DIARI DE L’AGOST. DIA 10

SANT LLORENÇ

Ja ho sabeu, no crec en sants ni amb res que s’hi assembli, però aquest fet no priva que avui sigui el sant patró del meu poble natal: La Galera. Per tant, des d’aquí, desitjo a totes les galerenques i a tots els galerencs unes molt bones festes majors.

Només que me posés a pensar una mica me vendrien mil i un records, mil i una anècdota que explicar relacionada amb aquells 5 dies de festes que es feien quan era una mica més jove que ara... Només una mica, no us cregueu... Algunes d’elles són inexplicables o posarien en evidència a més d’un... Bé, potser un altre dia. Ara, a passar-ho bé!!

SANT VALENTÍ

Sí, ja ho sé. Avui no és Sant Valentí... El patró dels enamorats és el 14 de febrer... Però trobo que entre Rajoy i Rivera ha sorgit l’amor i això només pot ser gràcies a la intervenció del sant.

És veritat que Rivera li ha posat a Rajoy 6 condicions, 6 (com el nombre de braus que es toregen en una plaça durant una tarda)

A primera vista les 6 condicions de Rivera me semblen un escull pràcticament inassolible per al PP. Ara bé, si hi ha voluntat de negociar (i sembla que la hi ha), al començament sempre sé sol posar un sostre molt alt per acabar cedint fins arribar a un equilibri. Sempre ha estat així i aquest cop no ha de ser diferent.

No obstant cal recordar que amb els vots de C’s no s’arriba a la majoria absoluta, n’he fan falta 7 més... El dubte a hores d’ara és si els acabaran aconseguint o no. Tot indica que més enllà de C’s no queda ningú més amb qui el PP pugui negociar... Llavors només quedaria l’abstenció en tot o en part del PSOE.

Aquest matí, mentre pujàvem a Tortosa, la meva dona me llegia alguns tuits, el més graciosos... Un d’ells feia referència a la situació sexual de Felipe González (No meu compres? Què va mal follat! Ara sí?) No sé si és això exactament el que té... També podria ser que pel matí sé pren una dosi doble d’aiguardent (a molts de llocs li diuen galera, ja que fa gaire bé 100 anys a la Galera n’hi havia al menys dues fàbriques) o una explicació molt més senzilla: té demència senil, pròpia de l’edat.

ADAM TOMÀS

Al tall d’ahir de l’N-340 (el 68è –n’he son tants que els líders de la carretera han perdut el compte) van estar presents l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs i el regidor Tomàs Bertomeu.

Vaig poder parlar un moment amb l’alcalde a qui li vaig dir que hauríem de tenir una reunió per a comentar-li algunes inquietuds. M’he va dir que quan volgués, sense problemes...

Tot i això li vaig comentar dues coses d’aquelles que un dia té venen al cap: la font que hi havia a la plaça del Mercat i el mural de Niebla de la zona lúdica de Tosses.

Sobre la font me va dir que es guarda a un magatzem de l’empresa Contregisa (suposo que va ser la que va fer les obres de remodelació de la plaça) i sobre el mural que era privat, que pertanyia a l’associació d’empresaris d’oci de Tosses; tot i això sembla que el mural ha desaparegut, que ningú sap on està... Bé, algú si que ho sabrà!

Sobre la font pregunto:  Per què no es va col·locar a la mateixa plaça? Quins interessos hi havia per a posar-ne una altra? No podria recuperar-se per a ornamentar alguna plaça. A Amposta hi ha moltes places sense ànima: la de darrere del Miquel Granell, la Cecilia Carvallo, la adjacent a la plaça de la Castellania, davant del frustrat centre comercial, la rotonda del Lligallo davant l’Aldi... Ne teniu prou? No, a la plaça de bous no... És veritat que aquell espai només s’utilitza uns dies a l’any, però allí faria nosa...   

   

AINA CID

Aquest migdia (hora local), la remera Aina Cid, juntament amb la seva companya Ana Boada, han tornat a competir a la prova de dos sense femení. L’Ajuntament d’Amposta ha tornat a instal·lar la pantalla per a seguir i animar la remera ampostina des de la distància.

Però un dia més les proves de rem s'han hagut d'ajornar per mal temps... 

Voler canviar els JJ.OO. d'estiu pels d'hivern potser sigui contraproduent... 

Qui se’n recorda ara dels remers Luis Miguel Oliver (LA-84), Toni Merín (Barcelona-92) i Anna Accensi (Atlanta-96), tots ells olímpics i de l’entrenador David Morales i el seleccionador Bienve Front? Se’ls hi ha reconegut prou la gesta? Només pregunto...

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

BOUS

Tot i que quan s’escriu a la premsa se parla de correbous, a les Terres de l’Ebre (o potser més concretament al Montsià i al Baix Ebre) li diem bous, així, a seques...

El debat sobre els bous pràcticament no deixa indiferent a ningú. Potser a mi fa uns anys m’hi deixava, però cada cop me radicalitzo més cap al costat d’aquells que es declaren antitaurins. I si és així és perquè també me’n adono de la poca intransigència d’una part (segurament minoritària) del aficionats a aquesta tradició. Me costa dir cultura, perquè no veig cap cultura amb el que es fa amb els animals en general i els bous en concret.

Avui, la portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona), porta el següent titular: Els correbous atreuen milers d’aficionats a les festes ebrenques. Des del meu punt de vista és un titular que crea confusió. La pregunta és: Des d’on els atreuen? De els comarques de fora de les Terres de l’Ebre? El titular parla de milers (sense concretar), no d’uns pocs... De veritat a les places s’hi veu tanta gent de fora... Ho dubto.

A veure, que no és la festa del Reanixement de Tortosa o els Carnavals de Vinaròs... M'enteneu? 

Ara bé, el que passa (i ha passat sempre) és que els aficionats als bous dels diferents pobles de les nostres comarques assisteixen als actes que fan als altres pobles. Fa 35 anys, quan treballava a Vinaròs (una ciutat on no s’hi feien bous), els aficionats esperaven impacient que sé arribessin les festes de Sant Jordi per anar-hi.

Veieu el puntet sobre el fumeral de l'esquerra?

ULTRALLEUGER

Aquest matí, mentre treia a la meva gossa, al cel d’Amposta hi passava un fet inusual. No hi havia cap eclipsi ni plorava Sant Llorenç (tot i que no trigarà gaire en fer-ho) Era un fet molt més humà: hi sobrevolava un ultralleuger. Devien de ser les 7:25 quan sobre els edificis d’Amposta (a una altura força considerable), he pogut veure un d’aquests aparells. Tan alt volava que he mirat de fer-li diferents fotos amb el mòbil i a penes hi surt.

INDEPENDÈNCIA

Una vegada he tret a la meva gosseta, en arribar a casa, tinc per costum posar la tele mentre me prenc el cafè i menjo alguna cosa. Aquest matí, la primera paraula que ha sortit de la caixa tonta (la nostra tele té 28 anys!) ha estat independència. Però no he estat l’únic en adonar-me’n, ja que la meva dona que estava a la cuina també ha reparat en el detall.

Al final haurem de donar la raó als contraris del procés quan diuen que des de TV3 i d’altres emissores afins a Convergència i ERC se’ns adoctrina.

He llegit al Periódico d’avui que el Parlament fa 1 anys que no aprova cap llei... I Puigdemont ahir a Das (comarca de la Cerdanya) fent un discurs en un elevat to nacionalista. Ja sé que el moment ho demanava, però me sembla que a Catalunya, ara com ara, hi ha prioritats molt més importants.

Els governs estan per a governar (d’aquí el nom) i no per adoctrinar-nos aprofitant qualsevol moment.

AINA CID

Ahir diumenge estava tot preparat. L’Ajuntament d’Amposta va fer col·locar un pantalla per a seguir i animar en la distància a la remera ampostina Aina Cid i la seva companya la barcelonina Anna Boada. Els que no hi vàrem anar, des de casa també les hi volíem donar força per a que traguessin el millor resultat possible. L’hora prevista de la regata era les 15:10... Tot i que s’apropava l’hora, al canal Teledeporte de TVE hi fien gimnàstica. Va passar l’hora i res... Al final, a la pàgina d’Internet del diari Sport, vaig llegir que s’havien ajornat fins avui per culpa del vent.
Avui s'han classificat per a semis. Moltes felicitats campiones!! 

TOVALLOLETES HIGIÈNIQUES

Potser el tema us resultarà una mica escatològic, però me ve de gust parlar-ne. No sé si sou usuaris o no a l’hora de tocar-vos el cul de les tovalloletes higièniques que se venen als súpers. Jo sí i us he de dir que van de meravella davant un antiquat paper higiènic que és de tot menys higiènica, per culpa de la mala qualitat de molts de rolls que per moltes capes que hi hagi, s’acaben trencant quan pressiones el dit contra el forat... Cosa que no passa amb les tovalloletes...

Bé, ara sembla que aquestes tovalloletes no agraden a algú i s’ha començat una campanya en contra. El motiu és perquè són poc biodegradables i que triguen molt més en desfer-se que el paper de tota la vida. I això fa que eliminar-les produeixi un sobre costs.

No fa massa dies que ho vaig escoltar per la ràdio, però com passa sempre, quan es vol que una cosa surti efecte, s’ha de incidir com més vegades millor... Així que, després de parlar-ne, se’n havia de tornar a parlar a un programa que té el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. No m’estranyaria gens que es creés una taxa per a utilitzar aquest producte.

Ja sabeu que sóc un inconformista i estic en contra d’algunes normes que ens volen fer canviar els nostres hàbits, sobre tot d’aquelles que, en aparença, són injustes.

Segurament sóc una de els persones més respectuoses amb el nostre medi ambient: reciclo pràcticament tot (vidre, cartró, plàstics i llaunes, fracció orgànica...), he recollit les deixalles quan he anat d’excursió, no tiro oli al clavegueram, etc., etc. Però aquesta vegada no penso fer cas als impulsors d’aquesta campanya. Ah! I primer voldria contrastar-ho amb els fabricants. Sempre està bé escoltar a les dues parts...

‘CANSINOS’

Una música, per molt que t’agradi, si l’escoltes en tot moment, segurament te’n acabaràs cansant. El que està passant per la capital i cort amb les pressions mútues entre els diferents forces polítiques per a facilitar la investidura de Rajoy, també me cansen.

El PP pressiona a C’s per a què hi voti a favor... C’s pressiona al PSOE per a que s’abstingui... La vella guàrdia socialista pressiona a Sánchez amb el mateix objectiu. I així dia sí i dia també... Ja sé que la paraula cansino no està al diccionari, però tothom l’entén.        

Si tot hi estar de vacances la majoria aquesta cançó l’hem d’estar escoltant tot l’estiu, no sé sinó prefereixo que vingui una onada de calor...