Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Freginals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Freginals. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de juny del 2019

LA ‘CONTRADICCIÓ’ DE NO VOTAR EL PROPI PARTIT

Mosaic formant l'escut del poble de Freginals. 

A part dels resultats electorals més destacats que donen a conèixer els principals mitjans de comunicació, també hi ha notícies curioses.
D’una d’elles se’n feia ressò el canal televisiu Antena 3. Segons aquest mitjà, a Níjar (Almeria) Unión Progreso y Democrácia (UPyD), el partit que va crear Rosa Díez, va obtenir 15 vots, tot i que a la llista estava formada per 21 candidats.  
El resultat té diverses lectures. La més simple d’elles és que hi va haver gent de la candidatura que no la van votar. Això és obvi... Però per què no la van votar. Aquí la resposta és més complexa.
Molts de partits configuren llistes pel simple motiu de presentar-se a les eleccions d’un determinat municipi. Anem a veure uns exemples del nostre territori.
Fa unes setmanes, un amic de Freginals me va dir que s’hi presentava una llista fantasma (així la va definir) on no hi havia ningú del poble. Després de mirar-ho, me’n vaig adonar que la llista no és tan fantasma, simplement és la marca blanca d’ERC: Entesa pels Freginals-AM. La presència d’aquesta candidatura no és cap novetat, tot i que abans s’hi presentava com a cap de llista Lluís Fernández.
No sé si és el cas però sovint aquesta mena de llistes està formada per una part de persones d’altres poblacions (no conec ta bé Freginals com per a poder dir quants de la llista hi viuen i quants no). Com comprendreu, aquestes persones com no viuen al poble en qüestió, tampoc hi poden votar i d’aquí que, tot i que és difícil, pot arribar a passar que la candidatura tregui menys vots que membres té.
A la llista del PSC de la Sénia també hi havia gent que no eren veïns. Estic parlant per exemple d’Alfonso L. Tauroni Padrón (11) i Carmen Benedicto Conte (12). 
Quan vaig veure a Alfonso (a qui conec des de fa més de 30 anys), vaig pensar: Ara Alfonso viu a la Sénia? Però quan darrere seu vaig veure Carmen Benedicto, me’n vaig adonar de la jugada.
A un altre poble que també passen coses com aquestes és a Prat de Comte, el feu de Joan Josep Malràs. Quan Malràs (que era regidor de CiU de Tortosa) no va tenir cabuda a la llista amb l’arribada de Ferran Bel, va ser desterrar a Prat de Comte on, des de 2007 n’és el seu alcalde. Aquesta jugada li va permetre a Malràs seguir sent diputat provincial, càrrec que ostenta des de 1999.
El PSC presentava a Prat de Comte un únic candidat: Josep Espinós Gabriel que viu a Paüls, tot i que la seva dona sí que és d’aquest municipi. 

dijous, 28 de desembre del 2017

PER UN GRAPAT D’EUROS

El que com jo ja teniu una edat segurament recordareu aquell western dirigida per Sergio Leone i amb música de Ennio Morricone que portava per títol Per un grapat de dòlars.  
Els que com jo ja teniu una edat és molt més difícil que ens ensarronin que a un jove passerell que acaba de caure del niu. Ni tant sols un dia com avui que com tots sabeu és el dia dels innocents.
Com que les innocentades avui ja les he fet, ara us parlaré d’una cosa molt més seriosa i tot i que és lícita, els protagonistes han quedat retratats com deia Josep Pedrerol.
Com suposo que sabeu i sinó ho sabeu per això estic jo per a informar-vos, ahir dimecres sé van debatre les mocions de censura dels consells comarcals del Montsià i del Baix Ebre. Què cap habitant de la riba Nord de l’Ebre s’ho prengui a mal si he posat abans el Montsià perquè, cronològicament parlant, sé va anunciar primer.
Ahir va ser un dia trits per al PSC i sobre tot per a Paco Miró i Enric Roig que van veure col els volaven dos dels pocs càrrecs que encara ostentaven els socialistes. Segons els promotors de la moció (ERC i PDeCAT) el culpable de tot plegat és el suport del PSC a l’article 155 de la Constitució pel qual, l’Estat va intervenir l’autonomia catalana. Tal com s’han anat desenvolupant els fets al llarg d’aquest procés independentista que de moment no ha portat en lloc, sinó hagués estat l’excusa del 155 i la pèrdua de confiança, n’hagués estat un altra. El kit de la qüestió era fer fora els socialistes dels seus càrrecs, tot i existir un pacte de legislatura pel qual ERC va tenir les dues presidències els dos primers anys i al PSC li corresponien els dos últims.
A diferència de les grans urbs a les nostres comarques ebrenques ens coneixem pràcticament tots i els que abans eren amics i ara no ho són s’hauran de veure mil i una vegades ja sigui a actes oficials, culturals i esportius o de qualsevol altra mena i m’ensumo que les ferides que s’han obert aquests darrers mesos trigaran en cicatritzar (en aquest cas no cal desinfectar a ningú)
Tal com he dit més amunt, ja tenim una edat per a que ens ensarronen. Ja coneixeu la dita que sap més el dimoni per vell que per dimoni. A mi me passa igual. L’experiència que he anat acumulant al llarg dels anys i també per la meva trajectòria política, fa que conegui molt bé els entrellats de la classe política, sobre tot la de casa nostra. Per tant, tot i les excuses donades, aquí del que es tracta és de diners i de tenir una parcel·la de poder per menuda que sigui.
Per a que vegeu que no vaig tant equivocat, us explicaré una anècdota de la que vaig ser en certa manera protagonista.
Vaig prendre possessió del càrrec de regidor d’Amposta pel PSC el juny de 2003. Com que era el quart regidor, a l’hora de repartir les responsabilitats va ser a qui menys li van tocar. El càrrec de conseller comarcal (consellera en aquest cas) li va tocar a Lluïsa Lizàrraga. Però Lluïsa l’any següent va anar de número 2 a les llistes del Congrés i en va sortir elegida diputada i, per tant, va renunciar al càrrec de consellera comarcal. Llavors Toni me va dir que me tocava a mi ocupar el lloc vacant de la Lluïsa... Però com que hi havia dos pobles que se repartien una plaça al llarg de la legislatura (Santa Bàrbara i Freginals), van reclamar la plaça d’Amposta. Molt amablement els hi vaig cedir:

-Deixa-ho anar Toni –li vaig dir a Toni Espanya-. A mi me dona igual i segur que a ells els hi fan més falta els diners que a mi.


Rics no s’hi faran, però tot ajuda. 

diumenge, 27 de novembre del 2016

QUAN OBRES EL DIARI

Quan obres el diari estàs preparat per llegir notícies dolentes (desgraciadament la majoria), de no tan dolentes i alguna de bona. El que mai t’esperes és donar la vota a la pàgina i veure alguna cosa que, d’entrada té sona i quan t’hi fixes més veus que la coneixes, que t’és propera.
Coses així passen de tant en tant... Tan de tant en tant que quan passa no te’n recordes de l’anterior vegada que va passar.
Avui m’ha passat. A les pàgines centrals del Periódico, aquelles que només llegeixen aquells a qui els agrada llegir molt i coses diferents que no siguin estrictament notícies, he vist una vella cara coneguda: la de Javier Subirats.
Si Javier, el germà bessó d’Amador, que tenen un germà més gran que es diu Òscar i que viu a València... Encara no? El seu pare es diu Manuel i com ha fet tota la vida fiu a Freginals i fins fa poc era copropietari del Racó de la Pilar de Gaspar, la finca al costat del camí Vell de Freginals on ara està Temps de Terra.
Se tractava d’un petit reportatge del poble dels Freginals, un dels 332 pobles de Catalunya que té menys de 500 habitants i que ara estaran recollits al llibre Microcatalunya de Marc Serena i Edu Bayer, publicat per Edicions Sidillà i que es posarà a la venda a partir del 28 de novembre al preu de 23,50€. Ja es pot reservar per Internet.

Al llibre, que té 344 pàgines hi surten fins a 45 micorpobles i Freginals no és l’únic que hi surt de les Terres de l’Ebre, ja que també té un capítol Alfara de Carles , Caseres, Vinebre i la Pobla de Massaluca.

dimarts, 18 de novembre del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 18-11-2014

Potser així, sense pistes, no sabre de que va.
Bé, es tracta d'una rotonda, tal i com es desprèn del senyal d'obligació de girar. També es veuen els llums d'alguns cotxes...
Per a ser exactes és la rotonda que hi ha a la sortida d'Amposta en direcció Santa Bàrbara, d'allà on surt la carretera de Freginals. És una carretera on, diàriament, hi passen milers de vehicles.
No hi ha obligació de il·luminar les rotondes a partir de quan es fa fosc? Aquesta, tot i que té un enorme torre amb diversos focus, des de fa mesos, estan apagats, amb el perill que això comporta, sobre tot per aquells que no estan habituats a passar per aquest punt.
Imagino que la competència serà de la Generalitat, que és la propietària de la carretera.
Estarà dintre del pla de retallades?