DES DE DINS I DES DE FORA

2015: ERC fa alcalde de Tortosa a Ferran Bel (CiU). 2019 ERC: farà alcaldessa de Tortosa a Meritxell Roigé.

Segons el seu cap de files Xavier Faura la diferència consisteix en que l’any 2015 hi va haver un pacte d’estabilitat per a tota la legislatura i aquesta vegada no.

En canvi, l’única diferència que hi troba jo és que l’any 2015 Movem Tortosa i PSC van oferir l’alcaldia a Josep Monclús i aquesta vegada Jordi Jordan, com a primera força de l’oposició volia ser alcalde, tot i que sembla que estava disposat a compartir l’alcaldia.

El que si que és veritat, és que Movem Tortosa i ERC van oferir un pacte amb el PSC, però aquest se’n quedava fora del govern, la qual cosa els socialistes tortosins no van acceptar.

ERC al·lega que un pacte amb un partit del 155 con el PSC, grinyolaria... Des del meu humil punt de vista, són excuses de mal pagador. Mesclar la política local amb la nacional és voler donar la culpa als altres per a no assumir les pròpies mancances.

ERC sap que estar dins o estar fora, poc canviarà la forma de fer política. Quan jo estava a l’ajuntament, el meu grup polític, el PSC que se trobava a l’oposició aprovava més del 90% dels punts dels plens a Roig primer i a Ferré més tard.

Què vull dir amb això? Que als ajuntaments on l’acció de govern se limità quasi exclusivament a millores per a la ciutat, els partits de l’oposició solen votar favorablement la majoria de les propostes de l’equip de govern. Evidentment que hi poden haver matisos, però ningú rebutjarà una mesura que pugui millorar algun aspecte del municipi.

De totes maneres Meritxell Roigé no té assegurada l’alcaldia. Tot i que el més normal és que no passi, Jordi Jordan podria ser investit alcalde amb els vots de la CUP (Xavier Rodríguez ja ha avançat que votarà per ell) i el PSC. En total Jordan sumaria 9 vots a dos de la majoria absoluta. Si tenim en compte que Junts per Tortosa ne té 7 i que ERC ja ha avançat que votarien pel seu candidat, ni sumant-hi el vot de C’s (encara molt més improbable que passi), superarien els 9 del candidat de Movem.

Però el més lògic és que Meritxell Roigé sigui investida només amb els vots del seu grup i que Junts per Tortosa hagi de governar en solitari. O amb el suport d’ERC des de fora...

El desenllaç: dissabte.     

XAVIER DALMAU MATISA

El Ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns una moció presentada per l’amic Xavier Rodríguez de les CUP on es demanava la retirada de tots els honors que mantenia a Tortosa Joaquín Bau (plaça, medalla d’or de la ciutat i títol de fill predilecte) La moció es va aprovar amb les vots favorables de CiU, ERC, Movem Tortosa, PSC i les CUP i només amb el vot en contra del PP (Xavier Dalmau) Ràpidament els mitjans d’informació territorials es van fer eco de la notícia sense entrar en més detalls.

Com sabeu (ho he dit reiteradament), treballo a l’Agència Tributària i des de fa uns 29 anys tinc per cap, precisament, a Xavier Dalmau.

Dimarts, en una xerrada informal (com no podia ser d’una altra manera) li vaig soltar que havia votat en contra de la moció de retirar el nom de la plaça Joaquín Bau (per cert, i aprofito l’ocasió per dir-ho: una plaça molt poc digna) Dalmau de seguida es va mostrar visiblement molest i va voler matisar (durant el ple ja ho va argumentar) el sentit del seu vot.

Foto: Canal 21 Ebre.

-Hi vaig votar en contra perquè va ser un tortosí important (va posar èmfasi a l’hora de dir que era tortosí) Va ostentar diversos càrrecs, entre ells membre del Consell d’Estat... Sí, és veritat que va ser en temps de Franco... Però ja voldríem tenir ara un tortosí al Consell d’Estat... No podem anar reescrivint la història constantment. El noms de carrers i places formen part de la història de cada poble... M’han presentat com un fatxa de merda (textualment) i no m’agrada.

Què va col·laborar amb el règim de Franco? Primer Franco el va defenestrar perquè era rival de Serrano Suñer, però una vegada acabada la Segona Guerra Mundial amb la victòria dels aliats, Franco se’n va adonar que havia de fer canvis i va ser llavors quan va comptar amb Bau.

Estic d’acord amb que Gerard Vergés, que va ser un referent de les lletres catalanes i que era d’Esquerra Republicana doni nom a una plaça o que la biblioteca porti el nom de Marcel·lí Domingo, que també va ser un tortosí significat arribant a ministre amb la Segona República.

Veus –va continuar dient- a Amposta s’ha retirar el nom dels carrers García Morato y Ruiz de Alda, que no tenien cap tipus de vinculació amb Amposta i ho trobo bé. Però Joaquín Bau era tortosí i per tant hauria de conserva el nom a la plaça.  

I la plaça de Pius XII? –li vaig preguntar- A aquesta no sé li canviarà el nom?

D’això també se’n va parlar –me va respondre Dalmau-.

Mireu, si me doneu a triar entre treure el nom de Joaquín Bau o la de Pius XII, no ho dubtaré. De Totes, totes la de Pius XII, un Papa que va ser aliat del règim nazi de Hitler.

En canvi, la de Joaquín Bau no me molesta especialment. Que la treuen, bé... I sinó l’haguessin tret... Ni fred ni calor.

Me molesta més la presència del monument...    

D’EXTREM A EXTREM

Llegia abans de les eleccions del dia 27 a un article del diari el Mundo que les CUP són un partit d’extrema esquerra...

No tothom pensa igual. El vicepresident de Societat Civil Catalana Joaquim Coll va donar una conferència a Tortosa amb aquest títol: Es pot ser independentista i d’esquerres? Sembla ser  (jo no hi vaig assistir) que la conclusió va ser taxativa: no.

Per tant, si tenim en compte aquestes premisses, com hauríem de definir a les CUP? Si uns els situen a l’extrema esquerra i altres en canvi diuen que no són esquerra, no trobeu que alguna cosa no és correcta?

Ja sabeu que, malgrat tot continuo militant al PSC. Quan em vaig afiliar l’any 83, el PSC, juntament amb el PSUC, eren el únics partits de l’esquerra que podien representar parlamentàriament als seus votants. Ni tan sols ERC que amb el vot favorable a la investidura de Pujol, s’havia escorat cap a la dreta. Per aquell temps, els valors que defensaven aquests partits eren exactament els mateixos que ara representen la gent de les CUP.

Conec personalment a bastants membres de els CUP del nostre territori. Sense anar més lluny a la colla castellera tenim dos regidors (Daiana Santiago de Deltebre i Xavi Queralt d’Alcanar) i un nodrit número de militants i simpatitzants. I creieu-me que són persones normals amb qui es pot parlar perfectament i en cap cas tens la sensació de que estiguis parlant amb uns extremistes.  

Però tornem al començament, de quan vaig llegir l’article al Mundo. Sabeu què és el primer que em va vindre al cap? Si les CUP són extrema esquerra, llavors el PP seran d’extrema dreta, no?

Un partit que no defensa cap dels valors que em van inculcar de menut i que el govern del qual ha destrossat l’estat del benestar al nostre país i, a part, defensa aferrissadament el nacionalisme centralista espanyol, en tota lògica ha de ser un partit d’extrema dreta. No ho veieu així.

A part dels cuperos de la colla vaig conèixer a Xavier Rodríguez, el  regidor de Tortosa. Quan ens varem conèixer en faltaven pocs per a que Joaquim Coll donés la conferència a Tortosa. Va dir que estava temptat d’anar-hi per a veure com ho argumentava. Hi tenia curiositat. Però al final no hi va anar.

Dijous de la setmana passada ens retrobàrem a Sol de Riu, lloc on hi va haver la concentració que va tallar la N-340. Li vaig explicar el que havia llegit al Mundo i que coneixia gent que els havien votat tot i la meva advertència de que votarien un partit d’extrema esquerra. També li vaig dir el pensament que us he explicat abans de que si les CUP són d’extrema esquerra, el PP serà, en tota lògica d’extrema dreta...

-És més el PP d’extrema dreta que nosaltres d’extrema esquerra...    

Acord al 100%. Què tindran les CUP que m’hi sento tan identificat? Per a començar la coherència que han demostrat fins ara. Si segueixen per aquest camí no descarto votar-los en properes eleccions...