Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris beques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris beques. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de març del 2018

SOBRE L’ATORGAMENT DE DETERMINADES BEQUES


Llegia l’altre dia a eldiario.es que sé li va denegar a una jove que vivia amb el seu nuvi una beca d’estudis per disposar de pocs recursos econòmics i no acreditar el seu modus vivendi.
De vegades hi ha notícies com aquesta que surten a la llum pública perquè algú se’n assabenta i les trau. Tal vegada la jove coneixia algú que a la vegada coneixia a un periodista que va voler posar llum a un cas d’injustícia. Però no és l’únic.
Durant uns anys la meva família vam col·laborar amb diferents centres d’acollida de menors tutelats per la Generalitat i vam conèixer el cas d’una noia que li va passar un cas semblant. Quan se demana una beca s’ha d’acreditar el nivell de renda familiar, normalment aportant la declaració de l’IRPF o autoritzant el Departament d’Ensenyament per a que pugui comprovar-ho automàticament sense haver de portar físicament la declaració o un certificat detallat. A l’estar tutelada, evidentment no podia portar la declaració de la renda dels seus pares i, per tant, en una primera instància sé li va denegar. Què fer llavors? Remoure cel i terra i mirar de trencar la rigidesa dels sistema per a fer-los entendre que hi ha casos molt especials i que han de ser tractats de forma diferent. Ja us ho dic jo que no sempre s’aconsegueix.
Segurament casos com aquests són percentualment insignificants i igual no arriben ni a l’1 per 1000. Però està clar que les autoritats educatives deurien de ser més permissives quan hi ha suficients arguments per a justificar l’anomalia del cas.
Tampoc heu de pensar que sigui una situació nova. Ja fa més de 30 anys vaig viure alguna situació com aquestes.
El primer cas se tractava d’una noia que començava a estudiar a la universitat. Era la més gran de 3 germans. Els seus pares treballaven al camp i, en aquell temps, els propietaris d’explotacions agràries pràcticament no declaraven cap peonada. Després venia l’hora de fer la declaració de la renda i només declaraven els ingressos de les seves petites explotacions agràries. Concretament la família de la que us estic parlant declarava uns rendiments nets d’unes 400.000 pessetes.
Quan els hi va denegada la beca, van voler presentar al·legacions i com que hi havia confiança (de fet encara la hi ha), van venir per a que jo els hi fes l’escrit. Recordo que vaig posar una cosa així: Som una família de pagesos que fem una mica d’hort d’on ens proveïm de fruita i verdura. A més tenim quatre gallines que ens donen ous i uns quants conills per al consum propi. I amb les 400.000 pessetes ens vestim i calcem. A cap de poc temps els hi va arribar la beca aprovada.  
Anys més tard també va acudir la mare d’una amiga. El seu fill estava estudiant una enginyeria química i també li havien denegat la beca per tenir pocs recursos econòmics. El pare treballava a una fàbrica de mobles d’Ulldecona, la mare era el que s’anomenava ama de casa i els altres dos germans més grans ja havien format una família. En aquell cas després de presentar al·legacions vam tenir que presentar recurs. Sistemàticament se negava la beca, tot i les notes brillants de l’alumne que és, sense cap mena de dubte, una de les persones més intel·ligents que he conegut (ara mateix és el màxim responsable d’una multinacional alemanya ubicada a Tarragona) Al final només ens quedava la possibilitat de recórrer davant el ministre. Vaig suposar que la Generalitat ja havia gastat tota la partida destinada a beques i era una forma de passar-los-hi la pilota calenta a Madrid. Van acabar per donar-li la beca.
Recordo que un dia vaig trobar a l’alumne i me va dir: Joan ets un crack! Ell sí que era i és un crack!

divendres, 28 de juny del 2013

RICS I POBRES

Feia moltes dècades que no es donava com ara una diferència de classes tan gran com la que ara s’està produint.
La distància entre rics i pobres és més gran cada dia que passa. Només un exemple: mentre cada vegada hi ha més ciutadans en risc d’exclusió social, la venda de cotxes de gama alta va en augment.
Aquesta diferència de classes també es dóna a la Universitat i després de la pretesa reforma del Ministre Wert, la diferència encara creixerà més. El Ministre pretenia que l’accés a les beques s’establís en un 6,5, un punt més que ara. Després del malestar i les queixes tan del professorat con dels alumnes com dels seus propis companys de partit, sembla ser que han acabat per fer reflexionar al ministre que, ara, està disposat a rebaixar la nota mitjana. Personalment pensava que s’acabarà per establir-se en un 6 (ni un ni els altres), però sembla que Wert no vol baixar del burro (al menys en la part principal del tema) Algú ha dit que Wert i el burro són germans? Si us plau, no falteu al pobre pollí. 
Sense beques seran molts els joves que hauran d’abandonar la Universitat. Abans tenien la possibilitat de treballar, però ara, amb la poca feina que hi ha, quina sortida tenen?
Per tant, ens podem trobar amb un bon estudiant que fregui el 6 de mitjana i que hagi d’abandonar els estudis per que els seus pares no puguin fer front a tota la despesa que comporta l’haver d’estudiar fora. En canvi, per a una família benestant, l’obtenció de una beca no significarà cap impediment per a que continuï estudiant.
Mon fill ha acabat els estudis de 4t de carrera. No té cap possibilitat de demanar beca, perquè entre sa mare i jo sobrepassem el límit per a obtenir-ne. Per nota, a mon fill li podrien donar la beca, tal i com demostra que a partir de febrer de l’any vinent se’n ha d’anar a Croàcia a fer un Erasmus i que de tant en tant treballa de becari a la seva facultat. Però la normativa està feta així... Creieu-me si us dic que entre la residència (pis compartit), matrícula, crèdits de lliure designació, treballs, desplaçament, etc. en suposa una càrrega molt difícil d’assumir.
Una vegada explicada la meva situació, en plantejaré una altra. Una família que guanya una mica menys que nosaltres (no cregueu que tant) i que pot accedir a l’ajut. Son fill (o filla) estudien en una universitat privada (la qual cosa significa un increment notable de costos) Cóm s’ho fa per a costejar totes les despeses?
A mi em sembla una mica increïble que cobrant menys que nosaltres i encara que obtinguin l’ajut puguin seguir a la Universitat. Només se’m acudeixen dos o tres maneres i una d’elles és que els avis hi col·laborin (i això ja passa en el cas de mon fill)...  

dijous, 27 de desembre del 2012

ELS AJUTS DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA (CONFIDENCIAL)



Com ja sabeu, el passat divendres, al saló de plens de l’Ajuntament d’Amposta es van lliurar els ajuts de transport públic als estudiants ha havien aprovat tot els curs acadèmics 2011-2012.
Segons s’especifica a les bases que regulen els ajuts, l’import de l’ajuda es fixa en un import màxim de fins el 50% de l’import total dels tiquets que degudament s’acreditin, del mitjà de transport públic emprat per a desplaçar-se durant la vigència del curs acadèmic 2011-2012 i fins a un màxim de 300 euros.
No es fixa el pressupost total de la partida destinada a aquest tipus d’ajut, per tant, la quantia que rebrà cada estudiant serà menor quants més estudiants hi hagi que aprovin totes les assignatures.
Dit això, s’ha filtrat un llistat dels estudiants i les quanties que han rebut per aquest passat curs. Hi ha qui només ha rebut 6 €. No sé sap la quantitat de diners que va justificar, però segur que és molt menys del 50% establert a les bases. Aquest estudiant, amb el 6 € podrà anar a un basar xines a comprar-se unes espardenyes, perquè, per a més, no tindrà.
Però no tothom ha percebut quantitats irrisòries. Hi ha un estudiant que tots els anys resulta agraciat amb 300 €. El quid de la qüestió és com s’ho fa? Si ho redueixen a tots, perquè no sé li redueix a ell també? Però tots sabem cm funcionen les coses a Amposta, cert?
Al final de l’acte lo sinyó ancalde fa fer-se la foto corresponent amb tots i cada un dels estudiants, bàsicament per a sortir a la Revista Amposta. Amb tots? NO!! Al menys n’hi va haver dos que no van fotografiar-se amb Manolito.
Voleu saber qui? Un mon fill i l’altra la filla d’un conegut metge que va ocupar un càrrec polític durant l’època del tripartit. No vull ser malpensat i vull creure que no els va veure, encara que amb els quasi 1,90 de mon fill i la seva manera de ser, no sol passar desapercebut.
Ha quedat clar?  

divendres, 21 de desembre del 2012

L'AJUNTAMENT D'AMPOSTA ES RASCA LA BUTXACA PELS BONS ESTUDIANTS

Fa un moment, a la sala de plens de l'Ajuntament d'Amposta s'han lliurat les beques de transport per als bons estudiants que cursen estudis universitaris lluny de la nostra ciutat.
A mon fill, que va fer tercer de la carrera de navegació marítima li han concedit 34,83 €. A un amic seu i músic de la Lira, 40 € i a una amiga que havia justificat uns 1.000 euros amb transports, 90.
Al proper número de la Revista Amposta sortirà en sinyó ancalde amb el titular: "L'ajuntament lliura les beques de transport) Senzillament vergonyós! Per això que les treguin i que destinen els diners a ajudar a les famílies més desafavorides.
Els pares d'alumnes que estudien fora i que, com el nostre fill, no poden obtenir cap ajuda més, saben de l'esforç que s'ha de fer per a que puguin acabar la carrera (la del nostre fill és de 5 anys)... I l'Ajuntament ens dóna xavalla i, a sobre, haurem d'estar agraïts. 
Per cert, el nostre fill diu que no sap com s'ho gastarà...

dimecres, 12 de desembre del 2012

QUÈ HA PASSAT AMB LES BEQUES DE TRANSPORT?

Amb tota la parafernàlia i fanfàrria que només els de CiU saben fer, des de fa uns anys, l’Ajuntament d’Amposta lliurava, aprofitant el marc de Fira Amposta, les beques de transport per aquells estudiants universitaris que ho havien aprovat tot el curs anterior. Aquest any, no.
A hores d’ara no sé sap encara quan es podran donar, la qual cosa ha creat, entre els que se’n han fet mereixedors, una certa incertesa.
Les sol·licituds es van ver el mes d’agost i, juntament amb la instància, s’havien d’aportar els justificants de la despesa (bitllets de tren i/o de bus) Crec recordar que l’import màxim que es concedia eren 300 euros i depenia, evidentment, de la totalitat de la despesa. A menys despesa, menys ajut.
Què ha passat aquest any? Això m’agradaria saber. De totes formes no cal ser un linx per a intuir que l’Ajuntament d’Amposta no té un duro a la caixa.  
Molt possiblement, en altre tipus de coses que els hi puguin donar més rendibilitat política, no s’estaran de res a l’hora de gastar-se els diners públics, però potser saben que molts estudiants, a l’hora de votar, prefereixen una altra opció política abans de CiU o, simplement, no voten.
Tot és qüestió de prioritats i, pel que sembla, el nostre equip de govern en té de molt més importants.

dimecres, 22 d’agost del 2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 22 (dimecres)



EL NO-DO DEL PP
Ahir es va poder veure un fet insòlit. La titular de Treball del govern d’Espanya Fátima Bañez donava la notícia de que s’apujarà la prestació a la que tenen dret aquells als qui se’ls ha esgotat la de l’atur de 400 a 450 euros mensuals de forma enregistrada, es a dir, va anar un equip mòbil fins al lloc on estava la ministra i va enregistrar les declaracions per emetre-les posteriorment. Estava de vacances la senyora ministra? No ho sé, però no conec cap precedent d’un fet semblant. No em negareu que no és insòlit.  
 
DE LEHENDAKARI A PRESIDENT?
Patxi López, el primer (i tal vegada últim) lehendakari basc va anunciar ahir (durant una compareixença) que s’avancen les eleccions autonòmiques al 21 d’octubre. Encara que no ho va dir de forma explícita, això serà així davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos per a 2013 per manca de suports.
Quan van pactar el PP i el PSE-PSOE per a formar govern (recordo que llavors vaig dir que era un pacte que no m’agradava, però que entenia), tothom coincidia en que lligar aigua amb oli és missió impossible i només calia esperar el moment en que el pacte s’acabaria trencant.
Amb l’arribada de Mariano Rajoy a la presidència del govern d’Espanya, Basagoiti, el líder del PP basc, li va falta temps per a desentendre’s del pacte amb l’excusa de que López criticava les retallades del govern central.
A partir d’aquell moment, López es va proposar esgotar la legislatura amb un govern en minoria, però s’ha demostrar que la fita era del tot impossible.
Totes les enquestes que es fan fer públiques ahir mateix, donen guanyador al PNB seguida per molt a prop per Bildu (l’anomenada esquerra aberzale), mentre que el PP i el PSE perdrien vots i, evidentment escons. Un pacte nacionalista és més que factible.
De ser així, ¿abandonarà López la política basca per acabar fent-se càrrec del PSOE a nivell nacional i aspirar a ser, al menys, candidat a la presidència del govern d’Espanya?   
 
DEMOCRATITZAR LA UNIVERSITAT O CONTROLAR-LA?
Ahir es va apuntar la possibilitat de que es deixen de fer eleccions a la Universitat per a elegir els rectors i d’altres càrrecs orgànics. Sembla ser que seria el Parlament l’encarregat de nomenar els directius universitaris.
Jo veig amb aquesta mesura un intent involucionista per part del govern català (o sigui CiU) per a col·locar persones dels seu entorn i que puguin ser com  gossets faldillers de les polítiques educatives que marqui el propi govern.
Això no és democràcia 
 
TANCAT PER VACANCES
L’any passat vaig explicar que el bar el Barrilet, situat al carrer Barcelona, cantonada amb el Sebastià Juan i Arbó havia tancat per vacances al poc temps de ser traspassat. Al cap de pocs mesos van haver de tancar portes...
Després d’un temps tancat, a la primavera d’aquest any, va tornar a obrir portes amb el nom de “M’agrada” amb el símbol de la ma tancada amb el polze aixecat igual com passa a Facebook.
Abans d’ahir va passar la meva dona que anava a córrer per la zona del canalet de la Ràpita i va veure el cartell de “tancat per vacances”.  Després de la setmana de la Festa Major d’Amposta són molts els establiments que pengen aquest cartell, però no ho trobo propi per algú que tot just acaba d’obir el negoci.  Veurem quan dura aquest. 
 
SOBRE LES BEQUES DE TRANSPORT DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA
Aquest any, mon fill té dret a sol·licitar de l’Ajuntament d’Amposta l’ajut per transport que es dóna als estudiants universitaris que han aprovat el curs. A part de la instància i de fotocòpia del DNI li demanen que porti un certificat d’empadronament per a veure que porta vivint a Amposta des d’abans de començar el curs.
Aportar aquest certificat només té fins recaptadors, ja que des de les dependències administratives municipals bé es pot consultar el padró, o no? Llavors, si és una dada que ja tenen –i que només ells són competents per a certificar-, per què demanen que s’aporti?