Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IBI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris IBI. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2019

DEMAGÒGIA AMB ELS IMPOSTOS


Durant les campanyes electorals, la majoria de partits anuncien rebaixes d’impostos als seus programes electorals. En el cas de les municipals l’IBI urbà què és el més important i, per tant, el que més ingressos aporta a les arques municipals.
N’hi ha d’altres com el de vehicles de tracció mecànica, l’IAE, l’ICO (sobre noves construccions), etc. I també taxes i preus públics.
Per tant, en definitiva, els impostos són per als ajuntaments una font important de finançament.
La resta del finançament municipal se deu a les transferències corrents i subvencions, ja siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya o d’altres ens públics dependents o vinculats.
Els ajuntaments han d’elaborar els pressupostos i aquests han d’estar equilibrats: es a dir, els ingressos i les despeses pràcticament han de coincidir. L’Estat, seguit les directius de la UE, només permet un percentatge de dèficit molt ínfim.
Així, per un costat tenim els ingressos (bàsicament impostos municipals transferències corrents i subvencions) i per l’altre tot el capítol de despeses. La partida més gran de despesa sé l’emporta el personal (salaris i seguretat social) i amb l’altra s’intenta donar resposta a totes les necessitats i mancances que té el municipi (i que no són poques...)
Quan escolto els debats només sento als membres de l’oposició queixar-se perquè no s’ha invertit prou en serveis socials, en habitatge públic, en rehabilitar el casc antic, en cultura, etc. Algú s’ha parat a pensar que a menys recaptació menys despesa. Es a dir, si se recapta menys no podran cobrir-se totes les necessitats de les que tan se queixen els grups de l’oposició. Al menys de que hi hagi una administració eficient dels recursos que se gestionen. Però aquest estalvi (com el del enllumenat públic) no sempre és suficient.
Potser recordareu que els fallits Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 incloïen més despesa de la que la UE considerava prudent, però com va dir el Govern de Sánchez hi havia un fórmula per a poder recaptar més sense apujar els impostos: incidir allà on hi ha més frau fiscal. Es a dir, una administració pública molt més eficient amb els controls. Aquesta mesura fa molts anys que la demanen els sindicats de treballadors, però mai se’ls hi ha fet cas i sempre s’han buscat fórmules per a tenir ingressos extres molt més fàcils (sancions).
No us heu de deixar enganyar pels cants de sirena... Normalment qui diu que abaixarà els impostos els acaba apujant. Rajoy va arribar a la Moncloa anunciant que abaixaria els impostos, però l’any 2017 els havia apuntat tots. Fins i tot ne va crear de nous.
No fa gaires dies, un socialista tortosí, a propòsit de les propostes de la campanya electoral de les municipals i concretament sobre els impostos, me va ensenyar una estadística. Sabeu a Tortosa quina és la preocupació sobre els impostos municipals: 0,0. En canvi, amb aproximadament un 23%, al ciutadà li preocupa tenir una ciutat endreçada.    
Traieu-ne les vostres pròpies conseqüències...


PER A SABER ÉS:







divendres, 13 de març del 2015

HAN COMENÇAT LES REBAIXES DE PRIMAVERA

Tradicionalment les rebaixes sempre han coincidit amb l’arribada de l’estiu (a partir de l’1 de juliol) i l’hivern (7 de gener, després dels Reis), excepte... Excepte quan hi ha eleccions i els polítics per tan de guanyar-se uns vots, rebaixen tot el que és rebaixable, o sigui els impostos.
Els va rebaixar Alberto Fabra el candidat del PP al País Valencià, va dir que segurament els abaixaria Rajoy, sobre tot l’IVA que s’aplica a la cultura i també Esperanza Aguirre si la lideressaacaba com alcaldessa després de la contesa (electoral)
No fa gaires dies em va dir una companya de treball que l’alcalde de la Ràpita havia promès abaixar l’Impost sobre Bens immobles (IBI) un 30%... Un 30%! I segurament es va quedar tan ample quan ho va dir...
L’IBI, per aquells que no siguin massa experts en impostos, és el principal recurs propi de finançament. També estan les subvencions i transferències, però aquestes arriben d’altres administracions (Estat, Generalitat, Diputació, UE...) Però el principal recurs propi dels ajuntaments és l’IBI, amb la consideració que el marge de maniobra que tenen es molt petit, perquè només poden incidir en l’anomenat recàrrec municipal que, com el seu nom indica, cada ajuntament té potestat d’establir el que cregui oportú.
Si fos veritat que la Ràpita deixés de recaptar un 30% en IBI, el pressupost d’ingressos per a l’any 2016 (suposo que el del 2015 ja està aprovat) es veuria substancialment reduït. Per tant, l’equip de govern entrant, per a seguir donant els mateixos serveis, hauria d’aconseguir abaixar substancialment el capítol de despeses. Si pensem que hi ha una sèrie de despeses que són pràcticament inamovibles (personal, despeses generals de llum, aigua, telèfon, neteja d’edificis públics, manteniment, etc.), ja m’explicareu d’on s’hauria d’estalviar...
Potser canviant l’enllumenat i posant LED? Bromes a part seria una bona solució, però abans s’haurà de fer una inversió que, per molt que es cofinanci, sempre s’haurà de fer una aportació considerable des de les arques municipals.        
Ara bé, el que em sembla que és de jutjat de guàrdia és l’anuncia de que, tal vegada, s’abaixi l’IVA de la Cultura. El govern del PP, el mateix que va criticar el govern socialiste quan va apujar els impostos i que va prometre no apujar-los durant la campanya electoral, quan va arribar al govern va traspassar les línies roges que mai ningú hauria de traspassar, com per exemple, el que estic dient, l’IVA de la cultura. Així, cinema, teatre, música, etc. van passar de tenir un tipus d’IVA del 10% a un 21%. Com aquell que no vol, més del doble. Això va fer encarir automàticament el preu le les entrades dels concerts, representacions teatrals, projecció de pel·lícules... En temps de crisi, què passa? O l’hipotètic públic que acudia a dites representacions, en part, deixa d’anar-hi o bé, són els productors els que n’assumeixin la diferència a costa dels seus beneficis (si és que en tenen, perquè no sempre és així)
Quan els anuncis de rebaixes d’impostos es fan en companya electoral, l’oposició sempre els qualifica de electoralistes... I no n’hi ha per a menys. I sinó, perquè s’anuncien ara i no quan hi hacalma electoral... Encara que en la democràcia que estem vivint és difícil que passi un any sense cap tipus d’elecció.