SOBREPASSATS!

Podia passar i va passar... La Roma va passar per sobre del Barça i el va eliminar de la Champions Leage. El Barça, aquest any, tampoc no jugarà la semifinal. I això que, a priori, la Roma era l’equip més feble dels que se van classificar per als quarts de final.

Tot i el còmode avantatge del 4-1 de l’anada (un resultat per cert enganyós), amb el 3-0 final, els italians volaven cap a les semifinals mentre el Barça quedava eliminat sense cap mena d’excusa, sense poder culpar a ningú de la derrota excepte a ells mateixos.

I no es que no es veia venir que podia passar una cosa així. A la lliga, tot i la diferència de gols amb el segon classificat (l’Atlético de Madrid), el Barça s’ha caracteritzat més pels resultats que ha tret (rècord de partits sense perdre inclòs) que no pel seu joc brillant.

Només un exemples: l’empat al camp de les Palmes (un dels darrers classificats), l’empat in extremis al camp del Sevilla, l’ajustada victòria a casa contra el Leganés... Crec que eren senyals inequívoques de que al Barça li mancava punch, tot i que potser molts no ho volien veure...

Quan l’any passat se va anunciar el fitxatge d’Ernesto Valverde, vaig expressar les meves reticències a que fos l’entrenador ideal per al Barça. En canvi, un company de treball de l’Athlètic Club de tota la vida, me va dir que ell si que pensava que seria un gran entrenador per al Barça.

Tot i que al llarg de la temporada el Barça, en general, no s’ha caracteritzat pels seu joc brillant, com els resultats l’acompanyaven, va haver un moment que vaig pensar que potser el me company tenia raó. Però ara penso que si en algun moment podia tenir raó, la derrota d’anit li ha tret tota.

Una Roma sense grans noms va sobrepassar el Barça en tots els aspectes. I quan això passa, no sé li ha de donar només la culpa a l’entrenador. Els jugadors també són culpables col·lectivament de la desfeta, igual com ho són quan guanyen en comoditat.  

Els entrenadors estan per a estudiar els rivals i valorar els seus punts forts i els seus punts febles, dissenyar les tàctiques, escollir els millors jugadors per a portar-les a terme i corregir defectes durant el partit. I els jugadors són els que han de dur a terme tot allò que els hi ha encomanat l’entrenador i si cal córrer més i posar més el peu quan toca. Quan tot això no se fa bé, és quan l’altre equip de passa per sobre i el que és pitjor, sense saber com.

Tot i que el Barça està a la final de la Copa del Rei i té la lliga a tocar (només ell la pot perdre), faria bé de refer-se de la patacada d’anit el més ràpidament possible i guanyar la lliga com abans millor.

Sempre he dit que, per a mi, la lliga és el títol més important de la temporada. El que s’ha d’intentar guanyar cada any. I que la Champions, tot i ser molt important, degut a la qualitat dels equips que la juguen, s’ha de mirar de guanyar sovint, però tampoc és necessari fer-ho cada any.

El que passa és que alguns que a la lliga ja fa temps que se’ls ha donat per morts, a la Champions van com un coet cap a la tercera consecutiva i la quarta en cinc anys. I això fa mal...    

AMB UN JUGADOR MENYS

A l’argot futbolístic se diu que se juga amb un jugador més quan l’àrbitre se decanta descaradament a favor de l’equip rival. O sigui, que no és imparcial a l’hora de prendre les decisions.

Si vau veure dijous el partit de semifinals de la Copa del Rei entre el València i el Barça jugat a Mestalla, potser també vos vau adonar que durant la primera part el Barça va jugar amb un futbolista ments: André Gomes.

Segons vaig llegir ahir al Periódico, el jugador portuguès va perdre les tres primeres pilotes que va tocar i, a partir d’aquí, els seus companys li van perdre la confiança i li van deixar de passar pilotes... Com si no jugués. Vaig seguir el partit pel canal Gol i un dels comentaristes també ho va observar. Va dir que no era el jugador que havia destacat al València i que en lloc de prendre responsabilitats buscant driblar o xutar a porteria, se limitava a fer el més fàcil: passar-la com si li cremés al jugador de més a  prop. Així no és gens estrany que el Periódico l’hagi qualificat amb un 3 sobre 10 (la nota més baixa de tots els que van jugar) i que Valverde el canviés a la mitja part per Coutinho que va ser qui va fer el primer gol del Barça i deixava l’eliminatòria pràcticament sentenciada. 

Si André Gomes acaba deixant el Barça no podrà queixar-se de que no ha tingut oportunitats perquè quan el Barça juga un partit important, Valverde el sol posar de titular. 

Desgraciadament no és l’únic jugador de la plantilla d’aquest anys que ha estat un fiasco. Sense anar més lluny Deulofeu que de jove anava per a figura i que les dues vegades que ha estat al Barça no ha triomfat i això que amb la lesió de Dembélé era qui més números tenia per a jugar i acabar convencent a l’entrenador i a l’afició. Però tampoc... Denis Suárez i Digne tampoc semblen dignes jugadors per al Barça actual que després de la victòria d’anit està en camí de poder-ho guanyar tot i tornar a repetir una temporada triomfal com alguna de les que va fer uns anys enrere. 

QÜESTIÓ DE RIVALITAT

Els darrers dies s’ha produït un encreuament de declaracions entre jugadors del Barça i de l’Espanyol. Sembla ser que els diguin Espanyol de Cornellà en lloc d’Espanyol de Barcelona no els agrada... La tensió ha arribat fins al punt de que el club periquito ha presentat una demanda a la Lliga per si són constitutives d’enaltiment a l’odi.

Personalment me sembla que s’ha tret de context i que no n’hi ha per a tant. Són coses de la rivalitat que se processen ambdós clubs. No cal buscar-hi els tres peus al gat.

Mentre el Barça com a club no ha dit res, des de l’entorn de l’Espanyol sé li ha afegit més llenya al foc. El propi entrenador Quique Sánchez Flores també ha dit la seva i no sé si dintre del mateix debat o fora d’ell, des d’Anglaterra, qui va ser jugador i entrenador del club blanc-i-blau Roberto Pochettino que sona per ha substituir a Zidan al Reial Madrid, va dir que primer se’n tornaria a Argentina a fer de granger abans que entrenar el Barça... Pitjor per a ell.

Evidentment tampoc cal fer-li més cas. Pochettino té el cor periquito i la seva opinió és molt respectable. Però també potser que intueixi que el Barça mai li oferirà dirigir el primer equip. Afortunadament per al Barça no tothom pensa igual, ja que l’actual entrenador Ernesto Valverde va ser jugador de l’Espanyol, del Barça i del Athletic Club entre d’altres. I com entrenador també ha entrenat a tots tres a part de l’Olympiacos, Mallorca, València, Vila-reial, etc. I quin problema i ha?

Potser (i només potser) l’espanyol com a entitat esportiva estaven ofesos perquè la Lliga (no el Barça) va denunciar els càntics que va rebre Piqué al partit d’anada de la passada eliminatòria de la Copa del Rei. Sabeu que li cantaven a Piqué?  Piqué, cabrón, Shakira tiene rabo, tu hijo es de Wakaso y tú eres maricón.

No sé, igual avui no tic el criteri afinat, però jo diria que és molt més insultant que té diguin això que no que parlin de l’Espanyol de Cornellà o que l’Espanyol van celebrar la victòria del partit d’anada com si haguessin passat l’eliminatòria(1-0) o que van tenir la seva setmana de glòria... Per cert, l’Ajuntament de Cornellà també ha criticat les paraules dels jugadors del Barça. Tal com va dir Piqué, l’actual camp de l’Espanyol està a Cornella o millor dit entre Cornellà i el Prat. De fet quan sé va inaugurar se’l anomenava com a estadi de Cornellà el Prat.  

La propera setmana de lliga han de tornar a jugar l’Espanyol i el Barça al camp dels primers i per tant cap deduir que tota aquesta polèmica només beneficia a l’Espanyol ja que la parròquia blanc i blava acudirà en massa al seu cap per animar els jugadors i mirar si sé poden emportar una victòria per pírrica que sigui aquesta. 

NOU COP D’EFECTE DEL BARÇA

Segons expliquen els experts que van veure anit el Betis-Barça i que va acabar amb el resultat de 0-5, els blaugranes van fer possiblement la segona millor mitja part de l’era de Valverde ja que va ser quan van marcar tots els gols.

Tot i que falten 18 jornades de lliga, el Barça té la suficient avantatge per a pensar que res no podrà impedir que la torni a guanyar. I més encara si tenim en compte que juguen bé i que fins ara no han perdut ni us sol partit de lliga.

Sempre s’ha dit que al món del futbol 2 més dos no tenen per que sumar quatre. Dissabte durant el partit Espanyol-Sevilla li vaig preguntar a la meva dona:

-Què has posat a la quiniela? (ella fa travesses amb un grup d’excompanys de feina)

-He posat que guanyaria l’Espanyol –me va dir-. (En aquell moment el partit ja anava 0-2)

-Malament –li vaig respondre-. Aquesta setmana l’Espanyol ja n’ha tingut prou amb guanyar-li al Barça (1-0 en partit de la Copa del Rei)

No fa gaires jornades, el Sevilla, el mateix equip que dissabte va golejar l’Espanyol a domicili perdia a casa contra el Betis per 3-5!

Si el futbol fóssim matemàtiques i per tant, si el Betis va guanyar el Sevilla, el Sevilla a l’Espanyol, l’Espanyol al Barça, el Barça hauria hagut de perdre contra el Betis. Però no va ser així... Cada partit és diferent i això, tot i que els entrenadors recalquen els jugadors sobre la necessitat de guanyar contra rivals en teoria molt més dèbils, el jugadors, potser d’una manera inconscient, no hi posen tan d’èmfasi que quan juguen contra un dels equips considerats grans de la lliga.

El d’ahir va ser el primer partit de la segona volta i si mires la classificació de trobes coses com aquestes: El Barça és líder amb 54 punts i 57 gols a favor (2,85 per partit de mitjana) per només 9 en contra (0,45 de mitjana) El segon és l’Atlètic de Madrid a 11 punts i tot i que porta en contra els mateixos gols que el Barça, a favor només de du 29, pràcticament la meitat dels que han fet els blaugranes. L’equip del Cholo Simeone ha guanyat 7 partits per 1-0 o 0-1, mentre que el  resultat més curt del Barça ha estat un 2-1 o 1-2 (contra el Sevilla i el Getafe) El tercer és el València a 14 punts quan només fa unes jornades era segon a 4 punts del Barça i el tercer és el Reial Madrid a 19 punts(amb un partit menys), 39 gols a favor (dels quals 7 els va fer ahir) i 18 en contra.    

A la classificació de màxims golejadors, al cap d’amunt de tot hi ha Messi amb 19 gols i Luis Suárez amb 15. El tercer és Yago Aspas del Celta amb 12 i els quarts Stuani del Girona i Zaza del València amb 10. El màxim golejador del Madrid són Bale i Cristiano Ronaldo amb 6 i el de l’Atlètic de Madrid Gruiezmann també amb 6.

Per tant unes estadístiques molt aclaridores sobre com està anant fins ara la lliga. Què a partir del resultat d’ahir el Reial Madrid remuntarà? És possible, perquè no? Plantilla i noms, sobre tot noms ne té en quantitat. Però l’important per al Barça no és mirar cap enrere, sinó cap avant, tenir ambició i anar per tots els partits que queden fins el final de temporada.

Aquesta setmana s’ha de jugar el partit de tornada de la Copa i ja veureu com el Barça a part de guanyar l’Espanyol ho farà amb comoditat .

BARÇA, 5; CELTA, 0

Sempre he dit que quan un equip de futbol juga bé, l’altre juga malament. La superioritat ve precisament de la sima d’aquests dos factors. Anit el Barça va jugar molt bé i el Celta que no fa tant va empatar contra el Barça a la lliga i venia d’empatar amb el Madrid a casa, no tant.

Ara bé, suposo que els analistes de futbol valoraran moltes més coses i segurament afirmaran que si el Barça ser molt superior va ser perquè tàcticament va superar al Celta en tots els sentits.

Com anit donaven el partit en obert (Gol Tv) el vaig poder veure i la veritat és que me va agradar el Barça. Tot i que no juga Umtiti se’l veu fort en defensa. Vermaelen s’està mostrant com un gran recanvi, tot i que des de que juga al Barça la gran quantitat de lesions l’han obligat a estar-se llargues temporades al dic sec. Ara amb l’arribada d’un altre central (Yerri Mina) l’equip blaugrana encara sé sabrà molt més fort al darrere. I és que els partits sé comencen a guanyar des del porter i la defensa i sembla que això ho tenen molt clar.

Amb el fitxatge de Coutinho  el Barça reforçarà molt el seu mig del camp. Davant l’enorme competència que té en aquella zona (Busquets, Iniesta, Paulinho, etc.), algú va qualificar de beneit problema el que tindria Valverde. Si tens molt que triar i a part entre aquest molt hi ha qualitat, sempre pots escollir els futbolistes que més sé puguin adaptar a cada tipus de partit. Tot i que me temo que seran els equips rivals els que s’hauran d’adaptar al joc del Barça i mirar de contrarestar el seu joc.

Als mitjans de comunicació d’avui hi ha una idea unànime. Messi va fer el que va voler i quan va voler. Això sí, amb la col·laboració de Jordi Alba amb qui sembla que ara que no està Neymar ha trobar el seu soci perfecte.

A la segona part Valverde va substituir Messi i va donar entrada a Dembélé que poc a poc va tenint minuts per anar agafant la forma necessària de cara els propers mesos que serà quan sé decidiran totes les competicions. Anit sé li van poder veure trets de gran futbolista i tot hi que juga per la banda dreta, en algun sentit me va recordar al Neymar del principi de jugar amb el Barça. Si l’arribada de Dembélé al Barça s’esmorteïa en bona part l’espantada de Neymar, no hi ha cap dubte que l’arribada de Yerri Mina, però sobre tot de Coutinho li han donat un plus de qualitat al Barça de Valverde que, des del meu punt de vista, aquest any pot aspirar a tots els títols que juga.  

I si això passa, qui se'n recordarà de Neymar?