LA VIA AUGUSTA : memòria històrica

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de febrer del 2024

MARIA CINTA RODRÍGUEZ BÉ VAL UN CARRER...

Fins fa poques setmanes ningú coneixia a Maria Cinta Rodríguez Tomàs de la Galera (comarca del Montsià) una dona lluitadora que bé es mereix que posin el seu nom a un carrer o una plaça del seu poble natal. Va ser gràcies a l’historiador d’Alcanar Joan Baptista Beltran que després d’una minuciosa recerca va descobrir que Maria Cinta Rodríguez (o Maria Cinta Roques cognom que va adoptar després de casar-se a França amb Llorenç Roques de Linyola (comarca de la Plana d’Urgell)) va ser deportada al camp de concentració nazi de Ravensbrück primer i posteriorment al de Neuengamme d’on va ser alliberada per la Creu Roja sueca, sent (que es sàpiga), l’única ebrenca que va estar confinada a un camp d’extermini. Va ser alliberada al mateix temps que a Neus Català. El ‘delicte’ que va cometre Maria Cinta Rodríguez va ser que, des de la seva militància a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, va ajudar a fugir aviadors anglesos i americans que havien caigut prop del poble de Pamiers (departament de l’Arieja), on residia, així com també per realitzar tasques d’enllaç i allotjament a membres de la Resistència tant francesos com republicans espanyols. Va rebre del govern francès la medalla de la Legió d’Honor al mèrit civil, el més gran reconeixement que sé li podia fer. (La fotografia ha estat distribuida per l'Agència Catalana de Notícies. Al centre amb un ram de flors Maria Cinta Rodríguez Tomas).

diumenge, 24 de setembre del 2023

LES CREUS DE BORGONYA D’AMPOSTA

Primer potser us intento explicar que és la creu de Borgonya o creu de Sant Andreu. No és fàcil. La creu de Borgonya és un símbol en forma de ‘X’ que tradicionalment ha estat vinculat amb la monarquia espanyola, tot i que el seu origen el trobem a França i més concretament al l’antic ducat de Borgonya que comprenia els territoris de l’actual regió francesa de la Borgonya i 17 províncies més dels Països Baixos, l’antiga Holanda. Aquest emblema va arribar a Espanya el 1506 de la ma de la Guardia Borgonya de Felip I de Castella de sobre nom el Formós i ha perdurat fins Joan Carles I, l’Emèrit. Els exercits de terra espanyols la van utilitzar com a símbol en diferents èpoques com per exemple a la batalla de Pavia de 1525, pels terços durant el regnat dels Habsburgs i en altres regiments de la monarquia hispana dels segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Actualment encara la podem trobar a les cues d’avions de l’Exercit de l’Aire. Segons sembla fou el general Franco qui va manar pintar-les per a no confondre els aparells de l’aviació nacional amb els de la II República que portaven la bandera tricolor. A partir de 1935, la versió del ‘sautor roig sobre fons blanc’ (terminologia heràldica) es convertiria en la bandera del moviment carlí que va donar suport al cop d’estat que derivaria en l’anomenada Guerra Civil Espanyola. Un exemple el tenim en el Terç de Montserrat que van lluitar a la batalla de l’Ebre. Com heu pogut comprovar l’única relació que ha tingut al llarg de la història la creu de Borgonya amb Catalunya ha tingut unes connotacions negatives ja que qui la portava era una unitat de l’exercit feixista que va lluitar contra la llibertat i la democràcia de Catalunya. Després d’aquesta explicació us he de dir que encara avui en dia la creu de Borgonya o més concretament les creus de Borgonya (ja que n’hi ha 4) encara son presents a Amposta i més concretament a la part inferir de les portes laterals de la tanca que hi ha a la part davantera del que avui és el Museu de les Terres de l’Ebre i que originalment van ser les escoles públiques Miquel Granell construïdes entre 1911 i 1912 projectades per Ramon Salas i d’estil modernista. L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i també està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. No sabria dir si aquestes creus de Borgonya es van col·locar quan es va construir l’escola o bé posteriorment, potser una vegada acabada la Guerra Civil. Actualment s’hi hi està fent una important rehabilitació que afecta a la façana principal així com a la tanca que inclou les dues portes esmentades amb les corresponents creus de Borgonya. Fa uns dies em vaig posar en contacte amb l’alcalde Adam Tomàs per a advertir-lo sobre aquesta anomalia ja que aquest símbol bé podria qualificar-se de feixista i per tant susceptible de ser retirat si ens atenem a la Llei de la Memòria Històrica. L’alcalde em va respondre que ho hauria de consultar amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (ja que al tractar-se d’un edifici ‘protegit’ no es poden prendre mesures que alterin la seva estructura actual). No obstant, penso que en un cas com aquest no hi hauria d’haver cap tipus de problema per treure’s definitivament aquest tipus de simbologia.

dimecres, 27 de maig del 2020

UN NIU DE METRALLADORES?

Prop de la torre de Font de Quinto (o simplement torre de Campredó), al costat del camí que va paral·lel al riu i que al Google Maps surt com el camí 2 de la raval de Font de Quinto, s’hi pot veure una petita construcció semicircular.

Me va cridar l’atenció i vaig aturar-me per a observar-la amb més deteniment. Crec que originalment se tractava d’un niu de metralladores.

Cal recordar que la mateixa torre forma part d’un dels molts espais relacionats amb la batalla de l’Ebre i que durant uns dies va allotjar soldats de la XIV brigada internacional anomenada la Marsellesa (integrat majoritàriament per francesos i belgues) i més concretament de la brigada la Comuna de París.

Si tenim en compte que al llarg del curs riu n’hi ha d’altres indrets (l’Aldea, Deltebre...), no seria gens estrany que aquesta construcció que avui serveix cam a paravent per a cremar restes agrícoles, fos, efectivament, un niu de metralladores construït per l’exèrcit popular de la II República espanyola.

Crec que aquests llocs haurien d’estar molt més dignificats ja que formen part de la memòria històrica d’uns fets transcendentals de la història del nostre país.