 |
| De Vergara a eldiario.es. |
Si no n’hi havia prou amb l’empresonament la
setmana passada per part del Jutge Llarena de Forcadell, Turull, Rull, Bassa i Romeva que se sumen als que
ja hi estaven (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart), amb la retenció a Alemanya
de Puigdemont ahir, al món independentista no li falten motius per estar
indignats i sortir al carrer a manifestar-ho.
En bona part depèn de la justícia alemanya,
però si com se preveu, passa el que ha de passar, que és que finalment s’extradeixi
a Espanya Puigdemont, és més que previsible que les revoltes, manifestacions,
talls de carretera, etc. se produeixin cada dia.
Potser el govern i la justícia espanyola, en
el seu afany de voler veure els catalans sotmesos i submisos, no van mesurar prou
bé la dimensió que podria prendre el conflicte entre catalans i espanyols,
entre aquells que estan a favor del procés i els que pensen tot el contrari,
però tot indica que caminem cap a uns mesos molt convulsos i de desenllaç
imprevisible.
Com sempre he dit, un tenen la força de la raó
i els altres tenen la força i prou. Segurament sense el PP al govern d’Espanya,
la situació no hauria arribat on està ara mateix. Amb el poc que costava fer un
referèndum pactat i vinculant per veure quina era la voluntat majoritària dels
catalans i, en canvi, ens hem de trobar amb un carreró sense sortida (al menys
immediata)
Els independentistes sempre han dit que
buscaven la internacionalització del conflicte català. D’aquí que Puigdemont
juntament amb Comín, Serret, Ponsatí i Puig marxessin cap a Bèlgica i
posteriorment Gabriel primer i Rovira més tard, cap a Suïssa. Els llocs no van
ser triats a l’atzar. A Bèlgica està la seu de les institucions europees com el
Consell o la Comissió i a Suïssa la delegació d’ONU. A part d’això, allí les
lleis sobre l’extradició són molt més toves i per tant és molt més difícil que
se facin efectives. La prova de tot això és que Puigdemont a Bèlgica vivia prou
tranquil, així com la resta de càrrecs que encara hi viuen.
Durant les darreres hores han entrat a escena
altres països com Alemanya i Noruega. Els països on va ser detingut i d’on
provenia antes de ser-ho. Sembla que finalment serà alemanya el país que
prengui la decisió final. De moment a Alemanya, a manca del terme rebel·lió
(que és la principal causa per la que la justícia espanyola perseguia a Puigdemont,
tenen la d’altra traïció i, per tant, caldrà veure si la justícia d’aquell país
considera o no que és un concepte semblant.
Potser alguns se preguntaran perquè les
institucions europees no diuen ni piu. La resposta és molt senzilla: perquè
Espanya és un país de ple dret a totes elles i, en canvi, a Catalunya, la
majoria de càrrecs la veuen (o la volen veure) com una part d’Espanya que se
vol independitzar unilateralment.
L’única solució que apunten el experts és
demostrar que a Espanya no hi ha garanties suficients de que els encausats puguin
tenir un judici just, tot i l’estat de dret del que tant presumeixen els
polítics del PP.
Potser sí que és veritat que alguna cosa s’està
movent, ja que diversos diaris europeus ja a l’editorial, ja en articles d’opinió,
no deixen gens ben parat el Govern de Rajoy. Entre quests diaris està l’anglès
The Times i l’alemany Die Tageszeitung,
tal com ha informat TV3.
