Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2019

LES COETERES DEL DELTA


Quan visites el Delta de l’Ebre és fàcil que puguis trobar-te amb unes petites casetes quasi quadrades de sostre de volta amb un parallamps.
Segurament si només ne veus una no li prestaràs atenció, però si per casualitat ne vas veient al llarg de la visita, llavors, fàcilment, pots preguntar-te què són aquestes construccions. I és que a tot el Delta de casetes així ne queden 26 de un total de 38 que van arribar-se a construir des de finals de la dècada dels 40. De les 26 que queden, 12 han estat declarades Bens Culturals d’Interès Nacional des de 2013.

Se tracta de les coeteres, unes construccions amb una finalitat molt específica: guardar coets per a enlairar-los cap el cel cada cop que el temps amenaçava turmenta i se corria risc de perdre la collita de l’arròs.

I és que la lluita dels pagesos del Delta de l’Ebre contra les pedregades ve de lluny. Pràcticament des de que va començar-se a conrear arròs al Delta, concretament des de finals dels segle XIX.

Un element molt curiós i poc conegut de les coeteres (bàsicament perquè se troba al seu interior) son les caixes fortes per a guardar un material tant sensible i perillós com són els coets.

Als diferents articles que he consultat per Internet, sempre se parla de coets ‘granífugs’, es a dir que serveixen per a evitar les pedregades, però en cap s’especifica de quin material estan formats. Desconec si sempre han tingut la mateixa composició o ha anat variant en el temps, però fins el que jo sé, el principal compost dels coets és el iodur de plata.  

MÉS INFORMACIÓ:






divendres, 6 d’octubre del 2017

REALITAT I ESPECULACIÓ

Sabeu quan sumen dos que es barallen? Si sens a un té raó i si sens a l’altre, també... Sis-cents i sis-cents, mil dos-cents.
Què vull dir amb això? Que quan escoltes els arguments esgrimits pels independentistes tenen raó (de vegades més raó que un sant), però si escoltes els unionistes, aquells que estan en contra del procés català, també tenen raó. Per tant, els que estem equidistants (com el que surt a la vinyeta d’avui de Vergara a Eldiario.es) a qui hem de fer cas?  
Les realitats són fets contrastats, impossibles de ser rebatuts. En canvi l’especulació admet tot tipus de comentaris i, per tant, sempre tindran seguidors i detractors.
El Banc de Sabadell va decidir ahir canviar el seu domicili social de Barcelona a Alacant. Ho va fer, bàsicament, per motius estratègics i econòmics. El Banc de Sabadell és la segona entitat financera de Catalunya.
La primera, CaixaBank, ho ha acordat només fa unes hores... En aquest cas el domicili social se trasllat serà a Valècia, tot i que primer s'havia especulat que seria a les Illes Balears. Per aquells que són molt més joves que jo, els hi vull fer una aportació: La denominació antiga de l’entitat era Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears.
Avui mateix, Gas Natural-FENOSA, Codorniu i Freixenet també han anunciat la seva intenció d'abandonar Catalunya...  
Això són fets contrastats... Reals. A partir d’aquí la majoria de comentaris que circulen per les xarxes socials i missatgeria mòbil, són meres especulacions per mirar de tranquil·litzar la parròquia

-Respecte a la tributació per l’Impost de Societats no afectarà, ja que el gestiona l’Estat espanyol...

Aquesta és una de les afirmacions que he escoltat respecte al canvi de domicili social de les entitats que marxen de Catalunya. L’afirmació és certa, però vull recordar-vos una cosa... Catalunya ha de ser o no independent? Si ho acaba sent, es trobarà que les principals empreses del país han marxat fora. 

-Ne vindran de noves... 

És una afirmació que també he escoltat. Ne vindran o no... N’hi ha que en un món globalitzat on Internet domina cada cop més una gran part de les transacccions que s'hi fan, operen des d’un país proper.      
Dies abans de l’1-O me vaig trobar un pagès ampostí que me va dir que estava molt preocupat perquè deixaria de cobrar les subvencions que ara arriben de la UE. I us ben asseguro que ell és dels que cobra quantitats suculentes. Efectivament, si Catalunya s’independitza haurà d’iniciar un procés adhesió que durarà el que durarà... Per tant, totes les avantatges (i algun inconvenient) que se tenen per ser un país membre de la Unió, quedaran automàticament sense efecte.
Divendres 29 de setembre mentre els tractoristes amb els seus tractors es manifestaven per davant de l’AEAT, un bon grapat de periodistes de les nostres comarques. Un d’ells era el conegut Víctor Sorribes. M’hi vaig apropar i li vaig dir:

-Ara digues-los-hi a aquests pagesos que no cobraran les subvencions...

-Aquest argument no me val –Me va dir el periodista- Quan siguem independents només de la recaptació dels impostos que no enviarem a Espanya, se podran pagar les subvencions. A més, Catalunya és un contribuent net de la UE...   
     
Sabeu que li vaig contestar?

-Com diuen les iaies: Què Déu t’escolti!

dimecres, 4 de maig del 2011

ELS RENDIMENTS AGRARIS A L’IRPF (enviada a diversos diaris)

El BOE del passat 27 d’abril va publicar les reduccions que s’aplicaran a determinats productes agraris i ramaders a l’hora de fer la declaració de la renda del 2010 (la que s’està fent ara)
Per a la majoria de ciutadans aquest detall els passarà totalment desapercebut i només els experts valoraran la discriminació que pateixen els pagesos de les Terres de l’Ebre (un cop més) respecte al d’altres comarques agràries de Catalunya i, sobre tot, de la resta de l’Estat Espanyol.
Evidentment no em posaré a analitzar en detall aquesta situació ja que, aquell que ho vulgui comprovar, només li cal entrar a Internet i donar-li una ullada. Em limitaré a donar uns exemples. A la comarca veïna del Baix Maestrat el rendiment dels cítrics és del 0,09 %, o el que és el mateix, de cada 100 euros de producció el rendiment net o benefici  només serà de 9 cèntims d’euro.  En canvi, a les nostres comarques, el rendiment és 26 cèntims d’euro.  En quan al rendiment de les olives, mentre allí és d’un 0,22, el aquí d’un 0,32 i el de les ametlles d’un 0,05 a la comarca valenciana i d’un 0,26 a les nostres.
Quina diferència hi ha entre un camp de tarongers del terme d’Alcanar amb un de situat uns metres més enllà, dintre del de Vinaròs? Des del meu punt de vista, cap!
Evidentment estic parlant de productes agraris d’àmplia implantació al nostre territori i dels que viuen  (o ajuden a viure) a moltes famílies del territori.
I qui en té la culpa de tot plegat? No vull buscar culpables, però des del meu punt de vista, penso,  que el departament d’Agricultura de la Generalitat, els sindicats i les associacions de productors agraris (en igual mesura) podrien preocupar-se més de l’economia dels nostres pagesos.