GUERRA DE NERVIS

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

Les declaracions i posterior carta publicada al Periódico de Joan Tardà on afirmava que s’hauria de començar a dialogar amb el PSC i els Comuns amb la finalitat de desencallar la situació política catalana, és, des del meu punt de vista, una manera de posar neguitosos a Junts per Catalunya. Cal dir també que des del seu partit, ERC, he veuen amb bons ulls...

Com tantes i tantes vegades en el temps que dura aquest procés, he de dir que me vaig equivocar quan vaig pensar que l’atac a la llengua catalana seria el desllorigador que podria canviar la situació. Però no és així. El tema de la immersió lingüística en català i castellà va sortir fa més d’una setmana i el col·lapse polític al Parlament continua igual.

Ahir, el President Roger Torrent va tornar a iniciar una roda de converses amb els diferents líders dels partits que van obtenir representació parlamentaria a les passades eleccions del 21-D d’on va sortir Jordi Sánchez com a candidat a la presidència de la Generalitat, tal com va suggerir la setmana passada Puigdemont des de Bèlgica.

Molt hauria de canviar la situació per a que Jordi Sánchez fos escollit president. Ara com ara els números no surten, ja que qui podria tenir la clau, els 4 diputats de les CUP s’abstindran, tal com se va acordar la seva direcció política.

Si poguessin votar els diputats electes de Junts per Catalunya que són a Bèlgica aquest problema no existiria, però com la Justícia espanyola els considera un pròfugs, no poden exercir el dret a vot com si que ho poden fer els que encara estan empresonats.

Per la seva part, Joaquim Forn va dir que si per a desencallar la situació fos necessari que els diputats exiliats renunciessin a l’acta, ho haurien de fer...

En canvi, Elsa Artadi, la que fa unes setmanes va sonar com a presidenciable, opina que és possible que s’hagin de repetir les eleccions.

Una guerra de nervis entre els diferents partits independentistes i potser també entre aquells que no ho són.

Com veieu cadascú diu la seva, però de moment com Julito Iglesias: la vida sigue igual...   

Jordi Sánchez, pel fet d’estar empresonat a Soto del Real, no sembla que sigui el millor candidat. La força de l’Estat recaurà contra qualsevol intent d’elegir-lo president, encara que s’oficialitzi la seva candidatura. I és que la situació és la que és tot i que molts no ho vulguin veure. Per si no ho recordeu, el 155 encara segueix en vigor i ningú sap quan deixarà d’estar-ho.

Espero i desitjo que s’arribi a una solució, encara que sigui al darrer minut. Tal com vinc opinant des de fa temps no és bo per a Catalunya seguir sense govern quan ja fa dos mesos i mig que se van celebrar les eleccions.

A veure que passa durant els propers dies...  

ORGANITZACIÓ, GESTIÓ I INFORMACIÓ

De Faro a Diari de Tarragona.

És un fet contrastat que, en tota organització, sempre s’aprecien més errades des de dintre que des de fora. Sovint, des de fora, sé té una falsa sensació d’eficàcia quan en realitat no és així.  

Ho estic dient per la gestió dels recents atemptats. Després dels actes terroristes de Barcelona, Cambrils i Alcanar Platja, hi va haver una sensació generalitzada de que els Mossos d’Esquadra havien actuat amb una eficiència digna d’elogi. Però segons una font que va col·laborar colze amb colze amb la policia autonòmica i els cossos d’emergència, des de dintre es van poder constatar mancances importants. Un exemple? La segona explosió del xalet d’Alcanar Platja va agafar tothom per sorpresa.

Però on hi va haver manca de eficàcia o bé descoordinació va ser abans de que succeïssin els fets esmentats. Segons el Periódico de Catalunya, què ja ho venia dient des del dia següent dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el comandament dels Mossos d’Esquadra van rebre el passat mes de maig un avis d’alguna agència d’intel·ligència dels Estats Units sobre un hipotètic atemptat a Barcelona, especialment a les Rambles.  

El punt culminant d’aquesta informació va arribar ahir (31-08-2017) quan el Periódico va publicar la suposada nota que havia rebut la policia catalana juntament amb un ampli reportatge signant per l’Enric Hernández, director del diari, en un gest inusual, ja que poques vegades el director d’una publicació signa contingut més enllà d’un article d’opinió. Des del meu punt de vista és un gest de responsabilitat de voler assumir les crítiques que, amb tota seguretat, pressentia que anaven a rebre.

La gran errada que va cometre el Periódico va ser voler presentar la informació que havien obtingut de l’avís als Mossos sobre l’atemptat de Barcelona en forma de document remès per la CIA. Sobre aquest punt no sé si algú li va colar un gol al director o comptava amb el seu beneplàcit. El que va quedar clar és que va ser el blanc de totes les crítiques, fins i tot de Julián Assange, fundador de Wikileaks.

Comprendreu que era del tot impossible llegir els milers de comentaris que va tenir l’edició digital del reportatge (més de 4.000), però ràpidament intuïes la seva procedència. Des dels sectors més independentistes (que fa temps que li tenen ganes al Periódico) se van acarnissar amb el tema de la reproducció de la nota, mentre que una bona part de la resta d’usuaris criticaven obertament la forma en que les màxims responsables dels Mossos havien gestionat afer de l’alerta terrorista. A saber, tant el President Carles Puigdemont, com el Conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero van negar primer l’existència de l’alerta per a després confirmar que, efectivament, havien rebut un avís de baixa intensitat d’una altra agència d’intel·ligència indeterminada (no van aclarir la seva procedència) però que s’havia decidit no donar-li credibilitat. En canvi, per exemple, si se va donar credibilitat quan es va donar l’avís de que Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va causar les morts a les Rambles, se’l havia vist prop del poble de Subirats a la comarca de l’Alt Penedès...

Anem a veure, per a què ens entenguem... Quins requisits ha de complir un avís terrorista per a fer-li cas? En una situació d’alerta terrorista de nivell 4 sobre 5, es pot permetre no investigar qualsevol tipus d’amenaça terrorista vingui d’on vingui?

El fets me semblen d’una gravetat extrema i comparables a la gestió d’enrenous que sovint han protagonitzat alguns membres del PP i que tantes crítiques s’han emportat, tant dels partits de l’oposició com d’una part important dels mitjans de comunicació.

Acabaré amb una reflexió. Si com he dit una mica més amunt, l’alerta terrorista abans dels atemptats era de 4, amb la constatació que hi ha un risc real de que es pugui tornar a atemptar (tothom va poder veure el vídeo d’Estat Islàmic amenaçant Espanya), per què no es passa al nivell 5?

Com deia l’eslògan d’una coneguda marca antiparasitària, més val prevenir que haver-se de rascar!  

Oi que m’enteneu?               

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS 31

De Vergara a Eldiario.es

'EL TEMA QUE ENS OCUPA'

Per a Mariano Rajoy hi ha tema, però no hi ha Gürtel... Per a la resta dels partits hi ha Gürtel, però no hi ha alternativa.

Després del paperot que va fer Rajoy davant el jutge amb la complicitat del fiscal, si algú s’esperava que al Congrés aclarís alguna cosa més sobre la corrupció del seu partit, es va equivocar. Jo no. Jo ja m’esperava que Rajoy parlés molt i no digués res. És el que acostuma a fer... Es el que acostumen a fer molts polítics que no volen parlar del tema que els ocupa.  

Però és trist, molt trist que l’oposició no sigui capaç de configurar una majoria alternativa al PP de Rajoy. Els uns pels altres i Espanya sense endreçar.

Sembla ser que al debat d’ahir un dels diputats més lúcids que va intervenir va ser Joan Baldoví de Compromís: Hem estat capaços de fer comparèixer avui Rajoy i no som capaços de fer-lo fora.

Per cert, TVE estava emetent en directe el debat parlamentari. Quan estava intervenint Pablo Iglesias, els seus responsables van creure convenient connectar amb Bunyol per oferir-ne la Tomatina. Com es pot comprovar, TVE sempre va al darrere d’allò que és notícia de rabiosa actualitat...

VERITAT O MENTIDA

Segons els Periódico, la CIA va avisar els Mossos d’un possible atemptat terrorista a Barcelona, especialment a les Rambles, van matissar.

De fet el Periódico ve insistint sobre aquest tema des de el dia següent dels atemptats, però Puigdemont a la Sexta, Forn a RAC-1 i Trapero a Catalunya Ràdio, ho van desmentir.

És veritat o és mentida que la CIA havia avisat els Mossos? Les policies sé comuniquen amb altres policies i no amb serveis d’intel·ligència, va dir el Major dels Mossos.

No obstant, sembla que la notícia és veraç, tot i que cal puntualitzar alguna cosa. La Cadena SER així ho constata, però Julián Assange, fundador de Wikileaks afirma que la nota que publica el Periódico no és verídica, ja que l’ús de comentes i la forma d’escriure Iraq no és propi de la forma d’escriure anglosaxona.

Segons el digital E-Notícies, Enric Hernández, director del Periódico i signant del reportatge d’avui, ha hagut de desmentir la veracitat de la nota, però en canvi ha puntualitzat que s’ha textualitzat l’escrit original, però que la informació és veraç. Mentre que des del grup parlamentari de Juts pel Sí, acusen al Periódico de voler embrutar la imatge dels Mossos...  

De fet ja fa temps que des de els partits i entitats independentistes van darrere del Periódico, potser perquè no els hi fa el joc...   

LA PUBLICITAT D’INTERNET

Si ets usuari d’Internet i segur que ho ets, perquè sinó no estaries llegint aquesta entrada, te’n hauràs donat compte de que la majoria de pàgines tenen publicitat (jo mateix ne tinc a la Via Augusta) i potser també que, normalment, hi surten productes pels que tu t’has interessat o potser comprat alguna vegada. Casualitat? Res d’això. El Sr. Internet coneix bé els nostres gustos i per tant ens ho presenta de tal manera que sigui fàcil per a nosaltres. Si vols ne pots fer alguna prova...

Mireu, de tant en tant per mig de Booking miro alguna destinació, ni que sigui per curiositat, ja que la majoria de les vegades no ho acabo contractant. Després d’això i durant setmanes, aquella destinació va apareixent a les pàgines que solc consultar. Un altre exemple. A la meva dona en canvi li sol sortir un determinat complement vitamínic que compra habitualment.