Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Fatarella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Fatarella. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de juliol del 2018

SOBRE 'L'ERROR MÉS GRAN' DE LA BATALLA DE L’EBRE

Joan Sambró. 

Aquests darrers dies està en boca de tothom la commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.
La majoria dels entesos parlen del gran error que va cometre l’Exèrcit republicà que, en creuar el riu, va deixar al seu darrere un obstacle pràcticament impossible de salvar.
No sóc ningú per a contradir els experts en la matèria, però és veritat que els republicans van voler construir una gran línia defensiva per a poder aturar l’escomesa dels colpistes.
Aquesta tasca se li va encarregar al tinent coronel Manuel Tagüeña, comandant en cap del XVè Cos de l’Exèrcit i un dels militars republicans més ben preparats tant en estratègia com culturalment parlant, ja que era llicenciat en ciències físiques.
Pràcticament per casualitat, allà per l’any 2005 (per tant no fa tants anys) van arribar a les mans dels membres de l’Associació lo Riu de la Fatarella unes fotografies aèries fetes per l’aviació italiana on se podien veure en detall una línia de búnquers, trinxeres i refugis a la part de dalt del poble.

Quan el 16 de novembre de 1936, l’exèrcit republicà creua l’Ebre per Ascó, hi havia construïts 14 búnquers, a part de la línia de trinxeres entre els termes municipals de Riba-roja, Flix, Ascó i la Fatarella. En total més de 20 quilòmetres de línia fortificada.
Per a Joan Sambró, de l’Associació lo Riu, la construcció d’aquesta línia fortificada demostra que l’Exèrcit Popular s’hi pensava estar durant molt de temps. Fins i tot, segons les explicacions del propi Sambró, s’hi va construir un poblat amb el sòl encimentat i diferents serveis, com per exemple un forn de pa. Amb el pas dels anys, tant la línia fortificada com el poblat se van anar cobrint de pins i malesa i la gent del poble se’n va oblidar.

Tot i que no va acabar de tenir l’ús per al que s’havia pensat, si que va jugar un paper fonamental per a salvaguardar les vides dels pocs soldats republicans que després de quasi 4 mesos de batalla, quedaven vius.
El tinent coronel Tagüeña va ordenar una retirada organitzada que va tenir èxit gràcies als voluntaris que s’havien quedat a la línia fortificada per aturar l’atac dels revoltats.
Un d’aquests darrers valents va ser el soldat a qui els arqueòlegs van anomenar Charli. Però aquesta ja és una altra història.

Joan Sambró.

dissabte, 23 de juny del 2018

1939: MIGRANTS A LA FORÇA

Recreació d'una trinxera del front de l'Ebre al curtmetratge
la Fatarella 1938.
Cap a finals d’abril de 1938, mon tio Leonardo, con altres 30.000 joves catalans, van ser mobilitzats per l’Exèrcit de la II República Espanyola.
L’enemic ja havia arribat a casa nostra i havia pres el control de Gandesa, Lleida, Tremp i Camarasa. Calia substituir les baixes amb nous soldats. Però aquests soldats tenien entre 17 i 18 anys. Eren les lleves del 37 i 38. Massa joves per a ser mobilitzats. D’aquí el sobre nom de la lleva del biberó.

-I jo era dels més grans, ja que vaig néixer al gener de 1920... Era dels més grans –M’havia explicat mon tio-.   

El Poble Vell de Corbera d'Ebre. 
Tot i que al principi només havien de realitzar tasques considerades secundàries, la nit del 25 de juliol de 1938, molts d’ells ja van participar en la ofensiva republicana que va significar el començament de la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i, per suposat, la que més baixes va tenir. Moltes d’elles biberons...

Mon tio Leonardo va ser mobilitzat a prop de la Fatarella com a soldat del V Cos de l’Exèrcit Popular en alguna de les 3 divisions que tenia (11, 45 i 46) comandades per Juan Modesto i que tenien a Enrique Líster com el seu segon.
La caiguda del front de l’Ebre (entre el 30 d’octubre i el 10 de novembre de 1938) va significar un dur revés per a la II República. Mon tio, com a soldat de primer (tot i que li van oferir la graduació de sergent) se’n va adonar que estaven derrotats.
Les Illes: Placa que recorda el pas d'Azaña, Companys i Aguirre. 
En algun moment d’aquelles darreres setmanes, des del front de l’Ebre, Leonardo va escriure una carta als seus pares Leonardo i Roseta (germana de mon iaio Julián), dels quals era fill únic. A la carta els hi dia que marxessin de la Galera. Que marxessin lluny, al menys a Barcelona, ja que mon tio pensava que a Barcelona hi hauria una gran resistència, cosa que no va passar i, com sabeu, l’entrada de l’exèrcit feixista a Barcelona va ser una mena de desfilada miliar (26 de gener de 1939) Els feixistes ocupaven Girona el dia 5, entre els dies 6 i 10 de febrer, les màximes autoritats (el President de la II República Azaña, el de la Generalitat de Catalunya Companys, el lehendakari Aguirre i també Negrín, el Cap del Govern republicà) creuaven els Pirineus i amb ells la gran part del derrotat Exèrcit Popular de la II República Espanyola.
Monument fronterer en record de la guerra Civil Espanyola. 

Mentre Azaña, Companys i Aguirre ho feien pel pas de les Illes, mentre que Leonardo ho va fer pel Pertús, segurament pel Coll de Panissars, la sortida més natural per a tots aquells que arriben del Sud de Catalunya, Barcelona, etc.
Mentre travessava la frontera, Leonardo se va retrobar amb els seus pares quasi 2 anys després d’haver marxat de la Galera. No me va descriure mai aquell moment, però tots plegats ens podem imaginar l'emotiu que va ser.
Després va arribar el confinament al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer. Segons l’informe Valière, fet pel govern francès, el dia 9 de març de 1939 al camp de concentració hi havia 440.000 refugiats espanyols dels quals uns 170.000 eren dones, nens i vells, 220.000 soldats i milicians, 40.000 invàlids i 10.000 ferits (segons la Viquipèdia). Podeu imaginar-vos en quines condicions hi vivien.  
Les Illes: Monument en record de la II República Espanyola. 

La família de Leonardo, els Martí Verge, van ser dels més afortunats, ja que van poder abandonar el camp d’Argelès prou ràpid. Van escriure una carta a un patró francès per a qui havia treballat el pare abans de la guerra i aquest els va reclamar per a cuidar les seves vinyes.
El règim de Franco els hi va retirar la nacionalitat espanyola i van passar a ser apàtrides fins que van aconseguir la nacionalitat francesa. 


Cementiri del camp de concentració de Vernet (a prop de Pamies)
de republicans espanyols i combatents de les Brigades Internacionals. 


dijous, 29 de març del 2018

CORBERA D’EBRE AL CENTRE DE L’OBJECTIU 1938-2018


Normalment no rebo encàrrecs per a escriure sobre temes concrets. Aquesta setmana però, l’amic Joan Antonio Montaña, president de l’Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre me’n va fer un de molt concret: escriure un post sobre les jornades commemoratives del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre que se celebraran els dies 6 i 7 d’abril.
La Batalla de l’Ebre va ser la més cruenta de la guerra Civil Espanyola i va transcórrer entre la matinada del 25 de juliol i el 16 de novembre del mateix any. O sigui, un total de 115 dies que és el nom que porta precisament el Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre.
Va començar quan l’Exèrcit Republicà va creuar el riu la nit del 25 de juliol entre les poblacions de Faió (Saragossa) i Amposta mirant d’agafar desprevingut l’exèrcit feixista. Segons el testimoni directa de mon tio Leonardo Martí, un combatent republicà de l’anomenada lleva del Biberó, aquella nit van arribar fins el cementiri de Gandesa des d’on sentien el ball que s’estava fent en motiu de la revetlla de Sant Jaume.
Tal com diu el títol de les jornades, Corbera d’Ebre (el que ara coneixem com el Poble Vell) va ser intensament bombardejat per la Legió Còndor alemanya entre el 25 i el 28 de juliol (o sigui els primers dia de la batalla) A partir d’aquí hi van haver diferents atacs de l’artilleria franquista per a intentar trencar el front republicà. El resultat va ser la devastació pràcticament absoluta del poble, fins al punt de que van creure que seria millor construir-ne un altre a baix al pla. El Poble Vell de Corbera d’Ebre és conegut com el Belchite català, un poble de la província de Saragossa  que va patir una devastació semblant.

El programa d’actes és el següent:

Divendres 6 d’abril a les 20:00, al Casal municipal, xerrada col·loqui Seguint les passes del batalló Lincoln-Washington a càrrec d’Anna Martí.
També se farà la presentació del documental  Els darrers dies de Robert Hale Merriman.

Dissabte 7 d’abril a les 12:30, al pàrquing superior del Poble Vell, inauguració d’un monument en memòria de Robert Hale Merriman i dels combatents del batalló Lincoln-Washington.

Fins el novembre s'hi aniran programant tot un seguit d'actes. S'anirà informant. 


QUÈ PODEU VISITAR A CORBERA D’EBRE?

-El Poble Vell que està obert de dimarts a diumenges entre les 10:00 i les 14:00 hores. Si el voleu visitar en dilluns o bé per la tarda, cal trucar al telèfon 608863616.

-El Centre d’Interpretació 115 dies. Horari d'estiu: de dimarts a dissabtes entre les 11.00 i les  14:00 i de 16:00 a 19:00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.
Horari d'hivern: de dimarts a dissabtes d'11:00 a 14.00 i de 16:00 a 19.00 hores; diumenges d'11:00 a 14:00 hores.


ON PODEU MENJAR?

Restaurant del Casal Municipal. Tel. 977420470



ALTRES RECOMANACIONS:


A la Fatarella podeu visitar:


-El Memorial de les Camposines



-L'Espai Històric de les Devees

-Les Trinxeres de Riumats

-La Linia fortificada


Per a menjar a la Fatarella

-La Casa Ecològia. Tel.977413605
-Restaurant i Hostal Can Rius. Tel. 977413620


A Gandesa podeu visitar:

-El Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre. Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30 hores; de dijous a dissabtes de 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 18:30; i els diumenges de 10:00 a 14:00.

- El Celler Cooperatiu obra de César Martinell. Horari: de dilluns a dissabtes entre les 9:00 i les 14:00 hores i diumenges entre les 10:00 i les 14:00. Agrobotiga.

- El casc antic de la població.


Per a menjar a Gandesa:

-Restaurant Sibarites. Tel. 977420515
-Restaurant Ginebrals. Tel. 977421658
-Restaurant-bar Gran Plaça: Tel. 977420027
-Restaurant Oniria. Tel. 977421073
-Hotel-Restaurant Piqué. Tel. 977420086
-Restaurant el Chef. Tel. 634567803
-Braseria Can Manolo. Tel. 977421177

dimarts, 5 d’agost del 2014

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 5 (Primera part)

La Fatarella 1938. El curtmetratge la Fatarella 1938 encara dóna que parlar. Aviat (els dies 19 i 20 d’octubre) farà un any del rodatge i el 21 de desembre serà l’aniversari de la presentació a l’auditori de la Lira Ampostina.
Però ara, a l’Aguaita, podeu llegir un interessant article d’Antoni Royo que explica amb prou detall les troballes que s’han fet al llarg dels anys de les restes que va deixar la batalla de l’Ebre pels voltants de la població terraltina. A part de la línia fortificada, s’hi va trobar un poble amb els carrers pavimentats, cases amb parets enguixades i finestres, dos forns de pa, etc. El pas dels temps va acabar engolint-se el poble que es va cobrir de tot tipus de vegetació fins el punt de que es va fer invisible fins i tot als ulls dels pagesos que conreaven les terres limítrofes.
Un altre dels episodis dignes de menció és el descobriment del cos del soldat al que es va anomenar Charlie i a qui, anualment, sé li ret un homenatge amb la voluntat de fer-lo extensiu a tots aquells soldats que van lluitar al front de l’Ebre defensant els interessos de la II República Espanyola.
  
Victoria Álvarez. Ahir dilluns dia 4, el Periódico de Catalunya va publicar una entrevist a Victoria Álvarez, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol (Jordi Pujol Ferrusola) El cert és que a l’entrevista no hi aporta grans novetats, però si que diu alguna cosa sucosa i de la qual, se’n està parlant darrerament.  
A la pregunta si de les comissions que cobrava també eren per a finançava Convergència, Álvarez va explicar que això no ho sabia, però que el seu germà Oriol li feia de contacte amb el partit, així com també Felip Puig que, a part, és el seu amic. 
Cal recordar que la UDEF (la Unitat de Delictes Monetaris) relaciona a Felip Puig amb el finançament irregular de CDC. Sabeu el que jo pensa sobre aquest particular? Que Puig porta molts d’anys aguantant al govern tot i les peticions de dimissió que ha tingut per diversos casos de mala gestió. En Pujol va ser conseller de PTOP, que era el departament que s’encarregava del Medi Ambient i és el que va vendre les Terres de l’Ebre en aquella reunió de la Comissió Nacional de l’Aigua a la que no va assistir teòricament per indisposició. Ja amb Mas va ser conseller d’Interior i també va tenir els seus problemes, sobre tot els derivats d’algunes actuacions del Mossos d’Esquadra. Una vegada Mas va ser reelegit President de la Generalitat, al tornar a formar govern, va renovar la confiança amb Puig i, en aquest cas, el va posar al capdavant d’un departament, a priori, molt menys complicat com és el d’Empresa i Ocupació.
Tan vàlid és Felip Puig? O és que sap tantes coses que millor tenir-lo dintre que fora? Jo m’inclino per aquesta segona opció i em recorda un cas ja dintre d’un àmbit molt més local.
Durant els diversos governs de Roig a Amposta, hi va haver diversos regidors que el vanacompanyar sempre. Un d’ells, el que acabaria sent el seu substitut al càrrec (Manel Ferré), però també Daniel Rius, sense cap mena de dubte un des regidors més controvertits. No obstant, repetia com a regidor en cada contesa electoral.
Igual de l’un que de l’altre, sempre he pensat que deuen de saber moltes coses d’aquelles que millor que no es facin públiques. Com la fortuna de Pujol en paradisos fiscals? Per exemple. Però l’important no és saber si són uns quans milions més o menys, el que realment s’ha d’esbrinar és quins mètodes es feien servir per aconseguir-los.
Aquest matí, sense anar més lluny, un excapdellista  de CiU per un poble de la Terra Alta, m’ha definit a Roig con un mafiós. Que ho digui jo és normal, però que ho digui un que és o va ser dels seus, té molta més credibilitat.