Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquerra. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de desembre del 2012

EL QUE HAURÍEM D’APRENDRE DE LA CRISI



I em dirigeixo a la gent d’esquerres, principalment al PSOE, ja que, avui per avui encara és l’única alternativa possible a la dreta rància i cavernícola que ens governa.
Si es pretén mantenir la lletra O (d’obrer) cal estar al costat de la gent humil, del poble planer i deixar de festejar amb el capital com s’ha fet sovint. S’ha d’aconseguir recuperar el vot del treballador, d’aquell que per a guanyar-se el jornal ha de matinar cada dia (i incloc als petits autònoms que han de pujar la persiana cada dia de l’any)
S’ha de deixar enrere el doble discurs. No es pot dir blanc quan estàs governant i negre quan ets a l’oposició. Així ens estalviaríem que quan s’està a l’oposició se’ns retreguin les polítiques que s’han dut a terme estant al govern i que no sempre han afavorit els interessos dels qui el han votat.
Hem de donar gràcies que la dreta del nostre país estigui més prop de l’extrema dreta que del centre polític. Un exemple ben clar són les polítiques sobre ensenyament que vol portar a terme el Ministre del ram José Iganacio Wert.
Sempre s’ha dit que si el PP treu majoria absoluta és gràcies a Catalunya i Andalusia, les comunitats que, a priori sempre s’han decantat més cap a l’esquerra.
Però sobre tot a Catalunya, el PSC, darrerament ha perdut molt embranzida. En les darreres eleccions generals van ser, per primera vegada, la segona força política després de CiU i a les passades autonòmiques, també per primera vegada, la tercera darrere de CiU i ERC.
Cal retornar la confiança al electorat tradicional i això només es fa amb coherència, honradesa i treball. S’han d’acabar els casos de corrupció. Els corruptes (o presumptes corruptes) no haurien de tenir lloc a un partit d’esquerres) S’hauria d’establir un codi deontològic d’obligat compliment per a tots els militants, però sobre tot per als càrrecs públics.
Els actuals governs neocapitalistes (de Catalunya, Espanya i bona part dels països europeus) han aconseguit retallar-nos drets i llibertats. Quan es retorni al govern (que algun dia passarà) aquests drets i llibertats perduts, s’han de retornar al poble el més aviat possible.
De ben segur que els sindicats de classe pressionaran per a que així sigui. Aquest sindicats no són els enemics dels governs d’esquerres sinó que fan de veu de la consciència.
S’haurà de governar de cara els sindicats i la classe treballadora i de cul al gran capital que ha estat qui ens ha ficat a aquesta crisi.
Els impostos hauran de ser molt més justos i que realment pagui qui més té i no que la càrrega impositiva caigui sobre les nòmines com passa ara.
Les classes mitjanes haurien de tornar a tenir el protagonisme que han tingut al llarg de moltes dècades i tornar a ser el pilar fonamental de la societat.
Per tant, els canvis hauran de ser profunds, però ja que ser valents perquè si s’actua pensant amb el poble, de ben segur que el poble donarà suport al govern en totes les mesures que calgui prendre.
O es transforma la societat de dalt a baix o les diferències socials seran tan grans que mai més hi haurà futur per als nostres fills i nets.