MAI RECUPERAREM TOT EL QUE VAM PERDRE

Alguns dels medicaments que van quedar exclosos del finançament públic
(Foto: El Periódico de Aragón) 

Sabeu aquella dita de que cada bugada se perd un llençol? A la vida és així a diari i troben sovint exemples que ens ho demostren.

Diu Sánchez (el President) que els medicaments per als jubilats i pensionistes tornaran a ser gratis. Bé, però no paro de preguntar-me que passarà amb tots aquells medicament que durant els anys de la crisi van caure de la llista de gratuïts de la Seguretat Social i se van tenir que pagar? Tornaran a ser gratuïts? Permeteu-me que ho dubte.

La llista de greuges és inacabable. Aquest dies vaig llegir que els treballadors de la Generalitat de Catalunya havien de cobrar properament una part d’una de les pagues extres de 2012. Després de 6 anys ja va sent hora! Tot i que m’imagino que no diran blat fins a que estigui al sac i ben lligat.

Precisament les retallades econòmiques va ser una de les coses que més van afectar els treballadors de la funció pública. I no només els de l’Estat que eren els que més fàcil ho tenien, sinó també els de les comunitats autònomes , administracions locals (ajuntaments i diputacions) i la resta dels ens públics (RTVE, Agència Tributària, etc.)

Sabeu que a les pagues extres també se les denomina paga doble. Bé, als funcionaris (aquí si que vull fer una distinció entre els treballadors que tenen aquesta condició i els que no la tenen) mai se’ns havia pagat el doble. Era una mica menys, I això era així perquè la nòmina dels funcionaris consta de diverses parts: sou base, complement específic , complement de destí i triennis) Però com no se cobrava el 100% del complement específic, per això la paga extra no era el doble d’una mensualitat normal sense altres complements. Gràcies a un conveni que el sindicats van signar amb la Funció Pública del Govern de Zapatero se va aconseguir que poc a poc se cobraria la totalitat del complement específic a les pagues extraordinàries. No recordo si finalment van ser una o dues les que vaig arribar a cobra dobles.

Quan finalment la crisi ens va esclatar en tots els morros, a part de rebaixar-nos el sou, a part d’estar uns anys sense increment salarial, l’increment de les pagues extres va quedar sense efecte i, per tant, se tornava al sistema anterior.

Tot i la pèrdua d’una par de les nostres nòmines, els treballadors públics, en general, podem considerar-nos afortunats si mirem cap els nostres costats.

El rescat bancari, a part de costar-nos molts diners a tots els ciutadans d’aquest país, va comportar que molta gent hi perdés diners. Qui no se’n recorda de les participacions preferents i d’altres productes similars? La banca retornarà mai tot el que va estafar?

I aquells que van perdre, estan perden o perdran els seus habitatges... Van ser milions els treballadors que se van quedar a l’atur. Cases on no hi havia ningú amb feina. Llars que vivien (o malvivien de la pensió dels més grans. Van ser mils de milers que van haver d’acollir-se a la dació en pagament. I això sempre que l’entitat financera estigues oberta a negociar i acceptar aquesta fórmula. I els que van perdre la casa perquè van ser desnonats...

L’experiència me diu que, efectivament, tot el que se perd a la vida difícilment se recuperar. Ho he vist en deduccions i altres incentius de la Renda. Quan arribaven uns els treien, però amb els canvis de govern ja no se recuperaven.    

ESTAFATS DUES VEGADES

Què les preferents que van emetre la quasi totalitat d’entitats financeres i que van subscriure, majoritàriament la gent gran van ser una estafa, cada cop està més clar.
Si en alguns casos ja es va dir que se’ls aplicaria una quitança d’aproximadament el 65%, ara només faltava que les convertissin en unes accions que cada dia que passa valen menys.
Segurament podria estar parlant de qualsevol entitat financera, però com tampoc voldria posar-les totes al mateix sac (per si de cas)parlaré de Bankia, una de les estafes més sonades d’aquest país després de MATESA, SOFICO y RUMASA, entre d’altres.
Com tots sabeu, Bankia va ser el resultat de la fusió de diverses entitats financeres fruit de la regularització del sector. Les dues més importants eren Bancaja (la que va servir als interessos del PP valencià) i Caja Madrid (que va fer el mateix amb el PP de Madrid –només cal recordar que l’Esperanza Aguirre va posar al front de la mateixa a Miguel Belsa que d’economia no sabia res, però que tenia el valor afegit de ser amic de José María Aznar)
Bankia va entrar en borsa i fins i tot va cotitza a Nova York. Avui l’acció val molt menys de 1 euro i segueix en caiguda lliure. Però el més sorprenent és que en aquests darrers dies ha baixat moltíssim: entre dimecres i dijous s’ha devaluat més del 50%. I a què es deu? A que dilluns hi haurà un canvi de referents per accions i, per tant, qui compri accions a partir de dilluns ho farà a un preu irrisori. No serà el mateix per al que les vengui, la majoria preferentistes que es veuran així estafats dues vegades.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors ha obert una investigació per esbrinar els fets, però em temo que no hi ha prou mecanismes de control per a evitar casos com aquests. Com tampoc els hi havia per a controlar els abusos que han fet bona part dels banquers (cal distingir entre banquers i empleats de la banca) en referència als sobresous, indemnitzacions i pensions.
Mentre alguns s’arruïnen, els altres gaudiran d’una jubilació de luxe pagada pels arruïnats. I mentre, el nostre govern, apujant impostos i eliminant drets de les classes populars. Algú s’ho hauria de fer mirar… I no només els polítics.

DIARI DE L’AGOST. DIA 20 (dilluns)

EL BARÇA, PRIMER LÍDER
Aquest cap de setmana va començar les lligues de futbol de la Primera i Segona divisions a Espanya. De fet una setmana abans del que era habitual. Encara que aquest any no hi ha ni mundial ni europeu, començar abans sempre està bé per una lliga tan atapeïda com la d’aquí.
El Barça és el primer líder al guanyar a la Real Societat de Sant Sebastià per 5-1. La penya barcelonista Joan Gàmper d’Amposta en van convidar a veure’l al seu local social, al Casino. Però a les 9 de la nit d’un diumenge quan al dia següent has d’anar a treballar, és una mica complicat. Vaig preferir quedar-me a casa i, de tant en tant, veure’l per Internet des de la pàgina Roja Directa. Després de provar-ho per diverses operadores, finalment em vaig quedar a un canal mexicà. Els comentaristes no paraven d’elogiar el joc blaugrana i remarcaven que no hi havia diferència entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova. L’única cosa que trobaven que podria dificultar el treball del nou entrenador és que no sàpiga com controlar el vestidor. Parlaven dels campions del món i d’Europa que hi ha a les files del Barça, així com del millor jugador del món (ells no tenien dubtes de que és Messi)
El moment més emotiu va ser quan el Guaje Villa va saltar a la gespa després de 8 mesos sense fer-ho i, a sobre, va marcar el gol que va tancar el marcador a passi d’Iniesta.
Els gols van ser marcats per aquest ordre: Puyol, Messi, Messi, Pedro i Villa.
En canvi el Madrid, que va jugar a casa, només va empatar amb el València (1-1) i no amb certa polèmica, ja que l’àrbitre va xiular un fora de joc a Soldado que, molt possiblement, no s’hi trobava. Si fos així, al Madrid ja sé li hauria regalat el primer punt. El gol el va fer Higuain després de xutar i agafar per dues vegades el rebot amb una clara passivitat defensiva.
Cristiano Ronaldo, mentre, va fer un mal partit. Sembla ser que encara li dura la ressaca europea. S’haurà d’espavilar d’aquí a final d’any si vol rebre la Pilota d’Or de la FIFA.
Qui va començar malament va ser l’Athlètic Club de Bilbao. Després d’anar perdent per 0-3 contra el Betis, va aconseguir empatar, però el resultat final va ser de 3-5. Bielsa, el seu entrenador, no va convocar ni a Fernando Llorente ni a Javi Martínez, les seves estrelles que estan negociant la sortida del club. Al menys que tingui recanvis al planter, no serà fàcil el campionat per als lleons. 
 
DIR-ME EL QUE JA SABIA
Ahir em vaig trobar amb un veí del barri i em va dir que feia uns dies que havia anar a Hasienda (de fet ens varem saludar) i em va dir que havia tingut un requeriment on sé li demanava justificar les quantitats donades a diverses ONG’s (entre elles Metges sense Fronteres)
Si us en recordeu, ja fa quasi dos mesos vaig explicar-vos que això passava, ja que també sé li havia requerit al pare d’una companya nostra.
Segons em va dir el veí, sé li demanaven uns 80 euros, que ell volia pagar per a no tenir problemes, però l’assessor li recomanar que demanés els justificants per a poder-ho demostrar i respondre el requeriment. Em va preguntar com era possible que sé li demanés això i ara (era de l’any 2008) La meva resposta va ser clara i contundent: Es la manera d’obtenir diner fàcil. 80 euros és una quantitat fàcil de recaptar, mentre que si és demanen cents de mils d’euros a un empresari, els hi costarà molt més poder-los arribar a cobrar.
 
SOBRE LES PREFERENTS

De Guindos va explicar que a partir d’ara, subscriure participacions preferents o cèdules hipotecàries serà molt més difícil. Caldrà l’autorització expressa i cal·ligràfica de l’interessat que dirà més o menys això: Sé que es tracta d’un producte de risc que no és apropiat per a mi, no obstant, el compro. Vull recordar que qui va ser la Defensora del Poble en funcions ja va suggerir que es posés una espècie de semàfor on el color roig significaria un producte d’alt risc, l’àmbar de risc mitjà i el verd de risc moderat.

Qualsevol solució és vàlida a l’hora d’evitar més enganys com els que han patit més d’un milió de ciutadans que van adquirir aquests tipus de productes, per molt que es vulguin justificar alguns empleats de la banca.  

DIARI DE L’AGOST. DIA 19 (diumenge)

MÉS BOUS

Oficialment les festes d’Amposta ja s’han acabat. Es pot dir que els focs era l’espectacle pel qual es donaven per finalitzades les festes, encara que durant uns anys hi va haver la projecció d’un documental sobre les mateixes o la projecció d’una pel·lícula a l’aire lliure. Aquest any, com el dia següent no s’havia de matinar, hi va haver ball.

Però els bous, un dels actes centrals de la festa, segurament que el més tradicional, sempre s’ha estirat un parell de dies més (recordo que un any van ser tres) Ahir, entre els diferents actes taurins (fins i tot hi va haver un bou caplaçat), sembla ser que s’hi van poder veure fins a 14 bous!! Algú en dóna més?

EL PA NOSTRE DE CADA DIA

Si vas a comprar al mercat municipal d’Amposta, ves en compte d’on compres el pa. Ahir la meva dona el va comprar a una de les parades (mentre jo m’esperava fora amb la gosseta i feia les fotos que vaig penjar al Facebook) i va ser dels més dolents que he menjat darrerament. El mercat municipal no ha de competir amb els súpers. Les parades del mercat han d’oferir un producte de qualitat a un preu raonable. Si volen fer la competència als súpers, anem malament, per això ja anem a algun de la gran oferta que tenim a la ciutat. Fa dos anys varem anar de vacances a Nîmes i cada dia anàvem al mercat a comprar l’esmorzar i el sopar... I quina diferència!! Allí els productes eren de qualitat, la presentació excel·lent, la promoció que se’n feia, extraordinària.

Abans havia l’excusa de que per anar al mercat d’Amposta hi havia que anar a peu, ja que no tenia aparcament, però ara, amb l’aparcament nou inaugurat l’any passat, aquesta excusa ja no és vàlida. I ara pregunto: Se’n ha fet una promoció adient? S’ha fet alguna cosa per mirar de potenciar-lo? A Amposta els diners se’ls gasten en altres coses més útils... Més útils per a l’equip de govern, s’entén i que els hi acaba donant els vots. 

Una parada d'oli i d'altres productes del mercat de Nîmes. 

MANIFESTACIÓ PREFERENT

Ahir un grup d’afectats pel tema de les participacions preferents es va manifestar davant de la casa que té Rajoy a Sanxenxo (Pontevedra) Evidentment Rajoy no hi era en aquells moments però la mobilització és d’aquelles que, al menys, aconsegueixen una part del que és pretén. Ressò mediàtic.

NO CAIGUEU EN LA TEMPTACIÓ

CDC sap que l’enemic és feble i se’n vol aprofitar. I no parla d’Espanya, sinó del PSC, el seu rival polític a casa durant moltes dècades, però que sembla que ara s’està desinflant.

El partit que va fundar Pujol hauria ideat una estratègia per a que l’ala més nacionalista del partit abracés la fe convergent, per a integrar-los així al seu projecte. De fet, el primer que hauria donat aquest pas és Ferran Mascarell, el Conseller de Cultura.

El què passarà amb el PSC, ara per ara ho ignoro, però el que no hauria de passar mai és un transvasament de militants i simpatitzants cap a aquell partit que, tradicionalment, sempre ens ha fet la guitza (tant políticament com personalment a molts de nosaltres)

CATALUNYA INDEPENENT

Segons informa el diari Ara (jo ho he escoltat a les notícies del 3/24), els americans pensen que, en un futur, Catalunya podria ser un estat independent) Si ho diuen els americans, qui som nosaltres per a contradir-los?  

EL PARTIT MÉS LLARG DEL MÓN

L’actor Fernando Tejero va protagonitzar la pel·lícula el penal més llarg del món. Al menys durant aquesta temporada els partits de futbol duraran dos dies: començaran a les 11 de la nit i acabaran quasi a la 1 del mati. Un fet fins ara insòlit. Degut a això, diaris com el Periódico no portaven el resultat del Mallorca-Espanyol, el primer partit que s’ha hagut de jugar de matinada. El resultat, per cert, va ser de 2-1.