 |
| Amposta. Delta de l'Ebre. |
diumenge, 24 de setembre del 2017
Degenerant
JORDI EVOLE
¿És legítim ser crític amb la reacció de l'Estat i amb la mateixa legitimitat estar en desacord amb la convocatòria d'aquest referèndum?
En aquest país (o Estat, o nació de nacions, o nació de nocions) hi va haver una època en què gairebé tots ens assèiem els divendres davant de la tele per veure l’Un, dos, tres. Aquesta setmana m’imaginava concursant-hi Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. I Mayra Gómez Kemp preguntant-los: «Per 25 pessetes cadascuna, digueu-me maneres d’impedir un referèndum il·legal, com per exemple: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. 'Un, dos, tres, responda otra vez'».
Mariano: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. Soraya: Enviant la Guàrdia Civil a un setmanari. M: Enviant la Guàrdia Civil a un diari digital. S: Requisant cartells. M: Prohibint un acte en un local municipal de Madrid. S: Investigant més de 700 alcaldes. M: Identificant periodistes. S: Prohibint anuncis. M: Requisant cartells…
I en aquell moment apareixerien unes divertides Tacañonas interpretades per Puigdemont, Junqueras i Forcadell, que celebrarien la repetició amb una de les seves simpàtiques rimes: «'Mariano, a riesgo que me empapele, ha repetido usted carteles'».
Esperpent
El que estem veient aquests dies és un esperpent, propi del final d’una etapa (no sé quina). S’ha de ser molt curt de mires per voler impedir el referèndum d’aquesta manera. I compte, que potser ho aconseguiran momentàniament. Però el que no aconseguiran és acabar amb les ganes de votar de molts catalans, fins i tot aconseguiran que el que els independentistes aquesta vegada han hagut d’aprovar per la porta del darrere del Parlament, la pròxima vegada ho aprovin amb una amplíssima majoria de l’hemicicle, tant en vots com en escons.
L’independentisme es frega les mans veient l’enorme favor que els estan fent des del Govern de Madrid, encara que pel camí algun dels seus també ens deixi estampes grotesques com, per exemple, la glorificació indepe de Julian Assange, convertit en el Timbaler del Bruc cibernètic.
Arribats a aquest punt, ¿és legítim ser crític amb la reacció de l’Estat i, amb la mateixa legitimitat, estar en desacord amb la convocatòria d’aquest referèndum? Jo crec que sí. I els puc assegurar que així estan uns quants, la majoria callats. Van amb compte perquè, a mesura que s’acosta la data, més posicionats se’ls exigeix estar. I les mitges tintes no valen.
L'esprint final
¿Com devem haver arribat fins aquí? Explica la llegenda que el torero Juan Belmonte va tenir un banderiller que acabada la guerra civil va ocupar el càrrec de governador civil de la província de Huelva. I li van preguntar al torero: «¿Com es pot arribar de banderiller de Belmonte a governador?». I Belmonte va contestar amb el seu tartamudeig: «De… de… degenerant».
Doncs així hem arribat fins aquí: degenerant. I en la carrera de la degeneració, després de l’avanç que va fer l’independentisme en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, l’esprint del Govern central en els últims dies és espectacular.
¿És legítim ser crític amb la reacció de l'Estat i amb la mateixa legitimitat estar en desacord amb la convocatòria d'aquest referèndum?
En aquest país (o Estat, o nació de nacions, o nació de nocions) hi va haver una època en què gairebé tots ens assèiem els divendres davant de la tele per veure l’Un, dos, tres. Aquesta setmana m’imaginava concursant-hi Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. I Mayra Gómez Kemp preguntant-los: «Per 25 pessetes cadascuna, digueu-me maneres d’impedir un referèndum il·legal, com per exemple: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. 'Un, dos, tres, responda otra vez'».
Mariano: Enviant la Guàrdia Civil a una impremta. Soraya: Enviant la Guàrdia Civil a un setmanari. M: Enviant la Guàrdia Civil a un diari digital. S: Requisant cartells. M: Prohibint un acte en un local municipal de Madrid. S: Investigant més de 700 alcaldes. M: Identificant periodistes. S: Prohibint anuncis. M: Requisant cartells…
I en aquell moment apareixerien unes divertides Tacañonas interpretades per Puigdemont, Junqueras i Forcadell, que celebrarien la repetició amb una de les seves simpàtiques rimes: «'Mariano, a riesgo que me empapele, ha repetido usted carteles'».
Esperpent
El que estem veient aquests dies és un esperpent, propi del final d’una etapa (no sé quina). S’ha de ser molt curt de mires per voler impedir el referèndum d’aquesta manera. I compte, que potser ho aconseguiran momentàniament. Però el que no aconseguiran és acabar amb les ganes de votar de molts catalans, fins i tot aconseguiran que el que els independentistes aquesta vegada han hagut d’aprovar per la porta del darrere del Parlament, la pròxima vegada ho aprovin amb una amplíssima majoria de l’hemicicle, tant en vots com en escons.
L’independentisme es frega les mans veient l’enorme favor que els estan fent des del Govern de Madrid, encara que pel camí algun dels seus també ens deixi estampes grotesques com, per exemple, la glorificació indepe de Julian Assange, convertit en el Timbaler del Bruc cibernètic.
Arribats a aquest punt, ¿és legítim ser crític amb la reacció de l’Estat i, amb la mateixa legitimitat, estar en desacord amb la convocatòria d’aquest referèndum? Jo crec que sí. I els puc assegurar que així estan uns quants, la majoria callats. Van amb compte perquè, a mesura que s’acosta la data, més posicionats se’ls exigeix estar. I les mitges tintes no valen.
L'esprint final
¿Com devem haver arribat fins aquí? Explica la llegenda que el torero Juan Belmonte va tenir un banderiller que acabada la guerra civil va ocupar el càrrec de governador civil de la província de Huelva. I li van preguntar al torero: «¿Com es pot arribar de banderiller de Belmonte a governador?». I Belmonte va contestar amb el seu tartamudeig: «De… de… degenerant».
Doncs així hem arribat fins aquí: degenerant. I en la carrera de la degeneració, després de l’avanç que va fer l’independentisme en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre, l’esprint del Govern central en els últims dies és espectacular.
dissabte, 23 de setembre del 2017
SUCURSALS I CORRESPONSALS
 |
| Mas de Barberans. |
Només cal donar un tomb pels carrer de qualsevol ciutat o poble per adonar-se’n de la gran quantitat d’oficines bancàries que han tancat en els darrers anys, moltes d’elles obertes durant els anys de la bombolla immobiliària a la recerca de nous clients.
Quan jo era menut, no hi havia més caixes d’estalvis que la Caixa, la Caixa de Tarragona (la Provincial) i la Rural. En canvi, durant la dècada passada a Amposta van obrir les de Sabadell, Terrassa, Manresa i Manlleu, de les que ja no queda ni rastre perquè s’han acabat fusionant amb altres entitats financeres que ja tenien oficina oberta. Als bancs els hi ha passat ben bé el mateix: el Pastor, el Banesto, el Popular (tot i que de moment me sembla que encara conserva el nom i l’emplaçament), etc.
Tot i les molèsties que ha ocasionat el tancament d’oficines als llocs o més n’hi havia (aglomeracions i distància), al pobles menuts, allà on només n’hi havia una, la situació és molt més greu.
Us vaig a explicar el cas de Paüls. Com sabeu, la població més propera a Paüls és Xerta que està a una distància de 10 Km. Però el recorregut no és massa bo, ja que es tracta d’una carretera de muntanya, tot i que molt millorada respecte al traçat original de fa unes dècades.
Fins a la dècada dels anys 90 hi havia Caixa Tarragona, tot i que la persona que estava allí no era de la plantilla de l’entitat, més bé un corresponsal. Un dia, la direcció va decidir tancar la sucursal, segurament perquè pensaven que no generava prou negoci. L’Ajuntament es va mobilitzar i va negociar amb la Caixa l’obertura d’una sucursal al mateix lloc i amb el mateix responsable que tenia l’anterior entitat, però en aquest cas com a empleat. La Caixa la va mantenir oberta uns 20 anys, fins que, amb la crisi, va decidir tancar-la. Ignoro si va deixar un caixer automàtic com va per exemple Caixa Tarragona quan va tancar l’oficina de la Galera.
Als pobles menuts el percentatge d’envelliment sol ser més gran que a les ciutats. I moltes d’aquestes persones grans viuen soles i, tal vegada no tenen fills. El problema a l’hora d’obtenir efectiu per a poder comprar menjar i d’altres productes de primera necessitat és molt gran.
Per això les entitats han recuperat la figura del corresponsal, una persona de confiança per a fer algunes de les funcions que tenia l’empleat. Al Mas de Barberans, un altre poble que com Paüls es troba aïllat respecte als pobles veïns, una entitat financera també ha recuperat aquesta figura.
Fa unes setmanes un senyor va vindre a l’Agència Tributària per a donar-se d’alta d’activitat per a poder fer de corresponsal . Li vaig dir que estàvem tornant a la mateixa situació que hi havia abans de la dècada dels anys 80 i li vaig dir que ara els treballadors de la banca fan més de comercials que no de banquers, es a dir, te venen de tot, des d’una assegurança fins un telèfon mòbil o un televisor i després té suggereixen pagar-lo en terminis.
Me va dir que el meu raonament era encertat i sobre fer de banquer, me va dir que el primer curset que havia fet era sobre assegurances.
I és que els ciutadans d’un poble puguin tenir efectiu per a les transaccions domèstiques no els importa. De fet, fer aquesta tasca no donaria cap tipus de benefici a l’entitat i, per tant, han de fer d’altres coses que si que ne puguin donar, com per exemple vendre assegurances.
LES FOTOS DEL DIA 23-09-2017
Què és per a tu tenir barra? Això? NO!!!!
Tenir barra és deixar la furgoneta així tot el dia (i la nit, ves a saber...)
Les dues primeres fotos estan fetes a 1/4 de 9 del matí i la tercera a 2/4 de 4 de la tarda.
Tortosa. Carrer d'en Serra cantonada amb el carrer de l'Olivera del barri de Ferreries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)