Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meritxell Batet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meritxell Batet. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de juny del 2018

EL TRET DE GRÀCIA

De Vergara a eldiacio.es. 

Era previsible amb un suport tan multicolor com el que va rebre Sánchez a la moció de censura contra Rajoy, les crítiques li arribessin ràpidament i de quasi tots els costats.
Segurament no tan a ell com a alguns de les seves ministres. Per a començar, el món independentista ja va carregar contra Josep Borrell, Ministre d’Afers Exteriors per haver-se posicionat clarament contra ells i haver assistit a actes de Societat Civil Catalana. També sé li retreu a Sánchez que l’hagi nomenat ministre tenint 70 anys.
Més tard les crítiques li van arribar a la ministra de Medi Ambient Teresa Ribera perquè quan era Secretaria d’Estat de Medi Ambient amb Zapatero va signar el polèmic projecte Castor sense el corresponent impacte mediambiental.
El jutge en excedència i ara Ministre d’Interior Grande-Marlaska ha estat un dels qui més ha rebut. Per exemple Arnaldo Otegui va fer una piulada on deia mes o menys això: M’ha tancat dues vegades a la presó. Missatge rebut... Deixa el càrrec de vocal al Consell General del Poder Judicial on va arribar proposat pel PP (!) El seu historial està ple de decisions polèmiques, com per exemple l’arxivament de la causa del Iak-42 o la instrucció de l’anomenat cas Faisà.
Al Ministre d’Agricultura Luis Plana sé li ha recordat que entre el 2004 i 2010 va participar als actes d’homenatge d’un sanguinari general franquista.
Els ERO’s andalusos perseguiran la trajectòria de la Ministra d’Hisenda Maria Jesús Montero, ja que també ocupava la cartera d’Hisenda a la Junta d’Andalusia quan se van atorgar aquestes subvencions il·legals.
La dona forta del govern, la vicepresidenta Carmen Calvo va ser la responsable del PSOE a les negociacions amb el PP per a veure com s’havia d’aplicar l’article 155 a Catalunya. Un fet de gran transcendència per a Catalunya ja que va comporta la destitució de pràcticament tot el Govern. Només van quedar en actiu alguns càrrecs de segon ordre.
Sense cap mena de dubte un dels que més ha rebut ha estat el Ministre de Cultura i Esport el valencià Màxim Huerta, col·laborador amb Ana Rosa Quintana és escriptor i periodista. Remenant sé li han trobat unes piulades de 2010 on ja expressava la seva animadversió a una hipotètica independència de Catalunya i a la política en general. També se diu d’ell que no té ni idea del món de l’esport en general.
Ivan Redondo no és ministre, però és el cap de ganivet del President. Abans ho havia estat de Garcia Albiol.
Potser ningú se’n ha recordat (o han pensat que no és important) però de Meritxell Batet (que serà l’encarregada de construir ponts amb Catalunya) que va estar casada amb José Maria Lasalle, polític del PP i que tot i ser catalana feia la vida per Madrid, d’aquí que a les generals de 2015 anés de número dos de la llista del PSOE per Madrid.
Aquest dies he pogut escoltar diverses opinions al carrer i també a la premsa. Hi ha gent que veu els membres del govern de Sánchez molt preparats per afrontar el futur. En canvi d’altres pensen que només se tracta d’un govern de cara a la galeria fet per agradar. D’aquí que hi hagi més dones que homes, en uns moments on el feminisme va en augment arreu del país.  
El analistes diuen que és un govern per a durar, però sobre tot per a plantar cara al PP i Ciudadanos en la que se preveu una legislatura molt dura.
Quan un president pren possessió normalment sé li atorguen 100 dies de gràcia abans de començar a carregar contra ell i el seu govern. Me dona la sensació que ha Pedro Sánchez, el primer dia li han donat un tret de gràcia. Però tal com ha demostrat reiterades vegades, ell està acostumat a ressuscitar. 


PER A COMPLETAR LA INFORMACIÓ: 


dijous, 17 de novembre del 2016

PIRÒMANS I EL QUE VA DESPRÉS

De Ferreres, al Periódico d'avui. 
De piròmans n’hi deuen d’haver de moltes classes, però tots es caracteritzen per la mania que tenen de calar foc. I després estan els que intenten apagar el foc amb gasolina. No sé quins dels dos són pitjors. I, finalment, estan els que ara condueixen el PSOE (Susana Díaz + gestora controlada per Susana Díaz), que deuen de ser una mescla de totes dues espècies: primer van encendre el foc fent que Pedro Sánchez dimitís i després diuen que el volen apagar, però ho fan amb gasolina, tal com s’està demostrant aquestes darreres hores per Madrid.
Fa només uns dies es van reunir l’actual president de la gestora socialista l’asturià Javier Fernández i el primer secretari del PSC Miquel Iceta. Segons va transcendir després de la reunió, tots dos partits es donaven un marge de 2 mesos per a renegociar les relacions que han estat en vigor des de fa quasi  4 dècades.
Però després de veure la purga que s’està fent a Madrid a tots aquells que van votar no a la investidura de Rajoy (quin fet més greu!!) tot indica que de voler estendre ponts entre totes dues formacions, res de res.
El primer en ser apartat va ser José Zaragoza, secretari d’organització del PSC durant molts anys i avui li ha passat el mateix a qui va ser el cap de cartell a les passades generals Meritxell Batet (què ostentava la direcció del grup parlamentari), ma dreta de Pedro Sánchez quan aquest era el president del grup parlamentari.
No és això companys, no és això... Volen justificar els seus actes apel·lant a la democràcia, però me sembla que tenen el concepte equivocat, ja que la seva actitud pot qualificar-se de moltes maneres, però a mi mai se’m acudiria fer-ho com a democràtica.
Carregar-se al secretari general de la manera que ho va fer (perquè se’l van carregar, tot i que Pedro Sánchez va acabar dimitint) es pot qualificar de cop de ma, de lluita pel poder, d’ambició per part d’alguns... Però mai de democràtic.
Voler allargar en el temps el congrés extraordinari del PSOE que tindrà com a finalitat escollir el nou secretari general (espero pel bé de tots que no sigui Susana Díaz –si ella ve jo me’n vaig-) es pot qualificar com voler guanyar temps per a que els militants s’oblidin de Pedro Sánchez, però tampoc me sembla democràtic que una gestora estigui en funcions molt més temps que el que seria necessari i recomanable.
No sé que pot passar dintre de dos mesos (mai he estat massa encertat en les meves previsions), però l’experiència me diu que hi ha mals que poden ser irreversibles i allò de que el temps ho cura tot, no sempre és veritat.