 |
| De Napi al Diari de Tarragona d'avui. |
Ahir el diari Ara publicava una carta d’OriolJunqueras que, com sabeu segueix empresonat a Estremera.
Junqueras parla de recuperar les institucions
catalanes que ara mateix estan en mans del PP per l’aplicació de l’article 155
de la Constitució. No nomena per a res a Puigdemont, però tot indica que la
carta va dirigida a ell més que ningú que des de Brussel·les segueix cavalcant
damunt del burro.
La meva dona me deia ahir que sembla que oc a
poc tothom va transigint...
-Estar a
la presó deu de ser molt dur... –Me deia-.
-I tu
que faries en unes circumstàncies semblants? –Li preguntava
jo-.
-No ho
sé. Sóc de fortes conviccions i trobo que no cediria...
Sempre s’ha dit que des de fora les coses sé
veuen molt millor. Evidentment no és el mateix està empresonat que estar
lliure, encara que sigui per un país estranger i no poder tornar a casa, al
menys legalment. Carrillo quan sé trobava a l’exili va haver de disfressar-se
per a poder assistir a una reunió a Madrid.
De totes maneres arriba un punt que ja no sé
que pensar i de vegades m’entren ganes d’engegar-ho tot a fer punyetes. Jo
també sóc dels que demana realisme... Però no ara, sinó des de fa anys... Però
ara encara més!
Rajoy, des del seu tron de la Moncloa ja ha
avisat de que si hi ha una investidura telemàtica sé seguirà aplicant l’article
155. Fins i tot Mas li ha dit a Puigdemont que pensi amb el poble (o sigui: que
s’abaixi del burro)
Aquest fet està provocant un aparent
enfrontament entre la candidatura de Junts per Catalunya i ERC. Fins i tot la
setmana passada els convergents regenerats
van filtrar a la premsa després de la visita que Marta Rovira li va fer a
Puigdemont a Bèlgica, que s’havia arribat a un acord pel qual Puigdemont seria
investit telemàticament president i la republicana seria la vicepresidenta.
Aquest fet va ser desmentit poc després per ERC.
A hores d’ara és més factible que Junqueras
surti de la presó que Puigdemont retorni del seu exili. El President és
conscient de que serà arrestat i empresonat només hi hagi constància de que ha trepitjat
terra espanyola. Així, davant d’aquesta situació de solucions n’hi ha més aviat
poques.
Només fa un moment que acabo de parlar amb un
militant d’ERC i me deia això:
-Jo
entenc a Puigdemont... L’han fet fora del càrrec a la força i el vol recuperar
de totes, totes. Però davant el panorama que hi ha s’ha de buscar una solució,
tot i que no sigui la més idònia...
És el que jo també penso. És tan difícil
buscar algú de consens que pugui tornar a ser un president autonòmic? Ja sé que
no tindrien el suport de les CUP, però amb l’abstenció d’aquests o dels comuns
podria ser investit en segona votació.
Pel bé de la ciutadania de Catalunya cal
buscar una solució de forma immediata... El temps s’esgota...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada