Durant un programa de debat a TV3, el
passat dimecres, el catedràtic d’Economia aplicada de la UAC Arcadi Oliveres
i la religiosa i metge Teresa Forcades van dir que volien impulsar un nou
partit polític que reunís l’ideari del 15-M i de l’11-S, és a dir,aquelles
sensibilitats que van propiciar l’acampada de Madrid del 15 de maig de
2011 i que després es va estendre per tot arreu i les que el passat 11
de setembre es van manifestar a Barcelona demanant un estat propi per a
Catalunya. Els dos protagonistes justificaven la creació d’unes candidatures
populars pel desconcert i la desconfiança que té una bona part de la societat
actual; no obstant però, van dir que ells no serien en cap cas candidats.
Alguns mitjans es preguntaven si serà
possible reunir a la mateixa candidatura a gent que representés, per una
part, el moviment 15-M amb independentistes convençuts.
Però també hi ha d’altres veus que pensen
que una candidatura com la que impulsen els dos activistes socials (crec
que cap dels dos s’ofendria per aquest qualificatiu) ja existeix: són
les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) Jo també ho penso.
A ningú sé li escapa que les CUP van
donar un salt de qualitat al presentar-se a les eleccions autonòmiques
de finals de l’any passat. Fins aquell moment només tenien una reduïda
representació municipal, encara que em sembla que tenen un alcalde.
L’obtenció de 3 diputats ha fet que
molts passessin a conèixer que eren les CUP i quin era el seu programa.
Evidentment cap formació obté representació parlamentaria si no compta
amb el necessari suport social. A la província de Tarragona les CUP no
van treure representació, però els hi va faltar molt poc, ja que, fins
i tot, van superar el 3% mínim per a poder assolir un diputat. A Amposta
per exemple va treure quasi 400 vots.
En els darrers temps m’he relacionat
amb un bon nombre de joves (i no tan joves) que el 25 de novembre de 2012
van votar a les CUP i, puc assegurar que tots reuneixen les dues condicions:
la sensibilitat i la implicació social necessàries i un grau molt elevat
de catalanitat, encara que la seva idea d’estat propi va una mica més
enllà que la majoria de les reivindicacions que s’escolten, ja que inclou
d’altres territoris de la Catalunya Nord, València i les Illes Balears,
conegut com a Països Catalans.
Si no fossin qui són Arcadi Oliveres
i Teresa Forcades, fins i tot pensaria que estan fent el joc a d’altres
formacions situades més cap a la dreta. Ja sé sap que sovint les esquerres
han tendit més a separar-se que a unir-se (encara que a les seves sigles
figuri la paraula unió o algun derivat d’aquesta)
Després d'haver escrit el comentari anterior, he pogut saber que l'Arcadi Oliveres està per la unió de una sèrie de partits i moviments cívics com per exemple les CUP, ICV-EUA, els del 15-M, etc. Això ja m'agrada mes. Diu l'Arcadi que si no aconsegueix al menys això, considerarà que el projecte haurà fracassat.
Després d'haver escrit el comentari anterior, he pogut saber que l'Arcadi Oliveres està per la unió de una sèrie de partits i moviments cívics com per exemple les CUP, ICV-EUA, els del 15-M, etc. Això ja m'agrada mes. Diu l'Arcadi que si no aconsegueix al menys això, considerarà que el projecte haurà fracassat.
