Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colom. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colom. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

LA CONTROVÈRSIA DE COLOM




Sembla impossible que després de més de 500 anys encara es desconegui l’origen del navegant que va descobrir Amèrica. Recordo que durant la meva època d’estudiant de primària, als llibres de text posava que era genovès. O sigui, tenia un origen italià.
Darrerament són mols els qui han posat en dubte aquest procedència, ja que per Gènova no s’ha trobat cap partida de naixement ni cap document que acrediti l’existència d’un tal Cristòfol Colom (o Colón, tal com sortia als llibres de text, en aquell temps en castellà, naturalment)
Tampoc s’ha trobat cap text escrit en italià de l’època ni al diari de bord (o diari de navegació) ni  al quadern de bitàcola que usen els mariners per a fer les anotacions sobre el temps, les dificultats de la navegació, etc. En canvi, sembla ser, que a dits documents s’hi troben sovint expressions i paraules en català, la qual cosa indicaria un origen català, valencià o mallorquí.
El que sembla prou evident és que no era un qualsevol. Per a poder obtenir el suport dels Reis Catòlics havia de ser una persona de família benestant o, en tot cas, comptar amb padrins els suficientment influents com per a ser rebut en audiència pels Reis i, posteriorment, sufragar les despeses de les seves campanyes.
Entre totes les teories que hi ha, m’inclino per la de que Colom era mallorquí, fill del Príncep de Viana i una dama de la burgesia de les illes o, al menys, d’una posició elevada.
I qui era el Príncep de Viana? El Princep Carles, fill de Joan II Rei d’Aragó i germanastre de Ferran d’Antequera, de sobre nom el Catòlic. O sigui, de ser certa aquesta teoria resultaria que Ferran el Catòlic seria tiet de Cristòfol Colom. Des del meu punt de vista, després de les pèssimes relacions que van mantenir les dues branques de la família (el pare Joan II i el fill Carles van arribar a enfrontar-se en lluita armada), el fet de el Rei Ferran el Catòlic donés suport a Colom, representaria un acte de reconciliació i reconeixement cap el seu nebot.
I a què ve tot això? Dimecres passat, el Periódico de Catalunya informava sobre una ruta per Barcelona que, suposadament, recorreria una sèrie de llocs relacionats amb el navegant descobridor d’Amèrica. Segons Jordi Bilbeny, un controvertit escriptor i investigador nascut a Arenys de Mar i que defensa que la veritable identitat de l’almirall era la de Joan Colom, un personatge històric i de qui existeix força documentació.
Però de teories n’hi ha moltes més. Fins i tot n’hi ha que diuen que va néixer a l’illa de Gènova de Tortosa (que en l’actualitat estaria unida al barri de Ferreries) o, al menys, hi va viure des de ben menut.
El meu atreviment em va portar a escriure dos articles sobre Cristòfol Colom que van ser publicats a la revista digital Vinaròs News, així com al meu blog la Via Augusta. 



http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2009/08/era-colom-de-tortosa.html

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2009/08/mes-sobre-el-critofol-colom-tortosi.html
 

dimarts, 4 de desembre del 2012

ELUCUBRACIONS DES DE LA CADIRA D’UN BAR


A l'esquerra la botiga de lo Torronero i a la dreta, sobre l'arbre, l'antiga placa.

Segut a la terrassa coberta del Minibar de Tortosa de cara el carrer s’hi poden veure coses que, tal vegada poden passar totalment desapercebudes per molts, ja sigui perquè estan acostumats a veure-ho o bé, perquè no hi posen la imaginació necessària. 
Tot just allí s’acaba el carrer Sant Blai i comença, amb el Cervantes, l’anomenat eixample de Tortosa. El Cervantes encara conserva una antiga placa de quan els carrers es deien calles. Vaig pensar que estaria bé reemplaçar els rètols posteriors per aquests antics, transformant-los en carrers, es clar, igual com passa a París on les plaques són característiques i han perdurat al llarg del temps.
Tot just al costat d’aquesta placa està la botiga de lo Torronero. Anem a analitzar aquesta paraula. És certa que la gent de les terres de l’Ebre usem l’article neutre lo en lloc del masculí el. Però no és menys cert que al torró li diem tarró. I evidentment no seria torronero, sinó torroner
La botiga de torró.

Sota el rètol principal s’hi pot llegir: Morant Sirvent, des de 1900. En principi res a dir, però jo si que hi vaig veure encara una cosa que em cridà l’atenció. Té que veure alguna cosa el personatge de Cervantes que dóna nom al carrer amb el cognom Sirvent? No? Sí?
Coneixeu a JordiBilbeny? Us sona? Jordi Bilbeny és un controvertit historiador català que, entre d’altres coses, posa en dubte la història oficial de Cristobal Colón (ho he posat així, en castellà de forma expressa, ja que, evidentment la història d’un dels principals personatges d’aquest país va ser totalment manipulada, això ho dic fins jo mateix)
Cristòfol Colom, tot hi el protagonisme històric que té, segueix sent un dels personatges històrics més desconeguts. La història oficial fixa el seu naixement a Gènova (Itàlia) encara que sembla que no tenia ni idea d’italià. Fins que es demostri el contrari, Colom hauria pogut néixer a qualsevol lloc, preferentment als PaïsosCatalans i més concretament al Principat o a les Illes. Aquí tothom defensa les seves teories i agrana cap a casa.   
Jordi Bilbeny opina que la història de Cristobal Colón es tracta d’un frau històric universal.
I què té que veure Jordi Bilbeny i Cristòfol Colom amb Cervantes, us preguntareu? Creieu que me’n he sortit del guió? Res d’això. Simplement us volia introduir amb el personatge de Bilbeny. Bé, ara que ja el coneixeu, us diré que ell també creu que la figura de Cervantes (un dels escriptors més importants del món), també ha estat manipulada i que, en realitat es deia Sirvent i hi troba molts de paral·lelismes entre tots dos personatges. Òndia! Com el cognom de lo Torronero.  
Plaques antiga i nova del carrer Cervantes de Tortosa.

És curiós no què tot just al començament del carrer Cervantes de Tortosa hi hagi una botiga amb el cognom Sirvent?
Al menys a mi m’ho va semblar. 



AQUÍ podeu llegir algunes coses que he escrit sobre el tema de Colom.