CONDUIR (PER AMPOSTA) AMB UNA MA

L'avinguda de Catalunya. 

Des de l’1 de gener d’enguany, si t’atrapen conduint i manipulant el mòbil, a part de la multa econòmica corresponent, seran 6 punts menys del crèdit que un té.

Tot i incrementar el nombre de punts (de 4 a 6) sembla ser que una gran majoria dels conductors que solien manipular el mòbil (parlar, escriure missatges, mirar continguts, etc.) ho segueixen fent.

No puc afirmar en rotunditat que coses així passin mentre van per la carretera. Les situacions són més difícils de veure i, per tant, no se poden analitzar. En canvi, per la ciutat (recordeu que a Amposta som ciutat, després sempre hi ha algú que s’enfada) no he notat que hagi disminuït l’ús del mòbil al volant.

La situació que més me crida l’atenció és quan un conductor surt d’un aparcament i acte seguit el veus agafant el mòbil. I jo pregunto: Què costaria fer-ho estan aparcat i sense moure’s d’allí?

-Ei! Ara surto... És que estic fent tard, però arribo de seguida... Ja esteu tots?... Només falto jo?...

Com comprendreu és una conversa fictícia, perquè, què se jo del que estan parlant, però deu de ser molt important quan no pots perdre ni un minut!

I el que me pregunto sempre: Aquestes situacions només les veig jo? Fa algun control la nostra policia local, sí, sí, la de la ciutat d’Amposta. Perquè molta ciutat, però realment sembla més un república bananera que una ciutat. De ciutat només tenim el títol!

Evidentment si condueixes amb una ma i amb els ulls posats al mòbil, no estàs el pendent de la circulació i les incidències amb les que t’hi pots trobar com si ho fas amb les dues mans i pendent de la situació. M’estranya que no hi hagin molts més accidents que els que hi ha. I no vull cridar el mal temps, però o els conductors són molt bons i tenen moltes més facultats que jo o tenen molta sort.

El pitjor de tot són les lamentacions quan assa una desgràcia. A la pàgina de Facebook  Prou!!, AP-7 gratuïta ja! (què recull les incidències viàries que tenim al territori, no només els accidents), cada vegada que se penja la notícia sobre un accident, s’omple d’emoticones emprenyats i plorant.

Accidents sempre n’hi haurà. Qui me digui que mai en la vida s’ha despistat mentre conduïa, li diré que no m’ho crec, però si tothom tingués més precaució a l’hora de conduir, segur que se’n evitarien molts.

Però no tothom fa el que hauria de fer. Inclosa la policia.     

DIARI DE L’AGOST. DIJOUS DIA 2

De Faro a Diari de Tarragona. 

‘NO’ AL MÒBIL

El Periódico d’ahir publicava una carta de Jaume Porta (Amposta) He de pensar que se tracta del mestre del col·legi Agustí Barberà. A la carta Jaume aplaudia la mesura de penalitzar més les infraccions comeses per parlar pel mòbil o manipular-lo (missatgeria instantània, jocs, etc.)

He de dir que tot i que sembla molt bé la mesura no serà efectiva si no va acompanyada d’un control més exhaustiu per part de les policies. Jaume diu textualment: Observo cada disbarat amb el cotxe a les mans , que fa esgarrifar. Sí Jaume i jo també. Però crec que només ho veiem persones com tu o com jo que res podem fer. Si la policia que és qui té la potestat de sancionar no ho fa, la gent se relaxa i després passa el que passa.

TORRA S’APUJA EL SOU UN 5%

Tot i que després diu que ho destinarà a fins benèfics...

Tot i que la macroeconomia fa temps que diu que hem sortit de la ciris, el cert és que encara hi ho moltes famílies que viuen al llindar de la pobresa i molts treballadors a qui se’ls contracta per dies o per hores... Per tant va molt bé per a uns i molt malament per als altres.

Després de recuperar la paga extra que no recuperaran (al menys aquest any) el treballadors de la Generalitat, Torra cobrarà 146.925 euros bruts que no està gens malament. Un 5% més del que cobrava Puigdemont.

Des de les eleccions municipals de 2015 han estat molts els polítics, sobre tots alcaldes i regidors que se’l han abaixat, però com podeu veure no és el cas de Torra.

Que després el destinarà a fins benèfics? Ens haurem de creure la seva paraula, perquè no ens ensenyarà la seva declaració de la renda.

Fixeu-vos. L’any 2011 me van retallar el sou i els anys successius me’l van congelar. Tot i això vaig seguir mantenint la meva col·laboració amb la Creu Roja, ACNUR i Amnistia Internacional. I una vegada vaig recuperar (més o menys) el que m’havien retallat, he augmentat les quotes, sobre tot aquest any.

FELIP VI NO ÉS EL REI DELS CATALANS

O al menys això és el que diu el President Torra.

És cert que molts catalans ens sentim allunyats de la Corona d’Espanya. Catalunya, en general, mai ha estat monàrquica, però després del 3-O, quan el Rei Borbó va carregar contra Catalunya en lloc de fer el paper moderador que li atorga la constitució, els desafectes encara van apujar.

No sé si heu vist la resposta del president de l’Obra Cultural Balear rebutjant la invitació que li va fer arribar la casa reial per a la seva recepció a Marivent, però n’hi ha per a sucar-hi pa.

Sense cap dubte és la resposta que se mereixia un Rei que va demostrar que no és el rei de tots els espanyols i encara menys d’aquells que no ens hi sentim.

MALEÏT MÒBIL

El mòbil no parava: Mic, mic... Mic, mic... Mic, mic... Quan vaig mirar, només d’un contacte tenia 19 missatges... Una mica de tot, acudits, vídeos... Li vaig dir que potser s’havia passat un pèl i me va dir (en broma) que si no volia rebre’n més que el bloqueges. Tampoc és això... Encara me’n va enviar un altre, per a fer-ne 20, una xifra rodona segons ell... Li vaig respondre que per poc arribés a 100 que si que era una xifra rodona...

Total, quans dels 20 missatges vaig acabar llegint? Cap! El que no pots fer, el que no s’ha de fer, és estar tot el dia enganxat al mòbil rebent i llegint missatges... Encara que després afirmis que no hi estàs enganxat...

Encara recordo el primer mòbil que vaig tenir allà pels anys 90. Era un Alcatel que, comparat amb els d’ara o millor dit, amb els que hi havia fa uns anys, més que un mòbil, per la seva mida, semblava un maó. Després n’he tingut d’altres i, de vegades enlloro un de plegable que vaig tenir. No recordo la marca, potser un Sony, però no ho confirmaria. En aquells anys (durant molts anys), els mòbils servien per a allò que ha servit sempre un telèfon: per a trucar i rebre trucades... Quan trucaves a algú era perquè volies alguna cosa d’ell (o d’ella) i quan té trucaven era perquè volien alguna cosa de tu... Així de senzill... Ara té pregunten:

-Què no has vist el missatge que t’he deixat?

Si és tan important, truca'm!! Si el mòbil està tot el matí mic, mic, mic, mic... Algú pot creure que has d’estar tot el dia pendent d’ell? Recordo que una vegada vaig posar-me diverses melodies i tipus de sons per a mirar de distingir qui me trucava sense caler mirar-ho... Però tret dels més habituals (família, algun amic...) resultava molt difícil recordar-te’n. Per tant, vaig arribar a la conclusió de que no era pràctic. Ara només tinc un so per a les trucades i un altre per als missatges...

Les trucades, quan les sento, miro de respondre... Però que passa si tens el mòbil una mica lluny o no recordes exactament on l’has deixat? Que quan vas a contestar resulta de que ja s’ha penjat! No podria ser com els telèfons de sobretaula que truquen fins a 20 vegades?

Les primeres xorrades que me van enviar a l’Alcatel van ser uns dibuixos fets utilitzant tota mena de símbols ortogràfics. Eren enginyosos i fins i tot simpàtics. Però tal com va anar avançant la tecnologia, cada vegada s’enviaven coses més sofisticades. Avui mateix m’ha arribat un vídeo porno de 10 minuts de durada... Un dels meus fills, quan li arriba un vídeo de més de 5 minuts, ni l’obre.

De tant en tant, també t’arriben inacabables escrits, normalment articles d’opinió que de tant donar voltes per les diferents xarxes de telefonia, solen arribar-te caducats. És cert que de vegades no han perdut l’interès, però si els busques per Internet te’n adones que ja fa molt de temps que van estar publicats.

Per no parlar de les amenaces de virus que infecten tot allò que toquen o les falsedats amb un únic propòsit: fer mal.

Des de fa mesos (què dic mesos, anys!) predominen els missatges de temàtica independentista. No és que no m’interessi el tema, però potser ja n’hi ha prou no? Una vegada, una persona que al principi deia que no es posava en política, me’n va enviar un sobre una xerrada que havia de fer un tal Jordi Sánchez de l’ANC a Amposta. Tal com es diu vulgarment, l’ANC me la bufa... Li vaig preguntar qui era Jordi Sánchez. Sembla que me va entendre i això demostra que és intel·ligent... En canvi d’altres no entenen les indirectes... O vas amb la destral a la ma i els hi pegues en tot el cap o ni se’n assabenten... I en canvi és molt fàcil. No tothom té la mateixa manera de pensar i, per tant, abans de reenviar determinats missatges hauríem de reflexionar sobre si la persona que el rebrà li agradarà tan com a nosaltres. Si la resposta és sí, s’envia, però si la resposta es no, potser millor no fer-ho. No trobeu?

I sempre, sempre, moderació... Tampoc cal reenviar tot allò que ens arriba, per molt bonic i interessant que ens sembli... Perquè tot és qüestió d’opinions i gustos.