 |
| Mercadona Ferreries. Entrada del carrer la Ràpita. |
Vaig seguir amb
interès el programa Salvados dedicat a Mercadona que la Sexta
va emetre el passat diumenge 27 de novembre. Com tots sabeu Jordi Évole és un dels pocs periodistes
que s’atreveix a explica la veritat per polèmica que sigui aquesta.
El Salvados
dedicat a Mercadona va aixecar un gran interès dels telespectados, tal i
com vaig poder comprovar personalment parlant amb la gent del meu entorn. I és
que qui més qui menys coneix Mercadona i, segurament, hi ha
comprat més d’una vegada.
Tot i conèixer
alguns dels aspectes més íntims de la
cadena de supermercats, hi havia coses que desconeixia, però l’opinió que tenim
a casa (tan la meva dona com jo) és que si no és una secta, s’hi assembla
bastant.
Sabia de les
amenaces que havien rebut alguns treballadors si no acataven les ordres de l’empresa
i de les dificultats que hi ha a l’hora de poder exercir la llibertat sindical.
Dos exemples que
he viscut en primer persona o quasi. Fa
anys va haver una vaga al sector del comerç. Vaig formar part d’un piquet
informatiu i com ta tal vaig estar en diferents comerços. Un d’ells el de Mercadona
a Ferreries (el de la carretera de l’Aldea encara trigaria anys en
construir-se) Se’ns va negar la possibilitat de parlar amb els treballadors.
Finalment una dependenta (després ens assabentarem de que era una de les que
més acatava les ordres dels directius va ser l’única que ens va atendre i ens
va dir que faria arribar a la resta de treballadors les explicacions que li estàvem
donant a ella, però que cap volia fer vaga. Mercadona va mantenir les
portes obertes durant tot el dia, a diferència de la resta de grans superfícies
de Tortosa (tot i que cal dir que algunes tancaven les portes mentre els
sindicalistes estàvem allí i les tornaven a obrir només marxar.
L’altre cas
encara me sembla més fort. Mercadona va acomiadar un
treballador i el va amenaçar de que no prengués cap tipus de mesura (presentar
denúncia per acomiadament improcedent) recordant-li que la seva parella (amb
qui tenien un fill) treballava també allí i que podria seguir el seu camí (o
sigui que també fos acomiadada)
Dimecres dia 30,
la infermera del uròleg que me visita a Barcelona ens va dir que la seva cunyada
hi treballa i que algunes de les coses que es van dir ja li havia explicat
alguna vegada.
Però la millor
versió l’he tingut avui. Casualment m’he trobat a una extreballadora (no sabia
si encara hi treballava o no) a qui conec des de fa molts anys (més de 20) M’ha
dit que ja no hi treballava i ens hem posat a parlar del programa:
-Què té va semblar? –m’ha preguntat-
-Algunes de les coses que es van explicar ja ho
sabia o m’ho pensava, però temes com l’autoassegurança o la pressió que hi ha
per a que no s’agafin baixes ho desconeixia.
-Es van quedar curts –m’ha dit-
-Jo vaig treballar més de 12 anys sense haver
agafat mai una baixa. Una vegada que me vaig haver d’operar ho vaig fer en
període de vacances... Però més tard m’havia de tornar a operar i quan me van
cridar per a fer-ho, no vaig voler agafar vacances així que li vaig dir al
metge que me donés la baixa. La baixa inicialment era per a tres setmanes, però
quan en portava dos me van dir que havia de tornar a treballar. Com que els hi
vaig dir que no, me van fer anar a
Alacant per a passar una revisió mèdica i el metge me va donar la raó. Com que
no van poder sortir amb la seva me van estar fent mobbing per a que marxes
sense haver de pagar-me cap tipus d’indemnització. Al principi m’ho vaig passar
molt malament i me vaig aprimar molt... Però sóc valenta i els hi vaig plantar
cara fins que finalment me’n vaig anar de forma voluntària pagant-me la corresponent
liquidació.
Els representants sindicals els escull l’empresa
entre els treballadors més fidels.
I el fotut d’això
és que alguns sindicats s’avenen a fer-los el joc.
Com diuen els
castellans: No es oro todo lo que
reluce...
