SOBRE LES RETENCIONS DE L’AP-7

Fa uns anys vaig formar part de la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja!! Pensava (i penso) que un bé públic com son les autopistes han de ser gratuïtes per a que tots els usuaris en puguin gaudir. Des de la gratuïtat, l’AP-7 va molt congestionada i en alguns trams es fa molt difícil circular amb normalitat. Durant els darrers dies he arribat a llegir que està col•lapsada. Es a dir, que ha arribat a la capacitat màxima de circulació que pot assumir... I encara no hem arribat a l’estiu que, amb l’arribada de turistes estrangers tot fa pensar que les retencions que hi haurà en alguns trams la faran intransitable... Però dissortadament no hi ha pràcticament alternatives viàries amb un mínim de condicions on poder escollir. Des del Govern Central ja s’ha dit que es farà un doble carril entre Amposta i Salou... Però, per a quan? Això no ens ho han dit. Entre l’estudi d’impacte ambiental, les expropiacions, la licitació i la construcció trigarem anys en veure-ho. I potser per a llavors la mesura ja serà obsoleta. A part de tot això, estic convençut de que tenen un greu defecte de disseny. ¿Hi ha cap informe que digui quan triguen els equip d’emergència i la policia en arribar al lloc del sinistre? Ningú en parla però suposo que no és fàcil passar entre tants cotxes aturats. A les autopistes franceses el voral és molt més ample la qual cosa permet arribar al lloc del sinistre en molt menys temps. D’haver-ho previst o en el cas d’habilitar-se en futur, la mesura incrementaria l’eficàcia dels equips d’emergència, es podrien salvar més vides i es descongestionarien molt més ràpid. Però en aquest país quan es prenent solucions sempre es solen fer tard i malament i així en va. N’estem acostumats...

LA INTENCIÓ ERA BONA, EL RESULTAT NO TANT

Després de 240 talls a l’N-340, la plataforma veïnal Prou!, AP-7 gratuïta ja! va donar per assolits els seus objectius: el final dels peatges de l’AP-7. Primer el tram entre Alacant i Vila-seca (a partir de l’1 de gener de 2020) i posteriorment entre Vila-seca i la Jonquera (1 de setembre de 2021). Però avui la pregunta és: Ara que l’AP-7 és gratuïta, ¿la situació (en general) ha millorat o ha empitjorat? La resposta és contundent: ha empitjorat molt! I és així perquè l’Estat no ha fet els deures que tocaven. Durant les mobilitzacions es va reclamar insistentment un tercer carril allà on només n’hi havia 2, com al tram que passa per les Terres de l’Ebre. Evidentment no s’ha fet i això és inqüestionable ja que només cal anar a veure-ho i comprovar-ho. Si abans de ser gratuïta, l’AP-7 ja suportava un considerable volum de transit, ara que ho és encara n’ha de suportar més perquè hi passen molts d’aquells que abans preferien no haver de pagar i buscaven vies alternatives. A més volum de transit, els problemes s’incrementen: més accidents, trams amb marxa molt lenta (el cas més comú és quan un camió n’avança un altre). També és nota la degradació de les instal•lacions, sobre tot del ferm. El manteniment actual és deficient. Molt abans del final dels peatges ja es va començar a parlar de la vinyeta. La vinyeta és una taxa que es pagarà per l’ús i manteniment de les autopistes, tot i que encara s’està estudiant el com i el quan es començarà a aplicar. Ja que no ho fa ara, esperem que almenys quan s’apliqui la vinyeta l’Estat es posi les piles i faci el que ha de fer: millorar la seguretat de les autopistes. I la millora de la seguretat només passa per la construcció de més carrils allí on fan falta i també per un manteniment constant.

MAI PLOURÀ A GUST DE TOTHOM

Imatge de l'últim tall de l'N-340. 

Des de la nit de Cap d’Any, el tram de l’AP-7 entre Vila-seca i Alacant ja no és de pagament. Després de quasi 5 anys de lluita i 240 talls (i alguna concentració), el moviment veïnal Prou, AP-7 Gratuïta, ja! ha assolit l’objectiu d’aconseguir que l’autopista que passa pel nostre territori sigui gratuïta.

Tot i que en un primer moment hi va haver alcaldes que van mostrar les seves simpaties cap el moviment, prompte s’hi van desmarcar. A alguns sembla que ja els hi anava bé que les hi construïssin rotondes per a millorar els accessos a les seves poblacions; d’altres reclamaven la finalització de l’A7 (no confondre amb l’AP7), aturada a Cabanes pel Sud i l’Hospitalet de l’Infant pel N. D’excuses, bones o dolentes, no ne faltaven a l’hora de no donar suport a la plataforma veïnal i fins i tot per menysprear la seva tasca.

Però tal com s’apropava el dia D (31-12-2019), anaven sortint els contres... Com se pagaria el manteniment de l’autopista?... Caldria crear una vinyeta (taxa)? I la mare dels ous: ¿els ajuntaments per on passa l’autopista deixarien de cobrar l’IBI que tan va costar en aconseguir-se i, per tant, haurien d’incrementar el percentatge o bé deixar de fer alguna inversió o prestar algun servei?... No sé a vosaltres, però a mi me sona a xantatge.   

No tinc dades sobre els kilòmetres d’autovia de pagament que hi ha arreu de l’estat espanyol. Però si comparem la xarxa d’autopistes amb la de carreteres convencionals i autovies, trobo que hi hauria una gran diferència a favor de les segones.

Qui paga ara al manteniment de les carreteres? Evidentment el propietari de les mateixes que tant potser l’Estat, com les comunitats autònomes o fins i tot les diputacions provincials.

És voler fer recaure les culpes amb aquells que han aconseguit que les autopistes siguin lliures de peatges per a tapar els errors comesos durant anys i cobrir-se les espatlles sobre les hipotètiques mancances de manteniment que asseguren que tindran.

La pressió fiscal a Espanya en general i a Catalunya en particular és alta, comparativament parlant dintre dels països de l’OCDE, superant la mitjana dels països que la conformen.

El tema sempre és el mateix: la distribució equitativa d’aquesta pressió fiscal entre els que guanyen més i menys, una eficient recaptació i, finalment, la prioritat a l’hora de cobrir les necessitats dels seus ciutadans. No ens deixem enganyar: una eficient recaptació suposa, indirectament, un estalvi a la butxaca dels ciutadans, ja que així poden tenir més serveis essencials gratuïts o a un cost molt inferior al real.

Durant anys, l’ase de tots els cops han estat els carburants. Si comparem el cost dels carburants amb el sou mitjà dels espanyols, arribarem a la conclusió de que també en paguem un cost elevat. Us en recordeu del cèntim sanitari? Ni és només un cèntim ni tampoc és la sanitat l’única cosa que se finança a través dels impostos indirectes que recauen sobre els combustibles. Una part de la despesa pel manteniment de les carreteres també surt dels impostos que porten els carburants. 

Però tot indica que dintre de pocs anys, amb la interrupció dels vehicles elèctrics, el consum de carburants derivats del petroli patirà un descens significatiu... Com se pagarà llavors la sanitat, el manteniment de les carreteres, etc.? A qui li donarem la culpa? Segur que recarregar el cotxes elèctrics tampoc serà tan barat com ho és actualment...

La vida continua i haurem d’adaptar-nos cada vegada a la nova realitat. També en el tema dels impostos.          

ACTE D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS (1978-2018)

Ahir, la plataforma Prou! AP-7 Gratuïta, ja!! va retre un sentit homenatge a les víctimes del càmping els Alfacs al 40è aniversari de la tragèdia d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978.

Hi havia gent, però no tanta com m’esperava. Estaven els més incondicionals de la plataforma i representants dels diversos col·lectius que aquell dia van haver d’intervenir d’una o una altra manera. Així hi havia polítics, sanitaris, bombers, periodistes, veïns i fins i tot l’actual propietari del càmping, fill de qui el regentava l’any 1978.

Però també absències significatives. Les més destacades però, els alcaldes d’Alcanar Alfons Montserrat i de la Ràpita Josep Caparròs.

Com sabeu la Ràpita té un terme extremadament menut i, per això, només sortir de la població, quan s’arriba al barranc de de Codonyol, ja comença el d’Alcanar. Per tant, el càmping els Alfacs està dintre del terme d’Alcanar a la zona coneguda com Alcanar Platja.

Tot i que no ve al cas, fa anys l’Ajuntament de la Ràpita va reclamar una gran part d’Alcanar Platja, atenen les reivindicacions dels seus veïns que se queixaven de que l’Ajuntament d’Alcanar no els hi donava els serveis necessaris. Aquella disputa territorial entre els alcaldes Baptista Beltran d’Alcanar (e.p.d.) i el de la Ràpita Miquel Alonso (tots dos d’Iniciativa per Catalunya-Verds), li va servir d’excusa a Beltran per a donar-se de baixa del partit.

Com sabeu, sols mirar el que passa al món des de fora, analitzant-ho i extraient-ne les meves pròpies conclusions. D’aquí que valori negativament l’absència de tots dos alcaldes i pensi (tot i que puc estar-ne equivocat) de que se van poder deure a dos motius fonamentals.

Llorenç Navarro i Enric Pla, Alcalde de Vinaròs. 

El primer, les regulars relacions amb la plataforma veïnal, sobre tot amb el seu principal portaveu Llorenç Navarro per les seves crítiques reiterades a l’immobilisme i doble discurs dels polítics en general i d’aquests dos en particular.  

I en segon lloc, per la manca de protagonisme que haurien tingut els polítics que només haurien estat uns convidats més.

A Llorenç sé li poden criticar moltes coses (i no vull fotre follón...), però ningú li pot negar el treball i les hores dedicades de forma altruista, però també la capacitat de generar idees i convertir-les en reptes per als polítics. L’acte d’ahir n’és una prova, però també la romeria a la torre de la Candela de l’Aldea el 13 de maig de l’any passat per a commemorar el 150è tall. 

  

Mario Giani, propietari del càmping Alfacs. 

Als alcaldes d’Alcanar i de la Ràpita els hauria costat poc, molt poc assistir-hi i sinó ho podien fer per raons d’agenda, enviar algun membre dels seus respectius equips de govern. Per això cal agrair d’una manera molt especial la presència de l’alcalde de Vinaròs Enric Pla.

Tot i que s’explica moltes vegades, no està de més tornar-ho a explicar. Al País Valencià, les plataformes veïnals que lluiten per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 tenen un ampli suport d’alcaldes, diputats i resta de polítics. En canvi a Catalunya cadascú fa la guerra pel seu compte.

Però tal com recorden moltes vegades Llorenç Navarro o Enric Lange, només cal mirar qui hi ha (o qui hi havia fins fa ben poc) al darrere dels interessos d’una part important de les autopistes catalanes: Abertis, La Caixa (o CaixaBank) si voleu, etc.

Massa interessos per a què una gran part dels nostres polítics se replantegen si és oportú sortir a la foto d’actes com els d’ahir.

Quina llàstima no haver pogut estar un acte absolutament unitari i multitudinari...   

HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS

La Plataforma Prou! AP-7 Gratuïta Ja!! Ha fet aquesta tarda un homenatge a les víctimes de la tragèdia del Càmping els Alfacs en el 40è aniversari. 

DIARI DE L’AGOST. DIMECRES 9

LES CONTRAVERTIDES VAGUES

La setmana passada vaig publicar un post sobre la manifestació de la plataforma Prou, AP-7 gratuïta ja!!, tal com faig cada vegada que hi assisteixo. Sobre aquest post me van deixar un comentari que, resumint, me deien: Podríeu fer una altra mena de reivindicacions perquè me molesteu quan vaig a treballar. També me proposava que adoptessin altres mesures sense especificar.  

Ho vaig llegir des del mòbil i vaig decidir no contestar. I no ho vaig fer perquè des del mòbil me costa més, però també una mica per mandra... ¿Què li havia de dir a algú, que tot i que me deia que estava al nostre costat, no s’havia manifestat mai al respecte? Tal com ja he escrit més d’una vegada, la nostra reivindicació va lligada a la incomprensió de molts, sobre tot d’aquells als qui els afecten els talls que realitzem.  

Avui en dia, on les xarxes socials dominen una gran part de les comunicacions humanes, qui no està informat de quin dia i a quina hora se talla la carretera és perquè no vol. Al Facebook hi ha una pàgina que porta el nom de la plataforma i on, a part de les notícies relacionades amb l’N-340, AP-7, etc. també s’informa sobre els següents talls: dia, hora i llocs (ja que normalment n’hi sol haver més d’un)

El moviment veïnal és assembleari i, per tant, les mobilitzacions i tota mena d’actes que es fan, s’acorden durant les concentracions. Si algú té propostes per fer, que vagi als talls i que les faci. Seran ben rebudes.  

A l’aeroport del Prat, els treballadors d’Eulen també han rebut la incomprensió per part de molts usuaris. Tot i que els hi pot semblar bé el que demanen, haurien de manifestar-se sense molestar els passatgers.

Segurament aquestes persones insolidàries mai han fet una vaga i, si l’han fet, m’agradaria que m’expliquessin les seves experiències per a veure quines mesures van prendre.  

LLAMAZARES I GARZON

Només llegir els seu cognom, estic segur que sabeu de qui us vaig a parlar. Gaspar Llamazares va ser coordinador general deIzquierda Unida i diputat al Congrés i Baltasar Garzón, a part de jutge estrella, també va entrar en política de la ma de Felipe González, tot i que van trencar peres aviat.

La notícia va saltar fa un parell de dies. Llamazares i Garzón han registrat un nou partit polític que té per nom d’Actúa. Tot i això encara, segons els seus impulsors, encara no està clar que s’acabin presentant a unes eleccions, ja siguin autonòmiques, generals o europees.

Per la seva part, Llamazares ha manifestat que els seu compromís amb Izquierda Unida (ara n’és el seu portaveu al parlament autonòmic asturià), acabarà amb la legislatura.

Pel tarannà de tots dos, pressuposo que el nou partit serà d’ideologia d’esquerres... Fa falta un nou partit d’esquerres a Espanya? A mi me sembla que no. Que l’oferta existent ja és el suficientment àmplia com per a que, a l’hora de votar, es pugui triar en funció de qui creguin que els representa millor.

Me sembla que en aquest país hi ha massa egos i que tots volen tenir la seva parcel·la de poder. Ja sabeu que més val ser cabeza de ratón que cola de león...  

Per cert, per al nou partit, Llamazares i Garzón podrien buscar algú que es digués Melcior... Així ja tindrien el trio dels Reis Mags complet.              

CARTA OBERTA A JORDI JANER, CONSELLER D’INTERIOR

La setmana passada el Departament d’Interior va prendre una decisió que m’afecta personalment: prohibir que la plataforma Prou! AP-7 gratuïta ja! pogués seguir tallant l’N-340, tal com venia fent durant el darrer any.

Ignoro quin han estat els motius que han fet canviar de criteri a aquesta Conselleria, el perquè si fins ara s’havia respectat el dret constitucional de manifestació que tenim tots els ciutadans, de sobte se’ns hi priva, igual com va fer mesos enrere el Subdelegat del Govern Central de Castelló que tampoc dóna permís als veïns de la zona per a tallar la mateixa carretera al seu pas per Vinaròs.

Tot i que els antics convergents (perdoni’m però ara no sé com anomenar-los) vulguin defugir de ser comparats amb el del PP, la realitat és la que és i des del meu punt de vista s’hi assemblen bastant i tot sovint els hi veig els mateixos tics autoritaris més propis d’èpoques passades.

La plataforma no va en contra ningú. La seva única finalitat és aconseguir l’autopista gratuïta, una via més segura que la carretera nacional i que ja hauria d’estar alliberada de peatges des de fa anys.

Responent-me a mi mateix sobre el que pregunto uns paràgrafs més amunt, penso que, segurament, la negativa a deixar-nos seguir amb els talls es deu a interessos privats d’algú que està per sobre seu (no té perquè ser forçosament un càrrec jeràrquic) i de qui, vostè, només faria de ma executora.      

64è TALL DE L'N-340. AMPOSTA