Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banc Sabadell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banc Sabadell. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de novembre del 2017

NOVA REESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA A AMPOSTA

L'oficina del Banc de Sabadell de la plaça del Mercat que ha tancat. 
La paraula reestructuració sembla tenir connotacions de l’època de la crisi, on els bancs i caixes van començar per tancar oficines i van acabar, la majoria, sent absorbits inexorablement pels gegants (o potser no tant) del sector.
Aquest matí tenia una visita concertada a l’oficina de Caixabank del Mercat, la de tota la vida... Aquells que va aconseguir que li donessin permís per a construir aquella gran torre enmig de la plaça quan tenia un altre nom... Però això va passar fa molts i molts anys.
Bé, durant la petita xerrada que he tingut amb una empleada (ara els hi diuen gestors i gestores) m’ha dit que van a fer una oficina de dos plantes (planta baixa i primer pis) i que mentre durin les obres (que van a començar de forma immediata) traslladaran la sucursal a l’edifici de oficines que hi ha a tocar del mercat, davant de la Gelateria Israel.
Me vaig posar en contacte amb l’empleada pel mig del servei que s’ofereix des de la web. Me va sobtar que la meva gestora fos d’aquella sucursal, una sucursal que, en un principi no m’hauria de correspondre. Resulta ser que fa molts anys vaig obrir un compte a l’oficina del carrer Amèrica, però com aquesta oficina va ser una de les afectades per la reestructuració i va tancar, van passar els clients a la que hi ha davant de l’església nova. I fins ara (bé, de fet faig poc ús de les oficines bancàries) la meva oficina era aquesta. Però sembla que no. No m’han sabut donar-me una explicació raonable del motiu del canvi, tot i que m’ho suposo.
Quan he sortit cap ha casa me’n he donat de que l’oficina del Bac de Sabadell de la plaça del Mercat també està tancada. No deu de fer gaires dies... Un cartell a la porta remet als clients a la de l’avinguda de la Ràpita. La meva dona que és clienta del Sabadell m’ha dit: Per això devien de fer obres, per a fer-la més gran. Segurament. Si una oficina ha de fer la feina de les dos, tot i que cada vegada ens posen més eines per a fer les nostres gestions a través d’Internet, per força han de posar-hi més treballadors i més caixers. No sé si el doble, però més segur!
Caixabank, quan era la Caixa va arribar a tenir 5 oficines a Amposta (les que ara té –mercat, avinguda de la Ràpita i església nova- i les dues que va tancar –carrer Amèrica i carrer del Pont) El Banc de Sabadell que va absorbir Caixa del Penedès només n’ha arribat a tenir dos. Per tant, ara se’n quedarà amb una.
Quan eren temps de vaques magres i lligaven els gossos amb llonganisses, la política dels bancs i caixes era apropar-se el màxim possible al client i per tant obrir oficines a llocs cèntrics, concorreguts i diversificats. Ara sembla que això no els importa gaire... O potser sí, però a l’hora d’escollir prioritzen tancar oficines per a optimitzar recursos.

Per tant, ja ho sabeu: Temporalment l’oficina de la caixa del mercat canviarà d’ubicació i la del Banc de Sabadell que es trobava prop de la Lira, ha tancat per a concentrar els serveis a la que ja tenia a l’avinguda de la Ràpita.       

divendres, 13 d’octubre del 2017

BRINDIS AL SOL

De Faro a Diari de Tarragona. 
Segons informacions periodístiques, quan escric aquest article hi ha al menys 531 empreses que han decidit abandonar Catalunya. De les primeres que ho van fer van ser les dues grans entitats financeres d’aquest país: Banc Sabadell i CaixaBank.
Abans d’entrar a tractar el tema del que us vull parlar avui m’agradaria fer-vos un incís. Suposo que heu pogut veure un vídeo on hi surt Mas dient que en una Catalunya independent els bancs es barallaran per obrir-hi sucursals. Tot és qüestió de matisos i d’interpretacions. Fixeu-vos abans que res que està parlant d’una Catalunya independent i no d’una Catalunya que vol independitzar-se. Aquest matís és, des del meu punt de vista, la mare dels ous...
De vegades la gent dóna voltes sobre el tema sense parar-se a pensar detingudament que és realment el que està passant. Fa uns dies en una conversa privada amb una amiga on estàvem parlant de la fugida dels bancs i la implantació al nostre territori de no sé quantes empreses, li vaig dir el següent:  Aquesta és la gran contradicció dels independentistes que per una part defensin la independència del nostre país i per l’altra no donin importància a la sortida dels bans (i de les empreses) Això que acabo de dir, no està en contradicció amb les declaracions que va fer Mas i de les que us parlava anteriorment.
Sabeu perquè marxen (o canvien de seu –si ho preferiu-) els bancs i totes les empreses que han decidit fer-ho. Primer que res per la incertesa dels mercats. Ramon Cinca Piqué, propietari de director de l’Acadèmia Cots de Tortosa deia el següent:

-Un empresari és aquella persona que guanya diners. Un bon empresari és aquella persona que encara ne guanya més...

Aquestes afirmacions amb les que coincideixo en bona part (els empresaris han de tenir altres característiques no menys importants) són aplicables a les empreses. Les empreses catalanes de l’Ibex 35 veien com cada dia que passava perdien valor a la Borsa i, per tant, s’havien de prendre decisions dràstiques i possiblement doloroses.
Ara imagineu-vos una situació diferent:  Catalunya ja és una república independent. Els començaments (com tots els començaments) han estat difícils, però gràcies a l’esforç dels catalans l’economia s’ha recuperat notablement i les possibilitats de fer negoci han crescut durant els darrers anys. Llavors sí... Llavors una part de les empreses que un dia van decidir marxar, tornaran i els bancs, ja sigui el que han marxat o d’altres dels que estan operant arreu del món, es barallaran per obrir sucursals i fer-hi negoci...  
Quan hi ha la deslocalització d’una empresa, sempre passa que la gent li vol fer boicot. Ara se vol fer amb CaixaBank i el Banc de Sabadell. Així h anunciat, per exemple l‘Ajuntament d’Amposta. Des del meu punt de vista només es tracta d’un brindis al sol. D’un gest més simbòlic que efectiu. (i si de veritat, al final s’acaba produint) Els ajuntaments no són empreses però han de gestionar bé els seus recursos per afavorir els seus administrats. Si quan l’Ajuntament d’Amposta vagi a demanar un crèdit i una de les dues entitats a les que volen boicotejar li acaben oferint un tipus d’interès més baix que els altres, veure’m que passa.
Si a l’hora de triar un banc només ens hem de fixar si tenen o no a Catalunya la seu social, potser ens equivocarem. No fa gaire vaig llegir el rànquing de bancs que mes inverteixen en empreses que fabriquen armament. Tot i que la majoria ho fan, el BBVA i el Santander estaven entre les que més i a molta distància dels protagonistes del comentari d’avui.
És que no tindrem en compte aquest tema a l’hora de triar el banc que vols que té gestioni els teus calers? La hipocresia humana pot arribar a límits insospitats.
Per cert, que us sembla si us dic que jo mateix vaig ser dels primers que vaig castigar una empresa per marxar-se d’Espanya? Per tant, per a i el tema no m’és nou... L’empresa en qüestió va ser Gillette quan va decidir tancar la fàbrica que tenia a Sevilla l’any 1994 (no acabo de fer un exercici de memòria, simplement ho he buscat)

Què m’heu de dir?    


MÉS INFORMACIÓ: 



dijous, 5 d’octubre del 2017

ESCAC AL REI

Si el dia anterior el Rei no va saber jugar el paper de mediador que li atorga la Constitució, anit Puigdemont si que va saber estar a la seva alçada del càrrec que ocupa.
Es veritat que alguns com jo ens esperàvem un to una mica més baix i conciliador però si ho penses fredament i intentes posar-te al seu cap per veure la manera de pensar, te’n adones de que no, de que va dir el que els seus seguidors esperaven.
Resumin sé pot dir que va fer escac al Rei, al Borbó. Li va llegir la cartilla i li va reprotxar la seva actitud bel·ligerant cap a Catalunya. El discurs del Borbó no va convèncer ningú... Bé, ningú, ningú, tampoc. Trobo que als catalans de bé (tal i com els anomena Xavier Garcia Albiol) sí. Si la voluntat de una gran majoria dels catalans era ser republicans, des del dimarts van ser molts més el que van pujar al carro de la república.
Tornant al discurs del President de la Generalitat, una de les coses que va dir, va ser que demanava la mediació de algú per a desencallar el conflicte. També en aquest punt el Borbó va perdre la seva gran oportunitat. Com a cap de l’Estat que és, la Constitució li atorga, precisament, aquest paper. Textualment, sobre les seves funcions diu això: arbitra i modera el funcionament regular de les institucions. Suposo que ho sabeu, però els mots moderador i àrbitre són sinònims... Haver de buscar mediadors més enllà de la Corona demostra el fracàs de la institució. Arribat a aquest punt vaig a fer-vos una pregunta retòrica: Serveix per alguna cosa la Monarquia? Al menys abans, amb son pare, servia per anar de caça i de putes... (perdoneu-me l’expressió)
Després que tant l’ONU com la UE no acaben de decidir-se a mediar (quina vergonya també!), ahir es parlava que potser l’Església Catòlica pot jugar aquest paper. De fet, Rajoy s’hauria entrevistat amb els arquebisbes de Madrid i Barcelona, a la vegada que Puigdemont també es va entrevistar al l’arquebisbe de Barcelona i l’abat de Montserrat.
Seria l’hòstia que un conflicte tan humà com és que un territori es vulgui independitzar d’un altre del que ha format part durant segles, l’acabi resolvent Déu o al menys els seus representants a la Terra. No sé si veiéreu anit el Intermedio amb el Gran Wyoming (sí, ja sé que la Sexta és una de les cadenes proscrites per l’independentisme, però hi ha programes que encara sé poden veure perfectament) Quan el Gran Wyoming va parlar d’aquest tema, va dir que ell no volia ser menys i que volia parlar directament amb el seu jefe, es a dir, directament amb Déu. Sorna no n’hi falta...
Una de les darreres notícies sobre el tema Catalunya ha estat que el Tribunal Constitucional ha declarat anticonstitucional (no il·legal com de vegades s’acostuma a dir) el ple previst per a dilluns on Puigdemont té (amb present d’indicatiu) previst valorar els resultats del referèndum. A part d’això, tot apunta que també pretén proclamar la DUI. Cal esperar que les forces de l’ordre envoltaran dilluns el Parlament (igual com si dintre s’hi custodiessin urnes) per a que els diputats i diputades no hi puguin accedir.
L’altra notícia que s’ha sabut avui és que el Banc de Sabadell, una entitat financera que com el seu nom indica des de la seva fundació (1881) ha estat vinculada a Catalunya, el Comitè General que s’havia de reunir aquesta mateixa tarda, ha aprobat traslladar el domicili social de l’entitat a Alacant.
Aquesta mesura tindrà diferents valoracions, segons sigui la persona a qui sé li pregunti. El vicepresident Junqueras ja ha dit que no és un tema important ja que avui en dia la banca opera per tot el món i sovint a través de Internet. N’hi haurà que ho consideren un xantatge a l’independentisme per part de l’entitat que, a ben segur comptarà amb el recolzament d’una part de l’empresariat català.
Des del meu punt de vista, tot i que Junqueras ho hagi minimitzat, no és un tema menor, ja que a la pràctica vol dir que una de les empreses més grans i més emblemàtiques del nostre país, a part de deixar de tributar a Catalunya, marxa per la temor de no veure reduït el seu capital (subjecte a les fluctuacions borsàries) degut a la incerta situació que estem vivint.
Hi ha rumors que després del Sabadell marxarà CaixaBank. Altres ja ho han fet i d’altres ho acabaran fent.

Segurament tant el Banc de Sabadell com CaixaBank han estat dues de les entitats que, darrerament (després de les fusions que hi ha hagut al sector financer espanyol) que més suport econòmic han donat a la Generalitat.   

MÉS INFORMACIÓ: