DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 9

LES CONTRAVERTIDES VAGUES

La setmana passada vaig publicar un post sobre la manifestació de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!!, tal com faig cada vegada que hi assisteixo. Sobre aquest post me van deixar un comentari que, resumint, me deien: Podríeu fer una altra mena de reivindicacions perquè me molesteu quan vaig a treballar. També me proposava que adoptessin altres mesures sense especificar.  

Ho vaig llegir des del mòbil i vaig decidir no contestar. I no ho vaig fer perquè des del mòbil me costa més, però també una mica per mandra... ¿Què li havia de dir a algú, que tot i que me deia que estava al nostre costat, no s’havia manifestat mai al respecte? Tal com ja he escrit més d’una vegada, la nostra reivindicació va lligada a la incomprensió de molts, sobre tot d’aquells als qui els afecten els talls que realitzem.  

Avui en dia, on les xarxes socials dominen una gran part de les comunicacions humanes, qui no està informat de quin dia i a quina hora se talla la carretera és perquè no vol. Al Facebook hi ha una pàgina que porta el nom de la plataforma i on, a part de les notícies relacionades amb l’N-340, AP-7, etc. també s’informa sobre els següents talls: dia, hora i llocs (ja que normalment n’hi sol haver més d’un)

El moviment veïnal és assembleari i, per tant, les mobilitzacions i tota mena d’actes que es fan, s’acorden durant les concentracions. Si algú té propostes per fer, que vagi als talls i que les faci. Seran ben rebudes.  

A l’aeroport del Prat, els treballadors d’Eulen també han rebut la incomprensió per part de molts usuaris. Tot i que els hi pot semblar bé el que demanen, haurien de manifestar-se sense molestar els passatgers.

Segurament aquestes persones insolidàries mai han fet una vaga i, si l’han fet, m’agradaria que m’expliquessin les seves experiències per a veure quines mesures van prendre.  

LLAMAZARES I GARZON

Només llegir els seu cognom, estic segur que sabeu de qui us vaig a parlar. Gaspar Llamazares va ser coordinador general deIzquierda Unida i diputat al Congrés i Baltasar Garzón, a part de jutge estrella, també va entrar en política de la ma de Felipe González, tot i que van trencar peres aviat.

La notícia va saltar fa un parell de dies. Llamazares i Garzón han registrat un nou partit polític que té per nom d’Actúa. Tot i això encara, segons els seus impulsors, encara no està clar que s’acabin presentant a unes eleccions, ja siguin autonòmiques, generals o europees.

Per la seva part, Llamazares ha manifestat que els seu compromís amb Izquierda Unida (ara n’és el seu portaveu al parlament autonòmic asturià), acabarà amb la legislatura.

Pel tarannà de tots dos, pressuposo que el nou partit serà d’ideologia d’esquerres... Fa falta un nou partit d’esquerres a Espanya? A mi me sembla que no. Que l’oferta existent ja és el suficientment àmplia com per a que, a l’hora de votar, es pugui triar en funció de qui creguin que els representa millor.

Me sembla que en aquest país hi ha massa egos i que tots volen tenir la seva parcel·la de poder. Ja sabeu que més val ser cabeza de ratón que cola de león...  

Per cert, per al nou partit, Llamazares i Garzón podrien buscar algú que es digués Melcior... Així ja tindrien el trio dels Reis Mags complet.              

LA “PRIMERA” NOTÍCIA DEL DIA: L’ABSOLUCIÓ DE CAMPS

Cronològicament parlant, el primer tema transcendent del dia va ser l’absolució de l’expresident de la Xeneralitat Paco Camps. Per 5 vots a favor i 4 en contra, el jutjat popular el va declarar “no culpable” dels delictes que havia estat imputat.
Quan es va conèixer la notícia, la indignació entre el la gent d’esquerres, sobre tot els del País Valencià va ser gran. Però aquest matí, també m’han arribat opinions en contra de persones que res tenen que veure amb l’esquerra política.  
La primera notícia sobre l’absolució de Camps la vaig llegir al Facebook on un amic de Sagunt, company de treball i sindicat, l’havia penjat. El comentari que vaig deixar va ser que “estava indignat” i que, a partir de sentències així, ja es pot considerar que hi haurà “barra lliure”, per a tots els “espavilats de torn”.
Encara que el tribunal popular digués el contrari, els fets estaven més que provats, ja que d’altres imputats com Betoret, van admetre la seva culpabilitat.
El ajustat resultat de 5-4 fa pensar que “qualsevol altre resultat podria haver possible”. Però també es pot pensar que “es podria haver influït amb el jutjat”.  De fet, informacions periodístiques asseguren que es va veure a  “una persona de l’entorn de l’expresident” fent una aperitiu a la terrassa de l’hotel on estaven allotjats els membres del jurat popular. Casualitat? Potser sí, però després de tot el que s’ha dit i que s’ha escoltat durant el judici, però sobre tot, de veure de què han estat capaços els de la trama Gürtel, perdoneu, però penso que de casualitat res.
Us vaig dir que en parlaria i ho faig. Què passa amb el jutge Garzón? Si la passada setmana se’l va jutjar per haver manat escoltar les entrevistes dels advocats i acusats de la trama Gürtel, de forma irregular, aquesta setmana li toca judici per voler investigar els crims del franquisme. Ni el fiscal del cas hi està d’acord. Recordo que la Fiscalia representa a l’Estat i, per tant, a priori, és la part acusadora. Per tant, és significatiu que el fiscal carregui contra el propi jutge i denunciï irregularitats del cas.

Ara imagineu-vos una cosa que pot passar. Que els corruptes i els assassins (em refereixo als qui van matar en nom d’Espanya durant la guerra i en la dictadura) quedin lliures de tota culpabilitat i, en canvi, es condemni al jutge que ho ha volgut investigar.

Sembla ser que som la riota de mig món (i de l’altre mig, perquè no se’n han assabentat)
Per acabar unes frases de “domini públic”: “Espanya és diferent” i la “Justícia és una disbauxa (cachondeo)
M'enteneu, no?    

EN DEFENSA DE BALTASAR GARZÓN

Sóc conscient que el jutge Baltasar Garzón pot despertar tantes simpaties con detraccions. Segurament, un dels jutges estrella de la judicatura espanyola, és un egocèntric i moltes que moltes vegades ha actuat buscant el seu lluïment personal.
Dit això, considero que davant els 3 judicis que ha d’encadenar en els propers dies, he de donar-li el meu recolzament, encara que només sigui simbòlic.
El passat dimecres, al Facebook, vaig compartir un enllaç d’un company de sindicat i d’empresa de Barcelona i ràpidament vaig rebre suports en forma de “m’agrada”, però també opinions en contra.
Vaig argumentar que tant sols perquè va intentar jutjar al dictador xilè Pinochet i els crims del franquisme, eren para mi motius més que suficients per a donar-li suport. Finalment vaig afegir un altre motius: és del Barça!
Ni així vaig poder convèncer la “parròquia”. Tampoc és que tingui massa interès en convèncer ningú. Per a mi cadascú és molt amo dels seus propis pensaments i actes i voler convèncer a la gent de que pensen de forma incorrecta, no és propi de mi.  
Estareu d’acord en mi que cada dia expresso opinions per a la reflexió. Potser no tant per al debat, ja que d’altes si que m’han intentat dir que sóc jo el que estic equivocat des d’una posició intransigent i sovint anònima.

Tornant a Garzón. Se’l jutja per “haver ordenat –suposadament- escoltes il•legals entre membres de la trama Gürtel i els seus advocats”, per “haver volgut investigar crims del franquisme, suposadament, sense tenir competències” i, finalment, per “haver cobrat del Banc Santander per donar conferències”.
Però fixem-nos que hi ha a l’altre costat. En el primer cas, els membres de l’anomenada Gürtel, una trama corrupta que van moure un bon grapat de milions d’euros procedents, principalment de la Generalitat Valenciana i que va salpicar, entre d’altres, al President Camps (que va dimitir del seu càrrec) i el secretari general del PP de la comunitat Ricardo Costa (que va ser “lleugerament” destituït pel seu partit) i que durant les darreres setmanes també s’han hagut de seure al banc dels acusats. Suposadament, el PP també es va finançar a través d’aquesta trama.
En el cas de crims del franquisme, la denúncia la va fer un pseudo sindicat anomenat “Manos Limpias” que, a part de dedicar-se a posar querelles ningú sap per a què serveix i, a sobre, és d’extrema dreta.
Finalment, en el cas de les conferències, no sé si un jutge pot cobrar o no per donar-les, però polítics de casa nostra com Felipe González i José Maria Aznar es van guanyar la vida durant molt de temps fet aquesta activitat. Llavors em sobta una mica que mentre els uns ho poden fer sense cap problema, els altres no.
Davant d’aquests fets, els qui no el recolzen, què fan? Mostrar-se indiferents? Perquè no crec que donin recolzament a la part contrària, oi?
Jo, a pesar dels pesar, i tot recordant que també va investigar el cas GAL on estaven implicats gent del meu partit, opto per “mullar-me” i donar-li suport.
Finalment us contaré una anècdota. Quan el titular del Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional no era tan conegut com ara (estic parlant de quasi 20 anys enrere), una vegada em va arribar una sol•licitud d’informació sobre una persona de les nostres terres per un suposat delicte monetari. Per casualitats de la vida, coneixia a aquesta persona. La investigació tenia que veure amb una xarxa que es dedicaven a falsificar moneda i que es va localitzar a la raval de Sant Llàtzer de Tortosa.