Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ángel Nieto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ángel Nieto. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 d’agost del 2017

L’AVENTURA DE VIATJAR... EN TEMPS DE FRANCO

Passaport d'aquella época amb una inscripció similar.
Dilluns passat llegia al Periódico que quan Àngel Nieto va començar a córrer amb motos, tenia serioses dificultats per a poder viatjar als països de l’Est. Avui en dia costa de creure-ho, però és que la lògica franquista dista molt de la d’avui.
El primer passaport el vaig tenir als 10 anys. Si encara no tenies aquesta edat podies viatjar a l’estranger dintre del passaport d’un dels progenitors. Quan tenia 5 anys vaig anar a França acompanyant a mons pares. Ells anaven a treballar, però l’únic que podia fer-ho legalment era mon pare que hi anava amb un contracte de treball. Ma mare ho havia fer de turista, ja que de no ver estat així, jo no hauria pogut viatjar amb ella. Imagineu-vos! Anar a fer turisme quan pràcticament no podies estalviar! La majoria d’espanyols que sortien del país cap a França, Suïssa o Alemanya Occidental anaven a treballar.  
Encara recordo quan la policia de Tortosa me va expedir el passaport. Me va fer firmar amb ploma estilogràfica, tota una novetat per a un jovenet que només escrivia en llapis o bolígraf. Però encara hi havia un detall que me va cridar més l’atenció. A una de les fulles, estampat amb segell, s’hi podia llegir: Válido para viajar por todo el mundo excepto Rusia y países satélites. En canvi al de ma mare només posava que era apte per a Europa amb les mateixes excepcions. A la pràctica era el mateix, ja que més allà de França no havíem d’anar.
Anys més tard Josep Lluís Huerta, de Godall me va explicar una anècdota. Ell era fill d’un empresari i això li permetia disposar dels diners suficients per a viatjar a l’estranger, poc freqüent en aquells temps, tal com us explicava més amunt. Però que passava si viatjaven a un país dels considerats satèl·lits? Josep Lluís m’ho va explicar.
Quan arribaven a un país, com Hongria o l’antiga Iugoslàvia, posem per cas (mitja Europa estava considerada com a països satèl·lits de l’antiga URSS), no tenien cap problema per entrar-hi. De fet els policies fronterers no sabien llegir ni una paraula d’espanyol i, per tant, aquella advertència la obviaven totalment.
El problema el tenien quan arribaven a Espanya. L’estada a un país comunista els convertia automàticament en revolucionaris i en creuar la duana els escorcollaven tot el cotxe per veure si els trobaven alguna cosa il·legal i creieu-me que en aquell temps ne podien ser moltes.
En un d’aquells escorcolls els hi van trobar una revista satírica. A la contraportada, per tan a un lloc ben visible, s’hi veia un gran cartell que ocupava tota la pàgina amb el següent text: Por orden del señor alcalde se prohíbe fijar carteles. Però què m’estàs contant!        
L’agent de duanes va posar ràpidament el crit al cel en pensar que havia trobat un material altament perillós. Va entrar a l’oficina on hi havia un comandament superior per a ensenyar-li el material subversiu que havia trobat a uns joves que venien de passar uns dies d’un país comunista.
El comandament, va demostrar que ho era per alguna cosa i mirant amb deteniment aquella contraportada, a la seva part inferior, va poder llegir: Depósito legal  i una sèrie de lletres i números.  
El dipòsit legal era el requisit necessari per a que una impremta pogués editar una revista, un cartell o qualsevol publicació i poder sortir al carrer. Això volia dir que havia passat la censura i, per tant, la seva publicació era legal.
Després d’aquell incident els van deixar marxar sense més entrebancs.

divendres, 4 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES 4

ANGEL NIETO
S’ha mort Ángel Nieto, el primer gran pilot de motos espanyol. Després d’ell ne vindrien molts més fins arribar als Márquez, Pedrosa, Lorenzo, Viñales... Va ser el pioner del motociclisme espanyol, igual que Lili Álvarez i Santana ho va ser en tennis, Severiano Ballesteros en golf, Santiago Esteva en natació o Joaquim Blume en gimnàstica...  
Mentre Ángel Nieto guanyava títols, sempre en categories petites (50 i 125 cm3), a la màxima categoria hi havia un dominador clar, l’italià Giacomo Agostini. Però llavors no era com ara. Per a portar una màquina gran se necessitava molta força i, es clar, s’havia de tenir un cos gran i Nieto no el tenia. Actualment corredors petits porten motos GP amb tota normalitat.
Durant el postfranquisme i els anys de la transició no hi havia massa esportistes espanyols que destaquessin al panorama internacional, per això, quan Ángel Nieto guanyava un campionat del món (ne va guanyar 13), sé considerava una victòria d’Estat i rebia els màxims honors. A part d’això, sé li havia d’afegir que només hi havia una televisió, TVE i dos canals, la 1 i la 2, tot i que el segon canal quasi no el tenia ningú. Per tant, TVE se recreava en aquests tipus de gestes.


161è TALL DE L’N-340
Com cada dijous, veïns de diverses associacions agrupats en la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!! van fer dos talls de carretera: Un al terme de l’Ametlla de Mar i l’altre a l’alçada de les Cases d’Alcanar.  
Ahir hi vaig anar acompanyat de la meva dona. Pel camí li vaig fer adonar de la quantitat de camions que circulen per la N-340. De vegades diversos de seguits, la qual cosa fa que sigui molt difícil avançar.
El tall d’ahir va ser a les 8 de la tarda i molt més curt del que sol ser habitual (15’) El format va ser el de sempre: Guardar un minut de silenci per les víctimes i enumerar els accidents de la darrera setmana. Després sé solen explicar aquelles notícies que afecten directament els usuaris de les vies catalanes amb especial atenció de l’N-340 i la AP-7. Una de les coses que se va dir és que, si com s’ha dit, l’AP-7 serà gratuïta en part a partir de l’any que ve i els camions tindran bonificacions per a circular-hi, com podrà assumir tots els camions (o al menys una gran part) dels que actualment circulen per la nacional... Amb 2 carrils, impossible! I fer un tercer carril no dóna temps d’aquí a final d’any. De tornada cap a casa vam tornar a parlar de la circulació de camions per l’autopista:


-Amb dos carrils? I a sobre avançant-se entre ells...


No sé si us hi heu trobat mai, segurament sí, l’avançament entre camions provoca llargs alentiments de la resta de vehicles. I una regla de tres bàsica: A més camions, més avançaments i més alentiments. Això serà així. Llavors potser millor anar per la nacional.


L’EUROVINYETA
Aquest matí, a TV3 insistien sobre l’eurovinyeta que vol impulsar l’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull.
Però què és l’eurovinyeta? És una taxa que hauran de pagar tots els conductors circulin o no per autopista. Evidentment hi haurà qui hi sortirà molt beneficiat, en canvi d’altres hi sortiran altament per judicats.
Segons la televisió pública catalana, el Govern afirma que hi haurà un important estalvi... Però el que no diu és que aquest estalvi algú l’haurà de pagar.
I on s’invertiran els diners recaptats per l’eurovinyeta? D’això no se’n parla, però sabem on hi solen haver més inversions, no?
Per cert, a la majoria dels països on s’aplica l’eurovineta afecta els camions a partir d’un determinat tonatge... Aquí a tots els cotxes... I després algú pensarà que els nostres polítics no són espavilats.