Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Via Augusta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris la Via Augusta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’octubre del 2022

RUTES PER A DESPERTAR ELS SENTITS PEL TERRITORI DEL SÉNIA

El passat 6 d’octubre la Mancomunitat de la Taula del Sénia va convidar diversos mitjans de comunicació territorials entre ells Vinaròs News al que s’anomena un Fam Trip, o sigui, a una visita promocional per a donar a conèixer les diferents activitats que s’estan portant a terme al voltant de les oliveres mil·lenàries i l’oli que produeixen amb la finalitat de dinamitzar el Territori del Sénia.
La visita va començar a l’envasadora d’olis Aceites Peset de Traiguera (abans hi havia una fàbrica de cadires) on vam ser rebuts pel president de la Mancomunitat i alcalde de Santa Bàrbara Antonio Ollés, la gerent Tere Adell, l’assessor Jaume Antich i el propietari de indústria Amador Peset que ens va oferir un esmorzar. Abans però vam poder fer un tast d’oli guiats per Tere Adell per a descobrir els diferents matisos d’aquella mostra. Posteriorment, Amador Peset ens va donar tota mena d’explicacions sobre les característiques dels olis aromatitzats que comercialitza com per exemple els de tòfona negra, all, alfàbrega, orenga, boletus, taronja, etc.
En acabar la visita, el mateix Amador Peset ens va portar a visitar l’olivera la Sinfo que es troba a molt poca distància de la seva indústria i també una finca recuperada que té al costat mateix i que compta amb bonics exemplars d’oliveres monumentals. La Sinfo amb un perímetre que supera en escreix els 10 metres està considerada l’olivera ‘coneguda’ més gran del món.
Arribat a aquest punt voldria explicar a totes aquelles persones que ho desconeixen que una part important de les oliveres mil·lenàries es concentren al llarg del recorregut per on va passar la Via Augusta romana, la veritable autopista en èpoques pretèrites i que creuava la península Ibèrica des dels Pirineus a Cadis. Aquest és el cas de la Sinfo, com també ho son els museus naturals d’oliveres mil·lenàries de l’Arion a Ulldecona i del Pou del Mas a la Jana entre d’altres.
A continuació ens vam dirigir a la partida de l’Arion per a visitar la zona coneguda con el Fondo de l’Arion on es troba la concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del mon. En arribar ja ens estava esperant Paco Lavega el guia de l’oficina de Turisme d’Ulldecona. Després d’explicar-nos la importància del lloc vam poder veure la Farga I que segons la datació feta per la Universitat Politécnica de Madrid tindria una edat estimada de 1.709 anys i que és la més vella de totes les que s’han datat fins ara. La visita al museu natural va acabar a la caseta de la finca adquirida al seu dia per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya i que durant quatre dècades va pertànyer a la meva família.
Per acabar la jornada ho vam fer de la de millor manera: amb un dinar al Restaurant les Moles d’Ulldecona que té una estrella Michelin. Allí se’ns va servir un menú degustació elaborat pel seu xef i propietari Jeroni Castell amb el denominador comú de l’oli de les fargues mil·lenàries.
En finalitzar el dinar Jeroni Castell va atendre als diferents mitjans de comunicació allí representats responent a les preguntes formulades pels seus professionals... Si bé no totes, ja que va dir el xef: estem treballant amb el menú del proper estiu però no puc avançar-ne cap novetat.
LES MILLORS EXPERIÈNCIES DEL SISTEMA D’OLIVERES MIL·LENÀRIES DEL TERRITORI DEL SÉNIA: 1. Oliveres mil·lenàries de Cervera del Maestre. 2. La màgia de les oliveres mil·lenàries (Traiguera). 3. Oleoturisme a pedals per Ulldecona. 4. Finca ‘els Carlets’, llar de les oliveres mil·lenàries (la Sénia). 5. Oliveres mil·lenàries i fonts de Canet lo Roig. 6. Esmorzar baix les oliveres mil·lenàries de la Jana. 7. Oliveres i estels: El somni d’una nit d’estiu (la Jana). 8. Olea europea amb els 5 sentits (Ulldecona/la Galera). 9. Oliveres mil·lenàries de Godall i els seus olis. 10. 100 % Oleoturisme (Ulldecona/la Galera). 11. Oliveres mil·lenàries amb estrella (Ulldecona). 12. Sabors de l’oli, el nostre or líquid Santa Bàrbara). I 13. Oliveres mil·lenàries i els antic pobladors (Alcanar/Ulldecona). MÉS INFORMACIÓ: https://www.oliveresmillenaries.com/olivos-milenarios MÉS FOTOS...

dissabte, 13 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 2


Com us explicava, des de l’entrador del museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion, l’antic ramal secundari de la Via Augusta s’enfila cap a Godall, passant per una zona on hi ha diversos pous: el Pou del Carrascal o el de la Figuera.
No tinc clar si el pou de la Figuera i el de les Piques són o no el mateix. Per més que ho he buscat no he trobat una resposta clara.

Precisament, al costat del pou de les Piques també hi ha una vil·la romana.
Abans d’arribar a Godall, una vegada vaig fer una descoberta. Vaig entrar a una finca ja al terme de Godall per a fer fotos a les oliveres i vaig trobar un pou quadrat vertical. O sigui encastat a un marge.
Una vegada s’arriba a Godall hi ha diversos pous. Crec recordar que al menys n’hi ha tres distant molt poc entre ells.























(Continuarà)   

divendres, 12 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 1


A l’època dels romans no hi havia rotondes. Havien de passar molts segles per a que s’inventessin. Per tant, les xarxes de vies eren diferents en molts d’aspectes.
De Sant Joan del Pas sortia un ramal de la via Augusta que durant alguns quilòmetres anava quasi paral·lel a la via principal, vorejant la Serra de Godall pel costat Oest. 

Mentre el principal mitjà de transport eren les cavalleries, durant els recorreguts hi havia d’haver forçosament mesons, postes i pous.
Curiosament, durant el recorregut de la Via Augusta que us he estat explicant anteriorment no se coneix l’existència de cap d’aquests elements, però segur que n’hi havia. Tal com us vaig dir els romans eren agrimensors i per tant, a cada certa distància hi havia d’haver, forçosament, una vil·la romana, una posta o un pou.

Aquests elements però si que els trobem al ramal secundari. Així, a la partida de l’Arion, entre la finca dels Porta Ferré i la de Lluquet se sap que n’hi havia una, encara que només són visibles la part superior de les parets de dos forns de ceràmica. Fa uns anys, el Museu de les Terres de l’Ebre va fer-ne unes excavacions i, segons el testimoni d’un membre de la família Porta-Ferré, van trobar més coses de les que s’esperaven, sense concretar-me però la magnitud de les troballes.

També hi ha constància d’una altra vil·la romana prop del pou de les Piques, ja al terme de Godall, al costat d’una altra àrea d’oliveres mil·lenàries.
Abans però hi ha dos pous quadrats (un a cada part) com els que s’han trobat a Roma i a Pompeia. També hi ha un arc que, tot i ser molt més posterior, alguna funció hauria de tenir...

Aquest ramal secundari passa pel mig de la finca dels Porta-Ferré, direcció a Godall. Relativament a prop de les oliveres mil·lenàries del Fondo de l’Arion.








(Continuarà)    

dijous, 11 d’abril del 2019

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 6a PART


Tot Just al creuar el riu Sénia trobarem la finca de Don Juan, al terme de Sant Jordi.
Quan s’hi feien les obres per a passar la canonada del projecte Castor per a unir la plataforma marina amb la planta terrestre, s’hi va trobar un tram pràcticament intacte de la Via Augusta, incloent-hi  un mil·liari de dimensions més reduïdes que el que hi ha al terme de Tortosa.

Entre els tarongers encara s’hi pot veure el traçat de l’antiga via dirigint-se cap a Traiguera.
Davant de la troballa, van parar les obres i van cridar una arqueòloga italiana especialitzada amb el món romà. Una vegada estudiades, les van cobrir amb unes lones i ho van tornar a tapar. Quan hi van ser nosaltres no quedava cap rastre ni se podia endevinar el que allí s’amagava. 








(Continuarà...)

NOTA: Les fotos de les excavacions són cedides. De totes les que us ensenyo són les úniques que no són meves.