Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris legislació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris legislació. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de gener del 2017

EL TÚNEL DEL TEMPS: LA JUNTA DIRECTIVA I UN MÉS

L’anècdota que us explicaré avui va passar farà uns 25 anys (ja que veure com passa el temps!) En aquella època l’Agència Tributària encara devia de ser Hisenda.
En aquella època hi va haver un canvi normatiu (n’hi ha constantment) que afectava als petits empresaris (intentaré no haver d’emprar massa tecnicismes per a fer l’escrit més entenedor)
Jo vaig entrar a treballar a Hisenda amb un contracte laboral que portava data 1-1-1986. Aquesta data, tot i que a molts no us digui gran cosa, va ser clau a la història recent del nostre país: s’entrava oficialment al Mercat Comú Europeu (actualment Unió Europea –o el que quedi d’aquesta-) i entrava en vigor el nou impost de l’IVA (de ben segur que el nom us sona)
Durant molts anys els petits empresaris, així com els pagesos, ramaders, pescadors, etc. tenien un càlcul simplificat per a tributar els seus ingressos: el 23,56% per a tothom. I perquè aquesta quantitat i no el 23 o el 25? Recordo que hi havia una forma aritmètica, però no sé d’on sortia i per tant no us puc aclarir el dubte. A part d’això es feien 2 pagaments a compte de la Renda a l’any i no calia justificar les despeses.
El canvi normatiu que hi va haver uns anys més tard, com us deia més amunt, afectava a tots aquests col·lectius que passaven a fer 4 pagaments a compte a l’any i havien de calcular el benefici tenint en compte les despeses relacionades amb la seva activitat. Per tant, una gran part d’aquests veien com havien de tributar més, ja que el rendiment els sortia superior al 23,56% esmentat.
Un dels col·lectius afectats era el dels venedors ambulants que tot just acabaven de constituir una associació que agrupava els de Tarragona i Castelló (ja sabeu que som terres de frontera i que un venedor ambulant igual pot parar a Tortosa i Amposta com a Vinaròs i Benicarló) Aquesta associació va ser apadrinada per la UGT.
Com sabeu, des de fa molts anys estic afiliat a dita central sindical i, els responsables territorials van pensar amb mi per a que expliqués als venedors ambulants l’abast de les modificacions tributàries i com els afectava a ells en particular. Vaig fer la xerrada a la seu de la UGT de Tortosa, al carrer Ciutadella, a la zona del Temple.    
I ara ve el bo... Sabeu quans assistents vaig tenir? Si heu reparat amb el títol, ho tindreu clar: la junta directiva de l’associació i un més. Prou... Bé, a part d’algun membre de la UGT que estava per allí i va parar l’orella.
No sóc d’anar pels mercats, però si alguna vegada has posat els peus en algun d’ells, digueu-me: Quants venedors ambulants hi poden haver un dilluns a Tortosa? (per posar nomes un exemple) Quants? 100, 200? No ho sé però suposo que per aquí anirà... En canvi van assistir a la xerrada 6 o 7... I això que el tema era, des del meu punt de vista, interessant. Tot allò relacionat amb els diners és interessant, sobre tot quan has de cobrar...
Els membres de la junta estaven visiblement molestos. Recordo que un d’ells va dir:

-Si la reunió d’avui hagués segut per a repartir les places del mercat, s’haurien matat per a veure qui podia agafar les millors...

Crec que no cal fer més comentaris.

diumenge, 9 de gener del 2011

NO SMOKING


La darrera llei sobre el tabac que va entrar en vigor el dia 2 de gener d’aquest any, restringeix molt els llocs on es pot fumar.
Així hi ha prohibició total als restaurants i bars i també a alguns llocs encara que siguin a l’aire lliure: pels voltants de col·legis i hospitals i parcs infantils.
Era normal que per part dels fumadors i amos d’establiments de restauració (que segur que també són fumadors), primer es queixessin de la mesura i, després, ens alguns casos es saltessin la norma permeten fumar dintre dels seus locals.
Al dret hi ha una màxima que diu: “La llibertat d’un individu acaba on comença la de l’altre”.
No puc, sinó mostrar-me en total desacord amb aquells que volen sobreposar el seu dret de fumar per damunt de qualsevol norma. Alguns d’ells arriben a dir: “És que ens sentim com a bitxos rars”. Tampoc tant!
I els que no fumem i hem tingut que aguantar anys i anys, moltes vegades resignats als qui fumaven... Què passa? És que no teníem drets? I a sobre, moltes vegades encara et preguntaven: “Què et molesta que fumi?” Jo mateix pateixo una “bronquitis asmàtica crònica”. Sovint m’han preguntat: Fumes? Mai, els hi he respost. Per l’estat dels meus bronquis deuen de pensar una altra cosa...
La primera mesura que prohibia fumar a les administracions públiques va entrar en vigor l’any 1988. Jo que treballo a l’administració des de l’any 1986 més d’una vegada em vaig tenir que discutir amb companys perquè no feien cas de la norma. Una fumadora habitual que, a més, era una de les caps de l’oficina, em va arribar a cridar l’atenció per beure una beguda de cola en hores de treball quan ella fumava cada vegada que en tenia ganes dintre del seu despatx o en qualsevol altra dependència. Hi ha alguna norma que prohibeixi veure begudes de cola, taronjades, llimonades, etc. en hores de treball. Que jo sàpiga, no! Ho hauria entès si hagués segut una cervesa...
Més tard la prohibició de fumar es va estendre molt més i es va fer més restrictiva. Només llavors, la majoria de companys van començar a complir la normativa. No tots. Es va habilitar un sala de fumadors i els que tenien el vici, anaven a fumar i, de pas xerrar. I els que no fumàvem seguíem treballant... Finalment es van suprimir les sales de fumadors i, a partir de llavors es surt al carrer. Mentre, els que no fumem, seguim als nostres llocs de treball.
Ara resulta que amb la nova llei, si no es pot fumar prop de les dependències hospitalàries, la meva oficina que dóna a l’entrada d’urgències d’una clínica... És un lloc hàbil per a fumar?
Ahir vaig poder veure i escoltar la noticia per TV3 d’un bar de Mollerussa que incompleix la norma i que permet fumar dintre del local. L’amo diu que sap que s’arrisca a que li posin una multa, però que primer és el negoci i que si no deixa fumar, aquest se’n va en orris.
El bar on vaig a esmorzar és un bar on es permetia fumar i on els amos (els dos) fumaven. A partir del dia 2 no es fuma. Què he de fer si un dia veig aparèixer un altre cop els cendres a les taules i es deixa fumar a la gent. Si és veritat que ara els fumadors no van als bars (cosa que dubto), els no fumadors tindrem que deixar d’anar-hi?
Una darrera anècdota. La UGT de les Terres de l’Ebre, des de fa anys, acostuma a fer un sopar per Nadal a un conegut restaurant prop de l’assut de Tivenys. Poc a poc, els meus companys sindicalistes (els primers que volen fer complir la norma en matèria laboral) es posaven a fumar. L’amo de l’establiment els cridava l’atenció sense massa èmfasi. Al final acabava traient els cendres. L’ambient es convertia, finalment, en irrespirable. Al final vaig decidir queixar-me i els hi vaig dir que “ho deixaven de fumar o no hi tornaria”. D’això fa uns 4 anys. No m’han convidat més.