Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de maig del 2019

GENT CORRENT


L’arribada d’Internet va canviar la vida a molts, però va ser amb la creació de les xarxes socials quan l’ús d’Internet se va generalitzar i va arribar a la majoria dels ciutadans i ciutadanes.
Evidentment, el seu ús té pros i contes. Entre els pros està la immediatesa de les notícies. L’any 78, quan va passar l’accident dels Alfacs, no me’n vaig assabentar fins passades unes 5 hores des de l’accident. Avui en dia és pràcticament impossible no assabentar-te’n de forma immediata d’una notícia rellevant.
Entre els contres està sobre tot el mal ús que moltes vegades ne fem. És fàcil arremetre contra algú sovint des de l’anonimat. Menció a part mereixen les fake news (notícies falses) creades amb la intenció de perjudicar. Per tant, dues coses sobre el que llegim a Internet (o ens passen via Whatsapp): no creure’ns tot els que ens arriba, però sobre tot no compartir aquelles notícies que poden ser denigrants per a la persona (o col·lectiu)a les que van dirigides.
Si tu, lector, ets gent corrent, potser si des del teu compte personal de qualsevol xarxa social menysprees o insultes a algú, segurament no tindrà conseqüències i, per tant té donarà peu a fer-ho totes les vegades que té doni la gana. Ara bé, si ostentes un càrrec públic, pot arribar a tenir greus conseqüències, tal com li va passar a Núria de Gispert, expresidenta del Parlament i excàrrec d’Unió Democràtica de Catalunya que va haver de renunciar a la Creu de Sant Jordi que li va atorgar la Generalitat de Catalunya per compartir mems ofensius en contra dels seus rivals polítics.  
De totes formes, ni que siguis gent corrent, quan els amics i coneguts creuen que ets una persona sensata, d’aquelles que quan parla dona gust escoltar i quan actua ho fa de forma assenyada, que per la teva trajectòria personal t’has fet mereixedora d’un respecte dintre de la societat que t’envolta, faries bé de no deixar-te emportar pels sentiments sinó vols perdre la condició que t’has guanyat al llarg de la vida gràcies al teu comportament exemplar.
De vegades, una sola relliscada, té pot fer perdre la confiança que els amics han dipositat en tu i fer-te perdre la condició de persona respectable.

dimecres, 20 de setembre del 2017

DIFAMACIONS I FALSES NOTÍCIES CORREN PER INTERNET

Ahir llegia al Periódico que el grup musical Itaca Band s’ha vist obligat a deixar d’actuar per una presumpta agressió masclista que mai s’ha arribat a provar i de la que tan sols existeix denúncia. Sembla ser que un membre del grup va voler fer una broma i va entrar al lavabo de dones. Una vegada allí hi va haver algun insult i fins i tot alguna empenta.
Les xarxes socials d’Internet i també la telefonia mòbil, son unes eines molt poderoses a l’hora de divulgar tot tipus de notícies: fiables i contrastades i falses.  
El dia anterior m’havia arribat un missatge sobre que el líder del PSOE Pedro Sánchez era net del sanguinari general franquista Antonio Castejón Espinosa. La meva resposta va ser contundent: Suposo que abans d’enviar-m’ho t’has documentat. Qui m’ho va enviar, ja no va dir ni piu. Vaig buscar per Internet i immediatament vaig trobar ressenyes sobre el suposat iaio del líder socialista. Això sí, a pàgines de dubtosa fiabilitat. Alguna d’aquestes falses acusacions tenien el seu origen l’any 2015, poc després d’haver estat elegit secretari general del seu partit. Vaig seguir buscant i en vaig trobar d’altres que parlaven del tema i desmentien categòricament que el iaio de Pedro Sánchez fos la mateixa persona que el general colpista.  
Arribar a aquesta conclusió no precisa de cap estudi, simplement usar una mica de lògica. El líder socialista es diu Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Per tan, s’ha mare porta el cognom Pérez i, en tot cas, seria Castejón de segon cognom. Aquesta forma composta de cognom sé sol fer per a no perdre un determinat cognom que representa una família. A Santa Bàrbara hi va haver un secretari d’ajuntament que es deia Carlos Ruiz-Ayucar y de Merlo i me va explicar que el seu pare i els germans d’aquest van voler adoptar aquesta composició per no perdre el cognom Ayucar i que, a partir de llavors va quedar com un sol cognom.
Tornant a la mare de Pedro Sánchez, si el seu pare es deia Pérez de cognom, mai pot tractar-se del general Antonio Castejón.
Difamar o difondre notícies falses és molt habitual a l’era d’Internet. Segurament els exemples més coneguts són els l’exministra socialista Leire Pajín i l’actual vicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaria. Però hi ha d’altres casos, com per exemple el de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau de qui se deia que no tenia estudis universitaris.
Tot i que de vegades s’insisteix sobre la necessitat de verificar les notícies o les ressenyes antes de compartir-les ajudant així a difondre-les, el cer és que hi ha molta gent que no ho fa.
Persones suposadament desaparegudes (sobre tot adolescents) són compartides habitualment per les xarxes. També sé solen compartir frases atribuïdes a personatges històrics molt coneguts al costat d’una foto per a donar-li més credibilitat.
L’altre dia un amic va compartir una cita de Abraham Lincoln que deia així: No creas todo lo que leas en Internet sólo porque hay una foto con una cita al lado. Evidentment, al costat de la cita apareixia la cara del carismàtic president republicà dels Estat Units.       

dijous, 31 d’agost del 2017

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es
'EL TEMA QUE ENS OCUPA'
Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.
Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  
Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.
Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.
Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA
Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.
De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.
És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.
No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.
Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  
De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET
Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...
Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.  

dimarts, 4 de juliol del 2017

LES NOVES TECNOLOGIES I ELS HUMANS

Les administracions estan implantant cada cop més les noves tecnologies, la qual cosa afecta directament a tothom. És evident que no es pot anar contra el desenvolupament, però també és evident que hi ha grups humans als que les noves tecnologies els hi van molt grans...
I ho dic amb coneixement de causa, perquè treballo a l’administració i me trobo constantment amb exemples que demostren que molts ciutadans no estan preparats per a ser autosuficients, telemàticament parlant.
Com dic sovint, els temps del carro i matxo ja han passat... Però una cosa és que s’adaptin els que viuen de tramitar papers i l’altra ben diferent és que s’adaptin la resta dels ciutadans, sobre tot els que ja tenen certa edat i com a molt només van tocar una màquina d’escriure (mireu per exemple l’escriptor Josep Maria Espinàs)
Davant d’una novetat (i més si té ve imposada) sempre se produeix una sensació d’inseguretat. Ho hauré fet bé? I més encara si saps que cometre una errada pot acabar en sanció.
Hi ha qui opina que si se dominen les xarxes socials i tens certa desimboltura en navegar per Internet i el mòbil també s’hauria de dominar les pàgines més tècniques, les que té permeten fer gestions amb les administracions. No és el mateix. Una cosa és que tinguis una afició (de vegades addicció) i l’altra fer-ho per obligació i perquè no té queda més remei.
L’Agència Tributaria estatal ha estat pionera en la implantació de les noves tecnologies. Des de la seva web se poden fer tot tipus de tràmits sempre que disposis de les eines necessàries: Certificat electrònic emès per la FNMT o altre organisme certificador compatible, sistema cl@ve o DNI electrònic.
La campanya de la Renda de 2016 ja és història, al menys pel que respecta als ciutadans. Per a la AEAT encara queda una llarga temporada fent devolucions, però sobre tot comprovacions que segurament acabaran amb liquidacions provisional i més d’una inspecció. Aquest any, com ja va passar l’anterior, s’ha pogut accedir a l’anomenada RendaWeb a través d’una determinada casella de l’exercici anterior (per a al renda de 2016 la 440, tot i que pot canviar en cada exercici)
La passada campanya que tot just va acabar divendres ha estat la primera sense el programa PADRE des de que se va crear l’any 1988, tot i que no va ser fins l’any 1999 quan va començar a tramitar-se per Internet.  
L’enviament de l’esborrany resultava molt pràctic. A sobre té deia si era confirmable o no i, en aquest cas, necessitava d’alguna modificació. Complementava l’esborrany les dades fiscals on hi constaven totes aquelles dades que necessitaves tenir i que estaven en poder de l’Agència Tributària.
L’any passat se van emetre molts pocs esborranys, però aquest any, fins el que jo sé, ja no se’n ha emès cap. Com a molt (i no ha estat de forma massiva), s’han enviat les dades fiscals que, com després comentaré, serveixen per a ben poc, per no dir per a res.
La gent de certa edat, aquells que només tenen el mòbil per a trucar o potser fins i tot no ne tenen, troben a faltar l’esborrany...

-Portàvem l’esborrany al banc i allí ens ho arreglaven...

Aquest any, tan si com no, has de fer-ho a través de la web amb alguna de les eines de les que ja us he parlat. Però no tothom se’n surt i a part, sinó tens una mica d’idea de com funciona la renda, millor deixar-ho i buscar altres alternatives...
Amb les dades fiscals que han enviat als privilegiats, va inclosa la casella 440, la necessària per accedir a la RendaWeb. Però per a què necessites les dades fiscals si ja no pots fer la renda a través del programa PADRE? A part, les mateixes dades ja les tens incloses a la RendaWeb.

De vegades val la pena acceptar que ets un inútil tecnològic i acudir o bé als serveis gratuïts on fan la renda o bé al professional pagant.  

dilluns, 8 de maig del 2017

SOBRE LES FIRES

L’anterior cap de setmana, el que va a cavall dels mesos d’abril i maig, van tenir lloc les fires de Tortosa i la Galera. No he llegit en lloc si s’ha fet un balanç de resultats de les dues fires: visitants, volum de negoci...
L’èxit de visitants de la Fira de la Galera sembla inqüestionable. La vaig visitar dilluns i tant pel matí com per la tarda la fira estava plena de visitants i l’aparcament principal que hi ha a l’entrada del poble segons arribes de la part de Santa Bàrbara, també estava ple, més per la tarda que pel matí. Un bon baròmetre per a fer-se una idea de la quantitat de visitants que hi ha en aquell precís moment. Una veïna del poble en va dir que tot i el volum de visitants de dilluns, diumenge encara n’hi havia més. Sembla ser que els altres dies van ser més fluixos.
La Fira de la Galera ha arribat a les 24 edicions, la qual cosa vol dir que està totalment consolidada. La Fira de Tortosa en canvi, ja va per la 73 edició. A part del nombre d’edicions, la diferència més gran entre les dues fires és que mentre que la de Tortosa és multisectorial, la de la Galera és temàtica, ja que només trobes objectes de ceràmica i terrissa.
Per a trobar els orígens de les fires ens hauríem de remuntar a uns quans segles enrere. En alguns casos a l’època medieval. En aquella època solien ser fires de bestiar i, cal suposar que, al contrari del que passa ara, només hi assistien les persones interessades: les que tenien bestiar per a vendre i les que hi anaven a comprar.  
La Fira d’Amposta que, com la de Tortosa és multisectorial, conserva un apartat dedicat al bestiar, però és pràcticament residual si el comparem amb la magnitud de la fira. En els darrers anys, dintre de l’apartat dels animals, el que més rellevància té son els cavalls, ja que signifiquen una afició molt arrelada a la ciutat. Fins i tot s’hi fan demostracions de doma.
Avui en dia les fires són més actes socials que una altra cosa. La inauguració sol anar a càrrec d’algun polític o personatge amb algun tipus de relació amb la població. A part de les tradicionals transaccions econòmiques, també s’hi fan actes paral·lels com ara conferències, taules rodones, exposicions, etc. Sempre depenent del tipus de fira i sempre encaminat a atreure el màxim de públic possible.
Sovint, a manca d’expositors, una part important dels pavellons firals s’omplen amb estands d’organismes oficials (organismes de la Generalitat, Diputació, Consell Comarcal), d’entitats benèfiques, etc.    
Però no totes les fires tenen una llarga tradició. Tal com he dit al començament, la de la Galera té 24 anys, però encara n’hi ha de molt més recents, com per exemple la de L’Oli de les Terres de l’Ebre de Jesús (22 edicions), la de l’Oli novell, cítrics i comerç de Santa Bàrbara (20), Fira de l’Oli i l’espàrrec de Godall (14), la del Racó dels Artesans-Fibres vegetals del Mas de Barberans (14)
Com heu pogut veure, algunes d’elles tenen un denominador comú: l’oli d’oliva que, sense cap mena de dubte, ha estat el principal motor de l’economia dels nostre territori durant molts de  segles. L’èxit de les fires és desigual i, sovint, la seva creació ha estat més per motius polítics que no per necessitats comercials.
Però les fires atreuen visitants i, comprin o no, omplen restaurants i bars i sempre deixen negoci al sector serveis de la població.
Però de vegades també han fracassat, com per exemple la de Sant Lluc d’Ulldecona que, després de recuperar-la (sembla ser que ja s’havia fet al passat), es va deixar de celebrar per manca d’interès del propi comerç local (o al menys això sembla)
Avui mateix, mentre me desplaçava amb el cotxe a treballar, he escoltat que a Catalunya, les compres per Internet han augmentat el 8% en el darrer any. Complementaven la informació dient que els comerços s’han d’obrir a Internet per a poder atreure més clientela. I és que Internet i les noves tecnologies acabaran en tot en uns pocs anys.
Quin és el futur de les fires? Renovar-se o morir. Està clar que les fires temàtiques com la de la Galera o la del Mas de Barberans o les festes de recreacions històriques com la del Renaixement de Tortosa, la del Mercat a la Plaça d’Amposta, la del Castell d’Ulldecona, la del Mercat iber d’Alcanar o la Móra morisca de Móra d’Ebre, així com les fires gastronòmiques, tenen, des del meu punt de vista el futur assegurat, però aquelles que ho abasten tot i no abasten res en concret, el seu destí és desaparèixer.  

dimecres, 29 de març del 2017

UNA MOCIÓ FORA DE LLOC

Quan ja semblava que el tema de la rivalitat entre Amposta i Tortosa estava superada, dilluns al ple de l’Ajuntament de la capital del Montsià va tornar a aparèixer.
Va ser arran d’una moció presentada pel grup municipal del PSC-CP sobre instar a la Generalitat de Catalunya per a que obri una oficina pròpia o compartida amb l’administració local de l’Agència Tributària Catalana. Actualment (i fins a l’1 de setembre) és el Registre de la Propietat número 1 el que recapta els tributs que són competència de la Generalitat de Catalunya (Successions i donacions, Actes jurídics documentats, Transmissions patrimonials, etc.) Durant l’exposició de la moció es va dir: Per a què els ampostins no tinguin que desplaçar-se a Tortosa...
Abans de continuar vull fer-vos unes preguntes:

-Sabeu on estan ubicats els Registres de la Propietat a Amposta (n’hi ha dos)?

-Teníeu constància que el Registre de la Propietat número 1 recaptava els tributs propis de la Generalitat?

Si heu contestat afirmativament a la segona pregunta...

-Quantes vegades hi heu anat?

La nostra família dues vegades: Quan tinguérem que liquidar els drets reials per a rescatar dos plans d’estudis dels nostres fills que havíem contractat amb una companyia d’assegurances i, que sinó fèiem efectiu, no ens donaven el capital que havíem dipositat i els interessos que havien generat al llarg dels anys.
La majoria de vegades (per exemple quan hi ha una compravenda d’alguna finca rústica o urbana de segona ma), el pagament dels impostos que es deriven ja ho fa directament la notaria. O no és així?  
Encara no he arribat a la part més important. Cada vegada més, la majoria de tràmits sé poden fer per Internet mitjançant el corresponent certificat d’usuari expedit per la FNMT o bé d’altres certificats acreditatius expedits per diversos organismes certificadors però amb facultats molt més limitades.
Com sabeu treballo a l’Agència Estatal d’Administració Tributària, es a dir, l’espanyola. Com aquell que no vol la cosa, ja fa més de 31 anys... Com va dir una vegada un: una temporadeta.
En tot aquest temps he viscut la implantació i l’evolució de la informàtica. Quan vaig entrar a treballar el 2 de gener de 1986, la informàtica es limitava exclusivament al tractament de dades que es feia al departament de... Informàtica!! Tota la resta de la feina se feia manualment.
L’Administració de Tortosa, a principis dels anys 90 va arribar a 73 treballadors. Sabeu quans ne som ara? 36. Exactament la meitat. Primer van desmantellar la inspecció. Perdó, la van centralitzar a Tarragona... Posteriorment també van centralitzar la Unitat de menor quantia de Recaptació i també Societats...
Dilluns 20 de març (o sigui, fa menys de dues setmanes), per sorpresa, tinguérem una visita del tot inusual: La del Delegat Especial de Catalunya Gonzalo de Castro. En quasi 32 anys d’història de l’Administració de Tortosa era la tercera vegada que ens visitava un delegat especial... Anava acompanyat pel Delegat i el Secretari General de la Delegació de Tarragona. Al principi no va transcendir el motiu de la visita, però poc a poc i amb comptagotes, ens van anar donant informació...

-5 agents tributaris passaven a dependre de la Regional de Barcelona de Gestió Tributària per a una campanya de comprovació de l’IVA.

-Totes les competències de Recaptació s’assumiran des de Tarragona i a Tortosa només quedaran 2 o 3 funcionaris per atendre consultes i poca cosa més. Per a la resta se’ls hi haurà de buscar una nova ubicació, ja sigui a Tortosa o a Tarragona...

-I el que es pitjor: La Administració de Tortosa té els anys comptats... A data d’avui no sé sap res en concret, però dintre d’uns anys acabarà per tancar portes.

Durant els darrers anys ja hi ha hagut precedents de tancament: 1 administració a Sevilla, 4 a Barcelona, etc. La de Betanzos (A Coruña) té 10 treballadors i la de Vinaròs 21... I es va a la baixa...
I no té punt de comparació els impostos que recapta l’Agència Tributària estatal amb els de l’Agència tributària Catalana...
Torbeu que amb aquest panorama la Generalitat s’avindrà en obrir una oficina a Amposta?

(Igual un dia m’hauré de tragar les meves pròpies paraules...) 

Per cert, la moció va ser aprovada per unanimitat.  

dimecres, 21 de maig del 2014

GOOGLE, TWITTER I INTERNET



A partit de ja, a tot aquell que demani a Google que sé li esborrin dades (pel que sembla no han de ser transcendentals), ho podrà fer.
Quin tipus de dades serien? Entenc que dades que han quedat desfasades o que siguin incorrectes. Per exemple. Imagineu-vos que en el passat heu estat socis d’una determinada societat o membres d’algun consell d’administració. Hi ha portals d’Internet que faciliten aquests tipus d’informació que, per un altre costat, perdura de forma indefinida a la xarxa. Entenc que si es sol·licita, Google t’ho haurà de treure.
Però hi ha un problema. Quin? La manera de fer-ho i de justificar-ho (bé, potser en lloc d’un n’hi ha dos)
No sé si us hi heu trobat alguna vegada, però sovint, donar-te de baixa d’algun servei sol ser una tasca pràcticament impossible de fer. Donar-te d’alta és relativament fàcil, ja que només cal anar al distribuïdor o fins i tot des del seu portal i fer-ho, però la baixa ja és molt més complicat, perquè en aquest cas, la web no facilita cap formulari ni cap número de telèfon per a poder-ho fer i sovint, si truques al servei d’atenció al client, et desvien a un altre telèfon on tampoc t’acaben solucionant res. Això si és que et responen...
En quan a Twitter, una de les xarxes socials més utilitzades, sembla ser que des del Ministeri de l’Interior, el mateix que va condecorar a la Verge del Amor, sé li volen posar límits. O dit d’una altra manera: restringir la llibertat d’expressió.
Tot ve com a conseqüència dels insults i amenaces que han aparegut recentment, sobre tot després de l’assassinat d’Isabel Carrasco, la Presidenta de la Diputació de Lleó.
Diuen els experts que l’actual legislació ja és suficient, però em temo que des del PP es donarà una volta més al cargol i es limitaran els continguts dels missatges.
Però què és el que realment li fa temor al nostre govern? Que tots aquells que no pensin com els del PP es puguin expressar lliurement enviant tot tipus de missatges que, en pocs minuts poden arribar a veure milers de persones.  
I és que si a alguna cosa tenen temor els populars és a l’ús de la paraula per part de la ciutadania. Ja sabeu que la paraula surt d’una idea i per a tenir idees cal pensar.
El govern de Rajoy voldria que acatéssim sense replicar tot allò que ens diuen i manen com si fóssim un ramat de borregos.
Sense dubte les xarxes socials que ens ofereix Internet són la nostra principal arma, però les hem de saber usar.    

dissabte, 26 de gener del 2013

ELS NOUS FENÒMENS DE LES XARXES SOCIALS

L’evolució d’Internet és imparable. Antigament, les notícies podien trigar anys en recórrer la curta distància que unia dos pobles veïns. Ara, gràcies a la xarxa, qualsevol usuari pot assabentar-se en temps real del que està passant a qualsevol punt del planeta Terra.
Qualsevol novetat és ràpidament copiada i obté milers d’usuaris en pocs dies. Les xarxes socials, com per exemple Facebook i Twitter, s’han convertit en els mitjans de comunicació més acceptats entre els usuaris d’Internet per la seva agilitat, comoditat i rapidesa.
Però les generalitzacions comporten riscos. Sempre hi ha qui en fa un ús malèvol aprofitant-se de la bona fe o de la innocència dels usuaris. Casos com el phising (suplantació d’identitat amb finalitats fraudulentes) han donat més d’un ensurt a molts d’usuaris. I poden donar gràcies si tot queda amb un ensurt, ja que molts han vist com es buidaven els seus comptes corrents sense saber el motiu ni poder-ho impedir.
Aquesta mateixa setmana han estat notícia dos nous fenòmens socials relacionats amb Internet: el Gossip i l’Informer.
El primer es tracta d’una aplicació per a mòbils de darrera generació que permet enviar missatges de forma anònima amb el requisit previ de ser supervisat pel l’administrador de l’aplicació. Els missatges enviats són de  tot tipus: rumors, xafarderies, declaracions... El límit el posa o l’hauria de posar l’administrador. No obstant, tal com informa avui el Periódico, hi ha hagut les primeres denúncies per sobrepassar-se en alguns comentaris poc ètics.
En el segon cas es tracta d’una pàgina de Facebook que també requereix d’un administrador que va penjant els missatges rebuts (imagino que via WhatsApp) de manera que es publiquen de forma anònima. Es poden deixar comentaris, però en aquest cas, funciona com una pàgina normal de Facebook: s’ha d’estar registrat.
La curiositat em va portar a entrar a el Informer d’Amposta (sic) i alguns dels missatges penjats eren pura poesia. El que més em va cridar l’atenció va ser el d’un noi que li deia a una noia: te comería el chochete como si fuera un donette.  
No recordo haver llegit res tant poètic i sentimental des de fa molts d’anys. Tants que em tinc que remuntar a la meva adolescència quan recitàvem:  
Te quiero, te amo, te adoro y te compro un loro.
Tú eres la vaca y yo el toro.
Té levanto el rabo, te meto el nabo
Y a los nueve meses, un toro bravo. 

Lírica per als sentits... Després posarem en dubte les capacitats de la nostra joventut.  


dimecres, 21 de desembre del 2011

“ELS BITXOS D’INTERNET”



Vaig llegir al Plural que Iñaqui Gabilondo està meditant retirar el seu videoblog que té al diari digital del País, per culpa dels “trolls”. Vaig tenir que recórrer a Internet per a poder “desxifrar” de què s’estava parlant, encara que ho vaig intuir.
Hi ha que veure la quantitat de paraules noves o de segones definicions que s’han creat des de l’existència de la “xarxa de xarxes”: virus, troià, buscador, xat, fòrums, correu electrònic, webs, blogs, links, i moltíssimes més.
Tornant a la paraula “troll”, es refereix a la persona que busca la polèmica sense aportar res al debat. No vaig poder de deixar de pensar amb el grapat de “trolls” que m’he trobat amb els 4 anys que fa que em vaig obrir la Via Augusta.
El primer de tots, sempre el recordaré, va ser un de Campredó que tenia (m’imagino que encara té) fòbia als socialistes i ho vaig tenir que pagar jo. També una de Tortosa (bé, crec que només hi viu i treballa –o hi vivia i treballava, perquè fa temps que no en sento parlar-) i em va passar una cosa semblant. N’hi ha d’altres com per exemple un que viu a Barcelona que es dedica a crear polèmica deixant comentaris tipus “No saps de que parles” i veure les reaccions de la gent als qui ha deixat el missatge. Una vegada jo me’n vaig trobar un així i al cap de pocs dies li vaig sentir dir a ell mateix que “s’ho passava molt bé fent aquesta mena de coses”. Però els “trolls” més perillosos són els que pertanyen a la que jo anomeno “secta dels mitja llegua” (*) o “palmeros” (**) i que s’ubiquen a Amposta. Aquests usen identitats falses i poden arribar a la desqualificació personal per tal de quedar bé davant de la “superioritat local”.
De tots, els que més em va sorprendre va ser un al que fins llavors considerava amic i que va començar a polemitzar pel sol motiu de fer-ho. Com deia al principi, “no aporten res nou al debat” i així era. Simplement es dedicava a portar-me la contraria en tot, només perquè ell tenia un punt de vista diferent al meu. Li vaig fer saber que no li publicaria cap més comentari i el vaig “esborrar” de la meva llista d’amics de Facebook. Al cap d’un temps, de sobte, utilitzant una falsa identitat, va tornar-me a deixar comentaris del mateix estil fins que, finalment, vaig sospitar d’ell. Mai m’hauria pensat que pogués adoptar una falsa identitat per a deixar comentaris al meu blog. Abans de demostrar-li que sabia qui era, vaig tenir un intercanvi de comentaris i li vaig dir que “jugava en avantatge, ja que ell sabia qui era jo i en canvi jo, no sabia res d’ell”. Em va respondre que no tenia perquè explicar-me res personal.
Només us diré que fa un temps mai hauria pensat que aquest individu pogués actuar d’aquesta manera. De vegades he pensat que poden, fins i tot, tenir una ment malaltissa. Aquestes situacions comporten, sovint, la pèrdua d’una amistat que sol venir de lluny.
I pensar que tot va començar amb el "xino" de l'ordinador... 



(*) Secta dels mitja llengua: Els que llepen sovint el cul dels que ocupen llocs importants per aconseguir-ne un benefici. També es poden qualificar com a “llepantes”.
(**) Palmeros: Significa pràcticament el mateix; son els que “els hi riuen totes les gràcies” al líder per guanyar el seu favor.  

dilluns, 5 de desembre del 2011

LA "PLURALITAT" DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ



Farà uns 10 dies anava una dona pel nostre bloc intentant fer una enquesta sobre “mitjans de comunicació”. Eren quasi les 8 de la tarda i va dir-me que ni mancaven tres. En aquell moment anava una mica enfeinat i no la vaig poder atendre, ja que em va dir que durava uns 20 minuts. M’hauria agradat fer-la.
És evident que amb el nou context polític, si els mitjans de comunicació, de per si, eren poc plurals, a partir d’ara encara ho seran menys.
Desgraciadament per als que tenim pensament d’esquerres, els grans grups editorials i audiovisuals estan controlats per magnats o corporacions, normalment d’ideologies molt diferents a la meva.
Després estan les televisions autonòmiques i locals amb consells d’administració controlats pels grups polítics que donen suport al govern de torn.
Els exemples més clars de manca de rigor i manipulació informativa són Canal 9 (Televisió Valenciana) i Tele Madrid, tots dos controlats pel PP. Des del mes de maig, altres televisions com la de Castella la Manxa, també han sofert un canvi substancial en les seves formes. De Intereconomia millor ni parlar-ne.
Durant els 8 anys de govern socialista Televisió Espanyola ha estat un exemple de pluralitat informativa. No fa gaires dies li van donar un premi per aquest motiu. Tot fa pensar que quan el PP en prengui el control es convertirà en una altre mitja de comunicació manipulat informativament parlant. A TV3, la Televisió de Catalunya, el cert és que l’arribada de CiU encara no es nota gaire, però tots hauríem de recordar com s’actuava en temps del “pare” Pujol i com “s’amagaven” les informacions que no es volia que transcendissin al gran públic, com per exemple la lluita antitransvasament de l’Ebre. Ara, aprofitant l’avinentesa de les retallades, volen tancar dos dels seus canals temàtics. L’altre dia, en una tertúlia al programa “la Ventana” de la Cadena SER, li vaig escoltar dir a un dels participants que el cost del canal d’esports tenia cost “zero” o al menys això era el que havien dit quan es va crear.
També es remoreja que el tancament dels canals temàtics és el cost que han de pagar al grup Godó pel suport que han donat a CiU, sobre tot durant les passades eleccions generals. La Vanguardia, estendard del grup de comunicació, dels quinze dies de la campanya electoral, 13 va posar a la portada a Josep Antoni Duran i Lleida, cap de llista de la federació a les generals del 20-N.
I quins mitjans de comunicació queden com a referents de l’esquerra? En televisió “la Sexta”, en premsa escrita “el País” i “Público” i en ràdio, la Cadena SER.
Evidentment sempre queda Internet. Si teniu el mateix ideari que jo, us recomano “el Plural” i el Triangle, segur que us informaran de molts de temes que ni tant sols n’haureu sentit a parlar. Ah! I la nova revista Pulso (no us la perdeu)