Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Ràpita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Ràpita. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de setembre del 2023

COETERA NÚN 9: PALLART (la Ràpita)

dijous, 4 de març del 2021

EL PONT DE LA VAL DE ZAFAN D’AMPOSTA (I DE LA RÀPITA)

Quan s’arriba a Amposta per l’N-340 en sentit Nord, a la dreta, al costat del mas de l’Oriola, al bell mig d’un gran hort, s’hi pot veure un pont. Un pont que no salva cap obstacle, es a dir, per baix no hi passa aigua, ni cap carretera... No obstant, el accessos estan fets, tot i que són de terra. Què és aquest pont? Què fa al mig del no res? Al seu darrere hi ha una curiosa història. Aquest pont, com un altre de similar que hi ha a tocar de la Ràpita, al costa del Museu del Mar i de l’antic canal de Navegació, haurien format part de la línia fèrria de la Val de Safan que, originalment havia d’anar des de la Puebla de Hijar (Terol) a la mateixa Ràpita. El ferrocarril va començar-se a construir l’any 1891, però no va arribar a Tortosa fins el 1942 i aquí es va aturar. Així que el tram entre Tortosa i la Ràpita, tot passant per Amposta no va construir-se mai. Però com veieu encara hi queden vestigis. --- De menuda, l’amiga Lurdes Gregorio vivia amb la seva família al mas de l’Oriola i un dia me va explicar que amb altres xiquetes i xiquets solien jugar en aquell pont que per a ells representava un castell amb els seus merlets. També me va dir que recordava un guarda custodiant la infraestructura. El tren que recorria la Val de Zafan era conegut com el sarmentero, ja que passava entre immensos camps de vinyes, tan a la Terra Alta com el Matarranya. Durant el seu recorregut, avui via verda, encara s’hi poden veure les antigues estacions (algunes d’elles en ruïnes i d’altres adaptades com establiments turístics), viaductes, ponts, túnels i d’altres construccions. MÉS INFORMACIÓ: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril_del_Val_de_Zafán http://www.baixebre.cat/arees-dactuacio/dinamitzacio-economica/turisme/la-via-verda-al-baix-ebre FOTOS DEL PONT DE L'ORIOLA D'AMPOSTA
FOTOS DEL PONT DE LA RÀPITA

diumenge, 21 de febrer del 2021

LES RESCLOSES DEL CANAL DE NAVEGACIÓ

¿Heu sentit a parlar mai del canal de Navegació entre Amposta i la Ràpita? ¿I de les rescloses?... ¿No? Miraré de satisfer la vostra curiositat amb una breu explicació. Els orígens del canal de Navegació els hem de buscar al regnat de Carles III. El rei espanyol va enamorar-se de la petita població marinera de la Ràpita i del seu port natural (els Alfacs) i hi va voler projectar una ciutat a imatge de Sant Petersburg construint-hi un dels ports més importants de la Mediterrània. Tot i que alguna cosa es va començar a fer, com per exemple la anomenada església Nova (que no es va acabar mai) i el canal de Navegació, amb la mort del monarca i la progressiva pèrdua d’influència del seu ministre el comte de Floridablanca es va acabar el somni. En honor al rei (de qui va rebre el títol de ciutat) sé li va canviar el nom pel de Sant Carles de la Ràpita i el comte de Floridablanca dona nom a un carrer. Les obres del canal es van iniciar el segle XVIII, tot i que les restes actuals pertanyen a un segon projecte del segle XIX que millorava el primer que patia diverses deficiències estructurals. Però l’arribada de nous mitjans de transport com el tren van fer que s’abandonés definitivament l’any 1867 per la seva escassa rendibilitat i s’hi acabés construint l’anomenat canalet amb finalitats agràries. Les rescloses pertanyen a aquest segon canal del segle XIX i estan situades tot just al costat de l’actual canalet que, a la vegada, va paral•lel a la carretera de baix (per a diferenciar-la de l’N-340) i que uneix les veïnes poblacions d’Amposta i la Ràpita. A l’altre costat de carretera està el camí d’accés als Ullals de Baltasar. Darrerament s’hi estan fent unes obres de millora i condicionament del lloc que està declarat Bé d’Interès local per l’Ajuntament d’Amposta i que, sense cap mena de dubte dignificaran un espai de gran valor històric tan per a Amposta com per a la Ràpita.

dilluns, 22 de juliol del 2019

‘RATAFRITA’ I CALMANT

Calmant d'Ulldecona. 

No sé si serà casualitat que la cervesa Estrella Damm sigui el patrocinador principal de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i, per tant, del món casteller en general.
La vella, mítica i llegendària cervesa. L’or dels déus... Allí on hi hagi una bona cervesa... Ep! Rebobinem... Avui no us vull parla més de cervesa.
És cert que els castells tenen un valors que no els trobareu en un altre lloc. Tret de les grans colles, se pot dir que no hi ha rivalitat. A plaça (tal com se diu a l’argot casteller quan hi ha una actuació), tots som amics i ens ajudem els uns al altres. A part, són integradores. Les colles castelleres estan conformades per gent vinguda de tot d’arreu. Només se demana compromís i ganes de passar-s’ho bé fent castells.  
Ahir diumenge hi va haver diada castellera a la Ràpita. Una de les marcades en roig al calendari de la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta: la Diada Ebrenca. La més antiga de la colla, ja que va començar a fer-se fins i tot abans d’estar batejats (requisit imprescindible per a ser colla castellera de ple dret)

Casteller blaudelta. Foto: Otger. 
Aquest any ens va acompanyar els Castellers de les Roquetes, una entitat de població que pertany a Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf.
Després de l’actuació les dues colles, en cercavila se van dirigir al local d’assaig que tenen els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta a la pròpia ciutat de la Ràpita i allí hi va haver un dinar de germanor.
Entre la colla convidada hi havia un membre que procedia de Madrid. Diu que fa 3 anys que viu a Catalunya i en conèixer la ratrafrita (ratafia), va decidir quedar-se aquí.  

-Fins i tot les dones són més guapes que a Madrid –afirma-.

Però ah! Per molt bona que estigui la ratafrita... Ahir, l’amic de les Roquetes va fer un descobriment: el calmant d’Ulldecona. Fixeu-vos si li va agrada que va demanar que n’hi posessin mig litre a una ampolla per emportar-se’l cap a casa.
I és que per bona que estigui la cervesa, allí on hi ha un bon calmant, que s’aparti tot el demés!