Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reportatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reportatge. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de març del 2014

VILAFAMÉS: LONGITUD 0 GRADOS




Es conocido que el Meridiano 0 o de Greenwich pasa por Londres y París, pero también por Castellón de la Plana y muy cerca de Vilafamés (o Villafamés) , un pueblo de unos 2.000 habitantes de la comarca de la Plana Alta (Castellón) Su conjunto Histórico-Artístico está declarado como bien de interés cultural.
La primera vez que supe de este lugar, me encontraba con unos amigos contemplando el arco romano de Cabanes, en el antiguo trazado de la Vía Augusta, cuando de repente vimos un pueblo rojizo a no mucha distancia de aquel lugar en dirección S. La curiosidad nos llevó hasta allí no sin antes pasar por un cartel que nos advertía que estábamos cruzando el Meridiano 0.
Al llegar, vimos que, efectivamente, se trataba de un pueblo donde la mayoría de las casas estaban construidas con una piedra rojiza que le daba un aspecto muy característico.
El trazado urbano es muy irregular, destacando las empinadas calles que conducen a la parte superior del pueblo. 

Es aconsejable dejar el coche antes de subir y evitar circular por el casco urbano. Desde la plaza de la Fuente, subiremos por la calle principal hasta llegar a la plaza del ayuntamiento. El edificio que ubica la casa consistorial fue una antigua casa señorial construida en el siglo XVI de estilo renacentista valenciano. En su fachada destaca el reloj i la sobriedad de sus ventanas.  
Desde aquí podemos seguir subiendo hasta llegar al castillo de origen árabe y conquistado (¡cómo no!) por Jaime I el Conquistador. A los pies del castillo se sitúa el barrio del Cuartijo, el lugar donde se construyeron las primeras casa y localizado en el interior de la muralla.
Ya de bajada pasaremos por delante de la iglesia de la Asunción, del siglo XVI.  
http://www.vilafames.es/

QUÉ VISITAR
El Museo de Arte Contemporáneo Vicente Aguilera Cerni situado en el Palacio del Batlle que fue residencia del administrador real y sede del representante de la Orden de Montesa.  El edificio es de estilo gótico valenciano y cuenta con varios niveles construidos de forma muy irregular. En la práctica totalidad de sus 29 estancias encontraremos una importante colección de pinturas y esculturas de muy diversos artistas del siglo XX. Realmente sorprenderá al visitante. Está gestionado por la Diputación de Castellón.  
http://www.macvac.es/

OTROS LUGARES DE INTERÉS
En el casco urbano: La Iglesia de la Sangre y la ermita de San Ramón, la Fuente, la Roca Grossa (grande) y los lavaderos públicos situados en alto a la entrada de la población.
En el término municipal: el paraje de la ermita de San Miguel, el Tossal de la Font, las pinturas rupestres del Abrigo del Castillo, los Estrechos y el rincón de Rata, fuente de las Picas, etc.


DÓNDE COMER
-Mesón de Villafamés, justo enfrente Fuente. Cocina tradicional.
-Restaurante Germán II.
-Bar-Restaurante Tívoli.
-Restaurante Casa Ángel.
-Restaurante l’Espígol Plaça.
-Restaurante Mesón San Miguel.
-Restaurante Pinar Verd.
-Café el Mirador.
-La Tasca del Puerto en el Grao de Castellón. Cocina tradicional marinera. Corría el año 1977 cuando me llevaron a cenar a dicho restaurante y todavía hoy lo recuerdo con nostalgia debido a la grata impresión que me llevé: http://www.tascadelpuerto.com/

DÓNDE ALOJARSE
-Hotel El Rullo.
-Hotel rural l’Antic Portal.
-Hotel El Jardín Vertical.
-Hotel El Molino de Vilafamés. 


QUÉ COMPRAR
El Museo de Arte Contemporáneo Vicente Aguilera Cerni dispone de una tienda de regalos y recuerdos.
Vino y aceite de la Cooperativa Agrícola de San Isidro.  
Bollería dulce y salada, pasteles y tartas en la pastelería Rafael Galindo: http://www.rafaelgalindo.com/

QUÉ HACER:
Existen diversos circuitos para recorrer en bicicleta.

CUÁNDO IR:
Las fiestas patronales en honor de la Ascensión de la Virgen y del Cristo de la Sangre se celebran a mediados del mes de agosto, las de la Vendimia, por San Miguel, a finales de septiembre y las de San Antonio Abad, a mediados de enero.
También se celebra la feria del Vino y del Aceite durante algunos sábados de los meses de marzo y abril.  

ALREDEDORES
Parque Natural del Desert de les Palmes.
http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2980

EL DATO
A unos 34 kilómetros en dirección norte, está el pueblo de Les Coves de Vinromà. A finales del año 1947 ocurrieron unos hechos que se conocen como el Miracle (Milagro) de les Coves. De hecho no fue tal, pero debido a los precedentes de Lourdes y Fátima, se creó una gran expectación y hasta allí acudieron gentes de muchos lugares. Según cifras bastante fiables se congregaron unas 300.000 personas entre devotos y curiosos. Mis padres todavía se acuerdan de los hechos.  
http://www.cuevascastellon.uji.es/adjuntos/covesv_miracleinternet.pdf
CÓMO LLEGAR
Vilafamés se encuentra a 25 Km. de Castellón de la Plana y a 65 de Valencia.
DESDE VALENCIA: Pasando Valencia, a la altura del Área de Sagunto, la carretera se bifurca en dos: a la izquierda sale la autopista de peaje AP7 y a la derecha la autovía A7.
- Coger la Autovía A7 y seguir por ella sin tomar ninguna desviación (cualquier duda siempre a la izquierda), antes de llegar a Castellón se accede a la CV-10 dirección La Pobla Tornesa y nos desviaremos en la salida 33 que pone Valld'Alba, Vilafranca, Vilafamés tomaremos la CV-15 dirección Vilafamés y a escasa distancia coger la CV-160 que conduce directamente a nuestro destino. 

DESDE BARCELONA: Salida de la autopista por Castellón Sur y coger la CV-10 dirección La Pobla Tornesa y nos desviaremos en la salida 33 que pone Valld'Alba, Vilafranca, Vilafamés tomaremos la CV-15 dirección Vilafamés y a escasa distancia coger la CV-160 que conduce directamente a la población de Vilafamés.
Si queremos ahorrarnos autopista, podemos coger la Autovía A-7 en aquellos tramos que nos sea posible, como por ejemplo, salir de la AP-7 en el peaje de Vinaròs-Ulldecona (CV-102) A partir de allí y aunque existen rutas alternativas, mejor retroceder hasta Vinaròs (N-340) y coger la carretera de Morella (N-232) que abandonaremos al llegar a Sant Mateu para coger a la salida de la población la Autovía A-7.

OTROS ENLACES
http://es.wikipedia.org/wiki/Villafam%C3%A9s
http://www.turismodecastellon.com/
http://comunitatvalenciana.com/donde-ir/castellon

 

dissabte, 3 de novembre del 2012

TERRA DE TOTS I DE NINGÚ



Diumenge 28 d’octubre, el Periódico de Catalunya començà una sèrie de petits reportatges per terres frontereres entre Catalunya i les territoris limítrofes d’Espanya.
La primera etapa sortia de l’Aneto (Aragó), passava per Vilaller (Catalunya) i acabava a Pont de Montanya (Aragó) encara que el topònim correcte sigui Puente de Montaña (tal va dir Rosa i va incorporar posteriorment el diari); la segona etapa era entre el Campell (Aragó) a Alfarràs (Catalunya); a la tercera es sortia de el Torricó (Aragó) es passava primer per Almacelles (Catalunya), passant per Fraga i Torrent de Cinca (Aragó) i acabava a Massalcoreig (Catalunya); la quarta etapa, que van titular "La frontera separa, la cultura uneix" transcorria entre La Freixneda i Vall-de-roures (Aragó); en la cinquena i penúltima es visitava el Tossal dels Tres Reis (entre l’Aragó, Catalunya i el País Valencià); i, finalment, la darrera etapa (publicada ahir) anava des d’Ulldecona a Vinaròs. 
A l’etapa del Matarranya van entrevistar a Octavi Serret de la Llibreria Serret de Vall-de-roures. Si no la coneixeu, us diré que és, possiblement, la llibreria de les nostres comarques on podeu trobar més llibres relacionats amb el nostre territori. I no us preocupeu, sinó podeu desplaçar-vos, podeu visitar-la on line. La Llibreria Serret també es caracteritza per la gran difusió que fa de la nostra cultura, fent tota mena d’actes com, per exemple, la presentació de llibres d’autors ebrencs o de temàtica relacionada amb les nostres comarques.
En los dues darreres rutes me’n vaig adonar que quan la periodista parlava del territori del Sénia, emprava l’article la, com si es referís a la població. Segurament per desconeixement de la nostra realitat. Igual que l’amic Paco Itarte, el qual, avui mateix, escrivia que sempre es diu que Catalunya acaba a l’Ebre, oblidant així la comarca del Montsià. Jo mateix m’he queixat d’això públicament moltes vegades; la darrera ja fa uns anys. A l’altre costat de l’Ebre no tant sols està el Montsià, sinó també la Terra Alta, una part de les comarques del Baix Ebre i de la Ribera d’Ebre. De fet, pràcticament la meitat de les Terres de l’Ebre. No obstant, li he dit al meu bon amic Paco que no vull pensar que després de tants anys ho facin per ignorància. Jo crec que tothom sap que Catalunya no acaba al riu Ebre, però si a les comarques de l’Ebre. Si quan parlem del territori del Sénia ens referim a un ampli territori que comprèn poblacions de tres comarques dels tres regnes històrics: el Matarranya (Aragó), el Montsià (Catalunya) i el Baix Maestrat (País Valencià), quan es parla de l’Ebre igualment ens podem referir al conjunt de les 4 comarques que composen les Terres de l’Ebre.
A la darrera etapa, amb el títol de "El riu que desbarata fronteres" van entrevistar al grup Pepet i Marieta (composat per 3 ulldeconencs i 3 benicarlandos), un bon exemple de l’harmonia que hi sol haver entre la gent d’una part i l’altra del riu Sénia.
I, finalment, van entrevistar als germans Pablo (Paco i Vicent), pescadors de Vinaròs.
A la pregunta sobre que opinava sobre una hipotètica Catalunya independent, Paco Pablo va dir: Lo que voldria és una frontera allà (Catalunya) i allà (València) Sóc vinarosenc.
Per a mi que vaig treballar 5 anys a Vinaròs entre Cerámicas Lores i Juan Chaler, aquesta resposta no m’ha sorprès gens. La frase ni català ni valencià, vinarosenc!, la vaig escoltar moltes vegades de la boca d’alguns companys.

Els amics Joan Panisello i Jesús Ávila Granados fent una presentació a Vall-de-roures.

Pepet i Marieta (amb els Quicos): El Sénia no es frontera

diumenge, 6 de maig del 2012

L’ART RUPESTRE D’ULLDECONA I NETE VERICAT A SÀPIENS



Al número d’aquest mes de maig de la revista Sàpiens, a la pàgina 9, sota el títol de “L’art rupestre que s’amaga sota els grafits”, s’hi pot llegir un petit reportatge sobre la restauració de les pintures rupestres de la cova Fosca d’Ulldecona.
A peu de pàgina, “l’opinió de l’expert”, està signat per Agustí Vericat “Nete”:

“Un llibre de pedra. L’art llevantí representa un petit oasi cultural dins l’ambient de la prehistòria. És per això que abans de veure’l com una simple obra d’art, el primer que cal és analitzar-lo com un document històric. Un document que es va realitzar fa 8.000 anys, un moment de canvis profunds en les societats humanes, que van passar a ser recol·lectores a agrícoles.
Les pintures plasmen aquest canvi de mentalitat, ja que funcionaven com una eina educativa per als joves que naixien en aquella societat. Així podem entendre els abrics d’Ulldecona com un llibre escrit en una paret de roca en el qual se’ns descriuen, seguint una sorprenent tècnica narrativa, tota mena de detalls de la vida d’aquests homes: els seus costums, les robes que duien o, fins i tot, les seves tècniques de caça.
Es tracta d’escenes úniques que converteixen els abrics d’Ulldecona en santuaris artístics de primer ordre i patrimoni de la UNESCO.
Toni Manel Muñoz, un jove periodista d'Ulldecona n'és l'autor del reportatge.