Les cartes al director van començar sent una
eina per expressar queixes o fer observacions i suggeriments als directors dels
diaris sobre continguts dels mateixos.
Però poc a poc se van anar convertint en
petits articles d’opinió sobre temes polítics, esportius, d’esdeveniments,
locals, etc., normalment crítics, però també per agrair comportaments de
determinades persones i col·lectius.
Normalment aquest tipus d’escrit no se
contrasten ja que és l’opinió d’un lector sobre un tema concret, normalment d’actualitat.
Ara bé, de vegades (poques, tot hi ha que dir-ho) se poden llegir rèpliques per
part dels al·ludits.
El passat 8 de maig el Periódico de Catalunya
va publicar una carta al director amb el títol de La incongruència de la cita
prèvia i que va tenir la consideració de carta destacada. Parlava de la
cita prèvia que dona l’Agència Tributària per a poder fer la majoria de tràmits
(cada cop més) i parlava precisament de l’Administració de Tortosa, una oficina
que, com sabeu tots els que me coneixeu, hi vaig treballar durant quasi 32
anys. Per aquest motiu conec bé el funcionament global de l’organisme i en
particular la cita prèvia i puc assegurar-vos que la persona que signa l’escrit
(Javier Sánchez de l’Ampolla), falta
a la veritat. I sinó és així, hi va haver un malentès?
El cert que a la carta explica que va anar
personalment a l’Administració de l’AEAT a Tortosa per a comprar un imprès 0.37
(sic) per a donar-se d’alta per a realitzar una activitat. Com era de
Barcelona, la primera cosa que li va sobtar és que quasi no havia ningú, però per
a la seva sorpresa li van dir que sinó tenia cita prèvia no seria atès.
És cer que cada vegada més per a realitzar
qualsevol tràmit, no només amb l’Agència Tributària, sinó a qualsevol
administració s’ha de demanar cita prèvia. Ara bé, no totes les persones que van
a una oficina de l’Administració tenen cita prèvia. Per tant, no totes les
cites que s’atenen al llarg de la jornada són en cita prèvia. Però si no tens
cita prèvia i no vas a primera hora del matí, se corre el risc de no ser atès.
Però la mentida més gran és quan parla de
comprar el imprès 037 (que és com se diu), ja que l’Agència Tributària fa anys
que ha deixat de vendre impresos i, segurament va ser això el que li van dir,
que no li podien vendre l’imprès perquè fa anys que el Col·legi d’Orfes d’Hisenda
(que era l’organisme encarregat de fabricar-los) els ha deixat de fer.
Ara bé, el departament de Censos, que són els
encarregats de fer les altes, baixes, modificacions, etc., tenen un programa
per a confeccionar els 037 a aquelles persones que ho requereixen. I d’això ne
poden donar fe tots aquells que se donen d’alta la temporada d’estiu, per a
vendre coets per Sant Joan i Sant Pere i tants d’altres.
Quan s’escriu alguna cosa ha de ser primer que
res coherent. Certament qui se’n encarrega de seleccionar les cartes al
director d’un diari no té perquè conèixer tots els temes i, per tant, no sé li
ha de retreure res. Però si a la persona que l’ha escrit, ja sigui perquè
menteix o quan ha volgut explicar el que li va passar ho ha fet tan malament que
no se’n ha sortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada