VAGA DE RECOLLIDA DE BROSSA?

Passejar per Amposta la setmana que comença la fira i trobar-te contenidors amb tota mena de brossa pèls voltants fa pena. Quan es posarà remei a l’incivisme?

PRIMÍCIA! NOVA ÀREA DE CONTENIDORS

Al costat de l’Hospital Comarcal (carrer Gran Capità) s’ha instal•lat aquesta mateixa tarda una àrea de contenidors de brossa amb un mural que fusiona el nostre paisatge amb la sanitat (imagino que pel lloc on s’ha col•locat). La iniciativa és bona i per aplaudir. Espero que no sigui flor de maig.

INCIVICS PER NATURALESA

Foto d'arxiu. 

L’alcalde d’Amposta Adam Tomàs ha anunciat una nova campanya contra l’incivisme a la nostra ciutat amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania que no s’ha de dipositar deixalles  fora dels contenidors. L’eslògan de la nova campanya és Entre tots cuidem Amposta.

Benvinguda sigui aquesta campanya i les que segur que es faran els propers anys. Tot sigui per al bé de la nostra ciutat, tot i que, d’entrada, dubto de la seva eficàcia.  

De campanyes contra l’incivisme se’n han anat fent periòdicament, però sistemàticament una part de la població (m’agrada pensar que una minoria) sé les ha passat pel folre.

Al principi del confinament per la pandèmia del COVID-19, el propi alcalde va demanar a la població que no deixessin ni bosses de brossa ni altres objectes fora dels contenidors, precisament el mateix que pretén fer la campanya anunciada. També es va demanar que no dipositessin roba als contenidors habilitats per al reciclatge i els van precintar. Com sempre, una gran majoria dels ciutadans i ciutadanes li van fer cas (segurament perquè sempre ho han fet així). En canvi, la resta, aquells que com ja paguen la taxa de recollida de la brossa es creuen que tenen el dret a fer els que els hi dona la gana, han seguit comportant-se incívicament (per no usar una altra paraula). I és així mateix, no cal donar-li més voltes! Sembla que portin l’incivisme a l’ADN...  

S’han posat agents cívics (la darrera vegada que els vaig veure va ser durant el confinament); s’ha parlat de posar càmeres de vigilància, de incrementar el control policial... Malgrat tot, una part de la població no es consciencia i no ha variat per a res el seu comportament. Està comprovat que alguns ciutadans només entenen una cosa: ma dura! O el que és el mateix: ser sancionats.

No m’agradaria que es considerés aquest escrit com un al·legat a favor de de les sancions econòmiques. Ni molt menys! Penso que només s’hauria de sancionar als que cometen infraccions greus i molt greus i als reincidents. Per a la resta dels infractors es podrien bescanviar les sancions econòmiques per hores de treball a la comunitat.

No sé si malgrat tot s’aconseguiria el propòsit de mantenir una ciutat neta, però penso que aquest  seria un bon punt de partida.

MOLTA PEDRA QUE PICAR

Illa de contenidors dels carrer Brasil amb boses industrials aquest matí. 

L’Ajuntament d’Amposta he engegat l’enèsima campanya contra l’incisvime a la ciutat. En aquest cas sobre la tinença responsable d’animals. Bé! La penúltima (no fa tant) anava sobre com s’ha d’aparcar el cotxe als nous aparcaments de bateria invertida que se van pintar al carrer Amèrica, entre el Murillo i el Sebastià Juan i Arbó.

Qualsevol campanya que s’engegui des de l’ajuntament, benvinguda sigui, però com que ja tenim el precedent del que ha passat tantes i tantes vegades, molt me temo que acabarà amb quatre multetes i que una part de la ciutadania sé la passarà pel folre.  

Tornem al tema de la brossa. Ja sé, alguns pensareu que sóc  pesat, però què hi farem! Cadascú és com és. Una de les coses que més me rebenta és reciclar a casa per acabar tirant-ho al contenidor de rebuig perquè me trobo el contenidor de la fracció corresponent ple. La sensació d’impotència davant d’aquestes coses és molt gran. L’amiga Magda Corella me recorda sempre que ella va fins la illa de contenidors que té més prop i la deixa allí... Bé, és una solució que no aplico i no penso aplicar. El que no faré serà deixar-la fora, però tampoc aniré a veure si tinc més sort a un altra...

Anit mateix me va passar. Portava una bossa d’orgànica. Normalment els contenidors d’orgànica no solen estar plens, però el d’anit sí. Ara bé, dubto que tot el que hi havia dintre fos orgànic... La darrera bossa, aquella que té trobes dalt de tot i que t’impedeix acabar d’obrir la tapa, no semblava orgànica...

Mentre feia aquesta operació de mirar, intentar, desistir i buscar l’alternativa més fàcil, anava parlant amb un veí.

-Jo quan vinc a tirar una bossa de reciclatge i ho trobo ple, la deixo fora per que així quan passen a recollir-ho, els treballadors la puguin reciclar... -Me va dir-.

-Però això no ho pots fer... Si deixes una bossa fora té poden sancionar... -Li vaig replicar-.

-Ja ho sé, però és el que faig jo... –va concloure-.

Com jo ja li havia dir el que havia de dir-li i com que no sóc agent cívic per a intentar convèncer-lo de que no tenia raó, vaig donar el tema per acabat.

Després d’aquesta breu conversa cadascú de nosaltres va seguir el seu camí.

Casos com els del meu veí n’hi ha més. Si més no, de gent que deixa les bosses fora dels contenidors. De vegades tot i que no estan plens... Potser no tots pensaran com el meu veí. Segurament cada infractor donaria una versió diferent del perquè les deixa fora. Evidentment cap que se pugui admetre al 100%, però que hi farem...

La culpa tampoc és que sigui exclusivament dels ciutadans. Fa unes setmanes, mentre feia la darrera sortida nocturna amb la meva gosseta (ja eren quars d’una de la nit), vaig parlar amb un dels camioners que fan la recollida. A part de dir-me que properament l’empresa Acciona serà absorbida per Fomento, tot i que a la comarca del Montsià seguiran conservant la marca, també me va dir que hi ha llocs concrets on per la seva densitat demogràfica s’hauria d’haver posat un segon contenidor de fracció orgànica, però que per estalviar despeses se va acabar desestimant.

Penso que encara hi ha molta pedra que picar...  Quan les campanyes institucionals no produeixen l’efecte esperat, quan per molt que els diguis a la gent el que s’ha de fer i que no fan, només queda una solució: posar-se durs!

 I aquí és quan s’ha de fer complir l’ordenança municipal de policia i bon govern en tota la seva dimensió començat pels comerços que en lloc de gestionar els seus propis residus els porten fins als contenidors i acabant pels propietaris de gossos que no arrepleguen els excrements ni de la plaça del Mercat, un dels llocs més cèntrics de la nostra ciutat.  

Per tant: a posar-se les piles i a ser molt més contundent a l’hora de prendre les mesures correctives.   

LA INCONSCIÈNCIA DE L’INCIVISME

 A la Revista Amposta d’aquest desembre s’entrevista a l’alcalde Adam Tomàs. Sobta una mica una de els seves respostes, però només una mica:  

-Amb cinc mesos, el més important que hem fet és canviar les formes de fer i les actituds. 

S’ha de seguir una mica la política per a veure que ha estat així, al menys pel que mi respecte. Com sabeu fa molt de temps que li vaig retirar la salutació a Manel Ferré i molt abans ja ho havia fet amb el seu predecessor Rojo y Gualdo. Com a ciutadà no podia tolerar les seves conductes arrogants i prepotents. El poble mereix respecte y els de CiU només respectaven els seus votants.

No obstant, he re reconèixer que a part d’això hi ha d’altres aspectes que han millorat força. Un dels exemples els vàrem tenir a festes majors quan es va contractar al grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries o a la cantautora Montse Castellà. També s’han vist altres detalls com fer gratuïta la fira.

Però els grans problemes d’Amposta encara no s’han resolt. No ho dic ara, ja fa anys que ho predico i també ho fèiem els socialistes quan ho portàvem als nostres programes: l’estat de la via pública. Sota aquest títol genèric, s’engloben dues grans àrees: el transit i la neteja.

Els que em sigui ja us en heu pogut adonar que cada dia publico una (o unes) foto denúncia sobre situacions incíviques que s’observen al dia a dia. Encara que no sempre, tinc crítiques de gent a qui no els hi semblen bé les meves denúncies...  Sobre tot quan hi surten cotxes mal aparcats.

Però hi ha conductes que no surten a les fotos, com per exemple els avançaments improcedents, no fer stop quan cal fer-lo, no respectar un accés prohibit, l’excés de velocitat, parlar pel mòbil (o encara el que és pitjor enviar missatges) o qui són els que deixen tota mena de deixalles fora dels contenidors.

Sobre totes aquestes conductes penso que algú podria fer-ne un estudi sociològic  per a extreure’n les motivacions que els porta a fer el que fan.

He arribat a la conclusió de que una gran majoria ho fan per comoditat, tan a l’hora d’aparcar com quan van a deixar les escombraries. La comoditat s’ha apoderat d’una bona part de la societat i no troben cap sentit de tenir que donar una volta i buscar aparcament i per tant van a buscar la solució fàcil: deixar el cotxe a qualsevol lloc on càpiga. És igual que pugui fer nosa a un altre cotxe, però sobre tot als vianants i més encara a aquells que tenen problemes de mobilitat.

Us explicaré una anècdota. L’altre dia a un grup de Facebook vaig enllaçar el post que havia publicat aquell dia al meu blog on sortia una foto d’una d’aquestes conductes incíviques: un cotxe bloquejava la punta d’una vorera. Hi va haver dos comentaris que anaven pel mateix camí: No hi ha cap senyal que ho prohibeixi... Els hi vaig d’haver de recordar (no sense ironia) que la circulació està regulada pels senyals, però també per les normes. Veritat que no hi ha cap senyal que digui que està prohibit circular (tret dels avançaments) pel carril de l’esquerra a una carretera de dos sentits? O molt més fàcil. Cert de que una persona sense carnet de conduir no pot circular en cotxe? I no hi ha cap senyal que ho recordi... Les normes de circulació, com els senyals, estan per a ser respectades, però sempre hi ha qui troba excuses per a saltar-s’ho a la torera...  Fa temps, una dia vaig advertir a un conductor que no podia creuar per on ho estava fent (cruïlla avinguda de Catalunya amb el carrer Velázquez) La seva resposta va ser: Tu ets l’amo d’Amposta?

Més recentment, estava prop de l’illa de contenidors que més vegades surt a les meves fotos: la que hi ha al carrer Brasil, al costat de la planxisteria de Joan Gil. Vaig veure baixar una dona una mica més jove que jo amb una capsa de cartró a les mans. Vaig tenir curiositat per veure que feia i em vaig fer el ronso uns moments. No va tenir cap problema per deixar-ho al terra. No li vaig dir res, para què? No cal discutir amb gent així que mai acceptaran que el que estan fent està malament.

Realment penso que no són conscients de que els que estan fent és o una imprudència o un acte de incivisme. Solució només n’hi ha una: educació. Per això és tan important l’educació des de ben petits. Per part de les escoles, sí, però també per part dels pares que haurien de ser el model de seguir dels propis fills.

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE DIA 8

L’herència convergent d'Amposta 

El que avui us explicaré encara que per alguns els pugui sonar a novetat, el cert és que ahir ho van publicar els mitjans de comunicació locals. Tot i això en full incidir per a que us en adoneu, una vegada més, com funcionava el nostre poble fins el passat 13 de juny que va ser quan va prendre possessió el nou consistori.

Primer que res vull recordar-vos les paraules que em van dir personalment l’alcalde i un dels seus regidors: No ens podíem pensar mai trobar-nos tot el que en estem trobat!  

Tot hi això, heu de pensar que només una part transcendirà als canals de comunicació habituals, es a dir, es farà públic; mentre que una gran part, potser perquè no tindrà la mateixa importància, no es farà i potser ens haurem d’assabentar emmarcant-ho dintre de la categoria de xafarderies.

Segons van informar els diaris digitals territorials, el centre de rehabilitació d’Amposta, depenent de l’Hospital Comarcal i, per tant, de SAGESA, tampoc tenia llicència d’obertura. I dic també, perquè si ho recordeu, els multicinemes de Tosses van estar al menys 7 anys i mig sense tenir-ne.  

Si ho recordeu, el centre de rehabilitació no és la primera vegada que es notícia. Fa anys ja ho va ser quan es va saber l’import que es pagava a una empresa d’Amposta pel lloguer de les instal·lacions. A part d’això, una gran part de la superfície (sobre el 40% que és altell) no s’aprofitava ni s’aprofita encara.

L’oposició va demanar a l’equip de govern que traslladés el centre de rehabilitació a alguna dependència buida (que les hi ha) de l’Hospital Comarcal o que negociés a la baixa el preu del lloguer. Al cap d’un temps, l’equip de govern va comunicar a l’oposició que tot hi que havien demanat al propietari una reducció substancial del lloguer, aquest no havia accedit a fer-ho. No ho sé vosaltres, però jo no m’ho crec i opino que hi ha gat amagat en tot aquest tema.

Sembla ser que el problema és que no hi ha una porta alternativa per a fer servir en cas d’emergència. Però això, les nostres autoritats municipals de l’època, amb els seus tècnics i assessors ja ho havien de saber abans de signar el contracte d’arrendament per a no sé quants anys... Molts, perquè deu de fer als voltants de 8 o 9 anys que ocupen els locals del carrer Amèrica. Fa 10 anys quan em va atropellar un bòxer encara vaig anar a rehabilitació al primer pis de l’hospital (que els ampostins anomenen la Clínica)

Avui he tingut ocasió de parlar amb un dels fisios:

-Mira que assabentar-me’n per la premsa que esteu il·legal –li he dit-

-Sí, nosaltres també ens hem assabentat avui per pa premsa. Quan s’ha comprovat que així era, ens han dit que ho solucionaran en pocs dies...    

Mireu, ja sabeu que (com sempre dic) sóc malfiat de mena en aquests tipus de coses.

L’any 2008 també es va conèixer que els multicinemes Amposta no disposaven de llicencia d’obertura després de 7 anys i mig de funcionament. La culpa també la tenia una sortida d’emergència o millor dit, hi havia una sala que no disposava de sortida d’emergència. És la primera que hi ha pel passadís de l’esquerra. La sortida d’emergència s’hauria d’haver fet allà on estan les taquilles. Tot i que van dir que s’havia solucionat i que l’ajuntament ja els hi havia atorgat el permís corresponent, jo ho dubto. Heu vist que s’hagin desplaçat les taquilles o hagin inhabilitat la sala?

Sé segueixen deixant les bosses de brossa fora dels contenidors

Tot i la campanya de sensibilització engegada per l’actual equip de govern sobre no deixar les bosses de brossa, així com d’altres objectes fora dels contenidors, tot indica que, fins ara, no han tingut la incidència que seria desitjable.

Avui mateix (m’he aturat per a fer la foto) passant pel carrer Amèrica, he vist com s’ amuntegaven una gran quantitat de bosses fora del contenidor de la fracció resta. Sinó es prenen mesures més contundents, està clar que no s’acabarà amb el problema.

Una imatge insòlita  

Moments abans he vist a l’alcalde passejant per l’avinguda de la Ràpita xerrant distesament amb algú. I per què qualifico la imatge d’insòlita? Perquè un escena com aquesta ni la recordo de Roig ni de Ferré: ells agafaven el cotxe fins i tot per arribar a la cantonada... Què duri!  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 29-09-2014

Vaga dels treballadors de recollida de la brossa? 
O simplement no es va recollir quan tocava? 
L'aspecte és demencial!  

QUI ROBA A QUI?

Divendres al Periódico vaig llegar aquest peu de foto:  Robatori als contenidors de reciclatge de paper a Barcelona. Es tractava d’una foto denúncia on es podia veure una furgoneta amb la porta del darrere oberta,mentre una dona estava introduït cartró prèviament extret d’un contenidor de reciclatge. Ràpidament em vaig fer la següent pregunta: Qui roba a qui?

Si voleu faré una altra pregunta. Qui treu benefici del reciclatge? Evidentment no els ciutadans que han vist com any sí, any també se’ls hi ha apujat el rebut de la brossa.  

Qui se’n beneficia són les empreses que es dediquen a aquesta activitat (per exemple a Amposta Pellícé) Però sense oblidar els grans majoristes: Ecoembes i Ecovidrio que són els que promouen les grans campanyes publicitàries. 

De drapaires s’han convertit en empresaris de gestió i tractament de residus sòlids. Perquè reciclar, fa molts anys que es recicla. Encara me’n recordo que a ma mare li regalaven plats de Duralex a canvi de les botelles de llegiu buides. Segur que a la Galera encara en queden, ja que, sinó es trencaven, tenien una vida infinita. També me’n recordo que Ceferino Huerta de Godall comprava botelles de xampany (llavors encara es denominava així, encara que fos vi gasificat) a 1 pesseta i, posteriorment a 1,50 i fins i tot a 2 pessetes. D’altres tipus de residus com ara cartrons, diaris, ferros, etc. te’ls passava a buscar per casa Maria la drapaira de Santa Bàrbara. Primer amb carro i més tard en un vehicle. Més tard, José Maria Verge Ferre, també de Godall, va obrir una deixalleria allà on ara s’ubica l’empresa Dacame. Encara que hi havies d’anar expressament, fins allí podies portar tot tipus de deixalles, fins a tot voluminosos com per exemple electrodomèstics i, en contrapartida, et donava unes monedes. D’aquelles vendes no et feies ric, però al menys es podria treure algun benefici.  

Com que el tema del reciclatge anava en augment (la generació de residus és progressiva sobre l’augment del desenvolupament de la humanitat), les administracions, en connivència amb les empreses del sector, van mirar la manera de treure’n profit.

Al principi va ser el vidre i van dir que el benefici revertiria al barri (en poblacions d’unes certes dimensions) o el poble. Després s’hi va anar afegint les llaunes i el paper/cartró i, més tard, l’orgànica. 

Per a portar a terme de manera òptima tot aquest reciclatge, es van haver de fer contenidors i més contenidors. I sovint s’havien de canviar perquè es modernitzava la flota de camions i s’havia d’adaptar als nous sistemes de buidatge.

Finalment s’ha arribat a les actuals illes de contenidors. Els polítics es van omplir la boca dient que estaven subvencionades al 100% pel ministeri competent de Madrid, però algú va subvencionar la nova flota de camions? Evidentment el cost addicional es va carregar sobre el rebut de la brossa. Certament, per llei, els ciutadans no poden pagar més que el veritable cost del servei, però si el cost s’incrementa, els ciutadans ho noten al rebut.  

Quan val la planta de recollida de brossa que hi ha al Mas de Barberans? Quin cost té el seu manteniment? Quantes persones treballen o cobren (polítics) dels consorcis de gestió de residus?

Totes aquestes preguntes ens haurien de fer pensar sobre QUI ROBA A QUI? –la pregunta amb la que he titulat aquest escrit-