dijous, 8 de març del 2018

SOBRE L’ATORGAMENT DE DETERMINADES BEQUES


Llegia l’altre dia a eldiario.es que sé li va denegar a una jove que vivia amb el seu nuvi una beca d’estudis per disposar de pocs recursos econòmics i no acreditar el seu modus vivendi.
De vegades hi ha notícies com aquesta que surten a la llum pública perquè algú se’n assabenta i les trau. Tal vegada la jove coneixia algú que a la vegada coneixia a un periodista que va voler posar llum a un cas d’injustícia. Però no és l’únic.
Durant uns anys la meva família vam col·laborar amb diferents centres d’acollida de menors tutelats per la Generalitat i vam conèixer el cas d’una noia que li va passar un cas semblant. Quan se demana una beca s’ha d’acreditar el nivell de renda familiar, normalment aportant la declaració de l’IRPF o autoritzant el Departament d’Ensenyament per a que pugui comprovar-ho automàticament sense haver de portar físicament la declaració o un certificat detallat. A l’estar tutelada, evidentment no podia portar la declaració de la renda dels seus pares i, per tant, en una primera instància sé li va denegar. Què fer llavors? Remoure cel i terra i mirar de trencar la rigidesa dels sistema per a fer-los entendre que hi ha casos molt especials i que han de ser tractats de forma diferent. Ja us ho dic jo que no sempre s’aconsegueix.
Segurament casos com aquests són percentualment insignificants i igual no arriben ni a l’1 per 1000. Però està clar que les autoritats educatives deurien de ser més permissives quan hi ha suficients arguments per a justificar l’anomalia del cas.
Tampoc heu de pensar que sigui una situació nova. Ja fa més de 30 anys vaig viure alguna situació com aquestes.
El primer cas se tractava d’una noia que començava a estudiar a la universitat. Era la més gran de 3 germans. Els seus pares treballaven al camp i, en aquell temps, els propietaris d’explotacions agràries pràcticament no declaraven cap peonada. Després venia l’hora de fer la declaració de la renda i només declaraven els ingressos de les seves petites explotacions agràries. Concretament la família de la que us estic parlant declarava uns rendiments nets d’unes 400.000 pessetes.
Quan els hi va denegada la beca, van voler presentar al·legacions i com que hi havia confiança (de fet encara la hi ha), van venir per a que jo els hi fes l’escrit. Recordo que vaig posar una cosa així: Som una família de pagesos que fem una mica d’hort d’on ens proveïm de fruita i verdura. A més tenim quatre gallines que ens donen ous i uns quants conills per al consum propi. I amb les 400.000 pessetes ens vestim i calcem. A cap de poc temps els hi va arribar la beca aprovada.  
Anys més tard també va acudir la mare d’una amiga. El seu fill estava estudiant una enginyeria química i també li havien denegat la beca per tenir pocs recursos econòmics. El pare treballava a una fàbrica de mobles d’Ulldecona, la mare era el que s’anomenava ama de casa i els altres dos germans més grans ja havien format una família. En aquell cas després de presentar al·legacions vam tenir que presentar recurs. Sistemàticament se negava la beca, tot i les notes brillants de l’alumne que és, sense cap mena de dubte, una de les persones més intel·ligents que he conegut (ara mateix és el màxim responsable d’una multinacional alemanya ubicada a Tarragona) Al final només ens quedava la possibilitat de recórrer davant el ministre. Vaig suposar que la Generalitat ja havia gastat tota la partida destinada a beques i era una forma de passar-los-hi la pilota calenta a Madrid. Van acabar per donar-li la beca.
Recordo que un dia vaig trobar a l’alumne i me va dir: Joan ets un crack! Ell sí que era i és un crack!