-Germain? Semblant, però més greu encara.

Potser penso així perquè sóc com sóc i mai ho faria...  
I fixeu-vos que no he parlat dels polítics corruptes, aquells que per diners estan disposats a tot.