Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Ferré. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manel Ferré. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de maig del 2023

FRONT COMÚ

Un vídeo penjat a les xarxes socials al principi de la precampanya de les municipals on apareixia Pau Pujol va obrir la caixa dels trons. El cap de files d’Ara Amposta denunciava que l’exalcalde Manel Ferré els havia proposat fer un front comú per mirar de desbancar Adam Tomàs de l’alcaldia d’Amposta donant a entendre que aquest front comú s’havia de fer aglutinant en una sola candidatura a tota l’oposició. Segons Pujol el partit municipalista Som Amposta li hauria donat el seu vist i plau. Com que la notícia em va semblar una mica inversemblant vaig preguntar al candidat a l’alcaldia pel PSC Jordi Pérez si tenien alguna constància d’aquesta iniciativa. Per a la meva sorpresa em va dir que sí, que Manel Ferré s’havia posat en contacte amb membres dels PSC local per a oferir-los aquesta possibilitat. Passat uns dies Jordi Pérez i Manel Ferré es van trobar pel carrer i aquest darrer li digué: -Encara espero la vostra resposta... -D’haver estat interessats en el teu oferiment ja t’hauríem contestat, si no ho hem fet és que no hi estem -li va respondre Jordi Pérez-. S’ha d’anar molt desesperat i a la vegada ser molt mesquí per arribar a fer aquest oferiment al PSC d’Amposta després d’haver menyspreat els seus regidors, a la seva militància i fins i tot els seus votants quan va ocupar càrrecs de govern a l’Ajuntament. Amb la proclamació de candidatures es va veure que finalment no hi va haver cap pacte, però què passarà després del 28 de maig? En política tot és possible però abans que res la llista que encapçala l’actual alcalde Adam Tomàs haurà de perdre la majoria absoluta, la qual cosa no està tan clara ja que ve d’una majoria molt sobrada (16 de 21 regidors). Per tant n’hauria de perdre al menys 6 per a que la resta de formacions puguin fer el front comú tan desitjat per Manel Ferré (en aquest cas ja hauria de ser un pacte postelectoral). Després s’hauria de veure quants partits entren al consistori i com queda configurat. Tot i que a priori tenim dret a poder fer les nostres conjectures, els resultats finals poden diferir molt de les previsions que hagin pogut fer els uns i els altres. A hores d’ara els resultats son imprevisibles i només el resultat final reflectirà la veritable l’opinió dels votants d’Amposta. Mentre aquest dia arriba quasi totes les formacions polítiques que concorren a la nostra ciutat han penjat cartells amb el rostre del seu cap de llista. De tots ells m’ha cridat l’atenció la del candidat de Junts Manel Ferré. Surt somrient i amb cara de no haver trencat mai un plat. Sense dubte una imatge molt diferent a la que realment té... I sé de que parlo!

diumenge, 7 de maig del 2023

EL MESTRE I EL DEIXEBLE POC AVANTATJAT

La història sempre ens ha parlat de mestres i deixebles. El mestre és el savi, el que ensenya i el deixeble és l’alumne que n’aprèn (o mira de fer-ho). També és cert que pocs han estat els alumnes que han avantatjat els seus mestres, però se’n donen casos. A Amposta tenim el mestre Joan Maria Roig que va ser alcalde des de 1987 a 2007 i que mai va perdre unes eleccions i el deixeble Manel Ferré que va ser alcalde des de 2007 a 2015 i que va perdre les eleccions d’aquell any venint d’una majoria absoluta... És el cas típic de l’alumne poc avantatjat i que no ha estat capaç de superar el seu mestre. Avui us parlaré d’aquests dos personatges que van marcar una època a Amposta: la dels 28 anys de governs de CiU. Us parlaré en passat però amb la vista fixada en les properes eleccions del dia 28. Per poder predir el futur sovint hem de mirar cap enrere per analitzar el passat i veure d’on venim. Començaré, com no, pel mestre Joan Maria Roig i un vídeo que circula per les xarxes socials on surt donant suport al candidat a l’alcaldia Manel Ferré. Si he de valorar el contingut del vídeo en una sola paraula ho tinc molt fàcil: ‘patètic!’ Però ho he d’argumentar, no puc desqualificar-lo sense explicar i opinar sobre el seu contingut. El vídeo comença amb Roig passejant per l’avinguda de la Ràpita d’Amposta. Va sol i de tant en tant aixeca el braç com si saludés a d’altres vianants. Les imatges i el so del vídeo es van enregistrar per separat. Del seu contingut en vull destacar unes quantes frases: -He dedicat un part important de la meva vida a la política... 30 anys... Amb molts d’encerts i algun altre error... Però sempre en una vocació clara de treballar per la meva gent... La gent d’Amposta i del territori... I pel país... Per la seva gent, sí. La seva gent eren aquells que els votaven i adulaven, però no per la resta de ciutadanes i ciutadans d’Amposta a qui ens consideraven enemics i mal ampostins pel fet de no pensar con ells i criticar-los-hi la forma sectària de governar. Vaig coincidir amb Roig a l’ajuntament en la seva darrera legislatura i recordo que sempre treia pit de que treballava pel poble; però mirava més pels seus propis interessos i els del seu partit (CDC) que no pels seus conciutadans. En canvi és fals que treballes pel territori. ‘Mai ho va fer!’ La seva animadversió cap a Tortosa li servia d’excusa perfecta precisament per a renunciar a treballar conjuntament amb la resta del territori. Un bon exemple el tenim en l’oposició frontal a la Plataforma en Defensa de l’Ebre seguint les directrius que li marcaven Pujol i companyia des de Barcelona. -Es pot fer una Amposta líder, una Amposta ambiciosa, una Amposta capital del territori que ara no ho és... Manel Ferré tornarà a fer que Amposta sigui capital. Aquest discurs em sona a ‘vell, caducat i ranci’... Precisament l’eslògan d’Amposta capital el va fer servir Roig per a discutir-li la capitalitat territorial a Tortosa en un temps en que tenia com alcalde a Joan Sabaté (PSC) i era capdavantera en la lluita per la defensa de l’Ebre que era la lluita per la supervivència del territori. Estic parlant del 2003! És o no un discurs vell i caducat? El mestre Roig i l’alumne Ferré no representen el passat d’Amposta, no... Desgraciadament representen el pitjor passat d’Amposta i ara, el segon, amb el recolzament del primer pretén tornar a ser-ne l’alcalde. Com alcalde Ferré mai va superar a Roig i mira que va tenir temps per poder aprendre’n ja que va ser al seu costat durant 20 anys i em temo que si ho tornés a ser no ho faria millor. Com ja vaig dir en un escrit anterior: ‘mai segones parts han sigut bones’.

dilluns, 16 de gener del 2023

RETORN AL PASSAT

Ja és oficial. El doctor en medicina Manel Joaquim Ferré Montañés, qui va ser alcalde d’Amposta durant dues legislatures (entre els anys 2007 i 2015) encapçalarà la llista de Junts a les properes eleccions municipals de maig. La posada en escena de la presentació va estar quasi a l’alçada de les antigues presentacions de CiU, ja que va comptar amb la presència de Jordi Turull, Secretari General de Junts x Cat i Jaume Giró ex-Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. El lema escollit per a la precampanya és ‘l’Amposta que vols’. Quan un candidat ja ha estat alcalde per a bé o per a mal deixa un llegat. No comença de zero, sinó que ja porta un bagatge fruit dels anys que ha estat al govern municipal. I cal dir que a mi, el bagatge de l’ex-alcalde no m’agrada gens ni mica. Quan Adam Tomás, l’actual alcalde, li va arrabassar l’alcaldia ja fa quasi 8 anys va trobar la ciutat tan desendreçada com ho està ara. És veritat que durant aquest temps no ha sabut capgirar la situació, però cal tenir memòria i recordar que no la van trobar molt millor. També vull recordar per aquells que van faltats de memòria que Manel Ferré, va perdre l’alcaldia (venia d’una majoria absoluta amb 11 regidors i es va quedar amb 7 regidors) en gran part gràcies a les polèmiques sorgides durant els mesos anteriors a la cita electoral i que tenien que veure amb la seva gestió al capdavant de l’alcaldia. Aquestes temes encara continuen pendents de judici. En veure perduda l’alcaldia, el Dr. Ferré va protagonitzar una gran espantada renunciant a l’acta de regidor i desapareixent completament de la vida pública ampostina així com de les xarxes socials. De tots els càrrecs que havia ocupat durant els anys que va estar a l’Ajuntament d’Amposta sembla que només es va quedar amb el de President del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSSC), una associació patronal creada per Convergència. Les males llengües (que sempre les hi ha) diuen que el motiu principal del retorn a la política de l’ex-alcalde ha estat precisament les pressions d’aquesta patronal del sector sanitari, ja que segons sembla, per a ser-ne membre s’ha d’ostentar un càrrec electe municipal i Manel Ferré portaria més de 7 anys incomplint els estatuts de l’associació. A quatre mesos vista de les eleccions tinc un dubte: Què farà Manel Ferré si no assoleix l’alcaldia? Plegarà com ho va fer el 2015 o serà un simple regidor de l’oposició, una situació totalment nova per a ell que durant els 28 anys que va estar a l’ajuntament sempre va tenir responsabilitats de govern. Vull pensar que aquesta vegada Manolito no donarà un cop de porta i seguirà (mal que li pesi a l’oposició) ja que s’hi juga massa... O segueix de regidor i per tant continua al capdavant del CSSC o torna a reobrir la consulta privada que va tenir fa uns anys. No li queden moltes més opcions... En la majoria dels casos significaria un retorn al passat... Un retorn que, posant-nos en el pitjor, seria retornar a l’Amposta dels anys foscos. Del sectarisme polític, de l’autoritarisme, del suport al transvasament... Precisament l’Amposta que NO vull ni per a mi ni per a ningú!

divendres, 7 de juny del 2019

COM SE GUANYEN UNES ELECCIONS

Adam Tomàs concedint una entrevista a Xavi Llambrich
per a Canal 21 Terres de l'Ebre.

Després de l’aclaparadora majoria absoluta assolida per EA-ERC a Amposta, el seu cap de llista i futur alcalde de la ciutat per segon cop Adam Tomàs va donar tota una lliçó magistral de com se guanyen unes eleccions.
Va dir que els missatges havien de ser sempre en positiu i no com ho havia fet Junts per Amposta que tot i anunciar-ho així després parlava del malament que funcionava tot a Amposta (Hospital Comarcal, circulació, neteja viària...) sense aportar-hi cap tipus de solució.
També va recordar les dures oposicions que ha fet històricament el PSC  contra Roig primer i Manel Ferré més tard. I que la ciutadania d’Amposta no és partidària d’aquesta manera de fer oposició.  
En part estic d’acord que durant una campanya els missatges que s’han de donar sempre han de ser en positiu. Per això s’ha de tenir un bon programa i després s’ha de saber defensar com cal davant de l’acció de govern del partit que hagi tingut la responsabilitat de govern.
Però també penso que si un alcalde abusa de la seva posició i infringeix la llei, els que s’ha de fer és destapar el cas.
Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament, el PSC va renunciar sempre anar als tribunals, però també és veritat que el que se pretenia és que la fiscalia, davant els casos de corrupció que periòdicament sortien a la llum, hagués actuat d’ofici, cosa que no va fer.
De Roig és conegut l’ús d’informació privilegiada quan s’havia d’urbanitzar Valletes. Els cas, denunciat pel PSC va arribar als tribunals i va acabar amb l’absolució de Roig per prescripció dels fets, però també amb la reprimenda del jutge cap al primer edil municipal.
Després va venir el cas de Daniel Rius i els seus tripijocs immobiliaris quan era regidor d’Urbanisme i el cas del xalet de Manel Ferré dintre de la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
La ciutadania té dret a saber aquestes coses, encara que, com ha passat als socialistes ampostins, els hi hagi acabat passat factura.
En canvi ERC sempre ha fet una oposició molt més laxa, però que com s’ha acabat veient, li ha acabat per donar uns resultats excel·lents.
Però potser (i vull recalcar el ‘potser’) aquestes coses només passen a Amposta. I possiblement per això mateix hi hagi hagut un transvasament de vots de CiU cap a ERC.
Que cadascú extregui les seves pròpies conclusions...   


PER A SABER MÉS: 




dimecres, 5 de juny del 2019

DE L’INFINIT AL ZERO


Joan Maria Roig i Grau va aconseguir l’any 1999 una aclaparadora victòria a les municipals d’Amposta. La seva candidatura aconseguia 11 regidors dels 17 possibles. Els altres 6 se’ls van repartir el PSC (amb membres d’ICV a la candidatura), 4 i EA-ERC, 2.
CiU va aconseguir la primera majoria absoluta l’any 1991, el segon cop que se presentava Roig que ja era alcalde des de 1987. Les eleccions de 1995 i 2003 també les va guanyar per majoria absoluta, tot i aquestes darreres, en plena lluita per a aconseguir la derogació del transvasament de l’Ebre, la suma de vots obtinguts per l’oposició sumaven més que els que havien votat a CiU(4.383 per 4.367), però mantenia la majoria absoluta amb 9 regidors, 4 el PSC i 4 EA-ERC.
A les eleccions de 2007 Roig, després de 20 anys d’alcalde, va donar pas a Manel Ferré que va aconseguir una victòria aclaparadora i va assolir una nova majoria absoluta amb pràcticament els mateixos vots que el seu predecessor. El repartiment de regidors va ser igual a la legislatura anterior (CiU, 9, PSC, 4 i EA-ERC, 4)
Però Ferré encara assoliria una nova majoria absoluta a les eleccions de 2011, tot i que va perdre més de 350 vots... Aquestes eleccions van comportar un canvi important en la composició del ple, ja que l’Ajuntament d’Amposta al superar la ciutat la xifra de 20.000 habitants va passar a tenir 21 regidors (anteriorment ne tenia 17). El repartiment de regidors va ser el següent: CiU, 11, EA-ERC, 6, PSC, 3 i PxC, 1.
Les eleccions de 2015 van marca un punt d’inflexió de la política Ampostina. Poc abans de les eleccions municipals Manel Ferré va quedar esquitxat per alguns casos de corrupció que encara se troben als tribunals com ara el de la duplicitat de dietes que cobrava en els seus desplaçaments i les ramificacions dels cas Innova de Reus que va afectar a l’Hospital Comarcal d’Amposta que presidia el propi Ferré.
Aquest deteriorament de la política ampostina va comportar que Adam Tomàs (EA-ERC) guanyés les eleccions amb majoria absoluta (11 regidors) i que CiU en perdés 4 i més de 1.200 vots. La qual cosa li va suposar obtenir només 7 regidors. Dels 4.897 que havia assolit l’any 1999 passava a tenir-ne 2.738.
Durant la legislatura, Rosita Pertegaz (UDC) va abandonar el grup de CiU deixant-lo amb només 6 regidors, mentre ella se convertia en regidora no adscrita.
Les previsions per a les passades eleccions del 28 de maig, tot i que auguraven un descens de vots i regidors a Junts per Amposta (nova denominació de CDC) ningú podia pensar que acabés amb 753 vots (quasi bé ne va perdre 2.000 de cop) i només un regidor: Manel Masià, que era qui encapçalava la llista en substitució de Manel Ferré que l’any 2015 abandonava definitivament la seva carrera política després de 28 anys a l’Ajuntament, els últims 8 com alcalde.  
En conclusió, amb només 8 anys, el PDeCAT (o CDC o Junts per Amposta o com els vulgueu anomenar), van passar de tenir 11 regidors i majoria absoluta a l’Ajuntament d’Amposta a tenir-ne només 1 i convertir-se en la força política menys votada de les que van treure representació a les passades municipals. 


PER A SABER MÉS: 

https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun%3A430141&id=elem&n=392 

https://www.naciodigital.cat/municipals2019/municipi/43014/amposta 

http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/43-tarragona/9022-montsia/43014-amposta.html 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Escorcoll-a-lAjuntament-dAmposta-i-lHospital-Comarcal-pel-Cas-Innova-20150428-0060.html

dissabte, 14 de juliol del 2018

EL MILLOR ALCALDE


El Rei Carles III (també Borbó) està considerat el millor alcalde de Madrid. Però a totes les ciutats i pobles hi ha hagut bons alcaldes. Alcaldes que han treballat molt per a millorar sensiblement el seu municipi.
L’altre dia vaig seguir amb interès un debat sorgit arran de la publicació d’una informació periodística. El titular d’aquesta informació era el següent: L’exalcalde d’Amposta,Manel Ferré, anirà a judici per malversació.
A partir d’aquí opinions contraposades. Fins i tot van acusar la publicació de parcial per haver difós la notícia...
Una notícia és simplement la publicació d’alguna cosa que ha passat o, com en aquest cas, que acabarà passat (tot i que jo penso que al final no hi haurà judici) Sigui rellevant (com ho sol ser la majoria de les vegades) o intranscendent. Però quan un mitjà de comunicació se’n fa ressò adquireix la categoria de notícia.
No difondre una notícia o fer-ne una versió esbiaixada de la mateixa és censura o desinformació, tal com sovint han practicat, sobre tot, aquells mitjans controlats per les institucions (Canal 9 a València, Tele Madrid, TVE i també, en el seu dia, la Revista Amposta)
Vull recordar que la Revista Amposta va ser posada com a exemple de publicació parcial en un article que va publicar fa anys (si la memòria no me falla) el diari el País.  
Al controvertit debat hi van haver opinions favorables als alcaldes Roig i Ferré, de qui se va arribar a dir que ja l’havien condemnat abans de celebrar el judici.
Roig i Ferré van ser dos excel·lents alcaldes d’Amposta. Vam omplir la ciutat de infraestructures necessàries. Durant el darrer mandat de Roig, Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana i en el primer de Ferré se va iniciar la festa del Mercat a la Plaça que, després de 10 edicions, és l’orgull de totes les ampostines i ampostins... Però també van tenir els seus punts febles. El de Roig va ser, sobre tot, la manca de suport i l’enfrontament que va tenir amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre i el de Ferré les causes judicials obertes i que, passi el que passi, no acabaran el 30 de juliol (data prevista per al judici), ja que després , presumiblement, s’hauran de jutjar les irregularitats trobades a l’Hospital Comarcal del que Ferré n’era el president del consell d’administració, així com també pel xalet il·legal que se va construir a la zona protegida dels Ullals de Baltasar.
Ja sé que la memòria és molt feble, però l’alcalde Roig també va haver de comparèixer davant la justícia. Devia ser sobre l’any 1995 i se’l va acusar de fer ús d’informació privilegiada referent a la compra de diversos solars a la zona de Valletes. El jutge però el va absoldre al considerar que els delictes ja havien prescrit, però li va donar una bona estirada d’orelles.
Roig però, fen gala de la seva arrogància, va sortir traient pit i presumint de que no sé l’havia condemnat.
D’aquella època és l’acudit gràfic que va aparèixer publicat al efímer Nou Diari i que acompanya el present escrit, i tal com diu, la dona del Cèsar, a part de sembla honrada, també ho ha de ser.
Però encara guardo un altre acudit (tot i que no l’he pogut trobar) En aquell apareix un jutge preguntant-li a Roig què tenia que veure el seu cunyat... El cunyat de Roig segur que no tenia res a veure, però d’aquella època és la imputació de Jaume Roma que va ser conseller de la Generalitat entre el 21 de novembre de 1994 i el 12 de juny de 1995 i que va haver de dimitir per tràfic d’influències i on sembla que, en aquest cas sí, estava relacionat un cunyat del conseller. 
  

MÉS INFORMACIÓ: 








dissabte, 19 de maig del 2018

DESERTORS POLÍTICS


Se considera un desertor aquell que pertany a un determinat exèrcit i, en temps de guerra se passa a les files enemigues.
Tot i que jo també considero desertors a aquelles persones que diuen tenir una ideologia però a la mínima, quan vencen uns altres, canvien de jaqueta. I més si aquestes persones han col·laborat estretament amb els anteriors. També se'ls coneix com a transfugues
Sabia de la seva existència. De no ser així no s’explicaria que en poc temps un determinat partit deixi de guanyar i un altre ho pugui arribar a fer d’una manera àmplia. I no parlo precisament d’aquella majoria de votants que poden anar canviant el sentit del seu vot dependent de les circumstàncies de cada moment, sinó d’aquells que fins i tot han segut militants d’un determinat partit i de cop i volta l’han abandonat per abraçar la fe d’aquells que consideraven els seus enemics.
L’altre dia vaig conèixer a una d’aquestes persones... Fins i tot vaig recordar que durant la campanya de les municipals de 2003 (crec recordar), Josep Maria Simó ens va demanar que li anéssim a portar propaganda electoral, ja que la considerava una dels nostres... Però per a la nostra sorpresa ens va dir que a les municipals votava CiU.
A mi, primer, me va dir que era del PSOE, per a més tard dir-me que a les municipals votava al Dr. Ferré. Tot i que se va oblidar de dir que abans també havia votat a Roig.

-A mi al Dr. Ferré que no me’l toquen!  
  
Després me va criticar a l’actual alcalde perquè l’havia fet fora de la Clínica i per això ella s’havia donat de baixa de sòcia.

-Si ja no puc tenir al Dr. Ferré, per a que he de continuar pagant la quota de soci...

Aquells que hem estat en la política municipal sabem que aquesta era una de les maneres que tenia Ferré de fidelitzar el vot dels seus pacients. Per què us penseu que mantenia la consulta a la Clínica?
Però el seu acomiadament (per dir-ho d’alguna manera) no va ser només per motius polítics (que també), sinó per la situació irregular amb la que se trobava ja que després de deixar la presidència de l’Hospital Comarcal no tenia cap vincle contractual amb l’entitat. Durant anys no li va fer cap falta!  
Segur que com la persona en qüestió n’hi ha hagut molts més... I no només en aquella època, sinó també ara. Amb la victòria per majoria absoluta d’Adam Tomàs a les passades municipals segur que han estat molts els que venien col·laborant amb CiU per a passar a fer-ho amb ERC.
I si un dia guanya una altra llista, renegaran de l’anterior i presumiran de votants de tota la vida.   

dimarts, 27 de febrer del 2018

EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

Una de les fal·làcies d’aquest procés ha estat posar en boca de Jorge Fernández Díaz la següent frase: Ens hem carregat el sistema sanitari. I no és cert...
La frase exacta va ser:  Els hi hem donat en tots els morros amb Ramon Bagó, els hi hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, els estem emprenyant  amb el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació] I va ser pronunciada per Daniel de Alfonso, l’excap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per cert, durant l’època en que Mas va ser President de la Generalitat.
Però qui és Ramon Bagó? Bagó va ser alcalde de Calella i Director General de Turisme de la Generalitat durant el primer govern de Pujol. Va ser un empresari del sector turístic, però des de la seva època d’alcalde se va proposar crear un consorci de salut d’àmbit català. Durant molts anys va tenir un peu al sector públic i un altre al privat.
L’any 1983 sé va crear el Consorci Hospitalari de Catalunya (més tard el Consorci de Salut i Social de Catalunya) del qual Bagó va ser-ne el president i, posteriorment, el 1991 se crearia el Consorci Hospitalari de Catalunya SA, del qual Bagó ne seria vicepresident i conseller delegat que, a la pràctica és qui remena les cireres... Per cert, el president era Josep Abelló, alcalde de Reus (PSC) Amb el mateix alcalde socialista, l’any 1986, a Reus, Josep Prat comença a donar forma al holding Innova, del que formava part SAGESSA, el consorci hospitalari que va gestionar durant molts anys tant l’Hospital Comarcal d’Amposta com l’Hospital de Jesús (Tortosa)
En quan al Consorci de Salut i Social de Catalunya, només un apunt: l’actual president és Manel Joaquim Ferré Montañés que abans n’havia estat el vici-president.    
Si a hores d’ara no us he perdut, poc deu de faltar. El sistema sanitari català és molt complex i els interessos empresarials i polítics sempre han estat a l’ordre del dia.
L’any 2011 la Revista Cafeamb llet, creada per Marta Sibina i Albano Dante Fachin (potser aquest us sonarà més), va denunciar irregularitats als hospitals de Blanes i Calella i, posteriorment van fer extensiva la denúncia a tot el sistema sanitari català.

Per tant, i en conclusió, no cal buscar-hi els cinc peus al gat... Els sistema català fa anys que se’l venen carregant des de dintre (fins i tot hi ha exconsellers de la Generalitat assenyalats) Si a part d’això sé li sumen les retallades que va aplicar Arturo quan de Madrid sé li va demanar que havia de retallar per alguna part, arribarem a la situació actual i que, tot i la suposada recuperació econòmica, durant tots aquests anys ha canviat ben poc: manca de professionals, sales (i per tant menys llits) i quiròfans tancats, períodes més curts de recuperació hospitalària, etc. Per no donar no donen ni aigua (literalment parlant)   

divendres, 23 de febrer del 2018

L’ALCALDE M’ETIQUETA

Des de fa uns dies l’alcalde, Adam Tomàs, m’etiqueta en algunes publicacions de Facebook. Suposo que vol que me’n adoni de que a Amposta s’estan fent coses bé, cosa que aplaudeixo.
Podria haver pensat: Mira aquest, ja m'ha tornat a etiquetar... (tal com surt a l'anunci del compte nòmina d'una entitat estrangera)
Però no. Si jo l'etiqueto i ell m'etiqueta és el que se'n dic reciprocitat. 
La veritat és que no me queda molt clar perquè ho fa. És cer que jo l’he etiquetat a ell en més d’una i en més de dues vegades, però ell és l’alcalde! És la primera autoritat del municipi i com a tal és, per exemple, el cap de la policia local.
Tots aquells que me segui i me coneixeu sabeu que les fotos que publico denunciant situacions incíviques són perquè me preocupo per la nostra ciutat. Durant 8 anys també vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta i fins i tot vaig coincidir una temporada amb Adam, tot i que en grups diferents de l’oposició. Potser per això, perquè vaig tenir un càrrec polític a la nostra ciutat me miro les coses de diferent manera a com s’ho mira una part de la nostra ciutadania.
Me fa pena anar pels carrers i veure brutícia per tot arreu, bosses de brossa i trastos vells deixat fora dels contenidors, cotxes aparcats on no hi haurien d’estar, conductors circulant a velocitat inadequada, parlant pel mòbil o sense aturar-se davant d’un pas de vianants per a deixar-los passar. Ja sé que el mal no només és d’Amposta i que està molt generalitzat. Fins i tot és possible que vagi estretament lligat amb la nostra manera de ser i comportar-nos.  
Però que a les altres ciutats i pobles passin coses similars a les d’aquí me preocupa relativament. A mi el que me preocupa és la imatge que donem als que ens venen a visitar i, de veritat, no crec que sigui la més idònia.
En algunes de les notícies que m’ha etiquetat s’hi poden veure millores respecte a temes de mobilitat. El primer pla de mobilitat d’Amposta ja té quasi vint anys i l’urbanístic i l’urbanístic més de 10. No vol dir això que estiguin desfasats, potser encara no ha passat el temps suficient per a poder-los considerar amortitzats, però és evident que s’han d’anar actualitzant periòdicament millorant aquells aspectes que tenen marge per a fer-ho... I què són molts!
Igual el pla de mobilitat que el urbanístic sé van aprovar durant els darrers governs de Roig què, si tenia una espina clavada era que l’alcalde Simó hagués fet el primer POUM establint les bases de l’Amposta del futur, un fet que la ciutadania no li va saber reconèixer degudament.
Durant el 8 anys de regidor vaig viure el darrer govern de Roig i el primer de Ferré, com sabeu tots dos de CiU. El defecte més gran que tenien tots dos alcaldes és que no escoltaven per a res l’oposició. Tenien majoria absoluta i això els hi donava dret a fer i desfer com els hi donava la gana. De vegades s’hi negaven rotundament, d’altres té deien que ho tindrien en compte, però a l’hora de la veritat te’n adonaves de que per a res ens havien escoltat. Com per exemple amb la plaça del Mercat o de Berenguer IV si voleu, la més gran i cèntrica de la nostra ciutat i molt apta fer a fer-hi gran diversitat d’esdeveniments. Quan s’havia de projectar se’ls hi va dir que miressin de no col·locar obstacles i de fer-ho, que aquest poguessin ser retràctils, és a dir, que sé poguessin retirar segons les necessitats de l’acte. Si passeu per allí i li doneu un cop d’ull potser us en donareu dels cas que ens van fer.
En una de les notícies que me va etiquetar l’alcalde, deia que s’unificarien els contractes de manteniment dels ascensors per estalviar 15.000 a l’any. A la foto hi sortia l’ascensor de la Casa Consistorial. Aquest ascensor, així com la rampa d’accés pel carrer dels Estudis, sé va haver de fer per a complir la normativa promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Ens van dir que seria un ascensor panoràmic, d’aquells que són tots de vidre i que per tant en un lloc tan tancat com el vestíbul  de la Casa Consistorial, hauria quedat millor. Al final el que va quedar va ser el nyap que tenim ara i que se va haver de dissimular amb Isabel i Fernando i de passada tapar el Crist que presidia tot aquell espai, tot i que això últim m’importa ben poc.

Per tant, molta sort a l’alcalde d’aquí a finals de legislatura (que com qui diu només queda un any) i a seguir treballant per Amposta: Adam des d’un lloc de privilegi i jo des d’un molt més modest, però que sembla que té prou repercussió.      

... I la regidora de Cultura, també!! 


dijous, 7 de setembre del 2017

PARAL·LELISMES RAONABLES

De Vergara a Eldiario.es. 
Si esteu al corrent de les notícies, us suposo assabentats del linxament mediàtic que s’està portant a terme contra el Periódico de Catalunya fins al punt de qualificar-lo (juntament amb la Vanguardia) de premsa del Movimiento...  
Abans però de parlar d’aquest fet, us vull explicar un cas i us faré fixar amb els paral·lelismes existents entre tots dos.
Fa anys, el setmanari l’Ebre recollia la notícia d’una denuncia que havia fet el grup municipal del PSC d’Amposta sobre una construcció il·legal propietat de qui va ser alcalde d’Amposta Manel Ferré dintre d’un espai protegit prop del Ullals de Baltasar. El fotògraf del setmanari es va desplaçar a la zona per a fer fotos de dita construcció. Però va cometre un error: La caseta que l’Ebre va publicar en portada, no era la de Manel Ferré.
Aquella errada va servir d’excusa tan a Manel Ferré com a la gent de CiU per atacar el PSC i negar la realitat. Tal com es diu vulgarment: Sé van aferrar a un clau roent. Van usar l’error de la foto per a desviar l’atenció i amagar la informació que donava el rotatiu. De res va servir la rectificació que va fer el mateix setmanari al número següent. Tot i que anys més tard uns agents de la Guardia Civil del SEPRONA (unitat especialitzada en delictes sobre el medi ambient) van denunciar a Manel Ferré pel mateix i va ser imputat per un delicte contra el medi ambient, estic completament segur que encara trobaríem a gent que afirmaria que la caseta en qüestió no és il·legal. La dita diu que no hi ha més cec que qui no vol veure.  
Amb el cas del Periódico i la falsa notícia de l’avís sobre un possible atemptat a les Rambles de Barcelona va passar el mateix. El Periódico va presentar una notícia veraç i contrastada en un format inventat i que res tenia que veure amb la nota original que va rebre el comandament del Mossos el passat mes de maig. Una notícia què, recordem-ho, van negar tant el President Puigdemont, com el conseller d’Interior Joaquim Forn, com el Major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Tot i que dies més tard va publicar el format original, el fet no va evitar que l’independentisme tirés el Periódico als lleons.
Tal com sé va verificar posteriorment, insisteixo, durant el passat mes de maig els Mossos van rebre un avís sobre un hipotètic atemptat a Barcelona d’una agència d’intel·ligència dels Estats Units. Si aquest avís que els Mossos van descartar per poc creïble tenia relació amb els atemptats del dia 17 d’agost o no, des del meu punt de vista no és rellevant. Al que sí li dono importància és al fet de que, en un primer moment, se negués. Protegint Puigdemont es protegeix l’independentisme. Acceptar que va mentir seria, quasi bé, com dinamitar el procés.
Encara vaig a traçar-vos un altre paral·lelisme (o dos) Quan a Juan Manuel Soria, el Ministre d’Indústria,  Energia i Turisme del Govern d’Espanya el van atrapar amb societats offshore a Panamà i va mentir en un primer moment, quants vam demanar-li en públic, privat o de pensament la dimissió? I el mateix en el cas de Manuel Moix, fiscal en cap d’anticorrupció.
Tenir societats domiciliades a un paradís fiscal per part d’algú que ens administra, és greu, però negar-ho públicament encara ho és més!
Ara sou vosaltres els que heu de fer la reflexió. Si després del que us he estat explicant encara creeu que s’ha de seguir linxant el Periódico (n’hi ha qui parla de fer-lo desaparèixer), vosaltres mateixos... Jo dono aquí el tema per tancat.
Això sí, no pretengueu que pugi al vostre vaixell... Prefereixo navegar a contracorrent i sense rumb abans de tenir-vos com a companys de viatge.




dimecres, 10 de maig del 2017

AVE MARIA PURÍSSIMA...

Si Déu ens ha d’agafar confessats, ja ha fet tard... No hi ha dia que no surti un nou cas de corrupció o s’imputi a algun polític per alguna cosa... I segons sembla, n’aniran sortint, al menys durant una llarga temporada més...
Només cal llegir la premsa o escoltar la tele per adonar-te’n de que, sense cap dubte, serà així. Fiscals que van negar el que ja se sabia, polítics que van maniobrar per a que no sortís a la llum... 
Dimitir!!! Ja sabeu, tot i que ho sembli no és un cognom rus. És una acció que, si molts tinguessin una mica (només una mica de vergonya) ja faria temps que ho haguessin fet. He dit vergonya? Ni ne tenen ni sé l’espera...

Dilluns va sortir a la llum aquell paper atribuït a la Marta Ferrusola on es podia llegir literalment:

-Reverend Mosen, soc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspases dos misals de la meva biblioteca a la biblioteca del capella de la parroquia, ell ja li dirà a on s'ha de colocar. Molt agraida. Marta.

Segons sembla el Reverend Mossèn seria el director de la sucursal del banc andorrà on tenien ocults els diners. La mare superiora ella mateixa, es clar; els dos missals, 2 milions de pessetes; la biblioteca, el banc; i el capellà de la parròquia, Jordi Pujol Ferusola.

De Ferreres, al Periódico. 
Tal com ahir li vaig sentir dir a algú, si Berlanga encara estigués viu, d’aquest guió ne fa una pel·lícula i guanya un Òscar.
Crec que ningú posa en dubte (davant de les evidències ningú ho hauria de posar) que la família Pujol era un clan criminal que, aprofitant-se del càrrec del patriarca (el Molt Poc Honorable) s’enriquien a mans plenes.
Tant va ser el seu poder que durant molt de temps es van creure els amos i senyors de Catalunya. Jordi Pujol tenia un coneixement del territori català envejable (ja m’agradaria tenir-lo a mi) i allà per on anava deixava clar a tothom de que era ell qui manava.
Però no cregueu que això va acabar quan va deixar el càrrec el patriarca del clan, no. Només cal que reviseu l’hemeroteca de la compareixença de la família al Parlament per adonar-vos-en de l’altius que eren tots que es van permetre esbroncar, renyar i amenaçar a propis i estranys.

-Si es talla una branca pot caure tot l’arbre. Va dir Jordi Pujol. O el que és el mateix: Si caic jo, cauran tots.

Però la ideologia del poder i dels diners no era exclusiva del clan Pujol-Ferrusola. Una part important dels dirigents del partit fien el mateix (Fes el que vegis fer...) D’aquí que molts dirigents de l’antiga Convergència hagin estat condemnats o tinguin causes obertes i, fins i tot, al partit com a tal sé li embarguessin no sé quantes seus, entre elles la d’Amposta.
Cada vegada que Roig, primer i Ferré més tard, treien majoria absoluta, no m’ho podia creure.

-Però és que la gent no se’n adona del que estan fent amb el poble?       

Sempre he pensat que aquell que treu un benefici extraordinari de la seva amistat amb els corruptes, a part de que ell també ho és, evidentment, té la seva explicació lògica. Immoral, també, però dintre del que cap, lògica.
Ara bé, la majoria dels votants no treien cap profit i, tot i això els van continuar votant fins fa un parell d’anys.

-Sóc amic de l’alcalde. –Deien o pensaven molts d’ells i això era prou argument com per a que cada quatre anys, quan arribava el mes de maig, dipositessin la papereta de CiU dintre de l’urna de metacrilat.

No sé si algun d’ells ara renega del que va fer durant tants i tants d’anys. De la seva complicitat amb la corrupció (perquè qui sustenta un règim corrupte, ell, en si mateix, també ho és)
Aquets darrers temps he escoltat alguna vegada:

-Jo no vaig votar-los mai!     

D’alguns m’ho crec i d’altres potser... Però la immensa majoria callaran.

Si tenim en compte que molts d’ells (com la pròpia família Pujol-Ferrusola) són catòlics, apostòlics i romans, el que ara haurien de fer és purgar pels seus pecats i fer molta penitència.

Sense pecat concebuda...  

divendres, 24 de febrer del 2017

JUSTIFICACIONS I DESMENTITS

Hi ha una dita popular que diu així: Qui es justifica s’acusa.
Quan a algú l’enxampen fent alguna cosa malament i en lloc d’acceptar que l’han enxampat posa tota mena d’excuses per a justificar el que, segurament, és injustificable, està reconeixent, implícitament, que és culpable.
La vida està plena d’exemples que ens servirien perfectament per a il·lustrar el que estic dient. El primer exemple que posaré fa referència al Govern de la Generalitat de Catalunya.  
Des de fa temps, sé sospitava que el Govern de l’Estat i el de la Generalitat estaven mantenint reunions secretes. No sé sabia amb exactitud si a alt nivell o una mica més avall (per a què m’entengueu: Sáenz de Santamaría-Junqueras o bé Rajoy-Puigdemont.
Només fa uns dies que Neus Munté, la portaveu del Govern català, va desmentir categòricament que hi hagués alguna mena de contacte entre tots dos governs. En canvi, dimecres, la Vanguardia informava que el passat 11 de gener van dinar plegats a la Moncloa tots dos presidents, tot i que no van arribar a cap acord... Això és un altre tema... Què treuen d’amagar-ho? Si al final tot s’acaba sabent...
Un altre exemple. José Manuel Soria, que la legislatura passada va ser ministre d’Indústria, Energia i Turisme, va ser enxampar quan van sortir a la llum els anomenats papers de Panamà. Estava relacionat amb diverses empreses. També li va costar acceptar l’evidència i com més es volia justificar, més s’embolicava. Al final va haver de dimitir.
Però qui és un mentider patològic ho és tota la vida. Soria tenia un altre cas al jutjat per haver passat uns dies de vacances a Punta Cana pagades, suposadament per un empresari. Aquesta setmana es va fer el judici oral i va haver de comparèixer. Lluny d’acceptar de que, efectivament, també havia estat enxampat, va fer servir una sèrie d’argúcies per mirar de demostrar el que no era demostrable. Tan va ser així que durant el judici es va treure de la butxaca una suposada factura del complex hoteler de Mèxic. A l’hora de la veritat es va poder comprovar de que es tractava d’una factura falsa ja que tenia clares diferències amb les que tenia el jutge.
Però el pitjor de tot és que aquesta mena de gent, molts seguiran treballant per al partit, alguna empresa vinculada o recol·locats al sector energètic.
Als darrers anys a Amposta també hem viscut un cas així. L’exalcalde Manolito va estar passant dietes a l’Ajuntament per viatges a Barcelona per motius que no tenien res a veure amb el càrrec públic que ostentava. Damunt, es va saber que a l’hora de menjar no es limitava a fer un menú barat, sinó que demanava plats molt més suculents que, finalment, pagàvem tots i cada un dels ampostins i ampostines. També en aquest cas, l’exalcalde va dir que tot era mentida i que podia demostrar que sempre havia obrat correctament. Però el jutge té proves fefaents de que Manolito mentia i que efectivament passava improcedentment despeses de desplaçament i manutenció a l’Ajuntament quan ja les cobrava com a president del Consorci de Salut i Social de Catalunya, una patronal del sector socio-sanitari català controlada pels convergents.
Tot i això, Manolito segueix ostentant el càrrec de president, tot i que sembla que abans no es podia fer si no ocupaves un càrrec electe i, actualment, l’exalcalde ampostí, al renunciar a l’acta de regidor, no n’ocupa cap.
Tot i que ja fa anys, us vull explicar una anècdota que vaig viure més d’una vegada i que és un clar exemple del que tema del que us parlo avui.
Els més vells segur que recordareu el berenar del bou al costat del canal. Era multitudinari... Aquella tarda, les màximes autoritats municipals repartien l’estofat fet amb la car dels bous capllaçats. Aprofitant l’avinentesa de les vaques boges, van trobar l’excusa perfecta per deixar de celebrar aquella festa que, des de feia anys els hi sobrava.
Més d’una vegada i més de dues (d’aquí que digui que l’anècdota la vaig viure més d’una vegada), una vegada va passar l’amenaça de les vaques boges, el nostre grup municipal, va demanar al Ple que és tornés a fer. Eren tantes les excuses que ens donaven que sospitaves (i no sense raó) que les tenien més que preparades. Semblant al que fan els càrrecs del PP quan han de donar explicacions per algun fet recent: tots sé posen d’acord per a dir el mateix amb les mateixes paraules.   

CALENDARI DE LA NO REUNIÓ ENTRE RAJOY I PUIGDEMONT.