Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regadius. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regadius. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de febrer del 2018

ELS IONQUIS DE L’AIGUA

Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada.
Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:   

-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.

A més a més afegia:

-Hi ha que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre conques, crear bancs d’aigua...

-Tenim que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.

-Manquen infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.

Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014)

Desgraciadament les peticions de fer grans transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any 2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3 principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.
Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre 30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)
Una de les coses que tenim clares els que defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.
Amposta (7-02-2016)

Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.
Tot i que també de forma més encoberta ho han intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia. Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80, va quedar paralitzat.
Durant els anys més intensos de la lluita antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre 4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.
Barcelona (5-06-2016)

La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta, però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.

A partir d’aquí que cadascú pensi el que vulgui amb tota llibertat...     

dimarts, 13 de maig del 2014

ELECCIONS EUROPEES. PROGRAMES ELECTORALS

Llegint el diari em vaig adonar que alguns dels partits (o coalicions) que es presenten a les Eleccions Europees del proper dia 25 se’n recorden de nosaltres, de l’Ebre i del seu hipotètic transvasament o pla estatal de regadius si voleu.
Ahir us recordava que un dels motius per a no votar a Cañete és, precisament, que si arriba a Comissari de Medi Ambient, voldrà portar a terme el pla que va dissenyar sent Ministre d’Agricultura i Medi Ambient. Per cert, sóc dels qui penso que aquest ministeri hauria d’estar separat, es a dir, el tema d’Agricultura i Pesca per un costat i el de Medi Ambient per un altre, ja que sovint, tenen interessos contraposats.
En canvi, hi ha partits que s’oposen frontalment a qualsevol pla de transvasar l’aigua de l’Ebre, com per exemple ERC que, durant el seu míting a Amposta, el seu candidat Josep Maria Terricabras va afirmar: El riu és vida: no només ho sé, m’ho crec. Ara bé, el que cal saber és si quan vagi a fer el míting a les Garrigues segueix dient el mateix o simplement obvia el tema.
Uns altres que s’han reafirmat defensors de l’Ebre han estat els d’ICV. El míting electoral, en aquest cas es va fer a Barcelona, cap i casal de Catalunya, el seu candidat Ernest Urtasun va dir que portaria a Brussel·les tant el transvasament de l’Ebre com el fracking (ja sabeu, l‘extracció de petroli mitjançant productes químics) 
També Javi López el candidat del PSC ha rebutjat qualsevol transvasament de l'Ebre, tal com he llegit a la Marfanta de Gustau Moreno.  
Evidentment, des del territori, qualsevol defensa que es faci del nostre ecosistema, benvingut sigui , ja que normalment sempre se’n recorden del nostre territori per a mal. Encara em pregunto per a què serveix ser Reserva de la Biosfera. El dia que vegi que serveix per alguna cosa ja us ho diré.
Tornant a ERC, dissabte a Amposta van exhibir un gran nus antitransvasista. El cavero Adam Deosdat va recordar que el nus no s’hauria d’usar políticament. Li dono tota la raó.
L’any 2003, el primer cop que vaig presentar-me en una candidatura socialista a Amposta, havíem emprat el nus en alguns fullets de propaganda electoral i, des de la Coordinadora Antitransvasaments se’ns va prohibir fer-ho. Ho varem substituir per un peixet.
Però sembla ser que al món de la política també hi ha classes i mentre a uns se’ls hi prohibeix, al altres se’ls hi consent. I no és la primera vegada!    

dimecres, 12 de març del 2014

EL PP EBRENC

Casualment, diumenge vaig veure al Canal TE un debat sobre el nou Pla de Conca de l’Ebre moderat per Ximo Rambla. Es contertulians eren Manolo Tomàs, en representació de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Meritxell Rogé, regidora de CiU de l’Ajuntament de Tortosa, Tomàs Castells, regidor del PP de l’Ajuntament de Deltebre i un altre participant que, tot i sonar-me la seva cara, no us puc dir de qui es tractava.
En un moment del debat, Tomàs Castells va traure el tema del Pacto de l’Aigua d’Aragó i la formació de la Plataforma en Defensa del Ebro d’Aragó i li va demanar a Manolo Tomás que demanessin comptes a qui calia fer-ho.
L’altre Tomàs, Manolo, es va indignar i fins i tot va titllar Castells de mentider. Primerament va demanar-li que parlés del Pla de Conca recentment aprovat, ja que era el tema del debat i no uns fets que van passar ja fa unes dècades quan els socialista Josep Borrell era ministre.
De totes formes, des del meu punt de vista, qui hauria d’haver anat al debat era Joan (Juanito) Bertomeu, diputat al Congrés i cap visible del PP de l’Ebre.
Bertomeu, com a fet sempre, prefereix amagar-se i enviar als seus correligionaris a defensar allò que és indefensable: la reducció de forma considerable del cabal ecològic de l’Ebre.
Com pot algú del territori donar suport a una cosa que significaria la mort del Delta de l’Ebre i, molt possiblement, a la llarga (si sé li suma altres factors com el canvi climàtic) la desaparició del seu propi poble.
Al menys l’únic regidor del PP de Tortosa és conseqüent amb els seus principis. En privat sempre m’ha dit que ell recolzarà totes les tesis del seu partit (encara que no sigui militant) menys les que afectin negativament l’Ebre. I així va ser el sentit del seu vot al ple de la setmana passada, sumant-se a la resta de regidors de la capital del Baix Ebre.
El pitjor que pot fer un polític és anar en contra dels interessos del territori i la seva gent. Potser, arribats a aquest punt en direu que no tothom està al costat de la PDE i que no tothom ho veu igual. Efectivament, en aquest punt us he de donar la raó.
La PDE s’ha caracteritzat sempre en defensar el territori de forma totalment desinteressada (mai cap dels seus dirigents més destacats ha entrat en política) i criticant durament, si ha fet falta, als polítics del territori que han recolzat els seus líders de Barcelona (o Madrid) mirant més pels seus propis interessos que no els del conjunt de la ciutadania que l’han votat.
Però també hi ha qui defensa els interessos d’uns pocs. Mon pare, de 85 anys i que durant la passada lluita va participar en diverses manifestacions, inclosa alguna a Barcelona, diu que si es recollissin firmes per emportar-se l’aigua, ell, signaria. I ho diu perquè està molest amb aquells regants que prefereixen quedar-se a casa recolzant així els interessos de l’especulació (ja sabeu allò de qui calla atorga)
A tots aquells que no defensen el territori se’ls hauria de considerar traïdors i demostrar-los en tot moment el malestar que tenim cap a ells la major part de la societat ebrenca.

dimecres, 10 de juliol del 2013

NO EM SURTEN ELS NÚMEROS

Com tots sabeu (suposo), l’alcalde de Lleida l’Àngel Ros va votar a favor del Pla Nacional de Regadius que va elaborar el Consell Nacional de l’Aigua reunit a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. En total 440.000 noves Ha de regadiu. Per a que us podeu fer una idea gràfica, 1 Ha equival, aproximadament, a un camp de futbol. Per tant, ni ajuntant tots els camps de futbol d’Espanya (inclosos els de les categories inferiors i futbol base, n’hi hauria prou) Potser ni així us podeu imaginar una superfície de tanta magnitud. Jo sóc del tot incapaç, us ho confesso.
A sobre, l’Àngel Ros critica la Generalitat perquè diu que menysprea l’agricultura... (?!) No cal ser un gran coneixedor del tema per endevinar que a Lleida li ha tocat un bon pessic de la grossa. De no ser així no s’entendria que el seu alcalde hi votés a favor. Arribat a aquest punt, us faig una pregunta:
Quants pagesos fan falta per a conrear 440.000 Ha de regadiu (o sigui 440.000 camps de futbol)? A mi no em surten els números. A efectes productius, una Ha de regadiu produeix bastant més que una de secà, posem per cas, oliveres. Evidentment depèn del tipus de conreu, però al menys que sigui cereal que el plantes i a la pràctica no cal fer res fins que el recol·lectes, si hi fas arbres fruiters u horta, sé hi ha d’estar constantment a sobre i, al menys que hi vingui ma d’obra de fora, és impossible trobar tants treballadors que puguin realitzar les tasques pròpies de la pagesia.
Una altra pregunta que em ve al cap és:  Li sortirà rendible al petit agricultor transformar la seva finca de secà a regadiu? I encara una altra: Podrà pagar l’aigua al preu que sé li demanarà?
Recordo que quan es va començar a parlar del PHN l’any 2000, estàvem de vacances a un càmping de Benidorm. A la parcel·la del costat hi havia una familia on el pare era treballador de la CAM i estava tot il·lusionat amb la possibilitat de regar el seu hortet on també hi tenia una caseta per a fer la paella els diumenges. Quin error!
Davant les expectatives de nous regadius, automàticament es revaloritza el preu del sòl. Els petits propietaris, intuint (o no) el que els ve a sobre, volen vendre les seves terres al millor postor (tal com va passar amb el sòl urbà els anys de la bombolla immobiliària) Per tant, seran les grans empreses del sector les que realment en trauran profit.
Per acabar voldria denunciar el doble joc que es fa des de la Generalitat de Catalunya. Dissabte passat em va dir un amic de mon fill: Fa anys que segueixo de prop l’estratègia del govern català i puc afirmar que el que ara rebutgen és el que volen fer ells aquí, o sigui, nous regadius i, sobretot, garantir l’aigua per a Barcelona. No li falta raó. Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, es a dir, els cadells de CDC, han penjat a les xarxes socials un foto amb el pont penjant d’Amposta amb la següent frase: No al Pla Nacional de Regadius.
Els qui defensem l’Ebre (i per extensió el delta i el territori) estem en contra de qualsevol regadiu i, evidentment a qualsevol tipus de transvasament (fins i tot encara que no afectin al nostre riu) A l’Ebre no li sobre ni una gota d’aigua. Ni una!