¿PER QUÈ LI DIEM TARRAGONA QUAN VOLEM DIR L’EBRE?

Començaré l’escrit parafrasejant la pel·lícula ¿Per què li diuen amor quan volen dir sexe?: ¿Per què li diuen portar aigua a Barcelona des de Tarragona quan volen dir portar aigua des de l’Ebre? Darrerament els Telenotícies de TV3 quan parlen de la sequera diuen que una de les mesures que es poden arribar a prendre d’allargar-se l’actual període d’escassetat de pluges és portar aigua des de Tarragona a Barcelona o sigui, fer un transvasament des de la conca de l’Ebre a les conques internes de Catalunya que són les que més pateixen les conseqüències de la manca d’aigua. Cal recordar que dintre de les conques internes està l’Àrea Metropolitana de Barcelona que per si sola té més de 5,5 milions d’habitants d’un total d’uns 8 milions que té aproximadament Catalunya. De la manera que ho diuen sembla que a Tarragona tinguin excedent d’aigua i no és així. La major part de l’aigua que consumeix el Camp de Tarragona és gràcies al ‘minitransvasament’ de l’Ebre que va entrar en funcionament l’any 1989 i que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona. Si hem de parlar de la gestió de la sequera la veritat és que el Govern de la Generalitat no en surt gens ben parat ja que rep crítiques tant de l’oposició socialista com de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Però amb la defensa de Hard Rock de Tarragona (una gran zona d’oci a tocar de Port Aventura que inclouria diversos casinos i hotels) que fa el PSC aquest partit tampoc sortiria ben parat a l’hora de parlar de gestió de l’aigua. Des de l’Ebre sempre hem dit que mai ens oposaríem portar aigua de boca allà on sigui necessària, però s’ha de tenir en compte que al riu no li sobra aigua ni al Delta tampoc. O sinó que els hi ho pregunten als regants que han vist com la passada campanya de l’arròs se’ls hi restringia l’aigua i quan podien regar sovint era de mala qualitat. Quan parlem de gestió de l’aigua cal mirar cap a diversos punts. El primer son les fuites de les canonades de conducció. Un mal endèmic al que no se li posa remei, al menys el que caldria. El segon els grans consumidors i aquí hem de girar la vista cap les grans infraestructures turístiques. Unes d’aquestes grans infraestructures son les estacions d’esquí. Amb l’arribada de la ‘setmana dels ponts’ algunes d’elles ja han entrat en funcionament. A la televisió ens diuen que ha estat gràcies a la neu artificial produïda per l’aigua acumulada a unes grans basses que s’omplen de la neu del desglaç a la primavera... ¡Atenció! Rebobinem... ¿Les estacions d’esquí acumulen aigua a unes grans basses aprofitant el desglaç de la neu de la primavera per a després convertir-la en neu i fer-la servir a les seves instal·lacions? ¿Ho he entès bé? ¿Ens prenen per babaus? Si no s’acumulés l’aigua a les basses aniria a parar als rierols i després als rius i ajudaria a omplir els pantans que subministren d’aigua de boca (i també industrial i turística) a una gran part dels pobles i ciutats de Catalunya... ¿O no és així? La meva conclusió és que un cop més els nostres polítics manipulen l’opinió pública per a fer-nos creure allò que els interessa en cada moment. Sempre ho han fet així i sempre ho seguiran fet anteposant els grans interessos econòmics per sobre dels interessos dels ciutadans als que diuen salvaguardar.

ELS CORRUPTES ES VAN CITAR A TORTOSA

Façana fluvial de la catedral de Tortosa. 

Corria l’any 2000. El PP governava a Madrid i València, mentre que CiU ho feia a Catalunya.

Tortosa, capital històrica de les comarques del Sud de Catalunya i pràcticament equidistant de Barcelona i València és també seu del bisbat del mateix nom. La Fundació la Caixa juntament amb el bisbat tortosí van organitzar l’exposició Fidei Speculum d’art litúrgic.

El bisbat de Tortosa, recordem-ho, a part de les parròquies comarques catalanes del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, també incorpora pobles del Priorat, Baix Camp, així com la major part de les del Nord de Castelló (el Baix Maestrat, l’Alt Maestrat i els Ports).

A part de Xavier Salinas, el bisbe d’aquella època, van inaugurar l’exposició el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i el de la valenciana Eduardo Zaplana que, amb aquesta finalitat van desplaçar-se fins a Tortosa.  

Per Internet no he pogut trobar informació sobre aquella inauguració, però afortunadament he localitzat una pàgina del Col·lectiu Ullal de Sollana (un poble de l’Albufera d’on és fill el meu amic Vicent Benito) on s’explica amb pèls i senyals l’excursió que van organitzar per a visitar l’exposició. Va ser el dissabte 15 de juliol.  

El que s’hagués pogut convertir en una simple anècdota, sembla ser que va servir per mercadejar amb l’aigua de l’Ebre i vendre-la al millor postor.

Afirmen alguns testimonis, que una vegada acabat l’acte protocol·lari de la inauguració de l’exposició, els dos presidents van deixar plantats el bisbe i a la resta d’assistents i van marxar plegats, tot i que s’ignora on van anar.

Catalunya feia temps que demanava a Aznar millorar el seu finançament, mentre que València sospirava (i encara sospira) per a que l’aigua del riu regués la seva comunitat.

El Molt Poc Honorable Jordi Pujol va renunciar a una part de les seves funcions deixant desemparades les comarques del Sud a l’acceptar el transvasament de l’Ebre.

Un any després d’aquella trobada de corruptes a Tortosa, el BOE del 6 de juliol, publicava la Llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional.

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.

A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.

Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.

Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.

La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.

La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 

Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.

Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  

Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   

Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.

Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 

MES INFORMACIÓ:

https://lluitescompartides.cat/lluites/lluites-2000-2009/mobilitzacions-contra-transvasament-lebre/

ELS PRECEDENTS DEL MINITRASNVASAMENT AL CAMP DE TARRAGONA

La font de la catedral. 

Entre els anys 1971 i 1974 Tarragona va ser la meva primera residència. Circumstàncies que no venen al cas van voler que marxes cap a la capital provincial a estudiar alguns cursos de batxillerat. Com la majoria dels alumnes de les Terres de l’Ebre (un concepte inexistent en aquells anys), així com d’altres comarques com el Baix Maestrat, la nostra casa era la residència Sant Jordi (llavors Colegio Menor de la Juventud)

Com adolescents que érem, aprofitàvem qualsevol moment que teníem lliure per a explorar Tarragona, conèixer des de les Rambles al Serrallo, des de la part alta a les platges.

En aquella època la l’actual Rambla Nova estava dividida en dos: Des de la plaça Imperial Tàrraco fins la font del Centenari era l’avinguda del Comte Vallellano i, des d’allí al balcó del Mediterrani, la Rambla Nova. I més enllà de la plaça Imperial Tàrraco, l’avinguda de Pius XII, ara del President Lluís Companys.

Residència Sant Jordi. 

Sobre tot durant els mesos de més calor, sovint ens aturàvem a beure d’alguna de les diverses fonts que hi havia al llar de tot aquest trajecte.  Intentaré situar-les de memòria: Una al davant mateix de la pròpia residència, una segona al davant de la seu del Diari de Tarragona (llavors Diario Español de Tarragona) i les altres dues, ja a l’avinguda del Comte Vallellano, una a cada costat. La part superior, la més visible, estava fet de ceràmica en relleu i cadascuna d’elles era sobre un motiu temàtic de la ciutat: pesquera, agrícola, industrial i turística. Com comprendreu, si bevíem d’elles és que la qualitat de l’aigua era acceptable.

Donem un salt en el temps i situem-nos al dia 1 de setembre de 1978, aproximadament uns 4 anys més tard. Recordo la data exacta perquè aquell dia havia de marxar cap a Cartagena per a fer la mili. Pel matí, tots els reclutes ens havíem presentat a la Comandància de Marina, prop de la plaça dels Carros, però el tren especial no tenia sortida des de l’estació de Tarragona fins les 9 del vespre. Per tant teníem temps de dinar i per la tarda encara de prendre alguna cosa. Recordo que vam seure a fer un granissat a la terrassa d’una gelateria de la rambla. Estava tant salat que ens el vam d’haver de deixar...

Efectivament, en aquella àpoca l’aigua d’aixeta de Tarragona era salada, tal com segurament recorda Txema Lefler, el metge madrileny que va haver de fer nit a Tarragona abans d’arribar a la Galera, el poble on havia d’exercir durant els següents anys.

Monument a Lluís Companys. 

Com a conseqüència d’aquesta mala qualitat de l’aigua va ser quan se va a començar a sentir parlar del minitransvasament de l’Ebre al Camp de Tarragona.

Abans d’escriure el comentari d’avui he entrat a la Viquipèdia per a verificar unes dades. Allí he pogut llegir que la causa principal del problema va ser l’increment demogràfic que va patir la ciutat a partir de 1965... Donem la dada com a bona... Però el que no m’entra al cap és com en tan pocs anys l’aigua va perdre tanta qualitat.

Digueu-me malpensat, però i si tot se va tractar d’una estratègia per a desencallar un obra llargament reivindicada per les autoritats del Camp de Tarragona? Per cert, el President Pujol va ser el principal artífex de que l’aigua de l’Ebre arribés a Tarragona i més enllà. 

 

Antiga Comandància de Marina. 

ELS IONQUIS DE L’AIGUA

Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada.

Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:   

-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.

A més a més afegia:

-Hi ha que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre conques, crear bancs d’aigua...

-Tenim que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.

-Manquen infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.

Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014)

Desgraciadament les peticions de fer grans transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any 2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3 principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.

Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre 30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)

Una de les coses que tenim clares els que defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.

Amposta (7-02-2016)

Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.

Tot i que també de forma més encoberta ho han intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia. Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80, va quedar paralitzat.

Durant els anys més intensos de la lluita antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre 4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.

Barcelona (5-06-2016)

La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta, però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.

A partir d’aquí que cadascú pensi el que vulgui amb tota llibertat...     

DIARI DE L'AGOST. DIMARTS 1

‘AGUA PARA TODOS’

Diari de Tarragona publica que la Regió de Múrcia reclama 500 Hm3 d’aigua de l’Ebre per a pal·liar la sequera... Res de nou.

Múrcia seguirà demanant aigua de l’Ebre fins que no tingui cobertes les seves necessitats i molt me temo que no les tindrà mai... M’enteneu?

La setmana passada es va declarar un gran incendi per aquella zona. Ja sabeu com se donen les notícies: S’ha declarat un incendi a Yecla... –Me van dir-. La meva resposta va ser:

-Per a després requalificar els terrenys, convertir-los en regadiu i seguir demanant més aigua.

No era Yecla, un des pobles on més mobles se fabriquen sinó Yeste en plena serra de Cazorla, a la província d’Albacete.  

L’Ebre no té excedents d’aigua. És més, el delta de l’Ebre necessita més aigua que la que porta normalment el riu. Estic content en veure que les obres del canal Xerta-Sénia segueixen aturades. Això vol dir que per a fer un transvasament s’hauria de fer una inversió tan gran que resultaria antieconòmica. Cal buscar d’altres solucions.

ALCALDES DEL PERELLÓ

Fa només unes setmanes ens vam assabentar que un jutge havia dictat pena de presó contra l’exalcalde del Perelló Salvador Pallarès (CDC) per haver permès construir un xalet il·legal a la pianista Mari Cruz Soriano que també ha estat condemnada.

Avui, Diari de Tarragona també informa que jutjaran a l’actual alcalde del Perelló Ferran Cid (ERC) igualment per haver autoritzat unes obres il·legals quan era el primer tinent d’alcalde i posteriorment, quan ja era l’alcalde, haver-les executat.   

   

AGOST, MES D’OBRES A LES CARRETERES

Aquest matí, en arribar a la torre de la Carrova he vist una màquina parada a la vorera de la carretera i, una mica més avant una sèrie de senyals d’obres i operaris trafegant. És possible que vulguin substituir la tanca que separa la carretera del canal. Quan ho he vist he dit:

-Ja ha arribat l’agost, ja comencen les obres.

A la tornada he pogut comprobar que efectivament estaven treballant a la tanca... Bé treballant és un dir perquè eren les 3 de la tarda i no hi havia cap operari...

Seguiré informant...  

ROBATORI DE TAPES DE REGISTRE?

Ahir pel dematí (encara juliol), al carrer Ulldecona de Tortosa, el carrer on està el meu centre de treball, hi faltaven dues tapes de registre. Quan jo ho vaig veure ja estaven senyalitzades amb cons, però és de suposar que des de que les van sostraure, fins que van donar l’avís i fins que van posar els cons, van haver de passar diverses hores amb el risc que comporten situacions així.

MÉS INFORMACIÓ: 

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Murcia-reclama-un-transvasament-de-lEbre-per-palliar-el-dficit-daigua-20170730-0027.html

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Preso-per-a-la-pianista-Mari-Cruz-Soriano-per-un-xalet-illegal-al-Perello-20170625-0001.html

https://www.diaridetarragona.com/ebre/Jutjaran-lalcalde-del-Perello-Ferran-Cid-per-una-construccio-illegal-20170801-0009.HTML

SIRGAR CONTRACORRENT

L’amic Mario Pons va escriure la setmana passada al seu compte de Facebook que, un any més, l’Ajuntament de l’Ampolla, el seu poble, no ha contractat el seu conjunt musical, los Sirgadors per a les festes majors de Sant Joan.

Des de la seva independència del municipi del Perelló, l’Ampolla ha tingut 2 alcaldes: Francesc (Paco) Sancho, primer com independent i després de CiU (*) i Francesc (Paco) Arasa, també de CiU, però amb passat socialista (tot i que li agradaria esborrar-ho del seu currículum) i fidel entusiasta del primer... O sigui, abans de prendre una decisió, li consulta.

Mentre Mario Pons va destacar com activista en la seva defensa del territori assistint a les manifestacions, assemblees, etc, però també com a realitzador dels documentals Aigua, font de vida i el censurat Contracorriente, la carrera de Sancho va transcórrer en direcció oposada, però a la vegada millor remunerada... Bastant millor remunerada!  

Davant l’aixecament del poble ebrenc contra l’amenaça que significava el Pla Hidrològic Nacional, el darrer Govern del Molt Poc Honorable Jordi Pujol va crear una Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre de la que depenien altres delegacions departamentals... I amb qui es va pensar per posar-lo al capdavant? Efectivament, amb l’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho. Des de la PDE es va considerar aquest càrrec de nova creació com un comissari polític al servei del centralisme barceloní en un intent de contrarestar la marea blava. 

El 12 de setembre de 2001 (en sondemà dels atemptats de Nova York), la PDE va tenir l’atreviment de fer una manifestació a casa de Francesc Sancho amb la gent que no havíem viatjat a Brussel·les on el dia abans també s’hi va fer una manifestació (tot i que uns pocs van repetir, el gruix de l’expedició encara no havia arribat) Com a cloenda de l’acte, un grup de joves de la PDE van efectuar la dansa de la gallina, en clara al·lusió a un amic del primer edil municipal. Amb aquests precedents és lògic que les relacions entre Francesc Sancho i la PDE no fossin bones o dit d’una altra manera (com diria Rajoy): fossin dolentes.  

Per tant, Mario Pons, com a membre de l’Assemblea Local de PDE d’Ampolla no estava ben vist per l’establishment local, com tampoc ho érem els membres de les diferents assemblees locals pels respectius governs territorials amb alcaldes i càrrecs de CiU. Tot i el pas del temps i els canvis produïts i en una bona part dels casos, les ferides obertes encara no s’han tancat i allà on s’hi van prendre represàlies i on continua governant CiU o del PDeCAT, encara se’n prenen.

Per als convergents ampolleros, Mario Pons va sirgar contracorrent, mentre a d’altres pobles de les Terres de l’Ebre hi nedàvem (contracorrent)... Ens haurien volgut submisos , però en ens vam rebel·lar i vam acabar guanyant la batalla de l’aigua.

Però tal com he dit més amunt, encara hi ha qui està pagant les conseqüències d’aquella època.

Tot i que no sóc de donar consells (qui sóc jo per a fer-ho), amic Mario te’n vaig a donar una parell. El primer que has de fer és demanar perdó als Paco’s i dir-los que en aquesta vida t’has equivocat moltes vegades i després proposar-li a Francesc Sancho de fer-li un documental sobre al seva vida. Penso que Raça ampollera seria un bon títol.  

(*) Francesc Sancho i Serena, rapitenc i metge de professió, va començar militant a un partit comunista (no sabria dir quin) i després d’un brevíssim pas pel PSC (això me van dir), va ser elegit primer alcalde de l’Ampolla com independent fins que va recalar a les files de CDC, un partit on sé solia fer carrera i ve-t’ho aquí que ne va fer: Delegat del Govern durant els anys del moviment antitransvasament, president del Consorci d’Aigües de Tarragona, president del CEPIDE, diputat al Parlament, responsable de Secretaria de Participació Social i Local en Salut... I per suposat alcalde fins a que se’n va cansar... Llavors va heretar l’alcaldia el seu més fervent seguidor: Paco Arasa.

SI TENIU CURIOSITAT SOBRE ALGUNS POLÍTICS QUE VAN OCUPAR CÀRRECS A LA SANITAT CATALANA, NO DEIXEU D'ENTRAR:

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10542#.WUpZloWLTcs

COSES DEL WHATSAPP

Per primera vegada, dijous vaig bloquejar un contacte del Whatsapp. Al Facebook n’he bloquejat bastants, alguns coneguts, d’altres no. Però el Whatsapp és diferent. Aquí els contactes solen ser coneguts amb qui mantens contacte amb relativa freqüència. Hi ho vaig ver perquè me va enviar un missatge islamofòbic. No era la primera vegada que ho feia. El primer era un d’aquells que diuen que els moros cobren ajudes per tot, rebutgen la feina i que no foten cop. Parlava d’un cas concret. Li vaig preguntar si el que m’explicava ho havia contrastat. No vaig obtenir resposta.

Estic segur que hi ha musulmans que cobren ajuts per diferents conceptes i de diferents administracions. Com sé sol dir:S’aprofiten del sistema. Però només ho fan els moros? Els emigrants d’altres països, si tenen l’oportunitat de fer-ho, no ho fan? I els d’aquí? És que no hi ha gent d’aquí que fan el mateix? En canvi sempre sé centra amb els mateixos: Els moros.

Com sabeu treballo a l’Agència Tributària. Aquí es donen ajudes per famílies nombroses y fills discapacitats. Però s’ha de fer la renda per a poder-les cobrar, tot i que es pot demanar cobrar-ho  mensualment de forma anticipada. No té privilegis. S’han de reunir els requisits i punt.

Per a poder accedir a d’altres ajudes s’ha de tenir un màxim d’ingressos. Aquests ingressos estan determinats per la declaració de la renda i les posteriors comprovacions que es puguin efectuar. Si hi ha algú que té obligació de presentar la declaració de la renda y no l’ha presentat, fins que ho fa no sé li concedeix l’ajuda.

Al cap d’uns mesos, el mateix contacte a qui vaig bloquejar dijous, me’n va tornar a enviar un altre. Li vaig dir: Ja hi tornem a ser? Però tampoc vaig obtenir resposta. Finalment dijous va reincidir per tercera vegada... Vaig pensar que ja n’hi havia prou d’aquest color. Si us hi fixeu aquests tipus de missatges tenen els musulmans com a protagonistes... La resta som (primera persona del plural) tots innocents.

Aquesta mateixa persona, un parell de dies abans m’havia enviat un altre missatge on, suposadament el Ministeri de l’Interior havia elevat el nivell d’alerta de 4 a 5, la màxima, per possibilitat imminent d’atac terrorista. Tot i que el vaig rebre només fa uns dies, sembla que ja fa mesos que circula i, evidentment, com tantes d’altres coses, es tracta d’una falsa alarma.

Tant és així que, casualment, el dia següent, mentre pujava a Tortosa, la Cadena SER es va referir a aquest missatge advertint a la gent que no es cregués coses així i que si volien conèixer el nivell d’alerta només havien de consultar la web del Ministeri de l’Interior.  

Finalment me referiré a una foto que va fer circular el PDECat per a commemorar el dia Mundial de l’Aigua (22 de març) A la foto s’hi pot veure l’Ebre amb el nus antitransvasament. Sobre aquest tema, tres qüestions:

1.- Ens hem de creure que la nova Convergència s’ha tornat antitransvasista o es tracta d’una estratègia per apropar-se al territori? Us recordo que l’any 2003, la Generalitat la van començar a perdre, precisament, per les Terres de l’Ebre.

2.- Mentre PDECat diu defensar el riu al nostre territori, Puigdemont defensa que el Segarra Garrigues arribi a més pobles i nega que sigui un transvasament. M’agradaria saber què és per al President un transvasament. 

3.- Després dels dos punt anteriors, afirmo que el posicionament del PDECat de l’Ebre és una estratègia territorial encaminada a guanyar pes entre l’electorat ebrenc, equiparable amb la posició que mantenen en el tema de la independència de Catalunya.

Per cert, ja tenien permís per a usar el nus? La colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta utilitzem el nus amb permís de la Coordinadora Antitransvasaments que és la seva propietària.

Un altre dia més...  

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA: RES A CELEBRAR

Tot i que avui sé celebra el Dia Mundial de l’Aigua, a les Terres de l’Ebre, tal com va sent habitual, no tenim res a celebrar... L’amenaça de transvasaments que portin aigua més enllà de la conca del riu, lluny d’esvair-se, reapareix i s’accentua cada cer temps.  

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha aprovat recentment la concessió de més aigua per al canal Segarra-Garrigues amb la infinita col·laboració del  govern de la Generalitat, aquell que dia sí i dia també parla de referèndum i independència, però sobre tot del Govern de Zapatero que l’any 2010 utilitzant la fórmula del reial decret, va obrir les portes per a ampliar la concessió. Des del territori sempre s’ha dit que es tracta d’una forma encoberta per a portar aigua a Barcelona i garantir així els subministrament de la seva zona metropolitana.

El canal Segarra-Garrigues capta l’aigua del riu Segre. No crec que sé li escapi a ningú que l’aigua del Segre és d’una millor qualitat que la que arriba al Delta de l’Ebre, per tant i lògicament, si li extreus al riu aigua de qualitat, la que queda sempre serà més dolenta.

Encara que s’extregui aigua del Segre o de qualsevol altre afluent, sempre serà un transvasament de l’Ebre, ja que minvarà el cabal del riu perjudicant l’ecosistema, la pesca i l’aqüicultura.

L’AIGUA DELS CANALS

Cada dia, quan pujo a treballar a Tortosa, des d’Amposta a Vinallop circulo en paral·lel al canal de la Dreta que fa setmanes que baixa buit. Si la memòria no me falla, durant uns dies va baixar perquè va ploure a la capçalera i ja sabeu que quan això passa o es preveu el desglaç de la neu que s’ha acumulat als Pirineus durant l’hivern, els gestors del embassaments obren les comportes per a deixar passar l’aigua excedent i evitar així inundacions a les zones baixes de la vall del riu.

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és l’empresa que gestiona l’aigua de l’anomenat minitransvasament a Tarragona i que, poc a poc ha anat eixamplant la seva xarxa de subministrament a més pobles.

Segons se’ns ha dit, el CAT agafa l’aigua dels canals de rec, gràcies a un contracte que tenen amb les comunitats de regants que són les propietàries de l’aigua una vegada està dintre dels canals.

Potser sóc un ignorant en el tema, però no recordo haver vist dipòsits d’emmagatzament d’aigua que permetrien continuar subministrant aigua als seus clients durant el temps en que no baixa aigua pels canals...

Per tant (perdoneu-me si fico la pota), quan no baixa aigua pels canals, com s’ho fan?

EL POU DE CAMP-REDÓ

Com que sempre hi ha malpensats, fa anys me va dir un amic que s’havia fet un pou a la zona de Font de Quinto (Camp-redó) i que estratègicament el van cobrir amb una caseta. Aquest pou permetria extreure aigua de l’aqüífer de la Galera que segons Antonio Canício és el segon més important de Catalunya.

No cal ni dir-ho, l’aigua de l’aqüífer, igual com passa amb la del Segre, és de molta millor qualitat i, per tant, permetria estalviar una part important dels costos de depuració.

I sinó és així, per a què serveix aquella subestació?

Queda dit.

PORTES GIRATÒRIES

Per cert, ahir us parlava de portes giratòries... Sembla que al CAT també n’hi ha:   

http://www.media.cat/anuari/un-canal-amb-portes-giratories/

Terres de l'Ebre independència ja!!

LA MANIFESTACIÓ D'AMPOSTA DE LA PDE. LA FESTA FINAL (5)