Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banco Santander. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banco Santander. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 d’octubre del 2017

BRINDIS AL SOL

De Faro a Diari de Tarragona. 
Segons informacions periodístiques, quan escric aquest article hi ha al menys 531 empreses que han decidit abandonar Catalunya. De les primeres que ho van fer van ser les dues grans entitats financeres d’aquest país: Banc Sabadell i CaixaBank.
Abans d’entrar a tractar el tema del que us vull parlar avui m’agradaria fer-vos un incís. Suposo que heu pogut veure un vídeo on hi surt Mas dient que en una Catalunya independent els bancs es barallaran per obrir-hi sucursals. Tot és qüestió de matisos i d’interpretacions. Fixeu-vos abans que res que està parlant d’una Catalunya independent i no d’una Catalunya que vol independitzar-se. Aquest matís és, des del meu punt de vista, la mare dels ous...
De vegades la gent dóna voltes sobre el tema sense parar-se a pensar detingudament que és realment el que està passant. Fa uns dies en una conversa privada amb una amiga on estàvem parlant de la fugida dels bancs i la implantació al nostre territori de no sé quantes empreses, li vaig dir el següent:  Aquesta és la gran contradicció dels independentistes que per una part defensin la independència del nostre país i per l’altra no donin importància a la sortida dels bans (i de les empreses) Això que acabo de dir, no està en contradicció amb les declaracions que va fer Mas i de les que us parlava anteriorment.
Sabeu perquè marxen (o canvien de seu –si ho preferiu-) els bancs i totes les empreses que han decidit fer-ho. Primer que res per la incertesa dels mercats. Ramon Cinca Piqué, propietari de director de l’Acadèmia Cots de Tortosa deia el següent:

-Un empresari és aquella persona que guanya diners. Un bon empresari és aquella persona que encara ne guanya més...

Aquestes afirmacions amb les que coincideixo en bona part (els empresaris han de tenir altres característiques no menys importants) són aplicables a les empreses. Les empreses catalanes de l’Ibex 35 veien com cada dia que passava perdien valor a la Borsa i, per tant, s’havien de prendre decisions dràstiques i possiblement doloroses.
Ara imagineu-vos una situació diferent:  Catalunya ja és una república independent. Els començaments (com tots els començaments) han estat difícils, però gràcies a l’esforç dels catalans l’economia s’ha recuperat notablement i les possibilitats de fer negoci han crescut durant els darrers anys. Llavors sí... Llavors una part de les empreses que un dia van decidir marxar, tornaran i els bancs, ja sigui el que han marxat o d’altres dels que estan operant arreu del món, es barallaran per obrir sucursals i fer-hi negoci...  
Quan hi ha la deslocalització d’una empresa, sempre passa que la gent li vol fer boicot. Ara se vol fer amb CaixaBank i el Banc de Sabadell. Així h anunciat, per exemple l‘Ajuntament d’Amposta. Des del meu punt de vista només es tracta d’un brindis al sol. D’un gest més simbòlic que efectiu. (i si de veritat, al final s’acaba produint) Els ajuntaments no són empreses però han de gestionar bé els seus recursos per afavorir els seus administrats. Si quan l’Ajuntament d’Amposta vagi a demanar un crèdit i una de les dues entitats a les que volen boicotejar li acaben oferint un tipus d’interès més baix que els altres, veure’m que passa.
Si a l’hora de triar un banc només ens hem de fixar si tenen o no a Catalunya la seu social, potser ens equivocarem. No fa gaire vaig llegir el rànquing de bancs que mes inverteixen en empreses que fabriquen armament. Tot i que la majoria ho fan, el BBVA i el Santander estaven entre les que més i a molta distància dels protagonistes del comentari d’avui.
És que no tindrem en compte aquest tema a l’hora de triar el banc que vols que té gestioni els teus calers? La hipocresia humana pot arribar a límits insospitats.
Per cert, que us sembla si us dic que jo mateix vaig ser dels primers que vaig castigar una empresa per marxar-se d’Espanya? Per tant, per a i el tema no m’és nou... L’empresa en qüestió va ser Gillette quan va decidir tancar la fàbrica que tenia a Sevilla l’any 1994 (no acabo de fer un exercici de memòria, simplement ho he buscat)

Què m’heu de dir?    


MÉS INFORMACIÓ: 



dijous, 8 de juny del 2017

BANC POPULAR: SUMA I SEGUEIX

El Banc de Santander ha comprat el Banc Popular per 1€... Vaig estar a punt de donar-ne 2, però al final me vaig tornar enrere...
El Banc Popular se suma als altres bancs, però sobre tot caixes d’estalvis, que han passat a millor vida. I és que la gran bombolla que va ocasionar el totxo la dècada passada va fer estralls. Dimarts, una mic me dia al respecte:

-Al seu lloc jo també ho hauria fet... Al final qui ho paguem som nosaltres!

Raó no li faltava... Una part important va haver de ser rescatada amb diner públic. Al contribuent no li costarà ni un sol euro, ens van anunciar les autoritats monetàries espanyoles... Els nostres nets encara pagaran aquella mala gestió de les constructores, els bancs, però també dels governs (i ho dic en plural perquè igual tenen culpa Aznar, com Zapatero com Rajoy.
El Popular era un banc menut si el comparem amb el Santander, BBVA o Caixabank, però això no li va impedir ser el banc més rendible del món durant anys. Sí, ho heu llegit bé: El Popular va ser durant anys el banc més rendible del món! Segurament menjaven poc, però païen bé. No corrien cap risc a l’hora d’invertir o finançar projectes de dubtosa rendibilitat, que és el que van fer molt de bancs i caixes a més d’altres disbarats comptables com les targetes black, els sobre sous o el plans de jubilació a favor dels membres dels seus consells d’administració.
Com molts sabeu, l’any 2003 vaig entrar com a regidor a l’Ajuntament d’Amposta. Al començament de cada legislatura, la Diputació imparteix un curs per a electes a la subseu que té al casc antic de Tortosa. Allí vaig conèixer a Miquel Subirats que també s’estrenava con a regidor, en aquest cas per ERC a l’Ajuntament de Deltebre. Durant un recés vàrem estar parlant i entre d’altres coses me va dir que estava al consell d’administració del Banc Popular en representació dels treballadors i que, com sé seien per ordre alfabètic, ocupava la cadira del costat de Lluís Valls-Taberner, el president de l’entitat.
Des d’aquell dia només havíem coincidit un parell de veges. Després d’anys, dijous passats ens vàrem tornar a trobar.
Anava a esmorzar i, en sortir per la porta de l’AEAT de Tortosa el vaig veure a l’altre costat de vorera mirant cap a mi. El vaig reconèixer de seguida... Me li vaig apropar i vaig soltar:

-Trobes que el Popular desapareixerà?

-No me’n parles, no me’n parles, que estic molt emprenyat... Desaparèixer no desapareixerà, però l’acabaran regalant... Si no haguessin fet les inversions ruïnoses que van fer els anys de la bombolla econòmica, otro gallo cantaría... Molt de llicenciat per Òxford i Cambridge, però poc sortir dels seus despatxos per a conèixer la veritable situació de l’entitat. Van posar diners a MARTINSA-FADESA... El Sr. Martín els va fer passar al seu despatx i els va enlluernar amb els seus projectes... Què havíem de fer? –Es van excusar- Si els altres bancs també hi havia invertit... Si Valls-Taberner aixequés el cap, agafaria una metralladora i els mataria a tots –Va concloure-.

Efectivament se’l veia molt emprenyat. De ser el banc més rendible del món a passar a vendre’s per 1€ (tal com Subirats havia previst), hi ha una gran distància, però sobre tot una pèssima gestió.
Abans de signar l’operació de venda amb el Santander, els voltors econòmics feia temps que planaven per sobre del moribund. Una bona mostra és que les accions del Popular es van estar desplomant a la borsa durant diversos dies. Quan les accions (que representen el capital de l’entitat) cauen, és sinònim de que la societat (en aquest cas el Banc Popular) anava perdent valor cada dia que passava. Al final el passiu (dipòsits dels clients i deutes a curt, mig i llarg termini) acaben sent superiors a l’actiu (recursos propis, immobles, etc.)
El Popular ha estat l’últim, tal com es diu en termes comptables, un summa i segueix... Quin serà el proper?