 |
| Les Borges Blanques. |
Tot país independent, a part de les seves
singularitats (llengua, cultura, tradicions, etc.) té d’altres trets distintius
com la bandera, la festa nacional, els seus herois i fins i tot les seves
icones.
Catalunya, tot i que encara no ha assolit la
condició d’independent, s’assembla molt al que podria ser un estat reconegut
per les institucions internacionals: idioma, bandera, himne, folklore, gastronomia,
diada nacional i fins i tot herois i icones.
Sempre s’ha dit que a Catalunya commemorem
derrotes. Com tots sabeu, l’11 de setembre, la nostra festa nacional commemora
l’aniversari de la derrota en mans de les tropes borbòniques a la guerra de
Successió (1702-1717) El nostre heroi també està estretament lligat a aquella
guerra i és, com no, Rafel Casanova que exercia el càrrec de Conseller en Cap
de Barcelona i a qui sé li ret homenatge el mateix matí de la Diada Nacional,
tot i que potser seria molt més oportú reconèixer al general Josep Moragues com
l’autèntic heroi d’aquella guerra.
 |
| Bust del general Moragues a Barcelona. |
El nacionalisme modern, el que va sorgir de
dintre de la mateixa dictadura franquista, també va tenir (i potser manté
encara) alguns símbols propis: el propi Jordi Pujol va ser durant molt de temps
una icona pel fet d’haver estar empresonat per la dictadura i el Cant de la
Senyera el seu propi himne.
Totes aquestes coses que no passen
desapercebudes a la majoria dels ciutadans (de vegades només cal que se’ls hi
recorden per adonar-se’n), evidentment tampoc els hi són indiferents al
moviment independentista que, com és normal, també recerca les seves icones.
Una d’aquestes icones és sense cap mena de
dubte l’1 d’octubre. Com sabeu aquell dia se va celebrar a tota Catalunya un
referèndum d’autodeterminació. Un referèndum no exempt de controvèrsia ja que
va ser prohibit per l’Estat espanyol i per tant sé va haver de fer a moltes
ciutats i pobles lluny dels habituals col·legis electorals. La nota més
negativa però van ser les actuacions de la Policia Nacional i la Guardia Civil
que van voler impedir les votacions usant la violència a municipis com la
Ràpita i Roquetes.
Malgrat tot, l’èxit de participació, segons
les xifres donades pels organitzadors del propi referèndum, va ser inqüestionable,
malgrat que no hi va haver el mínim de garanties necessàries ni la
imparcialitat requerida en una consulta tan important com la que se pretenia
portar a terme.
Quan me vaig assabentar que a la Ràpita s’havia
batejat el pavelló davant el qual sé van produir les càrregues policials, fins
i tot me va semblar bé. Al cap de pocs dies, com a membre de la comissió del nomenclàtor
d’Amposta, vaig rebre un correu on me se demanava l’opinió per fer el mateix amb
el d’Amposta. La meva resposta exacta va ser aquesta:
-Ja me va bé. Personalment no crec que
sigui una data tant emblemàtica com ens diuen, però si es creu que el nom pot
tindre connotacions positives, endavant.
 |
| La plaça de l'1 d'octubre a les Borges Blanques (abans de la Constitució) |
Aquesta mateixa
setmana, mentre ens trobàvem de visita per les Borges Blanques, la capital de
les Garrigues, de sobte ens vam trobar amb la que és sense cap mena de dubte la
plaça 1 d’octubre. Llavors va ser quan me vaig reafirmar a l’hora de valorar la
tasca que estan portant a terme les diferents entitats independentistes al
llarg i ample de Catalunya a la recerca d’icones identitàries.
Tot i que la
plaça de les Borges Blanques abans portava el de la Constitució, potser no va
ser oportú posar-li aquest nom quan sé va fer, ni tampoc crec que ho sigui ara.
Afortunadament Catalunya té molta nomenclatura important a l’hora de posar noms
als nostres carrers i places. Estic
segur que, històricament, aquest plaça havia de portar un nom no vinculat a
temes polítiques i que hauria de recuperar.
Per cert,
aquest dies s’ha sabut que TV3 estrenarà el proper dimarts el documental 1-O, la crònica del referèndum des de cinccol·legis electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada