Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regants. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’agost del 2018

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 3

De Faro a Diari de Tarragona.

GOSSOS NO, GOSSOS SÍ

A la pàgina de Facebook Digues la teva, ahir va començar un intens debat sobre portar els gossos a la platja. Tot va començar per una publicació a la mateixa xarxa social de la policia local d’Amposta que va dir que se sancionaria els animals de companyia que anessin a la platja dels Eucaliptus ja que la vigent normativa ho impedeix.
Hi van haver molts comentaris i crec que tots favorables a que els gossos puguin gaudir d’un espai per estar amb els seus amos a la platja. La majoria dels comentaris afirmaven que els humans som molt més bruts que els gossos o qualsevol altre animal domèstic. Raó no els hi falta. Només cal adonar-se’n de com està la ciutat cada dia. Vull recordar la màxima: No és més net aquell que més neteja, sinó qui menys embruta.

EL GOVERN DEL PSOE ATRAPAT ENTRE DOS FRENTS

El Govern de Pedro Sánchez no ho tindrà gens fàcil. Mentre els independentistes li reclamen una consulta vinculant, els partits de la dreta-dreta espanyola li demanen més ma ferma contra els secessionistes.  
De la reunió de dimecres, la ministra Batet, va dir que hi havia en marxa un pla català, mentre que el conseller Maragall nega que se parlés de cap pla. Qui diu la veritat i qui ens enganya? Com sempre cadascú creurà el que voldrà.
Personalment me crec més a Maragall que no a Batet. Al menys de que aquesta fos tan subtil que ho deixés anar sense concretar res de res.
La situació que està vivint Catalunya des de fa uns anys, no se solucionarà mentre no hagi un referèndum d’autodeterminació i vinculant. Ja sé li poden donar voltes amb més finançament, amb més competències o amb més autogovern. La posició dels independentistes és ferma i no canviarà, ja que hi ha sectors molt durs que pressionen els polítics per a que sigui així.
Difícil sortida, però no impossible.

ADÉU ROS, ADÉU

Àngel Ros, l’alcalde de Lleida dels darrers 14 anys se’n va abans de que l’any que ve els seus conciutadans el facin fora. De fet, després de les eleccions de 2015, ja ho va tenir força complicat per a continuar amb l’alcaldia de la Paeria. El PSOE va guanyar les eleccions aconseguint 8 regidors d’un total de 27, perdent-ne 7 respecte als anteriors comicis del 2011.
Una de les causes va ser les diferències manifestes amb la qui va ser la seva estreta col·laboradora Marta Camps que va denunciar el encara alcalde per irregularitats en el cobrament de dietes.
Ros anirà d’ambaixador a Andorra després de no haver pogut aconseguir ser secretari d’estat per a la Societat de la Informació.
Tot i militar durant anys al mateix partit, sempre he mostrat la meva animadversió cap un polític que reclamava més aigua del riu Segre per als regants del canal Segarra-Garrigues, la qual cosa perjudica directament el Delta i el seu ecosistema.  

dissabte, 3 de febrer del 2018

ELS IONQUIS DE L’AIGUA

Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada.
Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:   

-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.

A més a més afegia:

-Hi ha que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre conques, crear bancs d’aigua...

-Tenim que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.

-Manquen infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.

Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014)

Desgraciadament les peticions de fer grans transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any 2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3 principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.
Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre 30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)
Una de les coses que tenim clares els que defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.
Amposta (7-02-2016)

Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.
Tot i que també de forma més encoberta ho han intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia. Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80, va quedar paralitzat.
Durant els anys més intensos de la lluita antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre 4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.
Barcelona (5-06-2016)

La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta, però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.

A partir d’aquí que cadascú pensi el que vulgui amb tota llibertat...     

dijous, 4 de febrer del 2016

AGRICULTURA SUBVENCIONADA

Una de les sequies de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre.
És conegut que els agricultors reben subvencions de la Unió Europea per alguns dels productes que conreen. Per aquesta zona els més coneguts són els que es cobren pel conreu de l’olivera i les agroambientals de l’arròs, però també se’n poden cobrar per la fruita seca, etc.
Però no vull parlar d’aquestes subvencions, sinó d’aquelles que no es cobren, però que repercuteixen molt en la producció. De què estic parlant? De la majoria dels sistemes de rec.
Aquesta nit TV3 emet un debat dintre de l’espai .cat on es confrontarà els regants de Lleida amb els defensors de l’Ebre. Per part de la Plataforma en Defensa de l’Ebre anirà Manolo Tomàs i per part dels regants de Lleida el president del Segarra-Garrigues Josep Maria Jové. Fa un parell d'anys ja esclatar la polèmica sobre aquest tema i TV3 se'n va fer resso al programa els Matins amb la intervenció de l'ecologista José Luis Gallego. Sembla que davant la gran manifestació que es preveu per a diumenge a Amposta el tema torna a estar de rigorosa actualitat.
L’objectiu del pagesos de Lleida, regants del canal Segarra-Garrigues, és aconseguir regar més hectàrees de terra, com a més millor. De fet el mateix objectiu que tenien els pagesos de València i Múrcia quan els hi van posar la mel a la boca amb el tema del PHN.
Les comunitats de regants es converteixen amb les propietàries de l’aigua i les gestores del rec i per tant, són les primeres interessades en obtenir més cabal d’aigua, ja sigui per ampliar regadius, ja sigui per a vendre-la a d’altres regants o hipotètics regants que no gaudeixen del mateix recurs. D’aquí que bona part de les juntes directives de les comunitats no només no s’oposen al transvasament del riu, sinó que volen que es faci per a especular amb l’aigua.
Però aquest aigua que és un recurs relativament barat podria encarir-se fins a quantitats inassumibles si es repercutís el cost i manteniment de les infraestructures.
Quan val fer pantans, canals, ponts, canonades, comportes, estacions de bombeig, etc., etc. ? Evidentment molts milions d’euros que paga l’estat o bé les comunitats autònomes que hi tenen competències.
Durant el govern del Tripartit i amb responsables socialistes davant la conselleria d’Agricultura, es va aprovar el rec de la Terra Alta i el canal l’Aldea-Camarles. Sé que alguna cosa s’ha fet, però no tinc idea de si, finalment, s’han acabat les infraestructures hídriques.
També es va prometre (per enèsima vegada) que s’acabaria el canal Xerta-Sénia i que portaria l’aigua a les terres de secà d’un bon grapat de termes municipals de les nostres comarques: Xerta, Roquetes, Tortosa, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, Ulldecona, etc.
La Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia ja fa molts d’anys que està constituïda i té la seva seu al carrer major de Santa Bàrbara. Qui paga el cost que genera el manteniment de la seu i d’altres despeses que de ben segur que les hi ha. Evidentment la mateixa administració.
Però realment l’aigua acaba regant els conreus dels pagesos o serveix per a una altra cosa? Aquesta és la mare del corder... Hi ha de tot: hi ha pagès que rega, però també pot servir per a d’altres usos, tal com es pretenia fer al Llevant espanyol amb l’aigua de l’Ebre fruit del PHN.
Si repassem la història, els primers projectes de canal cap al Sud, havien de portar aigua als alts forns de Sagunt, però la crisi de l’acer de principis dels anys 80 va enterrar la idea. La denominació de canal Xerta-Sénia ve d’aquella època, ja que abans era Cherta-Sagunto.
Qui té mes interessos en aquets tipus de negocis ni són els pagesos ni tan sols les comunitats de regants, sinó les grans empreses constructores, les que subministren els materials (formigó, tubs, etc.) i la banca.
Per això, ràpidament van buscar noves necessitats. No té sentit portar l’aigua a València si no hi ha demanda. En aquest casos, el primer que cal és buscar còmplices i dur a terme grans campanyes mediàtiques. Els còmplices són els pagesos d’aquelles zones als que se’ls hi promet aigua barat i en quantitat. Des les campanyes mediàtiques se’n encarreguen els governs i els mitjans de comunicació afins. La idea que l’aigua de l’Ebre es perd a la mar està tan generalitzada per les terres del Llevant que ens consideren als ebrencs insolidaris i no entenen que l’aigua del riu és per a mantenir el fràgil ecosistema deltaic. Suposo que també recordareu que quan hi havia una gran avinguda als de Canal 9 els hi faltava temps per a vindre a enregistrar les imatges i passar-les amb comentaris del tot interessats.
El que més crida l’atenció és que mentre uns defensen els interessos especulatius d’uns pocs, els que defensem el riu ho fem per un motiu totalment diferent: per a preservar la riquesa ecològica que tenim i que volem que puguin heretar els nostres fills i nets.