POSAR LES TERRES DE L’EBRE AL MAPA

L'Ebre crescut per Amposta. 

Existeixen realment les Terres de l’Ebre? Tot i que som una realitat territorial (més fictícia que real, perquè no existeix legalment la vegueria de les Terres de l’Ebre), del coll de Balagué cap a dalt sembla que ens ignoren.

Quants consellers o alts càrrecs del Govern català hem tingut? Laura Carme Gil, consellera d’Educació del darrer govern de Pujol, tot i que va néixer a Benissanet, té poc d’ebrenca i Carme Forcadell que va ocupar el càrrec de presidenta del Parlament va néixer a Xerta, però tampoc s’hi va estar molt de temps per aquí.

Per tant, els únics consellers hem tingut de les nostres terres ha estat Marta Cid que va ser responsable d’Ensenyament i Jordi Ciuraneta que ho va ser d’Agricultura si bé per un curt període de temps (abans havia ocupat el càrrec de director general de Pesca) Tot i que la memòria sovint me falla (o tal vegada per desconeixement), d’alts càrrec ara mateix me’n venen al cap pocs, molts pocs: el senienc Eugeni Villalbí, secretari de Joventud, la veïna de Prat de Compte Mercè Sanmartí  que va ser directora general de la Infància i la Adolescència, el calero Josep Martí, secretari de comunicació, l’ampollero/rapitenc  Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local, el tortosí Jordi Bort, director genera de la Vinya i el Vi, el rapitenc Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda i, finalment, Anabel Marcos, directora de l’Institut de Seguretat Pública i, anteriorment d’Institucions Penitenciàries.

Poc bagatge per a quasi 40 anys des de que se va restaurar la Generalitat de Catalunya l’any 1980.

Però és que això no és tot. No sé si ho sabeu, la ciutat de Tarragona organitza aquest anys els Jocs del Mediterrani. De fet ja els hauria d’haver organitzat l’any passat, però la manca de finançament ho va fer impossible.

José Félix Ballesteros i tot el seu equip han deixat de banda les Terres de l’Ebre. Com sabeu, quan s’organitzen un Jocs, el normal és que hi hagi diferents subseus per algunes de les competicions. Així per exemple durant els Jocs de Barcelona-92, Badalona va ser subseu de bàsquet, Banyoles rem, Castelldefels piragüisme en aigües tranquil·les, Granollers Handbol, l’Hospitalet de Llobregat beisbol... Així fins a 15.

I no és que el territori estigui mancat d’instal·lacions o llocs on poder disputar les proves, no. Tal com deia ahir el regidor ampostí Pau Cid, a Amposta tenim una de les millors sales d’esgrima d’Europa o fer les proves de rem a l’Ebre (el Club Nàutic d’Amposta i el Club de Rem de Tortosa són els dos millors clubs de Tarragona i el Club Nàutic de la Ràpita també està entre els millors) i a la Ràpita hi ha un gran port natural on se podrien fer perfectament les proves de vela... En fi, per a rumiar-ho.

D’això se’n diu centralisme...

No sé si sabeu que la Diputació de Tarragona és un dels organismes que més hi col·labora econòmicament parlant. De fet, la millora del pont de l’Estat de Tortosa se va fer per a compensar el territori pel finançament que rebran els Jocs del Mediterrani...

El Camp de Tarragona només vol de les Terres de l’Ebre una cosa: l’aigua. Sé suposa que durant els jocs la canonada d’aigua anirà que rebentarà ja que a més gent, més consum. Després no ens necessiten per a res més. Així de clar.

Aigua a canvi de res per al territori. I després encara hi havia que volia aigua a canvi de compensacions. Quines compensacions?

Sabeu aquell de mucho prometer hasta joder y después de haber jodido nada de lo prometido...         

POLÍTICS EBRENCS ESCRIUEN AL PERIÓDICO

Josep Martí Blanch va ser secretari de comunicació de la Generalitat de Catalunya en temps d’Artur Mas. De les seves mans, l’any 2014, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va rebre el premi Amposta atorgat per la premsa local.

Quan ERC va entrar al Govern, Martí ne va sortir. Segurament per allò del repartiment de càrrecs. Evidentment no se poden duplicar càrrecs i ERC havia de tenir la seva quota.

Des de fa temps Martí és col·laborador habitual del Periódico de Catalunya i és un d’aquells polítics de l’antiga Convergència que no veu clar el tema del procés. No seria així si seguís ostentant un càrrec dintre de la Generalitat, però com que no ho fa, ara pot dir el que pensa sense interferències de cap tipus. De totes maneres no recordo que hagi escrit mai sobre temes que afecten directament al nostre territori. Potser perquè com viu i treballa a Barcelona, les Terres de l’Ebre li venen una mica apartades i no li interessen gaire.

Per a la meva sorpresa, el passat 22 de maig, un altre ebrenc treia el cap com a columnista al mateix rotatiu. En aquest cas se tractava de Ferran Bel, diputat al Congrés i exalcalde de Tortosa.

Ferran Bel si que és un home que defensa el procés. A diferència de Martí, Bel segueix en política i també forma part del Consell Executiu del PDeCAT i es clar, no pot sortir-se’n del guió marcat per Puigdemont (que ara per ara és qui remena les cireres al partir i satèl·lits) si vol repetir a les properes eleccions generals. Ferran Bel parla al seu article d’opinió sobre la remunicipalització dels serveix públics. Tot i no dir-ho de forma explícita, Bel és escèptic a que des del ajuntaments se gestionin els serveis públics que els hi són competents. A saber: subministrament d'aigua, pompes fúnebres, hospitals, neteja viària, recollida de la borssa, escoles bressos (Tortosa no ne té cap municipal), etc.

D’acceptar que els ajuntaments poden millorar sensiblement els serveis públics que gestionen directament, Bel aniria en contra de les polítiques neoliberals que practica el seu partit. Cal recordar també que Ferran Bel és economista i fins abans de dedicar-se a la polítics va exercir com a tal des del seu despatx professional i, per tant, té molt clares quines són les polítiques econòmiques que ell aplicaria. Això sí, pensant més amb els empresaris (sovint gent propera al seu partit) que no en els propis ciutadans als que se suposa ha de servir com a representant que n'és de tots ells des del càrrec que ocupa actualment.

No tinc ni idea si Ferran Bel seguirà o no com a columnista habitual del Periódico. Espero que no. Però de fer-ho, és evident que les opinions de polítics com Martí i Bel no són ni de bon tros representatives dels ciutadans de les Terres de l’Ebre.

El nostre territori (com la majoria dels territoris) és plural i per tant, quan sé li dona veu, també s’han de respectar les diferents formes de pensar per a que cadascú se pugui fer una opinió molt més formada de totes i cadascuna de les situacions que se puguin tractar. 

ENTRE ELS INDEPENDENTISTES I ELS QUE NO HO SÓN

L'Ebre, el riu que dóna nom al nostre territori. 

No us confongueu, no estic parlant del Comuns, tot i que també podria ser. Us estic parlant de les Terres de l’Ebre, una terra meravellosa que, entre moltes d’altres coses, en gran part és reserva de la Biosfera.

Aquí, com a tot arreu, hi ha gent independentista, gent que no ho és i gent equidistant (o més o menys equidistant, com ara jo) i el dia 21 (va que ja arriba!) majoritàriament (això espero) anirà a votar tot i que aquest cop sigui un dia laborable.

Sembla ser que l’única cosa que importa és dir si els catalans volem o no ser una república independent (com Ikea, però una mica més seriós) Però a curt i mitjà termini hi ha molts de temes per a resoldre i que sembla que ningú diu res, com si no fos important. Ja sé que alguns me direu: Primer la independència (o no independència) i després ja solucionarem la resta. Aquest discurs fa anys que el vinc escoltat i de moment només llegeixo notícies econòmiques negatives, incompliment en el que respecta a escoles bressol, més llistes d’espera tant als hospitals com als centres de salut, trampes a l’hora de fer quadrar els números per a que des d’Espanya no se’n adonin de quan ens hem gastat (sí, jo també) en la campanya electoral i tota la parafernàlia que ha envoltat el procés. I parlant d’independència, ?no és un vergonya com s’està aplicant la llei de la dependència de la gent gran que alguns moren abans de poder cobrar un sol cèntim?

Aquests darrers dies, algunes associacions de veïns, així com la plataforma ciutadana Prou! AP-7 gratuïta ja! estan preguntats als integrants de les diverses candidatures que passa amb el nostre territori.

Ami me venen unes quantes preguntes al cap... Preguntes vaig fent cada vegada que arriben unes eleccions determinants. Determinants? Per a les Terres de l’Ebre també? Me doneu el benefici del dubte, veritat?

-Per a quan un programa de dinamització econòmica amb voluntat d’executar-lo? Heu entès: AMB VOLUNTAT D’EXECUTAR-LO. Molt parlar de plans parcials i no parcials per a què al final sé queden oblidats per algun calaix del departament de Política Territorial i Obres Públiques.

-Tan parlar de l’eix del Mediterrani, de moment ens conformaríem que hi hagués dues vies de tren i que aquests fossin una mica més puntuals. I si finalment ens creua el corredor, per favor, que no ens passi de llarg que aquí també hi pot tenir cabuda un centre logístic de distribució, el que és coneix com un CIM.

-Què passa amb l’anunciada sortida de l’Aragó a la Mediterrania?

-Què passarà amb l’N-340? Acabarà convertint-se en una carretera local? Quines infraestructures de qualitat tindrem al territori?

-Ser reserva de la Biosfera, quin beneficis ens aporta al territori? Beneficis REALS (o republicans, si voleu...)

-Per a quan uns representants polítics que ens representin de veritat?

I reitero una vegada més. No me respongueu dient que tot això ja sé solucionarà quan siguem una república independent. Els problemes (també REALS) els tenim ara. De fet fa moltes dècades que els venim arrastrant i les solucions mai arriben. Coneixeu allò de mucho prometer hasta meter y después de haver metido nada de lo prometido...

Acabaré amb una pregunta més: 

-Quina quantitat ha destinat la Generalitat a les Terres de l’Ebre des de l’1 de gener de 2011? O si voleu, quines infraestructures noves s’han fet des d’aquella data.

Gràcies pel vostre temps. 

ALGÚ S’HO HAURIA DE FER MIRAR...

La principal responsabilitat dels nostres polítics hauria de ser (ja que sembla que no és així) el servei als ciutadans! I quan dic servei dic vetllar pel seu benestar, cobrir totes les seves necessitats bàsiques. Per aconseguir-ho només calen polítiques eficients pensades per a cada una de les necessitats.

La societat actual requereix d’unes atencions que no s’imaginaven només fa unes dècades. Abans les famílies eren pràcticament autosuficients. A l’hort conreaven els productes bàsics per a fer bullir l'olla i l’excedent el bescanviaven amb els veïns. També tenien bestiar de corral i, si era necessari, anaven a caçar. A les cases hi solia viure tota la família: iaios, pares i fills. Mentre els homes solien treballar fora de casa, les dones se fien càrrec de tots els temes domèstics, des de l’atenció als més grans i menuts, com també fer el menjar, rentar la roba, etc.  

Amb la gradual incorporació de la dona al món del treball, la manera de vida de les famílies també canvia. Ara, la majoria de les persones grans o bé viuen soles o bé sé les ingressa en residències geriàtriques. Els més menuts van a la guarderia i més tard a l’escola i a l’institut i tal vegada a la universitat. Quants fills de famílies pageses tenien estudis superiors abans de la dècada dels 70?

Què vull dir amb tot això? Que hi ha molta gent que per a viure (o sobreviure) i tirar endavant en la vida necessiten tots mena d’ajuts. Des d’ajuts a la dependència a beques universitàries, passant per ajudes de menjador escolar, famílies nombroses, etc.

La crisi econòmica de l’any 2008 va fer estralls. El govern d’Espanya, amb l’aval de la Unió Europea va retallar a quasi tots els sectors excepte les ajudes a la banca, total per a res, ja que la majoria de les entitats rescatades han acabat desapareixent absorbides pels bancs més potents.

Sense cap mena de dubte els que pitjor parats van sortir van ser el grups més febles... Aquells que ja eren el que tenien més dificultats per arribar a final de mes. Sovint els iaios pensionistes eren els que suportaven el pes econòmic de la família. Gràcies a ells sé podia anar trampejant...

Aquesta setmana hem segut que el territori català amb més problemes econòmics, aquell que té més gent que sé les veu magres per arribar a final de mes, són les Terres de l’Ebre.

Segurament no ens en adonem ja que aquestes coses difícilment surten a la llum excepte que hi hagi algun estudi, però si fem cas a les dades oficials, al nostre territori no tot són flors i violes, com podria desprendre’s del caràcter extravertit i xalador de la gent.

I ara és quan torno a parlar dels polítics, dels nostres polítics, dels que sé suposa que ens representen. Degut al nou equilibri de forces, tan al Parlament com al Congrés dels Diputats i Senat, la veritat és que no tenim tants diputats i senadors com havíem tingut fa per exemple fa una dècada. Com que els primers de la llista són quasi sempre del Camp de Tarragona, amb l’entrada de nous partits, s’han repartit més i ens trobem en aquesta situació, però els que hi també són, tot i que no siguin ebrencs, els nostres representants i, per tant, són responsables d’allò que se fa i no se fa al nostre territori. Si només miren per les comarques del nord de la demarcació, anem malament...

Potser ara no taca parlar de vegueria, però seria la manera de, al menys, tenir presència als diferents parlaments.

Mentrestant, algú s’ho hauria de fer mirar. Per una part aquells que ens representen, però també els que ens governen i que quasi sempre destinen pocs recursos al nostre territori.

Penseu que tot va lligat. Si hi ha inversions, hi ha feina i, per tant, menys aturats i això vol dir menys pobres.

Polítics en general, poseu-vos a treballar pel poble, però sobre tot presteu atenció a aquelles persones més necessitades.  

PER AMPLIAR EL TEMA: 

http://www.lavanguardia.com/economia/20170725/4369035698/terres-ebre-territori-catalan-mas-dificultades-economicas.html

http://www.aguaita.cat/noticia/9770/terres/ebre/territori/amb/dificultats/arribar/final/mes

BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE

Foto: Web Ajuntament de Batea.

Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella, alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de comunicació, entre els que cal destacar TV3.

L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions. Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant, però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de Catalunya.  

Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.

Vaig conèixer a Joaquim Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any 1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en cada elecció.

Quan Pasqual Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de Barcelona.

A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.

-Jo conec a Joaquim Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano jo segurament col·laborarà.

       

Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)  

No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.

-Per al creixement de la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar de cava.

Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O. Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta qualitat.

Des d’aquelles inversions en infraestructures a la Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible projecte.   

Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.

Si Joaquim Paladella ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.

Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori. Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i al tercer institut.

Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència sí, però de les Terres de l’Ebre.

Ànims amic Joaquim, la raó està amb tu!   

ELS NOSTRE TERRITORI. ELS ULALS DE BALTASAR III

JESÚS FERRE PROTAGONISTA A DIARI EBRE D'AVUI

Avui Diari Ebre (o l'edició ebrenca de Diari de Tarragona) dedica la contraportada a Jesús Ferré (per cert, quin cognom més bonic que té) 
Jesús Ferré és informàtic i acaba de publicar el seu segon llibre que té per temàtica "les xarxes socials". 
Però hi ha una cosa que no m'agrada? Quan Diari de Tarragona farà pàgines en català? I mireu que ja no dic que faci tot el diari, només una part i la contraportada podria ser un bon començament. Llegir les declaracions de Jesús en catellà se'm fa una mica estrany.

ANTONI ESPANYA REP EL PREMI 'MICRO OBERT'

Aquest matí, a la seu (petita seu) de la delegació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antoni Espanya, exdirector dels Serveis Territorials d’Agricultura i candidat socialista a ocupar la alcaldia d’Amposta, ha rebut de mans de la presidenta Amparo Moreno el premi “Micro obert” que sé li va atorgar per votació dels professionals de la premsa per estar “sempre a disposició dels periodistes”.

El premi “micro tancat” l’ha rebut l’alcalde d’Ascó Rafel Vidal, evidentment, per tot el contrari. A l’alcalde d’Ascó si la agraït especialment que es desplacés a Tortosa a recollir el premi ja que és la primera vegada que el guanyador del “Micro tancat” l’ha anat a recollir.

El trofeu, per primer cop, és una ceràmica en forma de carxofa (ja sabeu que col·loquialment els professionals de la informació al micròfon li solen dir ‘carxofa’) que ha dissenyat i confeccionat per a l’ocasió l’artista Joan Panisello (de qui us en parlava abans d’ahir mateix)

Com no podia ser d’una altra manera, Antoni Espanya, en rebre el reconeixement, ha agraït la distinció i h dit que no se’l esperava, ja que, a part del càrrec institucionals que ocupava com a govern de la Generalitat, ser regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta podia ser un condicionant negatiu i ha elogiat la imparcialitat dels periodistes.

Els periodistes també han volgut retre un petit homenatge al company de professió, ja jubilat, Joan Estellé Sancho, durant molts d’anys corresponsal de Catalunya Ràdio a Alemanya.

Ha tancat l’acte la directora de les emissores de la Cadena SER de Tarragona, Reus i Móra d’Ebre, Mònica Cid i que fet una conferència titulada: “La ràdio privada/les Terres de l’Ebre/una experiència personal”.