Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Carrascal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Carrascal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de juliol del 2018

L’ARMARI DEL RENAIXEMENT


Dijous passat, Radio Ebre de la Cadena SER, durant la desconnexió que fa al migdia, Sílvia Tejedor i un locutor de Radio la Comarca de Alcanyís, parlaven de la festa del Renaixement que començava tot just aquell dia, amb la presència d’algun convidat com per exemple el regidor de festes Domingo Tomàs.
Un dels convidats (no recordo qui) va explicar que van tenir la gran sort de torbar un armari d’aquella època amb molta documentació sobre la societat d’aquella època. Una de les coses que hi van trobar va ser com anàvem vestits els consellers i que, per tant, el vestit que llueixen les regidores i regidors de l’ajuntament tortosí, són fidels als que portaven els consellers tortosins dels segle XVI.  

L’armari també tenia tota una sèrie de calaixos on s’hi guardava la correspondència que se mantenia amb les ciutats i poblacions amb les que Tortosa tenia relacions. Ho van comparar amb les carpetes del Windows...
Durant la visita que vam fer dissabte a Tortosa per la festa del Renaixement, no m’esperava trobar l’armari en qüestió, la veritat.  
Va ser durant la visita als Reials Col·legis de Sant Domènec, Sant Jaume i Sant Maties, el conjunt renaixentista més important de Catalunya.
L’armari estava exposat dintre del Real Col·legi de Sant Domènec. Ràpidament me’n vaig adonar de que era l’armari al que s’havien referit al programa de ràdio.
De tot el conjunt, la part que més me va interessar va ser precisament la dels calaixos ja que hi vaig poder trobar moltes curiositats.
Fa unes setmanes us parlava de tres pobles medievals (amb carta de població) que van desaparèixer al llarg dels anys: Fullola (al costat de la via Augusta, dintre del terme del Perelló), el Carrascal (al costat de la carretera del Mas de Barberans a la Sénia –terme de Mas de Barberans-) i Refalgarí (als Ports, tocant amb la província de Terol, terme de la Sénia)

Aquests tres pobles, juntament amb d’altres coneguts o semi-coneguts per a mi, eren alguns dels que formaven part de l’armari.
El Carrascal estava juntament amb el Vilar de Santa Maria, nom primitiu de Mas de Barberans (i no Vila de Santa Maria com apareix a la Viquipèdia)  
Però encara hi ha més curiositats, com per exemple Orta, en referència a Horta de Sant Joan. De fet, a Orta/Horta, hi ha un grup fa anys reivindiquen el canvi del topònim, com ara els amics Salvadó Carbó cap de l’Ecomuseu dels Ports i segurement el major expert en toponímia local i comarcal i l’escriptor i periodista Xavier Garcia que tot i no ser del poble hi viu des de fa anys.
Poden sobtar també llocs com Sant Jordi d’Alfama (terme de l’Ametlla de Mar) o Benifassà en referència al convent i les seves possessions que arribaven fins a Masdenverge.  




diumenge, 1 d’abril del 2018

PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Pantà d'Ulldecona (la Pobla de Benifassà)

Avui diumenge de Pasqua hem anat a dinar al restaurant Molí l’Abad 2, al costat del pantà d’Ulldecona (terme municipal de la Pobla de Benifassà) Tot i que sabíem que no hi ha pràcticament aigua, la imatge que hem vist és d’allò més  colpidora.
Després de dinar hem decidit anar fins a Bel, l’únic poble de la Tinença de Benifassà que per anar-hi no has de passar per la Sénia, sinó que s’ha de fer per Rosell, municipi al que pertany.
Des del mirador de n'Arques. Al centre el Montsianell. 

Pujant ens hem parat un breus moments al mirador del barranc de n’Arques, des d’on s’hi poden veure unes vistes impressionants: al davant la moleta de la Ballestera; a la seva dreta Vinaròs, Benicarló i Peníscola, i a la seva esquerra la serra del Montsià amb el Montsianell a tocar d’Amposta, la Sénia i una part del Delta de l’Ebre. D’es d’aquest lloc fins a Amposta hi ha aproximadament 30 Km, si fa o no fa, els mateixos que a Vinaròs.
Des del mirador de n'Arques: Vinaròs, Benicarló, Peníscola...

De Bel destaca sobre tot l’església de Sant Jaume que, tal com ens ha explicat un visitant és d’estil romàtic tardà. A l’arc de la porta d’entrada, el seu principal component, s’hi pot veure la figura d’un penitent, que representa una raresa a les obres d’aquest estil arquitectònic.
Després de creuar el carrer Major on s’ubiquen la Casa de la Vila i el restaurant la Font de l’Os, des d’un altre mirador s’hi poden veure els següents cims: Tossal dels Tres Reis (o del Rei), Portell de l’Infern, Tossal de Cervera, lo Negrell, les Vallcaneres Altes, etc., tots dintre dels Ports de Tortosa-Beseit.  
Panoràmica de Bel. 

Al Tossal dels Tres Reis conflueixen els termes de la Sénia (Tarragona), Vall-de-Roures (Terol) i la Pobla de Benifassà (Castelló) o el que és el mateix: Catalunya, Aragó i el País Valencià.
Diu la llegenda que en aquest lloc s’hi reunien els reis de cadascun dels tres territoris i podien parlamentar sense haver de sortir dels seus respectius dominis.
Antigament, a tocar del Tossal d’en Cervera hi havia el poble de Rafelguerí que se va despoblar definitivament al segle XVI. Rafelguerí, juntament amb el Carrascal (terme del Mas de Barberans), són els únics pobles de la comarca del Montsià que van desaparèixer durant l’Edat Mitjana.    

Església de Sant Jaume de Bel. 

Els Ports de Tortosa-Beseit. Al centre el Tossal dels Tres Reis. 

Porta romànica de l'església de Sant Jaume. 

Figura del penitent.