AL PA, PA I AL VI, VI (mai millor dit)

Panaderia de Tronchón.

Hi ha una dita que diu així: El vi usat i el pa canviat.

Segurament us ha passat moltes vegades que quan heu anat a algun lloc i heu anat a menjar al restaurant, a l’hora de provar el pa haureu exclamat:

-Quin pa més bo!

Potser cada vegada menys, perquè ara tot el pa és prefabricat i forners com els d’abans ja no ne queden.

No fa gaires dies, l’amic Juan Miguel Gas recordava els tres forns que hi van haver a la Galera quan érem menuts:  el dels germans Lluís i Julia, el de Juanitet i l’Encarnación i el del Sastre (José Maria) i la seva dona Teresa. Curiosament els germans Lluís i Julia i Juanitet eren de la mateixa família: Bailach. Un cognom que a la Galera està condemnat a desaparèixer.

Com deia, pa bo avui en dia és molt difícil trobar-ne. De vegades si vas a un poble menut on encara hi ha forn de llenya... I la veritat és que ho valores molt.

L’any passat al juliol vam anar a Galicia i allí el pa era excel·lent. Per cert, quan us parlin de barra gallega, ni cas. Ni és gallega ni res... 

Pa de Santiago de Compostel·la. 

Tenia un company de treball que de tant en tant va a Tronchón, un poble molt conegut pels seus formatges. Tant que fins i tot surten esmentats al Quijote. La primera vegada que hi va anar, en assabentar-se de que hi havia un forn de pa com els d’abans, els va trucar per a encarregar-los 30 barres de quilo... Com que no el coneixien van ser reticents i al final van quedar en 20. Cada vegada que va fa una comanda similar, després el fa a trossos i el fica al congelador.

En canvi amb el vi és diferent. Al provar-lo té pot agradar més o menys. Però jo sóc incapaç de saber pel seu gust si és bo i car o barat. Segurament només els paladars més privilegiats podran distingir entre diferents tipus de vins i apreciar els seus matisos. Però tot i així estic segur que mai sabran dir amb seguretat si aquell vi és més o menys car (o barat)

De vegades s’expliquen anècdotes de gent que van als restaurants i demanen una botella de gasosa o un sifó per a barrejar-la amb el vi. Si el vi és de qualitat, normalment se diu que és un sacrilegi i, segurament és així, però si els hi agrada d’aquesta manera, quin problema hi ha?

Ahir vaig llegir una notícia que me va acabar confirmant els que us estic dient: Venienampolles de vi de 19 euros per 1.900 euros.

Sembla ser que compraven botelles de vi i després les etiquetaven imitant marques de molta qualitat com ara Pingus, Flor de Pingus i Vega Sicilia Único.

Cal pensar que els consumidors, tot i que se devien de considerar experts, no ho eren tant quan els hi donaven gat per llebre i no ho sabien distingir.

Vull dir amb això que el nostre paladar, tot i que pugui ser exigent, a l’hora de la veritat no ho és tant com ens pensem i ens deixem anar més per l’etiquetatge de marques reconegudes i de prestigi i ens pensem que pel simple fet de comprar el producte és de millor qualitat quan en realitat és molt possible que no sigui així.  

EL PA NOSTRE DE CADA DIA

Estava treballant a Juan Chaler Chaler SA de Vinaròs. Devia de ser l’any 1983 o potser el 84... Un dia escoltava la ràdio i entrevistaven a un professional de l’alimentació amb motiu de la celebració d’Alimentària, una fira del sector de l’alimentació. El periodista li va preguntar a l’expert per la qualitat de la farina amb la que es fabrica el pa a Espanya. La seva resposta, a part de sobtar-me, és d’aquelles que no s’obliden:

-A qualsevol país d’Europa, la farina que es consumeix aquí seria per a farratge...  

  

Penseu que estic parlant de fa uns 35 anys... Si llavors s’emprava aquesta farina, què estem consumint ara?

Tot això us ho explico perquè aquests dies que hem estat principalment per Galícia, hem pogut comprovar que tenen una qualitat del pa que, a priori (evidentment no he fet cap tipus d’anàlisi) és excel·lent. El pa no acabava de ser blanc, tenia una certa tonalitat grisenca, com si fos pa d’espelta que, com sabeu es tracta d’una farina antiga que avui en dia se sol usar molt poc. Tot i això, de pa d’espelta se’n pot torbar a alguns lloscs, com ara al restaurant Supersà Tast de Tortosa, tot i que no deixa de ser prefabricat.

És una vergonya que el millor pa que es pot consumir a Amposta (al menys que jo sàpiga) al supermercat Lidl.

I és que la majoria de fleques només venen pa prefabircat, d’aquell al que només li falten uns minuts de forn. Però a la vegada és el que la majoria de la gent demanda. Si no hi hagués demanda, evidentment no se’n fabricaria.

Un dels pans més habituals de les fleques i súpers actuals és la barra gallega. Suposo que li diuen així per anomenar-la d’alguna manera, potser perquè el que li va posar el nom coneixia perfectament la qualitat del pa que se ven a Galícia i que res té que veure amb la barra que porta el seu nom.  

Recordo que fa més de 20 anys un empresari tarragoní, del que no he trobat referències a Internet, va rebentar el preu del pa venent baguettes molt barates des de els diferents punts de venta que anava obrint, primer a Tarragona ciutat i més tard a d’altres poblacions de la província com per exemple Tortosa. La cosa no va acabar bé, perquè ja sabeu que ningú dóna duros a quatre pessetes i l’empresari sembla que no pagava els lloguers dels locals que havia arrendat.

Si us hi heu fixat, les fleques ambulants que solen acudir sobre tot a les festes temàtiques que s’organitzen a poblacions com Amposta (Festa del Mercat a la Plaça) o Tortosa (Renaixement), tenen un gran èxit i el pa no és que sigui gran cosa (el de Galícia és molt millor), però si que és més bo que el que es ven als establiments tradicionals.

Ara fa just un any vaig visitar el poble de Cucugnan a la regió francesa de les Corbières. A la part alta del poble hi ha un antic molí i just als seus peus un forn i una botiga on se venien diversos tipus de pa i pastes elaborades amb farines antigues... Tot i que el pa francès també és millor que el que consumim aquí, l’èxit de la tenda era inqüestionable.

https://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2012/03/28/articulo/1332910800_133291.html

ELS MATEIXOS INCOMPETENTS

Després de 10 anys ha començat el judici pel cas Prestige. Cóm que no te’n recordes??? Au va, què tampoc no fa tant... Com deia Carlos Gardel, diez años no son nada... O en el seu cas eren veinte?

Bé... El Prestige... Un petrolier que va patir un accident allà on s’acabava el món dels romans i que per això ho anomenaven Finisterre...

Després de un tira i arronsa o el que és el mateix, de ara arrima’l a l costa, ara ves-te’n mar endins, el petrolier (que ja tenia els seus anys), es va partir en dos i es va enfonsar: G (de Galícia), sis (que van ser els dies entre que van detenir el capità grec i que va trigar en enfonsar-se): Enfonsat!! I sense tocar-lo ningú.

La gestió d’aquell accident va ser nefasta per part de les nostres autoritats. El cap del govern era un encara més nefast José María Aznar i com a Ministre de la Presidència i portaveu del govern hi havia un tal Mariano Rajoy Brey, gallec, com les costes que més van patir el vessament del petroli dels tancs: Són com uns filets de plastilina... (va dir tot minimitzant la catàstrofe...)  

10 anys després, el que s’està enfonsant és el país... No són 6 dies, no, sinó 6 anys i és cert que quan va començar la crisi el PP o era al poder, però van ajudar a trencar el casc i fer enfonsar l’economia... Després van dir que ells serien el que salvarien Espanya i els espanyols, com els gallecs llavors, se’ls van creure i ja sé sap que no hi ha res pitjor que un ase gallec. Perdó, rectifico, els ases de Madrid encara són pitjors... Ja sé sap, com el burro català cap!

Però al banc dels acusat per aquella catàstrofe no s’hi asseu cap dels que he anomenat amb anterioritat. No home! No em m’estic referint al Carlos Gardel, sinó als altres dos, als ases...

Com pretenen treure’ns de la crisi gen tant incompetent. Si no van se capaços de resoldre una crisi com la del xapapote (Cuita! Jo no dic que no fos important, què consti!!), com han de resoldre una crisi de la magnitud que té l’actual crisi econòmica, financera i social d’aquest país.

Escoltava a la SER les mentides que es van dir sobre les conseqüències del desastre del Pretige. Crec que era el llavors Ministre de Foment Álvarez Cascos qui negava que les platges estiguessin afectades per ma marea negra. Si no hagués estat pels milers de voluntaris que hi van anar (molt abans que el propi exercit), potser ara encara hi quedarien restes. Aquella gestió va ser, simplement, vergonyosa!

La gestió actual, a part de ser vergonyosa, és denigrant per a la majoria de ciutadans que la patim i la patirem. Ens van mentir fa 10 anys i ens segueixen mentint ara. L’any 2004. si van perdre no va sr per la gestió del xapapote del Prestige (que potser alguna cosa va tenir que veure...) Ni pel Pla Hidrològic Nacional i la lluita antitransvasament de l’Ebre (que potser també hi va poder veure) Ni tant sols per la guerra il·legal de l’Iraq a la que va donar suport Espanya (que va fer sortir els espanyols de forma massiva al carrer) Sinó pels atemptats de Madrid de l’11-M i més concretament per les informacions enganyoses que ens van oferir. De no haver passat, segurament els 7 anys de Zapatero haurien estat també anys de govern popular.  

Què haurà de passar ara per a tirar-los fora? Alguna tan grossa com llavors? Cal esperar que no sigui així, però és que no escarmentem... Ni allà ni aquí... I així ens va!  

DIARI DE L’AGOST. DIA 28 (dimarts)

EL BUFÓ DEL REGNE
Durant molt de temps va ser considerat bufó del Regne el gran, plorat i recordat Pepe Rubianes. Ell mateix s’atribuïa aquest honor.
A qui també li van posar l’etiqueta i no recordo que la rebutges, va ser a l’Albert Boadella, durant molt de temps  director del grup teatral català els Joglars.
Finalment, li atribueixo el (de) mèrit de ser-ho a D. José María Ruiz-Marteos, per tots els xous que està muntant al voltant de la seva conducta delictiva i pròfuga.  
Ruiz-Mateos, que només fa uns dies demanava públicament que sé l’empresonés, ahir mateix va tornar a protagonitzar un altre episodi de no compareixença davant el jutjat que el requeria. La jutge titular va tornar a demanar una ordre de recerca i captura per a l’empresari estafador.
Una de els primeres mesures que va prendre el govern de Felipe González allà pel 1982, va ser expropiar el holding de l’abella que presidia D. José Maria. RUMASA, així es deia el grup d’empreses, era un entramat empresarial que amagava la seva mala situació econòmica amb tot un procediment d’enginyeria comptable on els pagarés anaven i tornaven de les diferents empreses per a que semblés que estaven capitalitzades quan en realitat, el grup, estava en fallida tècnica. Les persecucions que va patir el responsable econòmic del govern de González Miguel Boyer per part de D.José María van ser sonades. Recordo a l’empresari vestit de Superman i també tirant-li un pastís per la cara.
Ruiz-Mareos va tornar a reflotar el grup canviant-li lleugerament el nom Nueva RUMANA i va continuar fent el que sempre havia fet: comprar tot tipus d’empreses en dificultats, principalment del sector del vi i l’alimentació. Finalment l’estafa es va produir quan el grup va emetre una sèrie d’obligacions a un interès força atractiu i que els particulars van adquirir pensant que era un producte segur. Amb aquests diners, sembla que Ruiz-Mateos va comprar diversos hotels de Mallorca que, pel que sembla, tampoc va acabar de pagar. 
 
EL MADRID FA UNA FUGIDA CAP ENDAVANT
Que el Madrid no ha començat bé el campionat de lliga és un fet. 1 punt en dos partits, 2 gols a favor i 3 en contra diuen molt poc d’un equip que la temporada passada va batre tots els rècords d’efectivitat sent el màxim golejador històric i també va aconseguir el rècord de punts.
Està clar que el campionat només ha fet que començar i al Madrid li sobra temps per a remuntar. Ningú s’imagina que els resultats obtinguts fins ara puguin ser una constant durant tota la temporada.
Florentino Pérez s’ha volgut fer callar les crítiques amb la presentació del jugador croata Luka Modric que estava en revel·lia des de feia setmanes amb el seu anterior club, el Tottenham anglès.    
Els 42 milions que pot arribar a pagar el Madrid pel fitxatge semblen excessius per un jugador a qui no coneixia el gran públic i que tampoc no jugava en un dels equips punters de la lliga anglesa. El Periódico, per exemple, titula com a cortina de fum l’actitud del Madrid, ja que, pel que sembla, Florentino no tenia programat presentar-lo tan d’hora. Ja sé sap, si no vols que se parli d’alguna cosa, dóna’ls -hi un altre tema d’interès. 
 
MAS, LA DIADA I EL PACTE FISCAL
Precisament a l’hora de desviar l’atenció informativa els de CDC són autèntics mestres. Que no volen que es parli de retallades, treuen el tema del pacte fiscal per a que sembli que tots els mals que pateix Catalunya són per culpa del finançament que rep des de Madrid.
Davant les envestides independentistes per la diada, el govern català ficarà tota mena d’excuses per no acudir com a tal a la manifestació.      

Diuen Mas i el seu govern que la seva màxima reivindicació és el pacte fiscal i, precisament ahir, Rajoy es va comprometre per carta a estudiar-ho.

Però allò que és una prioritat per als d’aquí  ho deixa de ser quan es traspassen els límits autonòmics. Madrid no vol trencar les relacions amb el govern català, però tampoc té cap intenció de satisfer les seves peticions.
Per a l’esquerra la màxima prioritat és treballar per a que no es perdin més drets i mirar de recuperar els que s’han perdut fins ara que no són pocs. Ahir mateix, fins i tot Herrera va advertir a ERC de les seves prioritats i que s’embarcaran en cap projecte independentista de la ma de Convergència. 
 
GALÍCIA TAMBÉ FARÀ ELECCIONS ANTICIPADES
Núñez Feijoo va anunciar que a Galícia també es faran comicis anticipats el proper 21 d’octubre, coincidint amb les basques. Després de l’anunci de Patxi López era qüestió de temps que el president gallec fes el mateix.
Sembla ser que després de parlar-ho amb Rajoy van decidir que davant la degradació progressiva del PP, millor fer-les a l’octubre que al març de 2013.
El que més m’ha cridat l’atenció és que es digui que l’avançament electoral hagi agafat desprevinguts els partits de l’oposició. Tret de les municipals que sempre són quan toca, cada 4 anys, la resta poden avançar-se sempre que el cap de govern de torn ho consideri necessari, per tant, és obligació dels altres partits estar preparats. Ahir a la SER donaven per fet que el candidat socialista seria Pachi Vázquez (no sé si tindrà res a veure amb Paco, qui va ser alcalde de la Corunya durant diverses legislatures), en canvi el Periódico d¡avui encara no ho dóna per fet.