Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núria Ventura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núria Ventura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de novembre del 2022

10è CONGRÉS OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat dissabte, a la Casa de la Cultura d’Ulldecona, va tenir lloc el 10è Congrés Oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. L’acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de l’Alcalde de Santa Bàrbara i President de torn de la Mancomunitat de la Taula del Sénia Antonio Ollés i l’Alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura. Seguidament prengués la paraula Jaume Antic com a President de l’Associació Territori del Sénia per a parlar dels 14 anys d’elaboració d’oli certificat d’oliveres mil·lenàries. Tot seguit intervingué Tere Adell, Gerent de la Mancomunitat per a parlar d’oliturisme i de les empreses, productors i restaurants que ja s’han sumat al projecte. Després d’una pausa pera fer un petit esmorzar van intervenir Lola Amo i José Mª Penco, Presidenta i Director respectivament de l’Asociación Española de Municipios del Olivo (AEMO). A continuació es van fer uns tasts d’olis del Territori del Sénia on hi van participar tots els assistents guiats per tres experts com son Àngels Calvo, Cap del Panell dels Tast d’olis de Catalunya, Maria Luisa Ruiz, Cap del Panell d’olis de la Comunitat Valenciana i Joan Baseda del Panel de Cata de aceites de Aragón. Finalment van arribar els reconeixements a una majoria dels assistents al congrés per la seva tasca de conservació de les oliveres mil·lenàries, per la producció de l’oli certificat de la varietat farga mil·lenària i també per la col·laboració, dedicació i divulgació del patrimoni natural com son les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. Entre tots cal destacar el reconeixement que es va fer a Josep Puxeu, actualment membre del Bureau del Comitè i Social Europeu i anteriorment Secretari d’Estat del Medi Rural i Aigua per la seva inestimable col·laboració quan es va crear la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El Congrés va aprovat per unanimitat de tots els assistents un manifest dirigit al Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Agricultura de la Generalitat Valenciana i al Ministerio de Agricultura de l’Estat Espanyol on se’ls instava a complir amb els compromisos adquirits per a materialitzar els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) així com la posada en valor de les oliveres mil·lenàries. GALERIA DE FOTOS:

diumenge, 5 de novembre del 2017

GRÀCIES JORDI!

De Faro a Diari de Tarragona. 
Tu dignifiques la política! Tu has fet el que tants i tants polítics haurien de fer i no fan. Quan discrepen del seu partit (que ja és molt parlar, perquè la majoria acaten totes les ordres que els hi donen des de la direcció), dimiteixen i se’n van al grup mixt o allà on calgui, però continuen aferrats a l’acta de diputat, regidor o del càrrec públic que venien ocupant i del que van sortir elegits gràcies (segurament) per anar a les llistes d’unes determinades sigles.
Jo també he segut polític. Hi ha una frase que m’ha acompanyat sempre: Tots els polítics són iguals. No és cert! Durant els 8 anys que vaig estar de regidor a l’Ajuntament d’Amposta, posaria la ma al foc pels meus tres  companys, dos dels quals compaginaven la seva tasca municipal amb altres de més alta responsabilitat. I no són els únics, creieu-me!
Però quan veus que algú s’aferra a la cadira per a seguir cobrant les bones remuneracions que comporta el seu càrrec i que tot i que li surten afers i més afers, continua aferrat, te’n adones fins a quin punt poden arribar la supèrbia i la avarícia humanes.
S’atribueix a un polític valencià, de qui no vull recordar el nom, la següent frase: Estic en política per a forrar-me!  Possiblement no ho va dir, però us ben asseguro que l’any 95 un polític ampostí me va dir a mi una frase semblant abans de tancar les eleccions municipals d’aquell any al col·legi Soriano Montagut d’Amposta.
No m’estranya gens ni mica que davant dels casos de corrupció que afecten a la pràctica totalitat de partits polítics i s’escampen per tota la geografia  d’Espanya, la ciutadania, aquells que amb els seus vots permeten que surtin elegits, acabin fastiguejats i molts d’ells per deixar de votar.
En canvi de tant en tant trobes a algú com Jordi (*). Sense anar més lluny l’actual alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura que va renunciar a l’acta de diputada del seu partit, se va donar de baixa i es va presentar a les darreres eleccions municipals amb una llista pròpia (Socialistes d’Ulldecona) Segons una persona molt propera a mi i que coneix a la pràctica totalitat dels polítics del Montsià, un dia, i sense que vingués al cas, me va dir que els dos millors alcaldes de la comarca eren Adam Tomàs i Núria Ventura (i així li vaig fer saber a ella durant les passades festes majors dels seu poble)
A veure si la resta comença a prendre exemple de conductes així. 
Gràcies Jordi, però també Gràcies Noel, Lluïsa, Rosa, Maruja i Jordi (**) Vull dir-vos que teniu tot el meu suport, respecte i admiració pel que heu fet.  


(*) Com sabeu, el passat dijous, Jordi Ballart, alcalde de Terrassa pel PSC va donar-se de baixa del partit i va renunciar a l’alcaldia per discrepàncies amb el seu partit degut als empresonaments de polítics catalans. 

(**) http://www.naciodigital.cat/noticia/141994/psc/terrassa/ensorra/cinc/regidors/fan/costat/ballart/pleguen

divendres, 21 de novembre del 2014

EL FRACÀS D’ICETA

Miquel Iceta ha fracassat, com abans ho va fer Pere Navarro. Tots dos han fracassat perquè no han impedir el degoteig de baixes dels militants.
Núria Ventura, diputada al Parlament pel PSC i exalcaldessa d’Ulldecona, va avançar a una cadena de televisió comarcal la sortida del PSC i la creació, juntament amb altres càrrecs i militants d’un nou partit: Nova Esquerra Catalana (NeCat)
Fins ara, Nova Esquerra Catalana era una formació política sense rang de partit que va presentar-se en coalició amb ERC les passades eleccions europees. Però la voluntat dels seus membres és convertir-la en partit polític.
El degoteig de persones conegudes no ha estat molt gran, però si important, ja que, a part d’Ernest Maragall, també s’hi va integrar l’Antoni Castells i sembla que ara, a part de Núria i Marina Geli, també ho farà Joan Ignasi Elena. El propòsit de la formació és poder presentar-se a les properes eleccions municipals.
Aquest polítics díscols van començar a discrepar del PSC pel dret a decidir. El PSC és una formació que, als seus orígens, sempre s’havia definit com a catalanista. A part dels líders històrics com Raventós i Obiols, el màxim exponent del catalanisme del partit va arribar amb Pasqual Maragall què, d’estar bé de salut, segurament també s’afiliaria a NeCat.
Pere Navarro (sempre he considerat que molt mal aconsellat) va optar per oposar-se al dret a decidir que reivindicava una part important de la societat catalana. Quin problema hi havia per a posicionar-se en contra? És que la Carta de Drets i Llibertats de l’ONU no reconeix el dret per a tots els pobles?
Navarro es va equivocar i bona prova del que estic dient és la davallada electoral que està patint el partit des de fa anys (i tot indica que la continuarà patint, ja que l’enquesta que avui publica el Periódico li dóna entre 10 i 11 diputats quan ara en té 20) Finalment, Navarro va haver de dimitir i sort va tenir el partit en trobar una persona com Miquel Iceta que va acceptar dirigir-lo. Bufaven (i bufen) malts temps per al partit i ja sabeu que diu la dita: a gos flac, tot són puces.
Els que hem estat vinculats al partit, sabíem que Iceta no representava la línia més catalanista del partit, no obstant, semblava que tenia la suficient experiència per a no cometre els mateixos errors que el seu antecessor.
A la seva arribada va semblar que les coses podien canviar, aixecant parcialment el càstig als díscols. Però les coses no hauran anat tan bé quan passats 4 mesos des del congrés extraordinari, els representats de branca més catalana del partit, han decidit tirar la tovallola.
Sembla ser que, ara com ara, és molt difícil que el tradicional votant del PSC pugui recuperar les sensacions i la confiança que tenien només fa uns anys i, per tant, irremediablement la nau socialista acabarà per enfonsar-se.
Solució? Fa molts de mesos que ho dit: refundació del partit amb noves cares i tornant a l’ideari de la seva fundació, però adaptant-ho als nous temps, que per alguna cosa han passat quasi 40 anys. 

dilluns, 22 de setembre del 2014

AVUI HA SEGUT NOTÍCIA...

L’aprovació per part de més 300 municipis catalans d’una moció recolzant la llei de Consultes no referendàries que va aprovar el Parlament de Catalunya per una àmplia majoria els passat divendres.

L’Ajuntament de Barcelona és el que s’ha emportat la major part del protagonisme, però d’altres com el d’Amposta també han sortit a TV3 durant uns breus segons.
Durant aquesta setmana està previst que s’aprovi a uns 300 municipis més de tota Catalunya. No obstant, encara quedarien uns 300 més (Catalunya té actualment 949 municipis) que, en principi, no es pronunciaran.
A poblacions com Amposta (ja ho he dit) i Ulldecona, s’han fet plens extraordinaris per aprovar la moció.
He llegit al Facebook de Núria Ventura (gens sospitosa d’estar en contra de la llei) el següent comentari (textualment): Hem aprovat al ple d'Ulldecona una moció de suport a la consulta, com altres ajuntaments de Catalunya. Llàstima q el govern municipal no sigui igual de diligent també en altres temes importants!
A la qual cosa,Toni Espanya (portaveu del grup municipal del PSC a l’Ajuntament d’Amposta li ha respost (també textualment): El mateix que li he dit jo a Manel Ferre ...


Segurament, he escoltat més d’una vegada que quan volen els dos grans partits espanyols (PP i PSOE) es posen ràpidament d’acord per aprovar reformes constitucionals com la que limitava el sostre de despesa de l’Estat. I certament és així. Però a partir d’ara haurem de recordar que quan CDC i ERC volen, també aproven per la via ràpida mocions que són favorables al seus interessos, quan segurament, hi ha temes que afecten, per exemple a col·lectius desafavorits, que porten anys i panys pendents de que es prengui una decisió que solucioni el seu problema.